El Levante d'ahir ens il·lustrava amb una notícia si més no curiosa: l'any 2004 (en un acte públic vergonyós en el qual César Vidal, que actuava com a "artista convidat", es va dedicar a glossar "la dulce lengua valenciana" i a atacar els catalans) Rita Barberá va donar en mà el guardó del Premi de Narrativa Constantí Llombart a Joan Garí per On dormen les estrelles.
El fet que ha esdevingut rellevant ara és que aquesta obra (la primera novel·la d'un autor que fins aleshores només coneixíem com a articulista i assagista) reivindica la memòria dels repressaliats pel franquisme soterrats en fosses comunes. De fet, el protagonista d'aquesta història que òbviament l'alcaldessa de València no ha llegit ni llegirà mai (recordem que en la inauguració de la Fira del Llibre de València va confessar que no llegia novel·les "porque no tengo tiempo"), col·labora amb una associació que es dedica a desenterrar les víctimes de la repressió franquista. Paradoxes de la vida.
I parlant de vides... algú sap si l'alcaldessa del cap i casal haurà acabat ja de llegir Mi vida, autobiografia del papa Benet XVI, per qui es desviu des de fa mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada