Llegir en valencià (II)

Porten una setmana emetent anuncis a la televisió i a la ràdio sobre la campanya Llegir en valencià i encara no n'havia escoltat cap. I el que no veus és com si no existira. Aquest migdia, al cotxe, sintonitzava M80 i, de sobte, escolte l'anunci protagonitzat pels personatges d'AUTOinDEFINITS. He tingut la mateixa sensació indescriptible que ahir quan vaig comprar el diari i em van caure a terra les primeres fitxes d'animació lectora. La sensació que estem assistint a una iniciativa històrica. Modestament històrica, és clar, com tot el que té a veure amb el món del llibre valencià al nostre propi país.
Veig que hi ha una certa expectativa, que moltes de les entitats que s'hi han adherit, se'n fan ressò (ací, ací, ací o ací, entre altres), que els mitjans implicats continuen entusiasmats amb el projecte, i que des d'altres indrets es veu també amb un cert desig.
Potser eixa expectativa és fruit de la incredulitat o de l'escepticisme, però en tot cas em fa l'efecte que es mou alguna cosa, que se'n parla del llibre en valencià des d'una perspectiva positiva, no derrotista. Que des de la televisió, la ràdio i la premsa es convida a la societat en general a llegir en valencià com no recorde que s'haja fet mai abans.
Hui un amic que acaba de ser pare m'ha preguntat: "Xe, això dels llibres dels diaris està bé? És per a la xiqueta, per a quan siga major". Mai abans havia mostrat cap interés pel llibre (i encara menys en valencià!). No sé si és un símptoma, una tendència o una simple anècdota aïllada. Però m'ha alegrat el matí.