25 d’abril 2013

Sant Jordi a l'Octubre (i 2)


La llegenda mercantil diu que va ser un editor valencià instal·lat a Barcelona, Vicent Clavel, qui va "inventar" la Diada de Sant Jordi. Tot i això, és una festa que, malauradament, no ha arrelat al País Valencià. Hi ha hagut intents diversos, tímids sempre, per fer del 23 d'abril una jornada literàriament festiva a les llibreries (i floristeries!) valencianes. Però no han aconseguit consolidar-se. La Fira del Llibre de València està sempre pròxima a aquesta data (la 48a edició s'inaugura avui, de fet), però calia entendre que les dues cites no són incompatibles, sinó complementàries. I gràcies a la iniciativa conjunta de l'AELC, ACPV i l'OCCC, amb la complicitat del PEN Club, l'AEPV i la UV, aquest 23 d'abril hem celebrat una segona edició de la Festa de Sant Jordi a l'Octubre.
Amb l'excusa d'una lectura breu-brevíssima (1 minut, aproximadament) d'una obra pròpia, a l'Octubre es va aplegar un centenar llarg d'autors, editors, llibreters i lectors per retre homenatge a Estellés i a la literatura valenciana. Molts amics a qui escoltar i conversar. L'acte va ser conduït per Reis Juan i retransmés en directe per 9exili, la plataforma de professionals afectats per l'ERO d'RTVV.
Vaig tenir el goig de fer la meua intervenció d'un fragment de Llegir per a créixer (que podeu veure en aquest vídeo) tot just abans (ço és, de "teloner") de Pepa Guardiola, dona d'una extraordinària vitalitat i feliç amb la seua recent jubilació.
Gràcies als organitzadors per l'acte, per la invitació i pel treball de visibilització dels autors valencians!

23 d’abril 2013

Sant Jordi a l'Octubre



Aquest d'enguany és per a mi un Sant Jordi estrany, atípic, el primer que viuré "retirat" de la vida d'editor. Confie, però, que serà l'últim (del retir, vull dir)! Des d'aquesta barrera, la moguda es viu d'una manera molt i molt distinta. Menys vibrant. Per compensar el "mono", em queda el meu pas fugaç (qui sap si efímer) per l'escriptura. Així que avui "faré d'autor" en la celebració de Sant Jordi a València. No hi haurà parades omplint els carrers, ni llargues cues de lectors àvids de signatures, ni autors mediàtics orgullosos de poder dit que han "escrit" un llibre, ni editors jugant-s'hi bona part de la facturació de l'any... Però hi haurà (això segur) literatura, i llibres, i roses, i bona companyia. Si us abelleix celebrar-ho amb nosaltres, ens veiem a partir de les 19h al Centre Octubre del cap i casal.
Esteu on esteu... bon i profitós Sant Jordi!!

22 d’abril 2013

L'art de seduir






Aquest dissabte parlàvem a Levante-EMV d'un llibre que és una invitació a la lectura, a la relectura, al descobriment dels autors i les tendències que han marcat el panorama literari valencià de les dues últimes dècades. El crític Francesc Calafat ha publicat a l'editorial Afers el recull Països de paper, que es va presentar dimarts passat  a la Casa del Llibre de València. Us el recomane.
(Podeu llegir l'article punxant la imatge o clicant ací per accedir al blog d'Afers.)


21 d’abril 2013

El 'micromercat' de Germania




La qualitat de la imatge és dolenta, sí, ja em disculpareu, però crec que el contingut de l'entrevista és ben interessant (podeu llegir-la si punxeu la imatge). L'editor de Germania, Antonio Martínez, reflexionava fa uns dies a Levante-EMV sobre l'ofici i sobre el model de negoci que aplica a la seua editorial, que ha treballat molt bé el que anomena "micromercat" fins esdevenir un referent de la poesia publicada al País Valencià, especialment pel que respecta a la proposta de veus noves.

"Lo que no puedes pretender es hacer un libro de poesía y llevarlo a la librería y ya está, tienes que utilizar las redes sociales, decirle a la gente que existe, hacer que la gente vaya, explicar el poemario."
Això només es pot aconseguir si qui publica el poemari se'l creu i hi aposta, amb la complicitat, sempre imprescindible, de l'autor.

04 d’abril 2013

Intermediaris invisibles

D'ensenyar, sempre s'aprén. Ni que siga a revisitar les creences íntimes. És obvi que l'editor és una figura poc visible en la cadena del llibre (la tradicional i, potser encara més, la que resulta del nou paradigma digital), un ninguneig que comparteix amb altres baules de la cadena: correctors, maquetistes, trauductors... I tot allò que no es veu, que no es coneix, no es pot valorar i tendeix a considerar-se inútil ("no útil") i, per tant, prescindible, sobrer.
Corregint un treball sobre l'ofici d'editar que he demanat als alumnes del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària em trobe aquest paràgraf:


"Evidentment, com a lectora i consumidora de tot tipus de textos, sempre he sabut de l'existència d'una figura intermediària entre els autors i els lectors però, sincerament (i crec que com la majoria de lectors) ignorava en què consistia aquest ofici i les seues funcions."
Els editors no podem obviar que aquesta és la sensació que tenen molts lectors (i em referisc a lectors, no vull dir ja el que ocorre amb els no lectors i amb els lectors ocasionals o funcionals). I ningú millor que nosaltres mateixos per reivindicar la vigència (i la necessitat) d'aquest ofici. Fent bé la nostra feina. I fent-la visible sempre que tinguem ocasió. O la provoquem, com ara mateix.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...