29 d’agost 2013

Ficció editorial

Coneixeu novel·les ambientades en el món editorial? Cataloguem-les!

N'hi ha una bona bibliografia d'assajos, estudis o biografies sobre el sector editorial. I creix en quantitat i en qualitat gràcies a iniciatives com la de Trama Editorial. També ficció sobre el món del periodisme, o el propi de l'escriptor. Però novel·les que tracten la figura de l'editor o que aprofundisquen de veritat en les interioritats de l'ofici editorial (o la indústria, que potser són dues coses distintes), sembla que no n'hi ha tantes.
A Lecturalia publiquen un article breu al voltant de la narrativa que ha "inspirat" el món editorial. Hi parlen d'El diari de Bridget Jones, una obra que a mi (ho confesse) em va semblar tan divertida com la pel·lícula mateixa, amb l'afegit d'estar ambientada en aquest peculiar "mundillo". Però, com diu l'autor de l'article esmentat, els protagonistes treballen en una editorial com podrien treballar en qualsevol altre tipus d'oficina, perquè el component editorial no té un gran pes en la història. Esmenten també ¿Quién te lo ha contado?, de Marian Keyes, i Happiness, de Will Ferguson, dues obres que no he llegit però que m'anote per tafanejar així que puga.
N'hi ha més novel·les que prenen com escenari el món editorial. La petita venedora de prosa, de Daniel Pennac, a Empúries, n'és un exemple (en parlàvem en aquest apunt). Recentment he llegit Bestseller, d'Alessandro Gallenzi (Alba Editorial), que recomane de forma apassionada (promet dedicar-li una entrada específica en aquest blog). També Pasqual Alapont va fer una sàtira sobre el món editorial en la seua primera incursió en la narrativa per adults: Tota d'un glop (Bromera), una novel·la que, com potser recordareu, es va publicar amb un gran rebombori promocional... I Manel Joan i Arinyó s'ha acostat als entrivicolls editorials amb una sèrie de memòries sobre "el fascinant món de la ploma", com ara Fem un trio (Onada Edicions) que semblen ficció (tot i que no ho siguen).
Coneixeu més exemples, de "narrativa editorial", de la literatura catalana o universal, traduïda o no? Segur que n'hi ha molts més. S'accepten recomanacions!!

Actualitzacions:
Via Twitter i Facebook arriben recomanacions i suggeriments ben interessants:



23 d’agost 2013

El Gibraltar valencià

"Més sovint del que convindria, els valencians ens calcem les sabates de l’estultícia i ens endinsem en el túnel del temps. Malauradament, sempre apareixem en el mateix punt de la marmota: aquell en què el blaverisme (sovint, castellanoparlant) ens qüestiona d’on ve i com li hem de dir a la llengua que parlem, escrivim i llegim la resta."
Podeu llegir la resta d'aquest article sobre llengua i política en aquest enllaç al diari ARA.

19 d’agost 2013

Vaig jugar poc, preferia llegir


Amb Erri de Luca i Elena Ramírez, editora de Seix Barral, el març de 2012 a la biblioteca Agustí Centelles de Barcelona.

John Banville i Erri de Luca són els autors internacionals per adults més interessants que continuen publicant a Bromera amb assiduïtat. Recorde la contractació de De Luca, que aleshores estava increïblement orfe d'editor en català (havia estat traduït per Joan F. Mira a 3i4, i també havia publicat a Empúries i La Magrana), com una incorporació de primeríssim ordre: no té (encara) el pedigrí del Nobel, però sens dubte mereix els principals guardons literaris (i alguns, els té ja). Especialment, mereix el reconeixement dels lectors, que a casa nostra encara el segueixen poc, diríem que amb respecte excessiu, tot i la brevetat (i amenitat, i bellesa) de les seues obres.
Aquests dies he comprat (sí, comprat!) i llegit (devorat!) El crim del soldat, l'últim títol de De Luca que vaig negociar. Tot i no ser el seu millor llibre (per a mi El dia abans de la felicitat continua sent insuperable entre la producció recent), sens dubte és també una petita joia (una més!), com tots els treballs de l'autor napolità, l'últim escriptor a qui vaig tenir el plaer d'acompanyar de promoció per Barcelona en l'etapa a Bromera. El motiu va ser la presentació a la premsa i al públic d'Els peixos no tanquen els ulls, i recupere del bagul dels records la foto que encapçala aquest apunt.
Quina jornada més meravellosa, aquella...!
No us faré un resum d'El crim del soldat, però us aconselle que hi entreu a cegues, sense llegir el text de la contracoberta ni la majoria de ressenyes que s'han publicat, i que desvelen (ens xafen la guitarra, vaja) la sorpresa final que ens té preparada l'autor i que lliga tota la narració com un llaç preparat amb cura durant les pàgines precedents.
Us deixe, això sí, amb un tast deliciós sobre la grandesa de la literatura (pàgs. 12-13):
"De la meva infància en recordo llibres i cap joguina. Segur que n'hi havia, però es van perdre. Soldadets, trenets, animals, cases. Els jocs són miniatures del món, útils a un nen per sentir-se gegant. Ajuden a créixer suportant la inferioritat.
Vaig jugar poc, preferia llegir. Dins dels llibres no m'era possible imaginar-me gran. Les històries eren immenses; la meva lectura, en comparació, petita. Moltes coses ni tan sols les entenia. Els llibres em confirmaven la meva talla minúscula. Però alguna cosa al meu interior es feia gran. El metge deia que era el fetge, que aleshores es curava amb oli de bacallà.
A mi, en canvi, em semblava que m'augmentava la capacitat d'aire dels pulmols. La lectura de Stevenson em va inflar amb aire d'oceà. La poesia napolitana em desentortolligava la llengua. London em va ensenyar la neu. Les històries dels desastres de la guerra em feien palpitar la vena del front."

16 d’agost 2013

El procés editorial



Edicions 96 té un catàleg com més va més divers, centrat fonamentalment en el món de l'ensenyament en valencià. Aquesta aventura editorial té el seu pilar central en les populars Agendes Escolars, un material didàctic personalitzable molt útil en les diverses etapes educatives. 
En el vídeo que encapçala aquest apunt hi trobareu un recorregut senzill i alhora ben il·lustratiu sobre la filosofia, les motivacions i el treball que hi ha al darrere de les agendes, una experiència extrapolable a l'activitat que generen moltes altres propostes editorials. Una bona iniciativa, perquè posa en valor la feina dels professionals que intervenen en el procés editorial (editors, dissenyadors, impressors), així com la recepció que té per part dels usuaris (professorat i alumnat).

13 d’agost 2013

Estadístiques made in USA



L'informe US Book Consumer Demographics & Buying Behaviors Annual Review que elabora Bowker costa 999 dòlars (799 si el compres en agost), així que com estem en crisi ens conformarem amb els petits resums i el minitast que ofereixen a la web en PDF (4 pàgines, incloses coberta, crèdits i índex) per compartir algunes de les xifres més interessants, relatives a l'exercici 2012, sobre qui compra llibres als EUA, quins són els títols preferits, on els compren i per què. Segons aquest estudi:
  •  A casa nostra les vendes per internet no despeguen, però els nordamericans realitzen ja el 44% de les compres de llibres mitjançant plataformes online (liderades, of course, per Amazon). Són 5 punts més que durant l'any anterior.
  • Augmenta la venda en format digital: l'11% dels llibres venuts són en format e-book (el 2011 representaven el 7%).
  • En el format ebook es venen sobretot llibres de ficció, i més específicament literatura de misteri, romàntica i de ciència ficció, que signifiquen el 20% de les vendes en 2012.
  • El 3% dels llibres que compren els nordamericans són autopublicats. Si concretem en el format ebook, signifiquen el 8% de les vendes, i si encara afinem més, en la ficció per adults en format digital el percentatge és del 10%.
  • Les dones, amb el 58% del mercat, són les principals compradores de llibres, i han augmentat la distància amb els homes (en 2011 representaven el 55%). Els homes només superen les dones en un format: la tapa dura.
  • El 53% dels consumidors afirma que la marxa de l'economia no ha tingut cap efecte sobre els seus hàbits de lectura (en 2011 ho afirmava el 51% dels enquestats).
El títol més venut... Cal dir-ho? En efecte: les 50 ombres d'en Grey, d'E.L. James.

02 d’agost 2013

Gabinet Virtual de Lectura La Central-UOC







Ara que tothom està de vacances, xalant, és el moment de fer una petita confessió als qui encara teniu un ull a la xarxa: enguany no tanquem la paradeta. Aquest estiu ens quedem de guàrdia. Podeu deixar-hi els nens. Hem viscut uns mesos moguts, i tenim per davant una tardor plena d'acció i, sobretot, de reptes engrescadors. Cal preparar i estar preparat per a noves gestes.
Em fa molta il·lusió avançar ja ací una de les iniciatives en les que participaré a partir d'octubre: el Gabinet Virtual de Lectura La Central-UOC, que forma part d'un projecte més ampli anomenat "Scriptorium UOC". Des del Gabinet pretenem traslladar a la xarxa el plaer de llegir i de compartir lectures, amb llibertat horària i a partir d'una tria de grans textos elaborada per la llibretera de La Central Marta Ramoneda. L'equip més visible del Gabinet el completen Toni Sala, Carlota Torrents i Jaume Subirana, que n'és el director. Una companyia excel·lent!!
El curs, que té una certificació de 3 crèdits ECTS, es realitzarà en dos grups: un en castellà i un altre en català. Jo moderaré el primer. Així, durant 15 setmanes (fins gener), llegirem i comentarem cinc títols de narrativa contemporània vertaderament abellidors: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d’Alice Munro; Limonov, d’Emmanuel Carrère i Soy un gato, de Natsume Soseki.
La matrícula al Gabinet inclou la recepció de tots aquests llibres en format digital, així com un material de presentació de les lectures i la participació en el debat virtual amb alguns convidats especials (autors, editors, crítics, traductors).
En aquest enllaç hi trobaràs més dades.
Comencem el 15 d'octubre... T'hi apuntes?
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...