31 de desembre 2013

2014, un any de gestes

Grafitti de Bansky al mur que rodeja Palestina.

Fa tot just un any pronosticàvem que el 2013 seria (molt) millor que el 2012 que aleshores abandonàvem. A hores d'ara, no sabria dir si l'encertàrem o no: el 2013 ha esta un any molt, molt dur. Per sort, ja acaba. I no acaba malament del tot, perquè aquests 365 dies ens han servit per començar la reconstrucció que segueix tota desfeta. 
En el terreny professional, l'herència del 2013 ens ha portat a engegar col·laboracions docents amb la UOC; hem tingut el plaer d'acompanyar autors com Isabel-Clara Simó o Joan Francesc Mira en la promoció dels seus ben recomanables treballs literaris; el Mètode definitiu per tenir fills lectors ha continuat gaudint de bona acollida (ací i ací); han aparegut algunes entrevistes ací i allà; hem iniciat una col·laboració estable amb el suplement Quadern d'El País; hem posat la primera pedra d'un bell edifici de formació de professionals del món de l'edició que construïm a la UIMP; hem llegit grans llibres i hem assessorat diversos autors, editors i institucions que queden en el secret de sumari, però a les quals estic enormement agraït per la seua confiança i per la seua tenacitat. 
Però el més important de tot: ha començat a rodar un projecte del que encara hem parlat molt poc en aquest blog, l'Agència Gesta, mitjançant la qual realitzem serveis editorials integrals, representació d'autors, consultoria editorial i comunicació cultural. A això ens dediquem, si algú ens pregunta. I estem oberts a tot. El primer fruit d'aquesta aventura ha estat la publicació de Tierra de saqueo, de Sergi Castillo, que ja va per la segona edició a Lectio. N'hi ha més projectes en marxa!

En 2013 hem sembrat, també, algunes llavors d'esperança que en els pròxims mesos començaran a donar fruits. Perquè el 2014, n'estic convençut, és l'any dels grans reptes, de les gestes, de les complicitats, de la cooperació, de la reconstrucció, de la reinvenció, de la revolució, si és que cal (i ens cal). Volarem, si el vent ens és favorable, per enlairar-nos més enllà del mur que s'aixeca entorn nostre. Segur que des de dalt tot es veu d'una altra manera. Amb més pau i, qui sap, també llibertat. A la façana dels nostres somnis continua intacta la pintada que ens guia per la vida: "Amor, humor, respecte". Tres premisses que continuarem recordant i conreant cada nou dia de l'any que encetem. Perquè, com Estellés, jo també pense d'una manera humil que ha arribat l'hora...
Bon any!!!

22 de desembre 2013

LECXIT del Mètode


Mesos enrere celebràvem ací que El mètode definitiu per tenir fills lectors havia superat les mil descàrregues gratuïtes. Doncs bé, ara la Fundació Jaume Bofill em comunica una altra bona notícia que em fa il·lusió compartir en aquest blog: el llibret en versió física s'està reimprimint, i aviat n'hi haurà 2000 exemplars més per contribuir a fomentar la lectura en l'àmbit familiar dins del programa educatiu LECXIT, que no para de créixer.

Un plaer!!

18 de desembre 2013

Maduresa pletòrica (de la LIJ)


És costum que els mitjans culturals (si tal cosa existeix) se'n recorden de santa Rita la literatura infantil quan ens plou el Nadal a sobre. El Mundo publicava fa uns dies un reportatge de Bel Carrasco sobre la literatura infantil i juvenil al País Valencià: "La pletórica madurez de la literatura dedicada a los niños", en el qual ens parla d'alguns àlbums vertaderament atractius i de la revifada del segell (petit, especialitzat, interessant) Versos y Trazos
Cap al final hi apareixen declaracions de Joan Carles Garcés (sic), que parla de la socialització, la novel·la gràfica i (ops!) algunes servituds del sistema de recomanacions escolars...

17 de desembre 2013

Especialització en Correcció de Català



La UIMP, en col·laboració amb la càtedra Guillem Arnau de Brocar, recupera el Curs d'Especialització en Correcció de Català que, per diversos motius, no es convocava des de fa uns anys. Em complau formar part del nou equip que el farà possible, sota la direcció d'Antoni Furió i amb un gran professional de la correcció, Víctor Xercavins, de professor. 
L'objectiu del curs és aportar a l'alumnat la formació necessària per conéixer el procés de correcció lingüística i tipogràfica de qualsevol tipus de text. El període de prematrícula està ja obert, i les classes (virtuals, amb seguiment personalitzat) començaran el pròxim mes de setembre.
En aquest enllaç trobareu el PDF amb informació completa del curs.
Hi ha més projectes en gestació a la UIMP. Pròximament...

13 de desembre 2013

Editar sense editors

"Aquests dies, amb la mort de Schiffrin a 78 anys, hem recordat les seues ensenyances premonitòries, d’una vigència perenne. “La decisió de publicar aquest llibre o un altre ja no depén dels editors, sinó de l’anomenat ‘comité editorial’”, ens deia, "on els financers i els comercials tenen els càrrecs més importants"."
D'això tracta l'últim article publicat al Quadern d'El País: Editar sense editors. Un modest homenatge a André Schiffrin i al que Josep Maria Castellet qualificava com "el millor ofici del món".

11 de desembre 2013

Black Books, la sèrie


En una època d'orfenesa televisiva (fan res d'interés, a la tele?) ens aboquem a la xarxa per veure els programes i, sobretot, les sèries que els canals convencionals no ens proporcionen. Així és com, amb 13 anys de retard, he arribat fins a Black Books, una sèrie anglesa ambientada en una llibreria independent de vell amb un propietari i una clientela d'allò més peculiars. 
Us la recomane de totes totes per riure de valent!

10 de desembre 2013

Descobrir els orígens


En un moment de contenció (quasi) generalitzada del sector editorial, ens arriben signes de vida des del Nord. A Benicarló, fregant la frontera del país, l’editorial Onada ha creat un nou projecte orientat al món de l’ensenyament: Onada Educació. El primer fruit d’aquesta iniciativa és la col·lecció juvenil “Maremàgnum”, que s’estrena amb el rellançament d’un dels títols més potents d’Enric Lluch: Desprésdel silenci.
El veterà escriptor d’Algemesí ens proposa en aquesta novel·la, distingida amb el premi Ciutat de Sagunt, descobrir la veritat oculta rere un antic misteri familiar. La mort de Natàlia, mare de Joan Queralt, remou en el protagonista vells fantasmes adormits. En capítols alterns, seguim dues trames paral·leles: d’una banda, la investigació quasi detectivesca que emprén Joan per trobar el pare i esclarir els seus orígens; de l’altra, els esforços dels avis adinerats, en temps de la República, per tenir la filla que la natura els havia negat. Qui és realment Natàlia Font? La clau d’una caixa de seguretat al banc aportarà moltes respostes.

Una història d’amor interromput per l’orgull, descrita amb una riquesa lèxica que encomana l’estima per la llengua.


Publicat a Levante-EMV el 7/12/13. 

02 de desembre 2013

Mor Schiffrin


Ha mort André Schiffrin (1935-2013), una icona, un referent mundial en la defensa de l'edició tradicional i independent. Trobarem a faltar els seus tocs d'alerta sobre la concentració editorial mundial i les conseqüències pernicioses que exerceix sobre el "mercat" i la literatura mateixa. Però n'hem aprés molt, d'ell. Tant de bo la seua saviesa no es perda i continuen havent editors valents que es mullen i arrisquen.
A banda de (re)llegir els seus treballs (imprescindible L'edició sense editors), us recomane aquesta entrevista al Canal 33 amb Mònica Terribas, on escoltareu coses com aquestes:
"Els grans grups han intentat canviar  les editorials per tractar que siguen rendibles, i això canvia la natura dels llibres que publiquen."
"Hi ha un gran conflicte entre les grans empreses, que volen fer tants diners com siga possible, i els editors tradicionals, que estan interessats en els continguts dels llibres." 
"Per primera vegada en la història, una idea es decideix per la rendibilitat que tindrà. Idees que són diferents interessaran a poques persones, i no trobaran eixida als grans grups. Per això, la naturalesa del que es publica canvia." 

01 de desembre 2013

País en negre

Els últims minuts de vida de (Canal) Nou retransmesos per la gran professional de TV3 Empar Marco. 


"Aquesta és la imatge que ha quedat. Una imatge que parla per si mateixa. És el negre, és el buit, és el res, perquè Canal Nou ha desaparegut."
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...