28 de juliol 2014

Vivim, malgrat tot








L’estiu és aquella època en què llegim moltes de les obres que hem aparcat durant la resta de l’any per falta de temps. Aquesta és, si més no, la teoria. Fóra bo que, entre bestsellers de moda i premis de temporada, hi deixàrem espai per a la lectura pausada i la reflexió crítica. Cesk Freixas, cantautor d’una sensibilitat exquisida, ens ho posa fàcil amb una obra singular editada per Tigre de Paper.
Paraules per a Gaeta està conformada per 150 textos breus que podem llegir en l’ordre que decidim, altern i lliure, i fruir en qualsevol moment com si foren caramels al paladar; el seu sabor, dolç o amarg segons la temàtica, ens acompanyarà durant hores i potser dies. Unes línies, un paràgraf, una pàgina a tot estirar per reflectir-hi pensaments, sentiments, fragments de vida, de lluites socials, de la política de classe, de l’amor, de la poesia que ens fa alçar-nos, del país que tenim o anhelem. “Vivim, malgrat tot. I aquesta és la vostra gran derrota”, ens diu Cesk. Gaeta és “el que vulguis que sigui, l’espai de temps que encara no hem viscut”. Un lloc per anar de vacances i instal·lar-s’hi una temporada. Un destí infal·lible.

Publicat a Levante-EMV el 26/07/14.

15 de juliol 2014

Educació lectora i literària en el segle XXI

Ja està obert el termini de preinscripció a la primera edició del Diploma d'Educació Lectora i Literària en el segle XXI que impulsa la Universitat de València en col·laboració, entre d'altres, amb l'AEPV i FULL (Fundació Llibre i Lectura). 
Es tracta d'un postgrau que es presenta com "una formació especialitzada i professionalitzadora del professorat tant per als futurs mestres d'educació Infantil i Primària com per als mestres en actiu dels nivells educatius que no han tingut oportunitat d'aprofundir en els coneixements per a l'educació lectora i literària en el context actual. Els objectius principals d'aquest diploma d'especialització són, entre altres, a reflexionar sobre el fet de llegir, aprofundir en la didàctica de la lectura en els diferents nivells educatius, desenvolupar i millorar la competència lectoliterària docent i dels diferents nivells professionals de l'ensenyament de la literatura i la lectura, així com promoure pràctiques innovadores de recerca i millora professional."
Hi farem una petita aportació docent dins del mòdul Agents i factors implicats en l’educació lectora i literària. Trobareu més informació del curs en aquest enllaç.

04 de juliol 2014

La bombolla dels premis ha esclatat

"Fins fa poc, cada institució, cada poble, cada vil·la gran o menuda volia disposar (i disposava) del seu certamen literari propi. Si no tenies un auditori, una piscina coberta i un guardó de poesia o narrativa (els més ambiciosos abraçaven també l’assaig i el teatre) no eres ningú en l’imaginari que imaginaven. I així, encadenant flors naturals i sopars amb parlaments grandiloqüents funcionaven les coses, fins que un dia un regidor de Cultura va suplicar als membres d’un jurat, lletraferits reunits per a l’ocasió, que deixaren deserta alguna de les modalitats que debatien. “Qualsevol”, en concret. No havia llegit ni una sola línia del mig centenar d’originals presentats (cap gènere no l’atreia tant per a fer aquest pas), però necessitava compensar partides pressupostàries i retallar, retallar, retallar.
D’aquesta manera detectàrem el principi del final de la bombolla dels premis literaris. Un primer avís al qual s’hi van sumar prompte altres fórmules d’estalvi, com ara la baixada de dotacions, la supressió de modalitats, el canvi d’editorial privada a publicació local semiclandestina, la mort silenciosa per inanició d’un bon grapat de certàmens i una derivada enginyosa: la reconversió a biennals de guardons que fins aleshores es convocaven cada any. I enteneu “biennals” en un sentit ampli: bé pot ser cada dos anys o, senzillament, mai més.
Seria veritablement il·lustratiu fer un mapa complet dels premis que han desaparegut al nostre país en els últims anys sense deixar rastre ni provocar laments: el Far de Cullera de narrativa juvenil, els Vila d’Almassora, el Bancaixa de Narrativa Vicent Andrés Estellés, el Vila de l’Eliana, el Vila de Teulada, els Ciutat de Borriana, l’Empar de Lanuza de Meliana, el de narrativa juvenil Ciutat de Benicàssim, els Ciutat d’Elx, el premi de novel·la juvenil La Safor, que va ser flor d’un any... I hi podríem incloure, entre molts més que deixem pel camí, l’Enric Valor infantil que va prometre la Diputació de València ara fa dos anys “per unanimitat dels partits polítics presents en la Corporació” i del qual no hem tornat a tenir notícia. Deu ser que, una vegada venuts els titulars i la foto, ja s’havia assolit l’objectiu.
Alguns, com els de Vila-real o els Ciutat de València, han esborrat gèneres de les bases i han reduït la dotació econòmica fins un 70 %. El veterà Ciutat d’Alcoi de teatre ha passat de literari a “projecte de producció escènica”. Els Soleriestruch de Castelló de la Ribera canvien enguany de nom i han provocat la dimissió del jurat i l’eixida de l’editorial (Bullent) que els publicava. Però el desficaci i la desfeta van més enllà. N’hi ha, de premis, com l’Enric Valor de la Diputació d’Alacant, que estan pendents de lliurar-se des del mes de febrer [[actualització: aquest dimarts es van lliurar, per fi]], i d’altres que, senzillament, no s’han convocat encara al juny: el Carmesina, un referent infantil; el Xaro Vidal de Carcaixent, sense notícies des del 2012; els juvenils de Paterna; els Ciutat de Xàtiva o el de literatura eròtica de la Vall d’Albaida, un guardó singular que “per falta de pressupost” s’anuncia ara biennal.
Haurem de reconéixer que s’ha abusat del recurs dels premis a obra inèdita, però no oblidem que són l’únic suport de moltes institucions en la literatura pròpia. Més enllà d’això, en massa casos no hi ha res més. Fixem-nos, si no, en els pressupostos del cap i casal. Quan desapareixen, els nostres governants deixen, ras i curt, de promoure la literatura i la lectura en valencià. Ara que els premis van de davallada, convindria repensar l’estratègia i recordar que hi ha moltes alternatives útils: des dels plans municipals de foment lector ben dissenyats fins a la creació de circuïts de presentacions, clubs de lectura, programes d’estímul a la difusió del llibre en l’àmbit local o comarcal o la potenciació de guardons de la crítica a obra publicada, amb repercussió social i en vendes. I, ben muntades, aquestes accions també permeten incloure el moment estel·lar dels discursos polítics... amb foto inclosa!"
Article publicat al Quadern d'El País el 26/6/14.

03 de juliol 2014

Lluitant contra l'oblit


Avui es compleixen 8 anys de l'accident del metro de València, una tragèdia que va acabar amb la vida de 43 persones i en va deixar 47 més greument ferides. 8 anys després, encara hi ha moltes incògnites per resoldre, i continuem sense responsables polítics ni de cap tipus. Aquesta és la taca més negra en el negre expedient del partit que ens omnigoverna. I tot això que ha passat durant aquests 8 anys s'ha de conéixer, s'ha d'explicar, s'ha de difondre i continuar generant debat. 
Amb aquest objectiu, a Sembra Llibres treballem amb la periodista de Levante-EMV Laura Ballester per traure al mes de setembre el primer volum sobre l'accident del metro de València, una història que s'havia d'escriure i s'havia de publicar. És una obra necessària. Si més no, nosaltres necessitem que quede escrita, impresa i a l'abast dels lectors que vulguen prendre consciència amb una obra rigorosa i panoràmica. Perquè, tots junts, Lluitem contra l'oblit.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre l'obra que preparem.
I en els enllaços següents, alguns dels primers comentaris que ja ha fet la premsa:
I aquest perfil sobre Laura Ballester, per Salvador Enguix:
Lluitant contra l'oblit arribara a les llibreries el 12 de setembre. Mentrestant, continuarem mostrant el nostre suport a les víctimes de l'accident. Avui tenim una ocasió magnífica per estar al seu costat i reivindicar justícia i dignitat. A les 19h, tots i totes a la plaça!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...