27 de febrer 2009

VI Nit d'Escola Valenciana


Aquesta nit se celebra la VI Nit d'Escola Valenciana a Calp. Hi ha una assistència prevista de mig miler de persones de tots els àmbits socials i polítics, però especialment educatius, com és obvi. Entre els guardonats de la vetlada hi ha la productora Conta-Conta i la companyia Albena Teatre per la seua contribució a la dignificació de la televisió valenciana, i també Edicions Bromera. Allà hi serem, òbviament i amb molt de gust, per compartir una nit en molt bona companyia.

Gràcies a Escola Valenciana per tantes i tantes coses: per la Gira que s'acaba de posar en marxa de nou, per la nova iniciativa de la Devedeteca, pel Voluntariat pel Valencia, per les iniciatives solidàries, pels premis Sambori i, sobretot, per l'organització de les multitudinàries Trobades, que enguany centraran els esforços en el foment de la lectura en l'àmbit educatiu sota el lema "Trobades lectores".

Hi ha vida (encara) en aquest país.

13 de febrer 2009

Amor a la literatura


Josep Lozano ha convocat, per cinqué any consecutiu, els escriptors de la terreta a la ja tradicional Trobada d'Escriptors de la Ribera. Enguany es fa a Alzira, amb visita a la Murta inclosa. Allà hi seré, el dia dels enamorats, infiltrat entre els escriptors, ben segur que passarem una jornada molt agradable.
Els que vulgueu celebrar el 14 de febrer amb un bon llibre (per a ús propi o per a regal), us recomane l'edició de Només ens queda l'amor a "L'Eclèctica" de Bromera, amb les il·lustracions de Pablo Auladell. Agustín, tan encantador com sempre, està aquests dies de promoció intensa a casa nostra: ha passat per València, Carlet, Picassent, Xàbia i, hui mateix, presenta el llibre a la Catalònia de Barcelona. Si voleu regalar un dels seus relats al vostre enamorat o enamorada, proveu a fer-ho des d'aquest enllaç.
Aprofite aquest apunt (ja que últimament són més bé escassos) per enllaçar aquest article de Paradigma del libro sobre com afecta la crisi en el món editorial. Reclamen unió, corporativisme, acceptar la realitat i compartir informació:
Los editores tendremos que compartir datos de verdad, y no engañarnos, incluso a nosotros mismos, con frases rimbombantes y eslóganes baratos, e irresponsables. Ante un descenso generalizado de las ventas, y con información contrastada en la mano, el editor podrá comenzar a tomar decisiones estratégicas, desde modificar su plan editorial, más ajustado a la realidad del mercado, hasta bajar tiradas, contener precios, etc...

07 de febrer 2009

Mesures "preventives" per a acarar la crisi

Recomane la lectura d'aquest article d'El País d'avui: "Los editores se ponen en lo peor", que convida a la reflexió en un sentit molt ampli.
Tot i el miratge dels bons resultats globals en vendes de llibres durant 2008, la crisi econòmica també està afectant el món editorial. Per què es continua negant l'evidència? Si descomptem uns pocs títols, com els de J.K. Rowling, Ruiz Zafón, Ken Follet, Stephenie Meyer (més de 2'5 milions d'exemplars venuts en castellà!), John Boyne i algun altre que ha concentrat vendes espectaculars, el panorama que queda no és tan encoratjador. Aquest article apunta algunes "receptes" que els editors han començat a aplicar de manera (segons el periodista) "preventiva":

  • Reducció de les novetats. S'hi apunten poques dades (Tusquets redueix un 15% els nous títols; Anagrama es queda en 75). Però què significa "reduir títols"? De quins títols prescindiran els editors? Quines són les obres i els autors que no arribaran mai a veure la llum? Quins gèneres seran els més afectats? I com repercutirà aquesta filosofia (si és que es trasllada, que és obvi que ha de ser així) a la llengua catalana? Estic d'acord amb Jordi Ferré que el qualificatiu de "sobreproducció" és qüestionable en el nostre àmbit lingüístic. La crisi ens abocarà, encara més, a llegir en castellà perquè no trobem determinats títols (i no només traducció literària) en la nostra llengua?
  • Adéu al luxe. Edicions més econòmiques per abaratir costos, reduir preus i seduir més lectors. Les obres il·lustrades són les grans damnificades. I més encara en el nostre àmbit, en què molts d'aquests projectes se sustenten del tot o en bona part amb ajudes o compres institucionals. Quina és la partida que primer retalla una institució amb dificultats econòmiques? En efecte, la de Cultura, en molts casos la "maria" dels pressupostos públics.
  • Ajustar tirades. Els llibreters ja fa mesos que són més conservadors amb les, diguem-ho així, "novetats-no-estrella". Aquells títols amb venda no garantida són estudiats amb lupa, i les comandes als distribuïdors, d'entrada, són més baixes que abans. Si funciona, ja reposarem. Això obliga els editors a fer tirades més curtes (i, per això, amb un cost unitari més elevat) i a reimprimir amb més agilitat per, si el títol funciona, no deixar el mercat desabastit.
  • Màrqueting viral. (Encara) menys presentacions en llibreries, desplaçaments promocionals d'autors (autòctons i estrangers) més mesurats, només les rodes de premsa imprescindibles i, a canvi, una presència més regular i imaginativa a Internet, amb promocions dissenyades per a provocar el boca-orella virtual. Perquè hi ha un tema que no apareix a l'article: la reducció (i, en alguns casos, la desaparició) d'espai dedicat a la Cultura, sobretot en la premsa tradicional. Si a això afegim l'obstinació de la premsa espanyola a ocultar la versió en català dels llibres que ressenyen el resultat, per a l'edició en català, és que la xarxa és el principal espai de promoció i difusió que ens queda. I molt més al País Valencià, amb un ecosistema mediàtic tan hostil per a la cultura i llengua pròpies (i cada vegada, més, en un "suma y sigue" suïcida).
  • Recuperar fons editorial. S'intueix (pel que diu l'article) que la reducció de novetats és només una reducció de novetats-en-sentit-estricte. Els editors aprofitaran que trauen menys títols nous per recuperar títols destacats dels seus catàlegs (amb els costos de traducció, correcció, maquetació, etc. ja amortitzats). Unes noves cobertes, algun canvi de col·lecció, alguna acció promocional específica, i de nou a l'abast dels lectors; és a dir, de nou als aparadors de les llibreries. Si recuperem el millor de cada casa, el gran beneficiat serà el lector. És imperdonable que títols com Una conxorxa d'enzes i tants i tants altres estiguen "desapareguts".
  • El llibre de butxaca. "La crisi pot ser la gran oportunitat per al llibre de butxaca". És una de les frases que més s'escolta en les últimes setmanes. Serà certa? Podria ser-ho perquè, com apunta un dels lectors en els comentaris de la notícia: "Te joroban la vista, pero te salvan el bolsillo". Un eslògan demolidor! Qui s'anima a copiar-lo?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...