30 de març 2007

Actes de punta a punta

Avui hi ha actes literaris de punta a punta del país: a Xàbia hi ha previst l'única presentació al públic d'Almansa 1707, després de la batalla, amb la participació de Joan F. Mira i d'un servidor; a Manresa, dins del II Saló del Sexe en Català, s'hi presenta L'Oracle Imminent (a veure què fas, Toni, amb la Cicciolina!); i a Burjassot hi ha el sopar de lliurament dels Premis VAE, que han anat a mans d'Esperança Camps per Eclipsi i de Jordi Julià per Els déus de fang. Per cert, el segon premi Vicent Andrés Estellés que presentarà Julià en poc més d'una setmana...
Amb tot aquest tràfec, i conscient del que vindrà, em ve al cap una cita de Marina Mercadal, protagonista d'Eclipsi, novel·la amb la qual Esperança fa un nou gir (més dur, més colpidor) en la seua breu però intensa i més que remarcable carrera literària. És aquesta:
"Per a la vista cansada hi ha ulleres, però per a la vida cansada no hi ha cap pròtesi que es pugui graduar."
Doncs això, que ens espera un mes d'abril mol, molt mogudet.

29 de març 2007

Els misteris de la mort

Estic absolutament entusiasmat amb l'últim treball de John Banville; tant, que no me'n puc estar d'avançar-vos-ho en aquest bloc. Es tracta de la primera novel·la de misteri del prestigiós autor irlandés, que en aquesta nova faceta (molt més comercial, radicalment distinta del que ha fet fins el moment) es presenta sota el pseudònim de Benjamin Black.
Henry Holt, editora, entre altres, de Paul Auster, l'ha llançat ara al mercat nord-americà, i les últimes setmanes s'han succeït les ressenyes a Los Angeles Times, The Boston Globe o The New York Times, que ha publicat dues crítiques (l'última aquest cap de setmana), en què qualificaven el "debut" de Black en el gènere negre (d'ací el joc del cognom) com "espectacular".
Falten encara dos mesos per a trobar a les llibreries l'edició de Bromera, però El secret de Christine Falls, traduït per Eduard Castanyo i protagonitzat pel forense-detectiu Quirke, comença(rà) així:
"No eren els morts allò que semblava inquietant a Quirke, sinó els vius. Quan va entrar al dipòsit molt després de la mitjanit i va veure-hi Malachy Griffin, va notar un calfred a l’espinada que resultaria profètic, un tremolor dels tràngols que vindrien."
Intrigant, eh?

28 de març 2007

Contra la queixa, promoció

En l'última columna al suplement de llibres d'El Periódico, Jaume Subirana afirmava que el punt feble de la literatura i de l'edició catalanes no són els autors ni les obres, no són els editors: "és el sistema de distribució i, sobretot, la quasi inexistent política de promoció".
Subirana, que té a bé destacar (com a "excepcions testimonials") el bloc d'Oriol Soler i aquest Tirant al cap, a més del catàleg de Llibres del Mirall o les seleccions de Llibres.cat, remarca que les estratègies de promoció i fidelització a través de la xarxa haurien de ser la primera prioritat dels editors catalans. Aquest, assenyala, podria ser el lloc idoni per al suport econòmic de les institucions.
Hi estic plenament d'acord.

27 de març 2007

RBA al contraatac

Dijous passat, el Quadern d'El País Catalunya (ací teniu una espècie d'extracte) dedicava 3 pàgines a RBA sota el títol "L'expansió d'un grup de comunicació català". L'entrevista de Rosa Mora amb Ricardo Rodríguez, propietari del 85% del grup, inclou preguntes incisives i respostes ben sucoses sobre, per exemple, la compra-venda del Grup 62. Rodríguez, que va lluitar infructuosament per la compra de les accions de La Caixa a 62, assenyala amb el dit:
"La Caixa es va veure obligada per mil raons a vendre a Planeta. Va ser una cosa una mica boja des del punt de vista de la política catalana. Em consta que hi va haver polítics que van voler impedir-ho. Planeta ha fet llanguir editorials com Seix Barral, Destino o com Columna en català, la llista és llarga. Deixar Grup 62 en mans d'un editor que té aquesta trajectòria em sembla una bogeria."
Vaja, no crec que faça molts amics, amb declaracions com aquestes, tot i que d'amics sembla anar sobrat. La llista de polítics que esmenta que intercediren al seu favor en aquella magna operació és llarga i del màxim nivell (si més no, aleshores):
"Em consta que Pasqual Maragall i, òbviament, Antoni Castells, van fer gestions a favor nostre. També gent d'Esquerra, d'Iniciativa i, fins i tot, de CiU, alguna gent de CiU, perquè el cert és que quan vam parlar amb aquesta formació, estava massa interessada en salvar Enciclopèdia Catalana."
Un bon exemple del lliure mercat, sí senyor, sense intervencionisme ni tractes de favor. Com ha de ser.
Pel que fa al present i a les perspectives de futur del grup, Carles Geli ens les resumeix molt bé: compten amb 54 revistes que venen 65 milions d'exemplars a l'any; una divisió de col·leccionables líder en el sector amb un 39% de quota de mercat i una aposta de molta volada pel sector audiovisual, per al qual han fitxat l'exconseller Ferran Mascarell. Són el cinqué grup de comunicació a l'Estat espanyol, i això que no tenen (encara) ràdios, ni teles, ni diaris.
Pel que fa a la divisió de llibres, que van engegar fa tan sols 7 anys amb la compra de La Magrana (queda res del que era?), a hores d'ara representa només el 7% de la facturació del conglomerat, és a dir, uns mòdics 30 milions d'euros. Enguany doblaran el nombre de títols publicats en català.

26 de març 2007

Adéu, TV3

Aquesta nit, Roger de Gràcia visita les falles de València en el que segurament serà l'últim programa de Caçadors de paraules (sona irònic, aquest títol en aquest context, oi?) que ens "consentiran" veure als valencians. Tot seguit, apurarem l'últim Ventdelplà, conscients que mai sabrem si Esther troba el seu fill o si el Tramuntana es pega foc, de tan calentes com estan les coses en aquell petit poblet gironí. Sempre ens quedarà TVCi, per remarcar de forma solemne i potser definitiva que Catalunya és l'estranger, que la nostra pàtria és Madrid.
I tot això, sembla, és normal, és just, és "legal". Ací no passa res. Jo tampoc m'ho puc creure. Revestida de disposició jurídica, s'imposa, de nou, la censura. Per estalviar-se que arriben fins al Paradís valencià veus crítiques i lliures. Cap ni una, ni allà ni ací.
El que a mi m'escandalitza més és que el tema esclate precisament ara (res és casual), en època preelectoral, signe inequívoc que impedir que TV3 es puga sintonitzar a les televisions valencianes (de forma lliure: que jo sàpiga, a ningú l'obliguen a veure cap canal concret), dóna vots. En quin País malalt vivim?


Actualització 27/3/07: us recomane aquest primer vídeo de Vilaweb TV amb opinions de valencians en contra del tancament de TV3. N'hi haurà més.

24 de març 2007

Comparativa 2

Continuem amb la sèrie de comparatives, sempre odioses. Mireu ací i mireu allà.
La Nueva gramática de la lengua española s'aprova per unanimitat de 22 acadèmies d'Espanya i Llationamèrica i, en paraules del director de la RAE, "alumbra una visión nueva del español, la de su realización gramatical en una espléndida unidad enriquecida en las diversidades dialectales". Això és perfecte per al castellà, però completament prohibit per al català. Ací no només juguem perillosament a fragmentar, dividir i compartimentar, sinó que se'ns prohibeix escoltar altres accents.

22 de març 2007

Literatura per a mares amb 'glamour'

La major part de les dones que fa una dècada s'identificaven amb Bridget Jones ja s'han casat i tenen criatures. La indústria anglesa del llibre, òbviament, no ha quedat al marge d'aquesta circumstància i s'ha posat les piles per satisfer intel·lectualment les dones que tenen al voltant dels 30 anys, el segment que més llibres compra, amb diferència, al mercat del Regne Unit.
El resultat és la saturació actual de literatura per a mares 'glamouroses' ("Yummy-mummy lit"), un fenomen que, vist el mimetisme amb què actuem respecte del món anglosaxó, no tardarem a importar. Així, podrem veure en poc de temps a les nostres saturades llibreries títols a priori tan atractius com El diari secret d'una ama de casa histèrica o La vida secreta d'una mare dels suburbis. Editors i editores de la competència, ací teniu tota la informació.
De res.

20 de març 2007

Istanbul, per fi

Des de les primeres gestions amb l'agència literària per aconseguir els drets d'edició de l'obra de Pamuk fins a hui, quan he pogut veure per fi damunt la taula del despatx un exemplar acabat d'Istanbul, ciutat i records, han passat molts mesos i moltes, moltes anècdotes. En contarem algunes (només les confessables) demà en la presentació "oficial" del llibre i de l'edició de Pamuk en Bromera.
L'acte, al qual esteu naturalment convidats, tindrà lloc demà dimecres a les 20 hores a la llibreria La Central del carrer de Mallorca, 237, de Barcelona. Hi seran presents Carles Miró, traductor d'Istanbul juntament amb Emma Piqué (moltes gràcies als dos per la vostra professionalitat!), i la periodista i crítica de l'Avui Matilde V. Alsina.

19 de març 2007

L'obsessió pel País

Aquest, a més de ser el títol del (més que recomanable) llibre de Francesc de P. Burguera editat per Publicacions de la Universitat de València, és també el pecat que ha comés Eliseu Climent: obsessionar-se pel País. Així ho confessa en aquesta extensa entrevista al diari Levante-EMV. En la pregunta sobre si a Catalunya interessa la literatura que fan els valencians, respon:
"La autonomía ha roto el mercado que durante el franquismo estaba más unificado. Sí que hay una serie de autores: Mira, Piera, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Cremades, Cucarella, Isabel Clara Simó... que, a pesar de las dificultades políticas, han superado los límites regionales y entran en la normalidad de la literatura digamos catalana."
Com ja hem dit ací en alguna altra ocasió, Cremades s'ha pasat al castellà i Cucarella (qui ha editat les dues últimes novel·les per a adults a 3i4) ha anunciat que deixa de publicar precisament per la injustícia que suposa la poca repercussió del seu treball a Catalunya. No em semblen signes esperançadors de "normalitat"...

17 de març 2007

El miracle de la lectura

Ja està disponible, en format virtual i en paper, el segon número de la revista TXT, suplement educatiu de la revista de lletres L'illa. En aquesta ocasió centra el seu interés en el foment de la lectura, un dels aspectes més rellevants i positius de la LOE. Entre altres, s'hi parla de Llegir per a créixer en aquest article.
Aprofite (descaradament) l'avinentesa per "colar-vos" ací part de l'article que Josep Iborra va publicar fa uns mesos (un grapat de mesos, sí, ho reconec) sobre el llibre en la revista Saó amb el títol "El miracle de la lectura":

El problema que es posa sovint sobre la taula és com fer lectors; lectors, és clar, de ficcions, de versos, de llibres que estan dins del marc del que s’anomena “cultura general”. La condició sine qua non és naturalment aprendre a llegir i a escriure, cosa que no presenta especials dificultats; els xiquets, des de les beceroles, van adquirint-ne progressivament la competència. Aquest aprenentatge es fa generalment a partir d’un cert domini, encara que siga un poc rudimentari, amb petits textos narratius, historietes fàcils d’entendre. El petit lector les pot entendre a la seua manera, que potser té poc a veure amb la del professor, o els pares, o de qualsevol altre adult. Aquesta experiència infantil de la lectura és un petit món secret, una fascinació especial, que els porta a llegir ―o a escoltar― moltes vegades, sense cansar-se’n, un mateix conte i sense modificar-ne ni una paraula.
Aquestes reaccions, i altres més que s’hi podrien afegir, porten a pensar l’experiència de l’imaginari dels xiquets com un petit món, estrany, meravellós, al qual no tenen accés els adults, i que els nens mateixos, sense adonar-se’n, acaben perdent quan es fan grans. Aquesta primeríssima etapa és comuna a tots: tots són lectors, o oients de ficcions.
A partir d’ací comença l’aventura, o la dificultat, o la facilitat, de llegir. És el moment en què es dóna ja la possibilitat d’una bifurcació entre uns que seguiran llegint, en un sentit més formal, tebeos, llibrets d’aventures, contes, i altres que començaran a deixar-ho córrer i a lliurar-se a altres formes de divertiment i d’esplai. És ara quan cal la intervenció dels pares i dels professors per tal d’evitar una ruptura que probablement serà irreversible. O haurà d’esperar, en el millor dels casos, una edat més avançada, d’adolescent, per a enganxar-se de nou a la lectura.
La “intervenció”, però, de què acabe de parlar resulta problemàtica, complicada, perquè són molts els factors, i no sempre identificables, que hi entren en joc. Com evitar el trencament del procés inicial, com afavorir, estimular i dirigir la continuïtat en les noves condicions que requereixen altres tipus de lectures? Joan Carles Girbés ha gosat encarar-se amb aquest problema amb el seu llibre Llegir per a créixer, que és una guia pràctica, una mena de “catecisme” que professors i pares haurien de tindre en compte per a fer el seu treball més fàcil i més eficaç.

L’obra està estructurada en quatre parts: “La importància de la lectura”, “Com contagiar el gust per la lectura”, “Consells per a escollir el llibre adequat” i, finalment, “Un conte per a començar”. En conjunt, proposa una sèrie d’estratègies, des de diferents angles. Ara bé, tot i que són adequades, l’autor és ben conscient dels entrebancs múltiples i de diferents espècies que les poden limitar. “Aquesta obra ―diu― conté alguns consells que poden ser útils, però no receptes miraculoses.” La veritat és que miraculosa ho és la lectura, però el miracle s’ha de produir en cada cas personal. Això és molt aleatori, perquè, que es done o no, està en funció de tota una trama imprevisible de factors personals, familiars, socials, econòmics, escolars... “Per regla general ―diu Girbés― qui no llig no ho fa perquè no troba el moment adequat, sinó perquè no ho considera prou important.” Aquest és el punt clau: de què serveix dir a un xiquet o a un jove que tal o tal obra és important si a ell no li importa? No és pel camí de la persuasió que el convencerem. L’autor subratlla l’error de voler interessar el possible lector a llegir, com ho raona irònicament en l’apartat “Deu consells infal·libles perquè odien els llibres”.
[...]

15 de març 2007

Tancar TV3, de nou

Ahir us recomanava l'article "La Brunete mediática del PP", de Francesc de Paula Burguera. Avui a la premsa llegim (precisament al costat d'aquesta altra notícia) que el Consell vol tancar les emissions de TV3 al País Valencià. De nou.
ACPV ha convocat per a avui una roda de premsa a Barcelona per denunciar públicament la situació. És un altre dels temes recurrents en les sempre previsibles campanyes electorals a casa nostra. Veus crítiques o alienes a la línia oficial? Ni una, per favor. Ací només, com diu la cançó, "falles, traques i bunyols".
Demà veurem com recullen la notícia uns i altres, els d'ací, els d'allà i els del més enllà.

14 de març 2007

Malestar a la literatura catalana

Dur, molt dur, l'editorial de l'últim número de la revista L'Avenç. Hi critica l'actitud de Vicenç Villatoro en la sessió d'Anatomia 06/07 (i la sessió d'Anatomia mateixa, si més no, l'ambient "gèlid i mortuori" de l'emplaçament), però ni una sola paraula de la resta d'intervencions, no totes tan negatives, com ja vam comentar ací. Una vegada més, palesem que parlar en positiu "no ven". També critica el "llenguatge autoritari" emprat per Hèctor Bofill en el "desgraciat article" que continuà la polèmica amb el crític Ponç Puigdevall, extraordinàriament ben sintetitzada ací per L'efecte Jauss. Res que preocupe massa Bofill, que aquesta setmana a l'Avui tornava a la càrrega.
Fetes aquestes premisses, l'editorialista (és a dir, la revista) defensa la necessitat d'una xarxa de mitjans de premsa escrita per difondre i donar a la literatura catalana l'impuls que necessita:
"Aquesta revista s'ofereix, i es disposa, a acomplir el tros de paper que li pertoqui per fer possible i viable aquest ecosistema literari en català. Ara bé, això no treu la responsabilitat dels mateixos autors i editors."
A banda de "polèmiques" i "malestars", la proposa de L'Avenç (des de fa uns mesos en mans d'RBA, no ho oblidem) és oportuna i necessària i s'emmarca, pel que sembla, en l'estratègia de la conselleria del ram, que ha manifestat en reiterades ocasions que la unió en un sol departament de les àrees de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de resultar decisiva per impulsar la presència mediàtica de la indústria cultural pròpia. És el que en alguna ocasió hem anomenat "IntraFrankfurt": difondre la cultura catalana no només a l'exterior, sinó també de portes endins.
I pensem en termes globals, per favor. En l'última visita a Barcelona em van preguntar quin era el mitjà o mitjans amb diguem-ne "sensibilitat cultural/nacional" de referència al País Valencià. No vaig saber què contestar, i encara avui pense si no seria una pregunta-trampa. És el "mal crònic" de què parlàvem ací. Si voleu més dades, llegiu aquest article de Francesc de Paula Burguera. Clar claret.

13 de març 2007

Les cendres d'Angela

"El pare i la mare s'haurien d'haver quedat a Nova York, on es varen casar i on jo vaig néixer. En comptes d'això, varen tornar a Irlanda quan jo tenia quatre anys, el meu germà, Malachy, tres; els bessons, Oliver i Eugene, amb prou feines tenien l'any, i la meva germana, Margaret, ja era morta.
Quan rememoro la meva infantesa em pregunto com vàrem poder arribar tan sols a sobreviure. Va ser, evidentment, una infantesa miserable: les infanteses felices no valen el vostre temps. Pitjor que la infantesa miserable habitual és la infantesa miserable irlandesa, i encara pitjor és la infantesa miserable irlandesa i catòlica."
Són els dos primers paràgrafs de l'extraordinària Les cendres d'Angela, que aquesta mateixa setmana ha arribat d'impremta, publicada per Bromera. Aquest ofici té això: de vegades, només de vegades, aconsegueixes convertir-te en l'editor d'obres que formen part essencial de la teua pròpia vida, de les lectures íntimes, privades, que et van emocionar una vegada i que et continuen emocionant ara amb la relectura. I és un goig. I un privilegi.

10 de març 2007

Veïnatges

"No hi ha res que m'agrade més que agafar dos o tres números recents de revistes culturals, retirar-me al meu estudi i començar a llegir."

M'identifique amb les paraules d'Orhan Pamuk en l'article "Veïnatges", reproduït a l'últim número de la revista L'espill, que una vegada més he de recomanar encaridament. En el text, traduït per Gustau Muñoz, Pamuk ens parla de les revistes culturals com uns mitjans que haurien de permetre "una comunicació molt més intensa amb altres cultures, amb l'entorn cultural i la cultura a la qual pertanyen i a la qual s'adrecen". I ho fa precisament en un número el tema central del qual és un clàssic en el nostre àmbit: "Anticatalanisme i catalanofòbia".
Entre altres, hi trobem un article de Francesc Viadel titulat "L'anticatalanisme radical del PP valencià". No diu res que no sabérem, però va bé "compilar" algunes informacions sovint disperses i actualitzar-les amb els esdeveniments recents. Per no oblidar, per exemple, que:
"La del blaverisme fou una reacció visceral, marcada per la por, la manipulació emotiva i la fanatització, que va incapacitar els seus partidaris i apologistes per a dialogar amb l'adversari."
No us sona, l'estratègia? Jo l'he vista repetida aquesta vesprada.

08 de març 2007

No estem sols

Fa temps que no polemitzem, així que ja tocava.
La revista Els marges publica un article de Bernat Puigtobella, en l'actualitat editor de ficció estrangera a Proa, titulat "No estem sols. La narrativa catalana actual vista per un editor". Puigtobella resumeix en tres els problemes de recepció de la literatura catalana en l'actualitat:
  1. El metabolisme editorial
  2. El replegament lingüístic
  3. La introversió de l'escriptor català
El primer punt fa referència al "rosari de premis" que marca el calendari editorial i que, al seu entendre, no han fet sinó estimular "el grafòman amateur". Comenta:
"Els editors i els jurats de premis literaris constatem periòdicament com l'exercici de l'escriptura automàtica no va ser només una foguerada surrealista, sinó que és encara avui una pràctica ben viva entre els nostres lletraferits. Hi ha dies que un voldria veure restablerta la censura, alguna disciplina que obligués l'escriptor a pensar dues vegades el que escriu."
Un pèl fort, no?
Alhora, apunta una autocrítica sobre la política editorial del Grup 62, del qual forma part:
"Ara que el nou Grup 62 acapararà la majoria de grans premis de novel·la, serà imprescindible instituir jurats veritablement independents i redefinir la relació entre autors, editors i agents literaris sobre unes altres premisses, si no volem que el prestigi dels premis es degradi definitivament. Altrament, el Grup 62 correria el risc de convertir-se en una narcosala."
Repunyeta, quina claredat expositiva!
Amb el segon punt, el del replegament lingüístic, estic un poc més d'acord:
"Encara avui s'escriu més amb una hiperconsciència filològica que no pas amb ganes d'explicar una bona història. [...] Tenim bons prosistes, però ens arriben poques novel·les que ens atrapin amb històries actuals i interessants."
Òbviament és una generalització, hi ha excepcions (moltes) lloables (algunes), però a grans trets, hi combregue. En aquest mateix sentit, Joan Josep Isern confessava fa uns dies el següent: "No dic que no se'n facin, de bones novel·les. Només deploro que no les encerto...". Serà veritat que estem en crisi?
I pel que fa al tercer i últim factor, Puigtobella afirma que el discurs de l'intel·lectual català "sona nyeu-nyeu i ressentit, és l'expressió d'una introversió victimista que no es correspon amb les preocupacions de la gent. [...] El país no s'acaba, sinó que s'està transformant."
Tot i aquestes dures (duríssimes) reflexions, l'article acaba amb una afirmació que hauríem de penjar, en format flaix, a l'entrada de les webs de les editorials:
"Els editors que ens volem guanyar la vida publicant novel·les necessitem bones històries, històries ben construïdes, que ens connectin amb el present, que ens emocionin o diverteixin, i si pot ser totes dues coses alhora".
Són, crec, les mateixes necessitats que plantegen els lectors. Ara, la paraula és vostra. Si la voleu usar.

07 de març 2007

Més blocs i una bona notícia

Fa temps que, regularment, m'arriben per correu electrònic un seguit d'interrogants anònims sobre temes d'actualitat literària. Els signa la Plataforma Per Una AELC Com Cal i em consta que els rep molta més gent. Coincidint precisament amb l'elecció del nou president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, a qui felicite des d'aquest espai, m'assabente de l'existència d'un bloc de l'esmentada Plataforma, molt crítica amb l'actual (i amb l'anterior) directiva de l'AELC. Es manté l'anonimat i no permet deixar-hi comentaris, així que haurem de continuar sense poder preguntar quina persona o persones hi ha al darrere.
D'altra banda, avui hem conegut que la Generalitat Valenciana ha aportat el milió d'euros que devia de 2006 per a dotació bibliotecària. El sector respira (de moment) un poc més tranquil.

06 de març 2007

Nous blocs editorials

El 88% de les editorials no disposa d'un canal de comunicació directa amb els seus lectors. És una de les conclusions més cridaneres de l'estudi "La comunicación en la promoción del libro" que va elaborar fa un temps la gent de Dosdoce.com i que concloïa que les editorials no se senten molt còmodes amb les noves tecnologies i que Internet és el principal repte que tenen a l'hora de definir les seues estratègies de comunicació amb la finalitat d'atraure nous lectors.
En l'àmbit en llengua catalana, la majoria d'editorials (i paradoxalment, en especial les més grans) tenen un dèficit enorme en aquest àmbit. Per això em ve de gust remarcar dues iniciatives recents que van en una esperançadora línia contrària. D'una banda, Bromera s'alia amb les noves tecnologies per promocionar una novetat futbolística: a l'atractiu especial Tips de merengue (poseu en marxa els altaveus) s'hi afig ara un bloc sobre el llibre, que permet als lectors i als aficionats del Barça comentar "els excessos de la premsa madridista".
De l'altra, els bons amics de Cossetània han engegat un bloc de l'editorial (potser el primer bloc d'una editorial catalana?), que precisament avui parla d'un llibre també sobre el Barça. De moment, les entrades són majoritàriament sobre novetats editorials, però també hi tenen cabuda actes de presentacions o notícies sobre signatures d'autors, i el cap de l'editor, Jordi Ferré, bull de propostes i idees que es concretaran en les pròximes setmanes.
Dues bones notícies que, potser, indiquen un canvi de tendència.

05 de març 2007

Pitjor, impossible

Ho denunciàrem ja ací quan el sector del llibre valencià al complet va encendre els llums d'alarma per la pèrdua dels 2 milions d'euros de dotació bibliotecària que hauria d'haver invertit la Generalitat Valenciana en 2006. Tard i a deshora, el Consell diu que estudia fórmules per modificar el pressupost d'enguany i poder recuperar aquells diners, la meitat dels quals ja ha avançat el govern central, el qual podria demanar que li foren retornats. El desastre seria total.
Ara, el problema s'agreuja amb el conveni de 2007, que contempla que el govern central aporte 2 milions d'euros i la Generalitat, uns altres 2. Fet i fet, el sector està pendent que el Consell pose la seua part i s'invertisquen un total de 6 milions d'euros, vitals per a les nostres esquifides biblioteques.

Però, com més va, pitjor. El pla global de foment de la lectura impulsat pel govern central, segons informa avui Levante-EMV, tindrà una inversió al País Valencià de 80 milions d'euros en el període 2007-2014, finançats a mitges per les dues administracions, l'estatal i l'autonòmica. Així doncs, si no hi ha diners per al milió d'euros que es deu de 2006, si el pressupost tampoc contempla els 2 milions de 2007... vostés veuran com arribarem a 2014!

04 de març 2007

El retorn de Voltaire

Martí Domínguez ens parla en la seua última novel·la (editada en un temps rècord: enhorabona a la gent de Destino) dels últims anys de vida d'un Voltaire ja vell (84 anys de l'època!) però encara lúcid. Ací i allà, Martí ens deixa reflexions sobre l'ofici d'escriure i sobre el paper de l'intel·lectual en la societat en què viu:
  • "Un escriptor és un suprem faedor de paraules."
  • "Tota ciutat, tota societat, està radicalment en contra de la creació, [...] el creador sempre --o quasi sempre-- existeix malgrat el seu poble."
  • "Quina cosa tan curiosa és la vida de l'home de lletres: amb cada obra, la temença del comentari desagradable, amb cada nou treball, un nou perill. Anys d'esforç depenen en el darrer moment de forces impossibles de dominar."
  • "Escriure és governar l'opinió, tindre crèdit, guanyar-se la confiança, la benevolència del públic; sense aquesta imposició, la tasca d'escriure és un viacrucis: el favor del lector s'obté a poc a poc i es perd en un segon."

Moltes de les reflexions que hi vessa en la seua nova creació es poden llegir en clau actual i referides al nostre context pròxim, com ha deixat veure en les entrevistes que ha concedit (vegeu aquest vídeo). Així ho insinua a la novel·la:

  • "Els escriptors suggereixen més coses que les que de vegades es pensen, un text no sols és el que l'autor ha volgut dir, sinó també el que el bon lector entén."
Tota una invitació a llegir entre línies.

03 de març 2007

Amèrica Escup


El menyspreu de les institucions (d'un signe i de l'altre) al valencià ja no sorprén ningú. Via Malva-rosa Connection veiem aquest document ben gràfic: un mural enorme de publicitat de l'America's Cup (cal dir-ho sempre en anglés, que els si no els patronos s'emprenyen) en mil i una llengües... excepte en la pròpia dels valencians. Res que ens haja d'escandalitzar: la web oficial del "evento" fa temps que està disponible en castellà, anglés, francés i italià. La del govern central per fer veure que fa coses a València i recordar-nos que "el éxito de Valencia es el de toda España", exclusivament en castellà. El valencià ni està ni estarà.
I ací no passa res.

02 de març 2007

Prioritats


Faig una ullada a la premsa amuntegada a la taula del despatx i comprove que Estambul, d'Orhan Pamuk, no només es manté fort a les llistes dels més venuts 5 mesos després de la publicació (un miracle, això!), sinó que "escala" posicions als suplements literaris: està el número 7 al Cultura/s i el 5 a El Cultural. L'edició de Bromera arribarà a les llibreries en un parell de setmanes, per fi. Els més impacients poden llegir ja alguns fragments del llibre l'espai web que li dedica l'editorial.
Continue fullejant diaris i em trobe, a El Mundo d'ahir, una entrevista amb el molt honorable valencià. La nota hagiogràfica comença així:
"Para el presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, la cultura es una prioridad."
Imagine que deu ser una conya del periodista, però resulta que no. Tanque aquest diari, n'òbric un altre i veig que ahir, el molt honorable de dalt inaugurava, in person, la Setmana del Llibre en Català. A les fotos veiem Montilla i el conseller Tresserras envoltats d'editors sense cap efecte secundari aparent. Quina enveja. Veurem quina representació institucional tindrem el 26 d'abril (en portes de la precampanya) en la inauguració de la Fira del Llibre de València.
S'admeten apostes sobre qui NO estarà. La llista és llarga.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...