27 de desembre 2011

Tipus mòbils 62 - Regals en valencià

Heu tractat de comprar un regal en valencià aquests dies? Si heu passat per aquesta experiència, sabeu de què parle a la columna d'aquesta setmana a L'informatiu: "Regals en valencià".
"Des que el molt honorable que ara seu a la banqueta ens va tancar TV3 (quatre canals que incloïen el Club Súper3), les opcions de veure programació infantil en la nostra llengua es redueixen a les sèries de saldo que (encara) es pot permetre NouDos i a l’oferta que trobem a la carta a Internet. I si costa escoltar dibuixos animats en valencià, fer aquests dies un regal als menuts en la llengua pròpia ratlla l’acte heroic. Malament anem quan la pretensió de comprar una targeta de felicitació en valencià, un peluix que diga “Vols jugar?” o un trenet amb cançons adaptades ha de ser també un acte reivindicatiu, nacionalista o resistent i no un símbol de normalitat i coherència amb el territori i amb la llengua dels xiquets receptors."

20 de desembre 2011

Tipus mòbils 61 - Estem salvats...

A la columna d'avui a L'informatiu parlem del programa "Miedocracia" del "Salvados" de La Sexta i dels drets als quals hi ha gent disposada a renunciar per mantenir el seu lloc de treball. I és que... "Estem salvats..."

"Mentre no es capgiren (o regiren) els papers, mentre no posem fre als especuladors que s’engulen amb supèrbia el nostre futur, mai eixirem del pou actual encara que els governants s’entesten a retallar despesa pública, recentralitzar administracions (l’excusa de la crisi és collonuda per fer “més Espanya”) o retallar drets socials, com va anunciar ahir a les Corts de Madrid el futur president del govern central. I si no hi posem remei prompte, aquest estat d’excepció econòmica i social a què ens tenen sotmesos desembocarà en un altre pitjor i més negre. Obrint Pas ho canta a ritme punk en el seu Coratge: “en la guerra on lluitem / només ens queda una cruïlla: / viure com esclaus / o perdre la por / i seguir endavant!”."

14 de desembre 2011

Presentació a Carcaixent!

L'associació cultural Carcaixent m'agrada ha organitzat una presentació de la col·lecció infantil "Els llibres de Marc i Andrea" per a aquest dissabte dia 17 a les 19h. Estic molt i molt content que aquesta posada de llarg es faça precisament a la meua ciutat, i que persones que m'estime molt, amics de fa temps i d'altres que he tingut la sort de conéixer de fa poc temps hi estiguen posant tantes ganes i il·lusió perquè l'acte siga especial. Moltes gràcies a tots/es!


Si us ve de gust fer una ulladeta al convent de les Dominiques, sereu molt benvinguts. I, si podeu, porteu els xiquets! Hi haurà un taller d'animació lectora a l'inici i l'actuació musical del cantacançons Dani Miquel per a cloure l'acte.

13 de desembre 2011

Tipus mòbils 60 - Qui et farà el nus de la corbata?


Al "Tipus mòbils" de L'informatiu fem un repàs a la trajectòria d'un home que ha tocat el cel amb els dits i ara deposita les seues natges en la crua banqueta d'un jutjat.
"Per evitar que els votants alçaren el cap del seu melic, que era el punt que els havies redescobert per distreure’ls mentre continuaves pujant escalonets, muntaves regates i carreres d’hípica i omplies la capital d’edificis emblemàtics, esdeveniments impensats i cotxes ensordidors i ultraràpids. T’envoltares d’empresaris, ducs, prínceps i reis i arribares fins el papa, l’escalonet suprem, als peus de Déu mateix. I tots t’escoltaven i et somreien i lloaven el teu treball i sacrifici. Tenies el món a les mans, i un equip de televisió al teu servei per enregistrar cada pas i cada gest."

L'article sencer: "Qui et farà el nus de la corbata?". (Gràcies Feliu Ventura!)

07 de desembre 2011

Resenya a L'illa - Llegir per a compartir


La revista de lletres L'illa 58 inclou en la secció "Quaderns d'animació lectora" un article del crític Joan Portell Rifà sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Podeu llegir-lo punxant la imatge.

05 de desembre 2011

Resenya a Al·lots, El Petit Príncep

El bloc de resenyes de llibres infantils i juvenils "Al·lots, El Petit Príncep", de la llibreria homònima de Barcelona, ha publicat una entrada sobre Fem la maleta!, de la col·lecció Els Llibres de Marc i Andrea:
"‘Fem la maleta!’ resulta ser una molt bona tria per a pre-lectors, el format de cartró d’una mida fàcilment manejable per les seves manetes resulta ideal per permetre que siguin ells qui el manipulin amb llibertat sense haver de patir que es trenqui, poseu-lo a la llista dels reis."
Podeu llegir l'article sencer en aquesta adreça.

03 de desembre 2011

Entrevista a La Nit



Us deixe ací l'enllaç a l'entrevista d'ahir al programa La Nit del canal 9/24 de RTVV. Hi vam fer un repàs als 25 anys de Bromera i parlàrem, també, de l'estat actual del sector editorial valencià i de la cadena de valor del llibre. Si teniu un quart d'hora per dedicar-li...

29 de novembre 2011

Tipus mòbils 59 - El 'model Cabanyal' a Canal 9

Les comparacions són odioses, però no ens n'hem pogut resistir. L'article d'avui al Tipus mòbils de L'informatiu, "El 'model Cabanyal' a Canal 9" ens hem atrevit a comparar TV3 i Canal 9. El resultat convida a l'acció.
"TV3 ha cohesionat la societat catalana, ha enfortit el periodisme i el sector audiovisual propis, ha creat i consolidat un model lingüístic i és un referent (un espill, un mirall) de qualitat i èxit. Canal 9, en canvi, no ha sabut arribar per igual a totes les comarques, ha prioritzat l’estètica (i el carnet) a la professionalitat i el talent, acumula impagaments que ofeguen les productores autòctones, no sent el valencià com el seu tret identitari fonamental, té els índex d’audiència més baixos de la seua història i només ha reeixit en l’exportació al conjunt de la societat de l’ideari del partit que la controla: totes les fixacions ideològiques dels Consells successius han trobat reflex i martelleig a la graella de Canal 9. Un trist fracàs col·lectiu, perquè no hem sabut construir una televisió pública digna del poble que representa."

26 de novembre 2011

Entrevista a Encontres



El programa Encontres, de RTVV, ha dedicat el seu últim programa als 25 anys d'Edicions Bromera.  Hi parlem de l'evolució de l'editorial durant aquest quart de segle, dels premis literaris, de la distribució, dels autors i... en fi, de l'ofici d'editar en general. Si teniu una estona i us abelleix, ací teniu el vídeo.

25 de novembre 2011

Llegir per a créixer a Lliçà de Vall

Aquesta vesprada, a les 17,30h, estaré al teatre del Casal Social de Lliçà de Vall, localitat adherida a la iniciativa Municipi Lector, per compartir amb pares i mares alguns consells per motivar els infants a la lectura. Si esteu per allí a prop i teniu curiositat, ens hi veiem!

23 de novembre 2011

Ressenya sobre Facemos a maleta!

El faro de Vigo ha publicat una ressenya de María Navarro sobre Facemos a maleta! (Xerais)
"A procura de mundos afastados soñados e ensoñados ten os protagonistas de Facemos a maleta! ocupados nun xogo que destaca pola súa compoñente lúdica, pero que vai máis alá do simple movemento de pezas articuladas entre si, que traspasa as fronteiras de múltiples posibilidades, que combina e harmoniza un conxunto de trebellos, porque o máis importante para eles é que esperta e estimula a imaxinación, propón resolución de conflitos, búsqueda de solucións ou reflexión acerca do que se debe ou non facer en cada circunstancia, feito que obriga os cativos a sopesar os pros e os contras que cada decisión pode traer consigo e a tirar conclusións favorables."

Podeu llegir l'article sencer, "Compoñente lúdica", en aquesta adreça.

Més informació sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea", en aquest apunt.

22 de novembre 2011

Tipus mòbils 58 - Nacionalismes valencians

L'article d'avui a L'informatiu: "Nacionalismes valencians", al voltant del nou escenari polític al nostre país:
"Hem passat dècades envejant i odiant (en proporcions semblants) els grups parlamentaris propis amb què catalans i bascos han condicionat governs a Madrid. Ara, Compromís (amb l’ajuda, potser, d’Equo) ha aconseguit que Joan Baldoví esdevinga el primer diputat nacionalista valencià des de la reinstauració de la democràcia. Poca broma. Aquesta és una vertadera fita històrica que consolida una tendència a l’alça de la coalició. Alhora, però, per la dreta ha aparegut un convidat inesperat: UPyD ha tret per València l’únic diputat extraMadrid d’aquesta formació nacionalista espanyola. Costa d’entendre què ha motivat tants milers de persones a votar un partit que té entre les seues principals fixacions la “defensa” del castellà (com si estiguera en perill) per damunt de les llengües autòctones precisament en un país, el nostre, amb una aclaparadora marginació del valencià."

21 de novembre 2011

Ressenya sobre La fiesta de cumpleaños


L'especialista en literatura infantil i juvenil Anabel Sáiz ha publicat una ressenya del llibre La fiesta de cumpleaños (Algar Editorial) en el seu bloc "Voces de las dos orillas":
"Gracias a las ilustraciones de Silvia Ortega el niño contará realmente los objetos o presencias que se mencionan; así el texto, breve y directo de Joan Carles Girbés, se engarza con las ilustraciones, festivas y coloristas y, texto y dibujos, hacen que la magia de los números se cuele en las páginas y vaya a parar a las manos de los niños más pequeños, de aquellos que quizá ya estén en P-3 y, poco a poco, vayan descubriendo, como Marcos que en la vida hay algo más que el número 1. Aprender a contar es un paso más para la autonomía y una forma de sentirse parte de un todo."

Podeu llegir l'article sencer en aquesta adreça. Moltes gràcies!
Més informació sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea", en aquest apunt.

18 de novembre 2011

Taller animació a Abacus València


Demà dissabte, a la llibreria Abacus de València, farem la primera sessió d'animació lectora al voltant de la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Si tens xiquets/es d'entre 2 i 6 anys, us agrada l'aventura i descobrir tresors amagats, vingueu i us divertireu!
Més informació sobre el taller pirata en aquesta adreça.

15 de novembre 2011

Tipus mòbils 57 - 116 milions de segons

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana hem tret la calculadora per denunciar la prepotència política que lluita pel que realment vol: consolidar el bipartidisme, silenciar la pluralitat.
"El penúltim ardit de les sangoneres que volen perpetuar-se al (que els queda de) poder ha estat intentar excloure el que anomenen “les minories” dels debats [sic] de Canal 9. És indigne que el PSOE, que ha disposat durant l’última legislatura d’uns 1.350 dies (és a dir, ni més ni menys que 116.640.000 segons) per explicar les seues propostes i fer-les efectives amb la força dels pressupostos de l’Estat, tractara de silenciar EUPV i Compromís atorgant-los 27 i 11 segons, respectivament, per explicar cada tema que se suposa d’interés públic en els monòlegs televisats. Aquest afany monopolitzador (corregit a última hora) palesa la seua desesperació i referma la cita de Baldoví: hi ha polítics curts de mires que només pensen en el (presumible, hipotètic, teòric) rèdit electoral imminent, no en quin pot ser l’escenari més beneficiós per a l’esquerra a mitjà o llarg termini"

Més detalls a "116 milions de segons".

08 de novembre 2011

Tipus mòbils 56 - Finselsdallonsesdesersimpàtic

Al Tipus mòbil d'aquesta setmana ho aboque d'una tirada: estic "Finselsdallonsesdesersimpàtic".
"...quan els polítics valencians arriben a Madrid callen i atorguen i es venen i es dilueixen i ofereixen noves glòries a qui els ho demana i renuncien a principis si mai n’havien tingut i es confiten les promeses fetes i tots plegats ens engolim les nostres prioritats, les esperances, desitjos, necessitats i anhels per continuar tirant de la pell de brau, i més ara que estem en temps de crisi i hem de cedir, i aprovar, i retallar, i sacrificar-nos, i pensar en el “bé comú” (que és el que ve de Ponent) i emmudir encara més, no molestem que els valencians hem de ser simpàtics i somriure sempre..."

05 de novembre 2011

Els llibres de Marc i Andrea


Avui vull compartir amb tots vosaltres una alegria immensa de veritat. Aquests dies arriba a les llibreries, després d'anys de preparació i realització, la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Es tracta de quatre llibres de cartó per als més menuts que ha il·lustrat magníficament Silvia Ortega i que he escrit jo mateix. Es tracta de la primera aposta de Bromera per la creació pròpia de llibres d'aquestes característiques,. L'objectiu és reforçar l'aprenentatge lúdic de conceptes com ara els números, les formes i els hàbits diaris i, a més, tenen cura especial del foment de la lectura. En parlarem més a fons d'aquest aspecte en un pròxim apunt, perquè pense que és un dels elements distintius més remarcables de la col·lecció.

Els quatre títols són:
Els títols es poden adquirir solts o tots junts dins d'una caixa de cartó fort.

A banda de l'edició a Bromera i Animallibres, la col·lecció apareix simultàniament en castellà i en anglés a Algar Editorial, en euskera a Alberdania i en gallec a Xerais. Per a mi és un goig doble perquè estan dedicats al meu fill Marc (obvi, no?), i a les edicions del Grup Bromera s'han sumat les de dos editors admirats com Manolo Bragado, de Xerais, i Jorge Giménez, d'Alberdania. Els agraïsc enormement que també ells hagen confiat i s'hagen arriscat (editar és arriscar-se, sempre) amb aquesta sèrie. Moltes gràcies per la confiança, i espere que tinga l'acollida que a tots els implicats ens agradaria!

Fotografia de Silvia Ortega.
Confie que m'ho sabreu disculpar si em faig pesat aquests dies amb "Els llibres de Marc i Andrea", però me'n faré ressò en aquest bloc de tot allò que es comente sobre aquesta col·lecció (i en tinga notícia, és clar!).

31 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent (i IV)



Punt i final a l'article publicat a la revista de lletres L'illa número 58, dedicada als 25 anys de Bromera. Podeu llegir-la sencera en aquesta adreça o punxant sobre la imatge que encapçala aquest apunt.



El potencial digital
Les xarxes socials propicien la interacció d’editors i autors amb lectors actuals o futurs; l’autoedició facilita la proliferació de textos que d’una altra forma potser mai veurien la llum (i alguns, sens dubte, ho mereixen); el llibre electrònic ens aporta immediatesa en el consum; i la impressió sota demanda està salvant els fons editorials. Els segells mitjans i petits, i alguns de nova creació com Tria Llibres (2009), estan fent servir aquest potencial per guanyar espai i notorietat en un terreny en què editar bé, gestionar correctament els drets d’autor i connectar amb un públic específic resulten fonamentals per a sobreviure.
La principal incògnita del canvi de paradigma en el sector és el repte del llibre digital, irrenunciable ja per a les obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, etc.); imparable en el camp tècnic, legislatiu i de text; i més incert en l’apartat estrictament literari. Tot plegat obliga els editors a reinventar un negoci amb marges comercials reduïts precisament en un moment de retall brutal de les ajudes públiques que existien en el passat. Al País Valencià i les illes Balears, aquestes incerteses s’agreugen per l’absència de polítiques culturals de foment lector i per l’imminent retrocés legislatiu per a la llengua en l’educació. Aquestes amenaces dificulten més en aquests territoris la possibilitat de guanyar lectors entre la població adulta, encara majoritàriament reticent al llibre en català.
Mentre els editors ajusten la maquinària al ritme dels temps (de crisis, en plural), els lectors contemplen amb esperança les enormes possibilitats d’accés a la lectura que ens depara el futur. Mai en la història de l’edició, des de la invenció de la impremta, s’havien viscut tantes transformacions com en els últims 25 anys. Però tot indica que sorgiran altres competidors, més aparells multifuncionals enlluernadors, idees promocionals arravatadorament seductores... i que tot canviarà de nou per a tornar al punt d’origen, en què un escriptor crea una obra i un lector la gaudeix i la fa seua. Els editors continuaran fent possible aquest procés extraordinari. Perquè, com afirma l’editora nordamericana Jane Friedman, “els editors contribuïm a canviar el món. És una responsabilitat meravellosa i enorme”. Així és i així volem que continue sent. Modestament.

30 d’octubre 2011

La fam i la gana de menjar

L'editora Elsa Aguilar exposa unes reflexions altament interessants en el seu bloc "Editar en voz alta". Parla de la crisi d'identitat del sector editorial, d'aquesta incertesa davant el canvi de paradigma, i proposa serenitat i tornar als arrels. Em sembla un suggeriment d'allò més convincent.
"Cuando uno no sabe qué hacer, conviene volver los ojos a la identidad y al propósito que nos mueve como industria. Si sabes quién eres, qué has venido a hacer a este campo de juego y qué cambio social quieres impulsar, es mucho más fácil enfocar tu actividad a pesar de los cambios ambientales, tecnológicos y sociales que se produzcan. Por otro lado, si eres fiel a tu misión, la rentabilidad vendrá, claro que vendrá."

29 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:


Centre i perifèria
A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.
El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

28 d’octubre 2011

La riquesa està en els llibres


Ahir, el suplement de cultura Quadern d'El País publicava l'article "La riquesa està en els llibres". Hi parlem un poc de l'admirat Arnaldur Indridason, de Frankfurt i, sobretot, dels retalls del Consell a les ajudes al sector editorial. El podeu llegir punxant a la imatge de dalt o també en aquest enllaç.

27 d’octubre 2011

"Els escriptors continuen necessitant un editor"

Xavi Ayén publicava ahir a La Vanguardia una interessant entrevista amb Núria Cabutí, consellera delegada del grup Random House Mondadori.
A banda dels temes típics del "repte digital" i de l'actual pregunta obligatòria sobre la crisi i l'amenaça d'Amazon i Google, Cabutí parla sobre l'ofici d'editar, que enllaça amb la conversa que mantenim a bloGuejat de fa uns dies:
"En esta nueva etapa el rol del editor continúa siendo fundamental, sé que hay mucha discusión, pero que alguien acompañe a un autor durante toda su carrera profesional, que le ayude en la edición del texto, eso no cambia, sean cuales sean los retos. Pero la manera de leer cambia. Y cambian también, por tanto, las maneras en que se puede trabajar un texto o la obra de un autor."
El periodista intenta traure-li alguna sucosa declaració sobre el nyap Libranda, però el peix s'esmuny i tira balons fora: "Probablemente los medios de comunicación no entendieron los objetivos de Libranda". No, ni els mitjans ni ningú del sector... Defensa aferrisada del preu fix (hi estem d'acord) i de nou unes declaracions que li vam llegir fa temps a DeLibros: la possibilitat d'incorporar més segells fins ara independents a l'estructura de RHM. De moment no s'han concretat, però pel to de les respostes, diríem que ja estan negociant alguna compra atractiva...
Però si m'he de quedar amb alguna part concreta, trie la descripció idíl·lica que fa sobre la inversió en formació dels editors del grup, l'impuls a la creativitat, la promoció interna, el compromís dels equips i, sobretot, el mes sabàtic (remunerat!) que diu facilitar als treballadors que volen desenvolupar un tema propi. Això sí que és vida (laboral)! Llàstima que, fins on jo sé (i no es comenta a l'article), també han provocat acomiadaments fulminants inexplicables de professionals extraordinaris. Però bé, no tot pot ser perfecte!

26 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent II

Continua l'article publicat a L'illa número 58:

Professionalització, concentració i nous segells
L’evolució de l’edició literària durant els darrers 25 anys gira al voltant de tres eixos bàsics: una professionalització creixent, la concentració empresarial i l’aparició constant de segells petits amb dosis enormes d’ambició.
En els orígens de l’embranzida dels anys 80 hi ha el compromís de persones amb voluntat de construcció nacional i defensa del patrimoni lingüístic. Les conviccions primeres d’aquells fundadors s’han reorientat a mesura que el context sociopolític també variava. Algunes d’aquestes editorials inclouen ja obres en castellà als seus catàlegs, o han creat segells editorials específics per fer-ho, com és el cas de Quaderns Crema (1979) amb Acantilado (1999). I han eixamplat o diversificat les línies d’acció. Algunes, fins i tot, han descobert ara la força de la LIJ, que viu una època daurada. Ja no hi ha només la voluntat de salvar la llengua; hi ha, també (i en alguns casos, sobretot), la voluntat de fer negoci. Sense complexos. Com en les cultures dites “normals”.
La professionalització comporta en alguns casos un canvi generacional al capdavant d’empreses que van sorgir de manera modesta, autodidacta, familiar, però que amb el temps han crescut en mida i complexitat. L’alteració d’algunes de les peces de la cadena tradicional del llibre afecten també el mode en què les obres viatgen de la ment del creador als ulls dels lectors. S’han assentat les agències literàries com un pas intermedi entre l’autor i l’editor, i el sector de la distribució es redimensiona per guanyar eficàcia.
La fallida, en 2010, de la històrica distribuïdora Arc de Berà va deixar el gruix de l’edició independent en català a la deriva durant mesos. D’aquestes dificultats passades s’han consolidat empreses conjuntes com ara Xarxa de Llibres, que separen la tasca comercial (l’atenció i promoció de novetats als llibreters) de la logística (el procés mecànic de fer arribar els exemplars als establiments). I d’aquesta unió estan sorgint ja altres fruits, com ara la col·lecció “Portàtil”, que vol esdevenir punt de trobada de l’edició independent en format butxaca.

25 d’octubre 2011

Tipus mòbils 55 - Una sinceritat que tomba, tomba, tomba

Avui a la columna setmanal Tipus mòbils de L'informatiu parlem dels atacs de sinceritat que estan patint (ells i nosaltres) alguns polítics valencians durant els últims dies. Amb tres exemples en tenim suficient. Arranca així:
"No només en Nadal afloren els bons sentiments. La crisi ens ha obligat a recuperar conceptes que (ara ens n’adonem) havien quedat soterrats per la cobdícia d’una era de creixement aparentment il·limitat. Paraules com ara “transparència”, “honestedat” o “confiança” s’han exhumat del diccionari per donar vida a titulars de diaris, publicitats bancàries i algun que altre pla autonòmic d’inversions aparents. Aquests dies, alguns polítics valencians ens han redescobert el sentit més ampli i cru de la 'sinceritat'."
L'article sencer, en aquest enlaç: "Una sinceritat que tomba, tomba, tomba".

24 d’octubre 2011

Editorials en (r)evolució permanent I


Aquests dies comença a arribar a les cases el número 58 de la revista de lletres L'illa. En aquesta ocasió, a banda de les entrevistes i crítiques a les últimes novetats editorials, la publicació duplica pàgines i dedica el dossier central als 25 anys de Bromera. Diversos escriptors, professors i periodistes comenten des del seu punt de vista l'evolució durant aquest quart de segle de la literatura (universal i catalana), l'educació, els mitjans de comunicació o la ciència, i s'hi fa un repàs, també, a diverses col·leccions i línies de l'editorial d'Alzira. 
Entre els articles publicats en aquest número especial, n'hi ha un d'un servidor dedicat a l'evolució de l'edició literària en llengua catalana durant els últims 25 anys. L'espai no dóna per a aprofundir-hi massa en un tema que em resulta apassionant, però crec que ofereix una panoràmica bastant àmplia del que s'ha esdevingut al sector durant aquest temps. Em permetré dosificar-vos-el en quatre apunts, tot i que el trobareu íntegre en aquesta adreça. Si us abelleix, en poden debatre.

Editorials en (r)evolució permanent
L’eclosió, als anys 80, d’un seguit d’editorials literàries que, temps a venir, resultarien fonamentals per a la cultura catalana, es va produir gràcies al pòsit d’editors que, malgrat les dificultats de la llarga postguerra, havien apostat per un futur digne i culte. D’aquells militants de la llengua destaquen Proa (1928), Edicions 62 i La Galera (1962) a Barcelona; Moll (1933) a les illes Balears; o 3i4 (1968) al País Valencià. Són exemples vius de l’empenta d’un nombre reduït però tenaç de lluitadors que van aconseguir, juntament amb altres emprenedors de l’època, evitar el trencament i alimentar la llavor que ha produït els fruits saborosos del present.
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983 per les Corts Valencianes, va oficialitzar l’estudi de la nostra llengua. Aquest va ser l’esperó decisiu perquè el sector editorial valencià encetara el camí del creixement. Gregal es va crear aquell mateix any amb l’objectiu de donar resposta a la sobtada demanda de material escolar i de lectura per part d’escoles i instituts, però la mala gestió empresarial va enfonsar prompte aquell projecte.
Altres editorials sorgides al caliu de la LUEV, amb totes les esperances i anhels que aquella norma va despertar, van focalitzar igualment la producció en l’àmbit educatiu, bé amb materials lexicogràfics o per a l’aprenentatge de la llengua, bé amb obres de literatura infantil i juvenil (LIJ), vertader motor, encara avui, del sector editorial valencià. És el cas de Bullent (1983), Denes (1988), Tabarca (1990) o Tàndem (1990), supervivents d’aquella il·lusió col·lectiva.
Afers (1983) ha orientat la seua estimulant producció cap a la recerca i el pensament, mentre que Bromera (1986) ha centrat bona part del seu catàleg en la promoció de la LIJ i en el llibre de text. Des dels inicis, però, es va endinsar obertament en altres esferes aleshores menys explorades, com són el teatre, la sociolingüística, la divulgació científica o la narrativa per a adults, conformant un catàleg eclèctic adreçat a la totalitat del domini lingüístic.
La publicació dels títols fundacionals de Bromera coincideix amb l’emergència al Principat d’editorials que en l’últim quart de segle s’han convertit en referents. Dos anys abans havien nascut Empúries i Edicions de 1984, i el 1985 ho feien Columna i La Campana, empreses que han realitzat valuoses aportacions a la dinamització i la renovació de la literatura catalana, tot i apostant per narradors emergents, les traduccions o el llibre de grans vendes, propostes necessàries per a una cultura en eterna recerca de la normalitat.

23 d’octubre 2011

Per (a) què serveix un editor?

L'amic (i no obstant això, també escriptor) Salvador Macip es pregunta en un apunt al seu bloc "Per a què serveix un editor?", qüestió que continua i amplia una conversa que vam mantenir via Twitter fa uns dies. Salvador hi parla d'una relació de poder de l'editor per sobre de l'escriptor, ja que és l'editor qui determina si un llibre és o no publicat (a la seua editorial). Jo hi discrepe d'aquest punt, perquè de fet és l'escriptor qui té el poder de decidir on (i, de vegades, fins i tot com) publica la seua obra.
Esteu convidats a continuar el fil d'aquesta reflexió, que té molts matisos, alguns dels quals han estat ja exposats als comentaris del seu apunt a bloGuejat.

[Aprofite per recuperar un apunt de fa un segle amb el mateix títol que aquest d'avui. Es nota que el tema em preocupa...]

21 d’octubre 2011

Editors conservadors?

Revisant informació publicada sobre la Fira de Frankfurt 2011 trobe aquesta frase del totpoderós de Mondadori Riccardo Cavallero recollida per Ernest Alòs per a El Periódico. Es refereix al "ritme" digital:
“Si creuen que els editors som conservadors, és que no han conegut un agent. Al seu costat som revolucionaris.”
Totalment d'acord. Sabeu que hi ha agents (alguns, molt importants) que encara es neguen a cedir o vendre drets digitals dels autors que representen?

18 d’octubre 2011

Tipus mòbils 54 - Hi ha oposició

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana ens centrem en el treball d'una part de l'oposició a les Corts Valencianes. Perquè "Hi ha oposició".
"La legislatura passada va significar el descobriment de la potència discursiva de Mònica Oltra (Compromís), i l’actual ens reporta una altra sorpresa agradable: el diputat Ignacio Blanco (EUPV)."

12 d’octubre 2011

Frankfurt 2011


Aprofite el Dia de la Hispanitat per volar ben lluny. En concret, cap a Frankfurt, on m'hi estaré (posant a prova la resistència del menisc fotut) fins dissabte. 
Enguany, la cultura convidada és Islàndia, un país amb una població total inferior a la de la comarca de la Ribera... però amb Estat propi. I, atenció!, amb autors tan grans com el més que recomanable Arnaldur Indridason, del qual parlàvem en aquest apunt (i quines coses que hi deia, per cert...).
Ens retrobem a la tornada!

11 d’octubre 2011

Tipus mòbils 53 - Crear identitat


A l'article d'avui a L'informatiu, "Crear identitat", apostem per la designació de professionals al capdavant dels espais culturals de referència:

"És un fet que la milionada gastada en la Ciutat de les Arts i les Ciències funciona com a reclam de portes enfora. Els turistes, com les parelles que es casen, hi van a fotografiar-se, enlluernats per la imatge futurista dels edificis amb sobrecostos de Calatrava. Els polítics compten els visitants per milers i es freguen les mans, perquè així creuen justificar la magnitud de la despesa. Però obvien que cap d’ells hi arriba atret per la programació o per una exposició concreta, fins el punt que podríem afirmar sense temor a la polèmica que València no té museu de la ciència. Té una carcassa atractiva que projecta una imatge cosmopolita de la ciutat, però res comparable al centre d’estudi i divulgació científica que li pertocaria" 

Si voleu saber què hi pinta la paella amb l'efígie de Rita Barberà encapçalant aquest apunt, haureu de llegir l'article sencer...

09 d’octubre 2011

9 d'Octubre... i caminant!

Aquest dimarts parlàvem a L'informatiu del documental "Una llengua que camina". Ja el podeu veure en TV3 a la carta. Una bona manera de mantenir l'orgull valencià en aquesta Diada del 9 d'Octubre.

04 d’octubre 2011

Tipus mòbils 52 - Una llengua que camina

"Poques hores abans de la celebració més descafeïnada del 9 d’Octubre, els catalans tindran la possibilitat de veure, al Canal 33*, el documental Una llengua que camina. Aquest treball, dirigit per Amanda Gascó, ofereix un balanç dels progressos aconseguits en l’ús social del valencià durant l’últim quart de segle. La novetat principal és que no ens presenta un resultat demolidor, lacrimogen ni descoratjador, com estem acostumats, sinó que té la gosadia d’obrir una escletxa d’il·lusió i esperança."
Així comença l'article d'aquesta setmana a L'informatiu: "Una llengua que camina".

27 de setembre 2011

Tipus mòbils 51 - Prohibir l'allioli (o intentar-ho)

L'intent de prohibició de lea festes alternatives (FACA) per part de l'ajuntament de Carcaixent motiva l'article d'avui a L'informatiu "Prohibir l'allioli (o intentar-ho)".
"No se m’acut una pitjor política que la que exclou, prohibeix, impedeix, dificulta o censura expressions festives que no comparteixen els partits amb la majoria que els ha concedit el poble. La resistència cívica, el nostre dret a expressar l’acord o el desacord amb l’acció de govern, la mobilització contra decisions absurdes o intolerables és el que ens dóna la força per revocar les injustícies."

20 de setembre 2011

Tipus mòbils 50 - Compromís, ni més ni menys

Setmana important per a la coalició Compromís. En parlem a L'informatiu: "Compromís, ni més ni menys":
"El PP s’ha encarregat ja de començar a filtrar enquestes que apunten que els econacionalistes obtindran representació al Congrés dels Diputats. Tot i la clara intencionalitat dels cuiners d’aquests estudis tan poc fiables per desmobilitzar el que (encara) queda de l’electorat socialista autòcton, resulta més que creïble que la coalició està a punt d’assolir una nova fita. Però aquestes especulacions s’han fet sense saber qui en formarà part (Equo dedideix entrar-hi formalment demà), com s’hi integrarà ni qui l’encapçalarà. I vull pensar que això encara importa a molta gent. Hi ha, doncs, espai per a l’escepticisme i l’error: Compromís està a l’alça, sí, però el gruix del seu electorat demana (i mereix) un projecte sòlid, un programa clar, unes aliances raonables i unes persones capaces d’il·lusionar un espectre ampli de la societat."

13 de setembre 2011

Tipus mòbils 49 - La Diada més valenciana

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "La Diada més valenciana":
"Hi ha tòpics que pesen com una llosa. I alguns els reiterem tant que hem acabat interioritzant-los i creient-nos-els. Diuen, per exemple, que a Catalunya no hi posen atenció a l’aportació cultural que fem els valencians a la llengua comuna. I no és cert. O, si més no, no és del tot cert. De fet, sovint (més sovint del que convindria) fa l’efecte que al Principat es tenen més en compte les nostres propostes del que ho fem a casa nostra. Potser és pel vel d’invisibilitat amb què els mitjans de major abast i la meitat (si més no) de la classe política s’entesten a ocultar per sistema tot allò que es cou en els àmbits literari, teatral, audiovisual, musical i en el conjunt de l’esfera artística autòctona. Potser, però és.!

07 de setembre 2011

Tipus mòbils 48 - Volem el pa sencer

Iniciem nova temporada de la columna setmanal Tipus mòbils a L'informatiu amb l'article "Volem el pa sencer". Comença així:
"És indubtable que tant Alberto Fabra com el nou conseller d’Educació et al., José Ciscar, han aturat la deriva autoritària que va caracteritzar (quina serenor aporta el temps passat) l’última legislatura del tàndem Camps-Font de Mora. Ser conscients que les butxaques de l’administració pública estan buides ajuda a posar-hi trellat. No som els reis del mambo. No ho hem sigut mai, però ara en som conscients tots."

04 de setembre 2011

Diada Estellés 2011

Em sume amb molt de gust a la iniciativa blocaire per retre el merescut homenatge a Vicent Andrés Estellés:
"Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula."
(Cançó de la lluna)
Dissabte dia 17 de setembre, a les 21,30h, celebrarem la Festa Estellés a Carcaixent. Mentrestant, em plau recordar el primer article que vaig publicar a L'informatiu: "No tot serà silenci".
Per cert, la nova temporada de L'informatiu comença demà dilluns; la columna "Tipus mòbils" continuarà fixa els dimarts.

11 d’agost 2011

El valencià en el món del treball

Setmanes enrere, CCOO del País Valencià va organitzar unes jornades sobre l'ús del valencià en el món laboral. Hi vaig participar, de bon grat, en una taula redona sobre aquesta qüestió. La revista digital Teranyina en parla en el seu últim número. Si teniu curiositat per saber-ne més, punxeu ací.

09 d’agost 2011

Disseny brillant

Espectacular, aquest redisseny de les cobertes d'Oliver Sacks, obra de Cardon Design!


Vist al bloc de John Gall. Com diu un dels comentaris, "fucking brilliant!".

26 de juliol 2011

Tipus mòbils 47 - Un valencià "de prendre café"

L'article d'avui a L'informatiu, "Un valencià 'de prendre café'" tracta l'aspecte lingüístic del nou president de la Generalitat. En el debat d'investidura ja hem pogut comprovar que no és molt cafeter...
"Diu Fabra que promet aprendre valencià, però ha estat vint anys (vint!) com a regidor, primer, i alcalde, després, d’una ciutat gran i valencianoparlant (si més no, sobre el paper) i si en tot aquest temps no ha sentit la necessitat d’aprendre la llengua pròpia dels seus conciutadans i tenir un nivell superior al lèxic imprescindible per manejar-se amb correcció en una cafeteria, és evident que ja no ho farà mai. S’omplin la boca de trilingüisme i no saben fer la o oberta amb un canut."

19 de juliol 2011

Tipus mòbils 46 - En el nom dels lectors

Umberto Eco convertit en una caricatura d'ell mateix. Imatge "pispada" d'ací.

"Si ens saltàrem les llargues descripcions de Balzac, no ens perdríem potser el que caracteritza amb major profunditat la seua obra, el que només ell sap donar-nos?" 
L’interrogant el proposa Jean-Claude Carrière en l’exquisida conversa que manté amb Umberto Eco a l’assaig Nadie acabará con los libros (Lumen). “Com aquells que busquen els guions o les ratlles dels diàlegs d’una novel·la”, li replica Eco. Doncs bé, ara serà ell qui ens conduirà directament a les ratlles del diàleg en la seua inoblidable El nom de la rosa, que ha decidit "alleugerir" dels passatges densos per fer-la "més digerible als nous lectors". Obvia, així, que, com ells mateixos afirmen en l’obra citada, la finalitat de llegir no és “llegir per llegir”, sinó obtenir un aliment substancial i durador.
D'aquestes (i potser altres) qüestions parlem avui en la columna setmanal a L'informatiu, "En el nom dels lectors", que arranca així:
"La cultura light que tot ho abasta ens empeny a desvestir d’additius i palla el que no cap en els 140 caràcters d’un tweet. Són els signes del temps. Tampoc suportem ja pel·lícules massa llargues, i per això ens refugiem en les sèries de televisió i en els vídeos breus del YouTube. I hem abandonat els blocs i els articles que (com aquest mateix) contenen més de dos paràgrafs de text. I llegim només els titulars de les notícies del diari. I mengem i bevem productes baixos en calories (mentre salivegem per un bon entrepà i una cervesa). I simplifiquem (o altres simplifiquen per nosaltres) la complexitat de tot plegat en frases-eslògan (“Agua para todos”, “Total per tres trages”) que ens impedeixen aprofundir en matisos molestos."

12 de juliol 2011

Tipus mòbils 45 - Caure més baix

La renovació del Consell Valencià de Cultura (CVC) està resultant molt menys tranquil·la del que alguns partits polítics haurien volgut. Els diaris en van plens, de comentaris crítics amb la designació de càrrecs polítics als diversos organismes consultius de a Generalitat Valenciana. 
Si el CVC pot aportar alguna cosa a la nostra societat és precisament una visió distinta a la política, una reflexió professional, intel·lectual si voleu, dels problemes que afecten el nostre àmbit cultural. Per a fer política estan els polítics, però no pot ser que el llarg, fosc i profund silenci que s'aplica sobre la intel·lectualitat valenciana siga més espés com més temps passa, fins el punt d'arraconar-los fins i tot dels espais que els són propis. Està clar que són els partits qui designen, a través de les quotes que atorguen els seus resultats electorals, els membres d'aquests òrgans, però hem d'exigir-los que aquest àmbit siga conduït per persones d'indubtable, inqüestionable vàlua i experiència en el conreu i defensa de la cultura valenciana. Tant el PSOE com EU han optat per seguir-li el joc al PP i nomenar per al CVC polítics en excedència, i hem de ser crítics i criticar-ho, perquè qui calla, atorga.
Aquesta és la reflexió de la setmana al Tipus mòbils de L'informatiu: "Caure més baix":
"Enmig d’aquest desficaci per a un organisme que ha comptat hiatòricament amb personalitats de la talla de Fuster, Alfaro, Berlanga, Torrent, Llorens o Michavila, Compromís proposa l’entrada de Joan Francesc Mira. La distància sideral entre la talla intel·lectual de Mira i el currículum (per molt que els maquillen) de qualsevol altre dels candidats palesa respecte i consideració envers les institucions que regulen la nostra vida diària i sustenten l’autogovern."

08 de juliol 2011

Quan Barcelona no és el centre

Aquest dilluns, La Vanguardia va publicar un reportatge de Josep Massot ben interessant. Sota el títol "Quan Barcelona no és el centre", la capçalera catalana es feia ressò de l'auge (en nombre i en rellevància) de les editorials mal dites "perifèriques". El tema va sorgir a la roda de premsa de celebració dels 25 anys de Bromera el dimarts anterior. "Amb la tecnologia actual, té sentit parlar de centre i perifèria, en el món de l'edició?", va preguntar Massot. La resposta de Josep Gregori va ser molt clara i immediata: "Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics". La premsa (i la repercussió va ser ben notable) va recollir aquesta afirmació.


I és que el sentiment de perifèria és més una qüestió mental que no física ("també era sentimental", cantarien ací els Antònia Font). Depenent de l'actitud que manifestem, de la convicció que hi posem i del treball que desnvolupem, se'ns considerarà (i serem) "perifèrics" (en el sentit d'accessoris, perquè en aquest context s'hi nota una predisposició negativa envers el terme) o "centrals" (ço és, que se'ns té en compte de veritat). Hi ha escriptors que viuen a la vora de les Rambles de Barcelona que tenen una obra volgudament perifèrica (i és una opció ben lloable), i n'hi ha d'altres, en canvi, nascuts a Alcoi, Sueca o Catarroja del tot imprescindibles.


El reportatge de La Vanguardia (el podeu llegir punxant les imatges) es queda curt per desenvolupar com ens hauria agradat aquesta i altres qüestions que s'hi relacionen, però és un primer tast saludable per destapar una realitat inaturable: al procés de concentració que es viu a Barcelona ciutat hi ha un efecte reactiu i proactiu per part d'editorials de tot arreu del territori de parla catalana. I tan necessari és un grup potent com una gran diversitat de punts de vista que el complementen. Ens enriqueix culturalment, sens dubte.
Fóra interessant que el mapa de l'edició en català es completara amb tota la varietat de segells que existeix actualment. Al País Valencià només ja en falten una dotzena llarga de segells, pel cap baix...

05 de juliol 2011

Tipus mòbils 44 - Errates (naturals)

Feia temps que volia recuperar la secció d'anècdotes, una de les meues preferides d'aquest bloc. Avui tornem als vells costums, amb L'informatiu com a altaveu. El Tipus mòbils d'aquesta setmana es titula "Errates (naturals)" i evidencia la incomunicació nord-sud i el desconeixement de la riquesa dialectal de la llengua catalana entre els usuaris mateixos:
"Telefona a l'editorial una dona molt però que molt emprenyada: "He comprat un llibre vostre i està ple d'errrates. Vull parlar amb el responsable immediatament!". Temorosa del que puga ocórrer, la companya que havia agafat el telèfon em demana si voldria atendre-la. Glups!, faig jo. Un llibre ple d'errates és el malson de qualsevol editor. Però no et pots amagar, cal esmenar l'edició el més prompte possible. "Endavant!", responc. I comença una de les converses més estrafolàries que he mantingut mai.

A l'altra banda de la línia, la dona m'explica, nerviosa i alterada, que dies enrere havia adquirit un exemplar d'un llibre infantil i que s'havia trobat amb una obra tan plena de faltes d'ortografia, que la seua filla li havia confessat que no podia continuar llegint perquè li feria els ulls. "Mama, jo així no puc seguir, no entenc res!", diu que va dir. La dona (catalana, ací el matís és important) prosegueix la seua denúncia criticant la poca seriositat de l'empresa i la indecència que significa que no es preocupe com cal pel nivell de llengua que adquiriran els infants, i que li sap "molt de greu", però que vol que li torne els diners.
Quan puc ficar-hi cullerada, li pregunte si em podria facilitar algun exemple d'aquestes errates per tractar d'esbrinar què pot haver fallat, perquè estic tan sorprés com ella mateixa. "Doncs són ben evidents!", replica. "Ja en el títol mateix en teniu una ben gruixuda: El secret de Meritxell, 'la' Meritxell, que no ho veus, que li falta l'article?". Aleshores ho entenc tot i em cau el món als peus amb una barreja de sentiments: no és responsabilitat de l'editorial... és molt més greu. "I mira, a la pàgina 13 diu 'fins que haja (pronunciat a la castellana, arrosegant la jota) dormit'", "'Haja'!”, remarca.""I Mercé, amb l'accent al revés." "I paraules com 'seua', 'granera', 'puga'... com pot estar tan mal escrit?"
Inspire fort i tracte d'explicar-li allò dels matisos dialectals, les diferències en algunes paraules, les particularitats de la flexió verbal... I es fa el silenci. Quan es recupera de la improvisada sessió filològica, la meua interlocutora (i a partir d'aquell instant, exclienta), afirma: "però això ho hauríeu d'indicar a la tapa perquè estiguérem advertits i no comprar-vos els llibres!". I em diu que vol llibres escrits com es parla a la seua comarca, que "tot això que parleu els valencians" està molt bé, però que a la seua filla no li serveix, i que amb les editorials catalanes aquests "problemes" no els té. Jo li explique que no depén de les editorials, sinó de la variant lingüística que empra l'escriptor, de la seua procedència, però em talla a mitjan argumentari i em confessa el que és evident: "no ens entendrem, tu i jo, però igualment tornaré el llibre a la llibreria". I s'acomiada ja més serena, agraïnt l'atenció, amb educació infinita.
Jo em quede amb l'auricular a la mà, dubtant si allò ha ocorregut de veritat o és fruit d'alguna lectura fantàstica recent. I és que n'hi ha dies que sí, que pense que tot està perdut..."
No és una columna basada en fets reals, sínó que són fets reals!

04 de juliol 2011

Projectes editorials emergents

Avui tinc una (nova) cita amb Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Sota el títol "La literatura infantil i juvenil, la nova 'illa del tresor' per a les editorials", aquesta setmana s'hi donaran cita una bona representació de la cadena del llibre per parlar de l'estat i les oportunitats de la LIJ en l'actual context de crisi econòmica i de paradigma. Hi participe en la taula redona "Projectes editorials emergents", que ve d'emergir, no d'emergència (espere!). Per seguir algunes impressions al Twitter, piuleu l'etiqueta #juliolsLIJ.
Les sessions prometen!

28 de juny 2011

Tipus mòbils 43 - Talent latent

La composició del nou govern valencià deixa moltes cares noves i alguns cadàvers (polítics) a la vora del camí. La Direcció General del Llibre ha desaparegut (sense deixar massa rastre). L'estranya unió de Cultura i Turisme, en canvi, podria servir per impulsar la creació valenciana de portes endins i de cara a l'exterior. Són els temes del Tipus mòbils d'aquesta setmana: "Talent latent".
"Confiem que l’àrea de Cultura deixe de ser la “maria” de la gestió pública i que de veritat es posen en marxa els mecanismes que possibiliten el conreu d’activitats culturals serioses, planificades i efectives, sense imposicions ni entrebancs. El potencial de la cultura pròpia en la creació de llocs de treball és innegable, i amb més convicció i aposta per l’enginy dels nostres millors creadors podríem exportar el talent que tenim latent."

21 de juny 2011

Tipus mòbils 42 - Atenció a l'educació

Perquè l'educació és cosa de tots, també dels empresaris d'aquest País, la columna d'aquesta setmana a L'informatiu, "Atenció a l'educació", va dedicada a ells:
"Pares, mares, professorat, alumnat afectat, sindicats i universitats ja han mostrat públicament i amb fermesa el seu rebuig a les successives reformes educatives que s’han perpetrat els últims anys, i que sempre han castigat l’escola pública i no han reduït l’elevat taxa de fracàs escolar del nostre sistema. No hem escoltat encara, en canvi, una crítica mínima a aquest desgavell per part dels empresaris. Callen i aproven, i diuen que els sembla “fenomenal” tot, i això els converteix en còmplices d’aquest despropòsit pervers."

16 de juny 2011

Llibres portàtils


Ahir dimecres es va presentar als mitjans de comunicació una nova iniciativa dels editors que ja van impulsar la primera línia de llibres electrònics en català sota el segell Edi.cat. Ara, l'ABC de l'edició independent en llengua catalana (Angle, Bromera i Cossetània) han unit esforços amb les editorials Base, Meteora, Símbol i Viena per posar en marxa una col·lecció conjunta de llibres de butxaca "Portàtil". Fent bona la màxima que la unió fa la força, "Portàtil" reuneix sota un mateix disseny 15 títols representatius dels catàlegs de cadascuna de les editorials implicades, i ja preparen una nova tongada de 10 o 12 títols per a l'octubre pròxim.
Aquesta és una gran notícia perquè facilita una nova vida a determinats títols i perquè posa a l'abast dels lectors, a preus més assequibles els títols més destacats dels catàlegs respectius, que en són molts i de qualitat.
Llarga vida (a les llibreries)!

14 de juny 2011

Tipus mòbils 41 - Llegir en valencià


Ja està en marxa la sisena edició de la campanya "Llegir en valencià", dedicada en aquesta ocasió a les llegendes valencianes. Aquesta iniciativa de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura és un exemple de tenacitat i d'esforç per establir ponts de comunicació i consens en una societat poc acostumada a anar "tots a una veu". A l'article d'aquesta setmana a L'informatiu en parlem: "Llegir en valencià".
"Tenim motius quasi infinits per a la indignació, però aquest clima hostil que ens ha tocat viure no ha de silenciar aquelles accions que ens fan sentir un poc més orgullosos del que som i podem ser. És un goig comprovar que la campanya Llegir en valencià continua comptant amb el suport d’organismes, empreses i institucions com ara Bancaixa, la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consum i Escola Valenciana, juntament amb mig centenar d’entitats més (tots els partits polítics valencians, les universitats, els sindicats, les associacions d’empresaris i mitjans de comunicació). No és gens fàcil veure’ls compartint absolutament res, per això cal elevar aquest modest punt de trobada a la categoria de notícia, un exemple del que ens agradaria veure més sovint."

10 de juny 2011

Dues joies italianes


Sebastià Bennasar fa un extraordinari elogi a la línia editorial de Bromera al suplement de cultura del Diari de Balears (punxeu la imatge per llegir la ressenya) i recomana dues obres d'autor italià publicades recentment a la col·lecció "L'Eclèctica". Són dues novel·les breus, d'Erri de Luca i d'Andrea Camilleri que, amb estils molt diferents, condensen i ens acosten la vitalitat de la millor literatura italiana actual. Són dues novel·les intenses que jo també m'atrevisc a recomanar-vos encaridament.
Fa uns dies, l'extraordinària traductora d'Erri de Luca, Anna Cassassas, feia esment d'aquest títol a L'hora del lector (minut 44), el programa de llibres de TV3 que aviat s'acomiadarà per a sempre de les pantalles. Al País Valencià fa temps que malauradament no el veiem, però igualment lamentem que es tanque aquesta finestra oberta a la cultura literària, tot i que no s'haja caracteritzat precisament per una especial atenció a la producció editorial valenciana.

09 de juny 2011

Tipus mòbils 40 - La revolució de pares i mares

"Tenim ja una manifestació de protesta contra el decret convocada per a aquest dijous. Cal anar-hi, per descomptat, però cal continuar lluitant des de tots els àmbits i amb totes les nostres forces. Més enllà d’eixir al carrer a cantar-los les veritats, de fer la revolució a les xarxes socials i de preparar-nos per a rebre el nou conseller que haurà de gestionar aquesta herència nefasta (Rus seria el candidat ideal per multiplicar el nivell de crispació), tots podem fer alguna cosa, especialment els pares i les mares que portem els nostres fills a escoles de línia en valencià."
El decret que es carrega les línies en valencià i empitjora el nivell educatiu valencià és l'eix central de l'article d'aquesta setmana a L'informatiu: "La revolució de pares i mares". Tots i totes tenim una cita aquesta vesprada a les 19h. Les mobilitzacions continuaran.

02 de juny 2011

Cinc anys, punt i seguit


Les últimes setmanes han estat plenes d'activitat extraliterària, que han mantingut aquest bloc en un cert stand by, actualitzat només amb l'enllaç a la columna setmanal de L'informatiu. Aquesta voràgine m'ha impedit no ja celebrar, sinó fins i tot recordar que el 20 de maig aquest bloc va celebrar 5 anys de vida. Promet fer el possible per recuperar en endavant els trets fundacionals d'aquesta bitàcola: la visió personal sobre el món del llibre i l'edició.
No és fàcil centrar-se en la literatura en un país com aquest que m'ha tocat en sort (perquè, malgrat tot, és una sort), un país en què un dia es destapen presumptes trames de corrupció, un altre ens tanquen teles i a la que et descuides, es carreguen l'ensenyament en la llengua pròpia. Sense renunciar a dir la meua en aquests altres temes, promet fer més actualitzacions centrades en l'àmbit editorial. I comence ja mateix. Hui estic a Madrid, amb motiu de la presentació (al Ritz!) d'El retorn del Jove Príncep, d'A.G. Roemmers. Estic segur que aquest viatge resultarà inspirador. N'hi ha molt bones vibracions amb aquest títol. Continuarem informant!

31 de maig 2011

Tipus mòbils 39 - No guardem els abrics


"Mentre es produeixen els reajustaments necessaris a l’esquerra, no oblidem qui ha guanyat amb majoria absoluta les eleccions, i estiguem alerta i preparats per a la que se’ns cau al damunt. De moment, només una setmana després de les eleccions i amb un govern interí tocat judicialment, els dos pilars sobre els que se sustenta el nostre fràgil estat del benestar ja comencen a trontollar. S’ha enviat el globus sonda sobre la implantació del “copago” a la sanitat, i Font de Mora anuncia el tancament de les línies en valencià en benefici de l’anglés. No baixem la guàrdia ni un mil·límetre, perquè haurem de tornar a eixir al carrer més d’una vegada si no volem deixar d’existir."
Aquest és el fragment final de l'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "No guardem els abrics", en què parlem dels resultats del 22M.

24 de maig 2011

Tipus mòbils 38 - Quan el poble es torna boig

"Qui ha exercit d’interventor en alguna cita electoral pot donar testimoni de com de llarga es fa la tensa espera fins el recompte de vots. Si, a més, no representes el partit que, més que guanyar, arrasa, la cosa es complica.
Encetes el dia (molt matí) amb il·lusió. La precampanya ha durat quatre anys, i saps que aquell dia es decidirà el destí del teu poble durant quatre anys més. Els nervis no t’han deixat dormir. Entres al col·legi un poc perdut, perquè ets novell en la funció, i et presentes a tots els presents. T’asseus a la taula, en el raconet que t’han deixat els dos interventors del partit gran (que prèviament t’han suggerit una altra ubicació). Pocs minuts després ja t’hauran deixat (de manera indissimulada) sense espai. Aguantaràs els papers sobre els genolls, decidit a no moure’t d’allà: si no volen que hi sigues, deu ser un bon lloc! Al llarg del matí, als altres interventors els duran bocates i begudes refrescants. Tu portes el kit de supervivència de casa.

Com que estàs en un districte que no és el teu (el col·lectiu que representes té escassa implantació en determinades zones de la ciutat), no coneixes pràcticament ningú dels que ve a votar. Ells tenen uns fulls amb unes marques curioses al costat d’alguns noms. Tu no tens cap indicació enlloc. Tots i cadascun d’aquells noms amb ratlleta al costat van, i voten, i tu et fixes que els seus sobres a les Corts tenen una tonalitat més pàl·lida, i que hi ha diferències en la tipografia externa. Ells també ho saben, i fan marques noves. I se saluden, perquè ells se saben els noms i dos cognoms, i els pregunten amb un somriure gran per la família, i lloen els seus vestits nous, comprats per a la comunió, i que quina calor que fa, i açò i allò.

Després d’un breu esmorzar ixes a estirar les cames. Ja és quasi migdia i estàs engarrotat. Allà de peu, fora de les mirades de la gent que composa la mesa, un elector que ix i que mai hauries identificat com a votant de la teua opció et felicita per la feina d’aquests últims anys. I una dona que entra, també. I de sobte et canvia la cara, i ja no ho veus tot perdut. Comença a arribar gent jove, amb il·lusió, i una filla convenç el pare perquè agafe la teua papereta, i ell la mira amb els ulls mig entelats, la besa en una galta i fa el pas. I tu levites en aquell cantonet teu, al marge de la taula, i et preguntes si hauries de fer alguna marca. Decideixes que no. Un home t’acluca l’ull després de fixar-se en la teua credencial. I un altre et somriu. I tu et poses roig.

Quan tanquen les portes i comença el recompte, certifiques que n’hi ha moltes paperetes del teu partit. N’hi ha moltes més d’un dels grans, però has superat de llarg l’altre (ja no tan gran). I telefones a la seu per cantar els resultats, i et confirmen, aleshores sí, que s’han duplicat els regidors de l’última legislatura, i que el gran que arrasava ha perdut la majoria absoluta. Ets educat i saps que no és elegant pegar bots d’alegria, així que tragues saliva i acumules adrenalina. Aleshores veus que els interventors del partit que governa(va) parlen pel mòbil, i les seues cares es desdibuixen a càmera lenta. Pengen, i sents el seu comentari de perplexitat. “Com pot ser que aquests pugen tant?”, diu un, i l’altra respon: "¡Este pueblo se ha vuelto loco!”. És un moment memorable, una frase per al record que resumeix el futur."
L'informatiu, 24 de maig de 2011.

17 de maig 2011

Tipus mòbils 37 - El paradigma Borja

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "El paradigma Borja", barreja els papes valencians, les superproduccions de Hollywood i la cita electoral de diumenge...
"Hi ha qui gaudeix rebolcant-se en unes aigües putrefactes que perfumen amb colònia barata, però per sort també hi ha gent capaç de veure darrere del decorat de cartó pedra que han construït per enlluernar-nos. Aquest poble en moviment que vol sentir-se orgullós del seu passat gloriós i del que pot tornar a ser si hi creu i s’ho proposa, sense complexos ni imposicions, té aquest diumenge l’oportunitat d’obrir pas a un futur ple de coratge i il·lusió"
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...