30 d’octubre 2012

Una dona exemplar


Aquest dissabte el diari Levante-EMV va publicar una nova col·laboració en la secció "El llibre de la setmana". En aquesta ocasió, recomane la lectura d'Un cel de plom, "una història de solidaritat, coratge i supervivència explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí", tal i com ressalta l'editorial Amsterdam a la coberta del llibre. Per a mi ha estat una gran troballa que m'abellia compartir. I no me'n puc estar de reproduir ací algunes de les frases que més em van colpir del relat de Neus Català:
"No recordo haver-me preguntat mai què seria de gran, la pregunta constant era com ho faria per arribar-hi."
"-Què són aquells focs que resplendeixen?
- Som nosaltres, que cremem."
"Tot i l'esperança moral, l'estat en què ens trobem ens evidencia que res no és segur, que continuem dirigint-nos cap a la mort."
Podeu llegir la columna punxant la imatge.

20 d’octubre 2012

Per no oblidar (30 anys de la ‘pantanà’)



Avui trobareu al diari ARA un apunt sobre el 30 aniversari de la pantanada de Tous. Comença així:
"Aquest matí, mentre escric aquestes línies, al meu poble la pluja ja sap ploure. Cau una fina capa de gotes, i a l’horitzó s’albiren les primeres clarianes, i qui sap si un sol tímid tardorenc. Fa exactament 30 anys, l’escenari era radicalment diferent. Els mateixos carrers de Carcaixent que ara es desperten amb petits tolls d’aigua estaven completament negats, plens a vessar d’aigua, fins alçades de més de cinc metres en diversos punts de la ciutat (a Beneixida o Sumacàrcer arribaren als 8!). Havia plogut amb intensitat durant moltes hores, i la presa de Tous, mal construïda, mai inaugurada i sense vigilància, va rebentar. La comarca de la Ribera va quedar arrasada, absorbida per les aigües d’un riu, el Xúquer, que no debades significa ‘Devastador’."
 L'article sencer en aquest enllaç: "Per no oblidar (30 anys de la ‘pantanà’)".

17 d’octubre 2012

Un país de 'xonis'?

Concursants de "Gandía Shore"...

Els valencians som capaços del millor i del pitjor, tot alhora. D'enfonsar a consciència el sistema bancari propi i d'esdevenir exemple general d'honestedat amb l'actuació exemplar de Caixa Ontinyent. I d'acollir el penós reality "Gandía Shore" justament en la ciutat que atresora major patrimoni literari i cultural de tot el país. D'això en parlem avui a la columna del SOM. Un tastet:
"Per descomptat que Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella i Francesc de Borja no anaven tant al gimnàs com Abraham, Clavelito, Labrador i Esteban, però és obvi que exercitaven molt més les ments respectives. Ells representen, de fet, el país culte que ens estimem (i enyorem). L’obra que ens van deixar en herència ens fa sentir orgullosos de ser el que som els valencians, i ens recorden (si els recordem) el que podem continuar sent."
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç: "Un país de 'xonis'?"

16 d’octubre 2012

Fires internacionals de la il·lustració


Aquest dijous, dia 18 d'octubre, a les 19h, participaré en la tertúlia "Fires internacionals de la il·lustració", convidat per l'APIV. Tindré el goig de compartir taula amb Arturo Puig (no us perdeu la innovadora tasca que estan fent a ItBook), el secretari tècnic de l'AEPV, Manel JM Romero, i l'il·lustrador David Belmonte
Ens hi veiem?

10 d’octubre 2012

Neteja (3)

[Imatge d'El Mundo. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Pantaleón Bruguera, Berta Marsé, Irina Salabert, Daniel Vázquez Salas, Ana Merino, Malcolm Otero Barral, Marcos Giralt Torrente, Gonzalo Pontón, Max de la Cruz i Juan Aparicio Belmonte.]

Sempre que faig neteja de papers pendents hi trobe alguna petita joia que paga la pena rescatar. Una de les últimes vegades, quan encara treballava a Bromera, vaig topetar amb aquesta frase, que llegida ara té una sonoritat distinta:
"No he observado una relación clara de causa-efecto entre el descubrimiento de joyas y la permanencia en el trabajo."
Estem tots advertits.
Ara m'hi he retrobat amb un article publicat ja fa un parell d'anys al suplement El Cultural d'El Mundo. Es titulava "Los hijos de los padres que leí tanto". Els protagonistes són fills i néts d'escriptors i editors. Encara que és obvi que la genètica no predisposa qualitats per desenvolupar amb el mateix grau d'encert l'ofici dels progenitors, aquest article ens mostra que, de vegades, s'hereta alguna cosa més que una empresa.
Pantaleón Bruguera, nét del fundador de Bruguera, és ara director general de Tusquets i corresponsable del que ell qualifica (i jo m'hi sume) com un "catálogo de ensueño". Malcolm Otero Barral ha passat per un bon nombre d'editorials i va descobrir autors com ara Eduardo Lago abans de fundar Barril&Barral. De la seua banda, Gonzalo Pontón, fill del fundador de Crítica, va orientar la seua trajectòria en l'àmbit universitari en vista de com l'ofici s'engolia el temps del seu pare; al remat, però, ha acabat fent d'editor d'algunes col·leccions. De la seua banda, Max Lacruz (fill de Mario Lacruz), va crear Funambulista, i amb els estalvis de què disposa, pot publicar amb llibertat les obres que vol.
Fóra interessant un article d'aquestes característiques centrat en l'edició en català. Deixe la idea en l'aire per a qui vulga acceptar el repte...

09 d’octubre 2012

Un país que es remou



"Avui, 9 d’Octubre, celebrem el Dia del País Valencià en record a la jornada en què el rei Jaume I va conquerir aquestes terres i va donar carta de naturalesa al nostre estimat país. I avui, 774 anys després d’aquella fita, constatem (per fi) que la gent que l’habita comença a moure’s. Més que a moure’s, a remoure’s, incòmoda, neguitosa, molesta, 'cremada'."


Aquest és el paràgraf inicial de l'apunt d'avui al diari ARA. Una mirada no sé si optimista (bé que m'agradaria), però sí com a mínim esperançada pel futur del País Valencià. L'article sencer, en aquest enllaç: "Un país que es remou".

La Veu del País Valencià


Avui, 9 d'Octubre, celebrem el Dia del País Valencià. I en aquesta data tan significativa s'ha fet públic un nou projecte comunicactiu valencià que arrancarà l'1 de gener de 2013: La Veu del País Valencià. És una molt bona notícia, després de la desaparició recent de mitjans com L'informatiu, Bon Dia Notícies o FullQuatre (entre d'altres). Aquest país necessita mitjans propis per fer-se visible. Benvinguda siga aquesta iniciativa, i llarga vida!

08 d’octubre 2012

Liber, una fira entre tantes







"Els motius pels quals un editor pot decidir-se a participar en una fira professional poden ser ben diversos, intercanviables i fusionables: fer negoci, formar-se o relacionar-se. Em fa l’efecte que els únics que l’encerten de veritat al Liber són els qui aposten per la tercera opció. Jo en sóc un entre tants."

Avui, a Núvol, us oferim una impressió personal sobre l'última edició del Liber. Del que s'hi pot contar, és clar! L'article sencer, en aquesta adreça: "Liber, una fira entre tantes".


06 d’octubre 2012

L'un per l'altre i Rushdie encalat

Roda de premsa de presentació de L'encantadora de Florència, a la Casa Àsia de Barcelona.
Molts ens preguntem per què l'última obra de Salman Rushdie, l'autobiografia Joseph Anton, no està disponible en català. A l'article "L'un per l'altre i Rushdie encalat", que publica el Quadern d'El País aquest dijous, donem algunes explicacions d'una petita intrahistòria amb final trist que paga la pena de compartir. Comença així:
"Les empreses, com els països i les persones, creixen en ambició quan es desprenen de prejudicis i se senten capaces d’assolir el que altres consideren quimeres. Aquesta màxima també es compleix dins les fronteres del món del llibre. Fa uns pocs anys, durant la celebració de la Fira del Llibre de Londres, l’última novel·la de Salman Rushdie, L’encantadora de Florència, inundava els aparadors de les llibreries angleses. L’autor angloindi gaudeix d’un prestigi ben merescut en l’àmbit anglosaxó, però tenia (té encara) un reconeixement literari insuficient a l’Estat espanyol. És “famós”, entre nosaltres, però poc llegit. La fàtua en contra seua pels Versos satànics pesa com una llosa en la percepció dels lectors en castellà i en català. I aquest arbre gruixut no deixa veure el bosc fecund i suggeridor que ha construït (abans i després) amb un talent fora del que és comú."
La resta de l'article, en aquest enllaç.

01 d’octubre 2012

La gran transformació (del sector editorial)


Un grup de professionals del sector del llibre, amb una àmplia experiència, han fundat el Laboratorio de ideas, un espai de trobada per a professionals, empreses i institucions que vulguen estar al dia del que s'hi cou en el món editorial. 
Una de les primeres iniciatives ha estat la publicació del llibre La gran transformación. Panorama del sector del libro en España 2012-15, que es pot descarregar gratuïtament des d'aquest enllaç. Es tracta d'un volum introductori, que aporta pinzellades dels nombrosos reptes que ha plantejats en la indústria del llibre. Els canvis tecnològics, és clar, però també els plans educatius, l'autoedició, el llibre de text, els nous perfils professionals, la gestió dels drets, la funció de les fires, la distribució, el màrqueting... Un llistat extens i complet de temes que Laboratorio de ideas obri al debat i a l'anàlisi.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...