30 de novembre 2009

L'informatiu

Després d'unflar pit amb l'apunt sobre el naixement d'Arnau em complau fer-me'n ressò en aquest espai d'un altre natalici, en aquest cas, virtual. Es tracta de L'informatiu, una iniciativa tan meritòria com necessària d'un grup de periodistes inquiets i valents encapçalats per dos companys de promoció universitària: Juan E. Tur i Julio Gómez. La bona amistat per sort encara ens uneix no m'encega a l'hora de considerar el producte resultant atractiu, plural, obert, modern i, sobretot, prometedor.
Aquest és l'objectiu manifestat en el seu optimista editorial fundacional "Un diari per a temps de canvi":
"Un nou diari que pretén oferir una nova proposta per a uns temps que canvien per a la premsa, i narrar i ajudar a entendre allò que ocorre a la nostra geografia. Una proposta modesta en recursos comparada als gran mitjans, però alhora ambiciosa i il•lusionada davant dels nous horitzons que s’obrin per a la comunicació. Una proposta que, més que recordar als lectors el que ha passat, tractarà d’ajudar-los a entendre per què ha succeït; més que col•lapsar-los amb una enorme quantitat de notícies, apostarà per la qualitat amb què contarà les que trie; i tot, alhora, amb l’ull posat a la proximitat, i deixant al mateix temps una finestra oberta perquè especialistes de tot el món, ens ajuden a entendre les realitats llunyanes o properes, que moltes voltes ens arriben distorsionades."
El repte que tenen és enorme, tan gran com la gosadia dels impulsors, i mereixen l'èxit que busquen, perquè aquest país hipercontrolat i monolític des del punt de vista mediàtic està assedegat d'aire fresc, d'idees noves, de metes elevades i de gent amb valors que encara creu que el futur no està escrit i que podem fer moltes coses si ens posem en moviment.
Tant de bo aquest somni compartit esdevinga algun dia (prompte) realitat. De moment, cal anar construint i consolidant eines que ens mostren el camí. L'informatiu en pot ser una. Ens en calen més encara.
Per molts, molts anys!!!

[Redacció de L'informatiu.]
PS.- Entre altres encerts de L'informatiu hi ha haver aconseguit tornar a fer parlar el punyent Malvarosa Connection, blocaire desaparegut des de feia un temps.
PS2.- I no us perdeu la tribuna oberta de Joaquim Clemente "Periodisme i periodistes".

27 de novembre 2009

Arnau ja està ací


Fa tres anys esbombava en aquest apunt el naixement del meu primer fill, Marc. Deia aleshores que ningú ens havia preparat per al torrent d'emocions que ens envaïa. I encara menys per a tot el que ha vingut després! Ara podria dir el mateix en anunciar-vos el naixement d'Arnau. No podia imaginar com una careta i unes mans tan menudetes, com uns ulls vius que et miren sense veure't i et parlen sense veu podien arribar a emocionar-me d'una manera tan intensa, tot i l'experiència anterior. Però res és igual; ara tot és millor.
I és veure la família completa, la felicitat plena. I emmudir de nou per mirar i escoltar, per no perdre detall i gaudir de cada instant, únic i irrepetible.

14 de novembre 2009

Els PLCA als blocs



Hi trobareu moltes notícies sobre l'acte de lliurament dels XXI Premis Literaris Ciutat d'Alzira a la premsa. La informació oficial completa, ací; els comentaris d'alguns dels assistents al sopar, en aquests blocs:

En resposta al que diu Uendos..., doncs sí, el guanyador del premi científic podria haver tingut alguna complicitat lingüística amb l'auditori, però des de l'organització ningú no li va dir què havia de dir (o com ho havia de dir); com a ningú altre. En vista del panorama general, potser seria demanar massa, no?, que un asturià resident a Boston acabat d'aterrar a València per a l'ocasió fera la seua intervenció en valencià... O potser no... no ho sé!

13 de novembre 2009

Quina setmana més bèstia (del cor)


Aquesta setmana (que encara no ha acabat) ha sigut d'infart. Començàrem amb l'anunci del fitxatge de la premi Nobel Herta Müller, i treballem perquè els primers títols de l'autora estiguen, ben editats, com més aviat millor a l'abast dels lectors. Hi ha molta expectació!
En paral·lel hi ha hagut les reunions dels jurats dels Ciutat d'Alzira, les últimes conferències (brillant i multitudinària la d'anit de Joan Francesc Mira sobre Vida i final dels moriscos valencians), i aquesta nit, el tradicional sopar de lliurament. Més de 900 persones confirmades! Qui ha dit "crisi"?
I, entremig de tot això, en un àmbit estrictament personal, la incertesa dels últims dies d'embaràs: el meu segon fill, Arnau, està a punt de nàixer. El "dia D" és dilluns però... qui sap! Hi ha travesses per si "el moment" arriba precisament aquesta nit i acabem la festa a l'hospital. En fi, la natura decidirà!
Per cert, us anime a participar en aquesta iniciativa del bloc Bromera de Lletres sobre la coberta de La bèstia del cor. Sense ànim d'influir-vos, em permet il·lustrar aquest apunt amb la meua candidata (que és la que va guanyant a hores d'ara!).

09 de novembre 2009

Un editor 'xungo'

[L'editor Gordon Lish "retocant" els escrits de Raymond Carver. Il·lustració d'Adam Zyglis. Buffalo News.]

Deia Goethe que els editors són els fills del dimoni, i que hi havia d'haver un infern especial per a ells. En l'època de Goethe, els editors eren impressors; en l'actualitat n'hi ha de tot, des d'escriptors frustrats a comerciants, des de nostàlgics a emprenedors, passant, afortunadament, pels amants dels llibres. En el futur... qui sap què ens té reservats el futur. Confie que alguna cosa millor que un "infern especial"!
Aquest cap de setmana he seguit de prop una discussió ("Editorials sempre i només?") al bloc Salms, de Josep Porcar, motivada per algunes de les afirmacions que reproduïa aquesta entrevista (i que m'he permés matisar en els comentaris d'aquest apunt). No hi havia cap ànim polemista en les meues declaracions (serà per això que entrevisten tan pocs editors als mitjans?), però benvingut siga el debat al voltant del món del llibre i de l'edició, que són els eixos que motivaren la creació d'aquest bloc personal.
És per això que voldria allargar un poc la discussió.
Abans de continuar, m'apresse a aclarir que l'editor 'xungo' del títol d'aquest apunt fa referència a Gordon Lish, entrevistat diumenge a Público. Són ben conegudes les seues polèmiques intervencions en els textos de Raymond Carver, fins el punt que els "retocs" de l'editor (retalls de més de la meitat del text o canvis de començaments o finals de relats, entre altres) van dotar l'escriptor d'una veu única. Llegim a Público:
"Sus tijeretazos, más que el texto original, habían creado el estilo abrupto y brutal que hizo de Carver una figura de la nueva literatura estadounidense. [...] Con la consagración y la fama, Carver se resistía cada vez más a la intervención de Lish, pese su agradecimiento y admiración."
Amb la publicació de Beginners, que "recupera" els escrits originals de Carver (és a dir, no editats per Lish), els lectors poden comparar edicions i decidir quin dels dos Carver prefereixen. Alhora, convida a especular sobre què hauria passat si l'escriptor haguera viscut en l'època actual i s'haguera decantat per l'autoedició en alguna de les múltiples modalitats en paper o electrònic.
La polèmica Carver-Lish servia d'excusa en aquest apunt (que he llegit via Moleskine) per reflexionar sobre l'ofici d'editar, i va molt bé per complementar les opinions que s'han expressat fins el moment al voltant de l'apunt a Salms. Deia Gregory Cowles a PaperCuts:
"Els lectors encara tenen una visió idealitzada de l'escriptor (de qualsevol escriptor) com un artista solitari que atén els dictats de la musa. [...] Fins i tot els lectors qualificats creuen que el treball de l'editor es limita a descobrir genis i dur els seus escrits immaculats a la impremta, potser després de canviar una o dues comes."
La relació autor-editor és, tal i com conclou aquest ben recomanable article, invisible en la cultura actual. I allò que és invisible tendim a pensar que és inservible i, per tant, del tot prescindible. Crec fermament que no és així. La vàlua o interés present i futur d'aquest ofici d'editar ens l'hem de guanyar els editors mateixos dia a dia amb la qualitat i oportunitat dels treballs literaris que posem a l'abast dels lectors.
Rebrem moltes crítiques, i reconeixements, és clar, no n'esperem cap. Però aquest, diguen el que diguen, és un ofici amb futur.

07 de novembre 2009

La lectura en la societat del coneixement

lAquests són alguns dels blocs de què parlarem aquest matí de dissabte en la tercera edició del Curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, que impulsa la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura:

04 de novembre 2009

Entrevista al Levante

Fa uns dies, l'edició comarcal del diari Levante-EMV publicava una entrevista amb un servidor.
Com que últimament no done coll per explicar totes les novetats que es produeixen a diari (premis i més premis, negociacions de drets d'obres que encara no es poden confessar, activitats del cicle de conferències dels Ciutat d'Alzira, presentacions, rodes de premsa...), em permet penjar-la ací per tenir-vos entretinguts. Si punxeu la imatge, la veureu ampliada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...