22 de febrer 2010

"Tu tens la clau"

[Els guanyadors de la Nit, al Paranimf de l'UJI. Foto: Escola Valenciana.]

Dissabte vaig gaudir, un any més, de la gran festa de la Nit d'Escola Valenciana. Com comentava Rosa Serrano als passadissos del paranimf, és una convocatòria a la que només renunciarem quan estiguem "per a l'arrastre". I és que fa molt de goig comprovar la vitalitat de la Federació i l'esperit contructiu i positiu que transpiren tots els projectes i iniciatives que porten endavant. Amb la més recent, la recaptació solidària per a les víctimes d'Haití, han reunit més de 44.000 euros.
Vaig arribar a Castelló prompte, perquè havia quedat amb Joan F. Mira per parlar del llibre que estem preparant (i que publicarà Bromera en pocs mesos; heus ací una nova primícia en aquest bloc!). No sabíem que l'atzar (i l'organització) ens faria compartir taula i conversa durant el sopar. Memorable, com totes les ocasions que he tingut d'aprendre d'ell gràcies a aquest ofici d'editar. Bromera va regalar als assistents exemplars d'Una biblioteca en el desert, i intermitentment s'hi acostaven persones per aconseguir la signatura de l'autor, un poc aclaparat per l'experiència.
Abans, al paranimf de l'UJI de gom a gom i entremig del muntatge de Xarxa Teatre (visualment i musicalment impecable, però un poc críptic per al meu gust), Escola Valenciana va fer un repàs a l'evolució dels 25 anys de Trobades i va presentar les dates i llocs i el lema de les Tromades d'enguany: "Tu tens la clau". L'ambient, les cares d'amics i còmplices, els vídeos, els parlaments dels guanyadors i el discurs de Diego Gómez em van emocionar. I és que no puc evitar-ho: m'emociona el que fa la bona gent d'Escola Valenciana perquè m'ensenya el país compromés i digne que podríem tindre i no tenim alhora que demostra que és possible, que no ens podem resignar a creure que no és possible.
A l'anada m'hi acompanyava Pau Alabajos (la Teoria del caos de Pau Alabajos, per ser exactes) i a la tornada, ja de matinada, hi vaig encabir al cotxe la vintena de cantants i grups que s'han aplegat al disc de la IV Gira. Una banda sonora per a somiar que, en efecte, tenim la clau del nostre futur.
En 2011, la Nit serà a Alcoi. Allà hi serem, també!

16 de febrer 2010

En cada bugada perdem un llençol

Vicent Partal ha reunit al plató de Vilaweb el professor Josep Gifreu i l'editor Josep Gregori per parlar sobre la fragmentació del mercat comunicatiu en llengua catalana. Podeu veure el vídeo en aquest enllaç. És un tema pel qual hem mostrat preocupació en diverses ocasions a TaC (veieu aquest apunt recent), i la veritat és que el futur pinta negre. La conversa de Vilaweb transcorre en to pessimista, però la veritat és que hi ha poc marge per a l'optimisme, diria jo quasi que per a l'esperança potser perquè, com s'hi apunta, la cultura que s'expressa en català al País Valencià rep d'una banda i de l'altra.
Em permet destacar ací dues afirmacions de Josep Gregori que em semblen d'especial rellevància:
"Per a una indústria que vol fer llibres o productes en català [des del País Valencià] és important tindre un marc ampli de referència i no circumscriure's a un territori en què ho faria inviable."
"Els mestres són el sector al País Valencià que té més clara la visió de futur de la cultura valenciana."
Aprofite aquesta segona declaració per recordar-vos que aquest dissabte dia 20 Escola Valenciana celebra la seua 7a Nit (i els 25 anys de l'entitat) a Castelló. No hi faltaré!

[El Betlem de la Pigà, Isabel Río i Obrint Pas, guardonats de la VII Nit. Foto: Pica'm.]

12 de febrer 2010

La fi del món (del llibre)


Aquesta vesprada, si el constipat m'ho permet (que confie que sí!) tinc una cita amb l'associació cultural Socarrats de Vila-real per parlar sobre la fi del món. Del món del llibre, és clar. La xarrada, que confie provocadora, tindrà lloc a la sala d'actes de la UNED d'aquella ciutat (Raval del Carme, 82) a les 19 h.
Si us heu alçat apocalíptics i voleu participar del debat, ens hi veiem!
Actualització: Vicent Usó ha tingut l'amabilitat de penjar al seu bloc, "El rastre de Clarisse", aquest comentari sobre l'acte de divendres.

08 de febrer 2010

Setmana de colors a la BCNegra


La BCNegra és una moguda tan genial que l'hauríem de multiplicar i fer-la extensiva per tot el territori. Com li he sentit a dir a Paco Camarasa, l'impulsor de les jornades, en una entrevista, el marc promocional que ofereix a autors i editors propicia la publicació de novetats importants en el gènere negre durant l'inici de l'any. Un inici que seria molt més light sense aquest revulsiu. A la premsa catalana se n'ha parlat molt. Ací a València, L'Informatiu se n'ha fet ressò.
Vam acompanyar John Connolly per Barcelona i rodalia amb molt de gust. Poques vegades hem tingut el plaer de tractar amb un autor (sobretot quan venen de l'estranger) tan amable i divertit, disposat a tot en tot moment. I tan professional. Un gust, vaja, que fa molt més agradable la lectura dels seus llibres, sempre fascinants i que aporten un alé de renovació al gènere negre. Al bloc Bromera de Lletres trobareu moltíssima informació d'aquesta visita, i fotos, i vídeos, i un concurs i molt més. Si encara no esteu enganxats a la sèrie del detectiu Charlie Parker, podeu començar pel títol que vulgueu, però l'autor recomana aquest últim. Per què? "Perquè és l'últim, i és el que estem promocionant ara", diu. Més transparent impossible!


Enmig del tràfec d'actes amb John Connolly vaig trobar dos moments per acomplir un parell de compromisos que havia ajornat durant un temps. El primer va ser aquesta entrevista amb el programa "Cabaret elèctric" d'iCatFm, la meua emissora de capçalera (fins que me la tallen; l'emissora, vull dir). L'altre era l'entrevista amb Montse Serra a Vilaweb. Amb els ajornaments successius, el format de l'entrevista va passar a ser audiovisual. Ací us enllace el vídeo, que duu el titular:
Quasi res! Espere que us agrade.

03 de febrer 2010

Guerra de preus (i Connolly a la BCNegra!)


Mal averany quan les notícies sobre llibres abandonen les pàgines de Cultura i obrin la secció d'Economia. Avui trobem un exemple a El Periódico amb aquesta informació:
"El llibre electrònic obre una guerra de preus en la indústria editorial"
Parlem d'economia, d'indústria, de borsa, de fabricació d'aparells, d'ingressos, de beneficis, de política de preus... i tot això amb tres empreses protagonistes (Amazon, Apple, Google) que no provenen del món editorial tradicional. Ja apuntava Sara Lloyd en el seu comentat Manifest, que si els editors no espavilàvem, professionals d'altres sectors prendrien la iniciativa. I és que sembla que ara com ara, el negoci està més en els estris per llegir que no en els continguts, ço és, les obres literàries.
Tant de bo aquest canvi desemboque, com apunta Ernest Folch, en la percepció de la lectura com una activitat d'oci "tan diverdtida i necessària com ho és un videojoc, escoltar música, organitzar el teu temps o veure una pel·lícula". Sona tan bé que em torne escèptic.
A la secció de Tecnologia del mateix diari trobem un altre anunci que estimularà aquesta "batalla":
Aviat tindrem tauletes per a tots els gustos (i butxaques).





I si esteu per Barcelona aquesta vesprada, no us perdeu l'espectacular programa de la BCNegra: a les 17,45 h, l'irlandés John Connolly parlarà sobre el seu detectiu Charlie Parker i presentarà la seua última novel·la, Els amants. En acabar, a la Capella mateix (Hospital, 56), hi intervindrà Arnaldur Indridason, un autor islandés de gran qualitat que em té completament seduït. Algun dia us parlaré ací de les meues impressions sobre la seua obra. De qui segur que parlarem de nou, i ben aviat, és de l'estada de Connolly a Barcelona!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...