30 de juny 2009

"Noves" reflexions crítiques


M'arriba a casa el tercer lliurament de la sèrie País Valencià, segle XXI, que han editat el col·lectiu Valencians pel Canvi i Publicacions de la Universitat de València, i me n'adone que fa un temps vaig abandonar la lectura del segon volum, sepultada entre originals i altres compromisos. I en reprenc la lectura.
Al llibre, coordinat per Antoni Furió, Gustau Muñoz i Pau Viciano, hi trobem una vintena de veus dels àmbits universitaris, periodístic i polític, però tot i la diversitat hi ha qüestions que es reiteren una vegada i una altra. La referència a Fuster (amb la meitat del llibre llegit, em sembla que Carme Miquel és l'única que no l'esmenta directament o indirecta), n'és una mostra. No obstant això, com de tota lectura, hi ha aportacions d'interés, com aquesta de Juli Peretó:
"Un valencià esqueixat del tronc lingüístic unitari, fragmentat per la reducció del mercat d'usuaris i afeblit per la dialectalització que l'allunya de l'estàndard, està destinat a l'extinció segura."
La miopia voluntària de Juli el fa remarcar els aspectes positius de la nostra societat, entre els que esmenta:

"El treball sacrificat de les editorials que malden per la publicació, digna i en valencià, de llibres, amb visió de país sencer, de mercat complet, sense prejudicis i malgrat el 'blaverisme' principatí."
O aquest interrogant inquietant que llança Rafa Xambó:
"Algú s'ha parat a pensar com es trobaria el valencià sense Escola Valenciana?
I m'agraden, sobretot, les visions esperançadores i optimistes, com la que tenia Mavi Dolz:
"[Els valencians] hem d'eixir al món i explicar qui som, quina és la nostra cultura i què som capaços de fer."

Frases com aquestes, en un context gris boirós com el que viu la cultura catalana al País Valencià ens demostra com de necessària era la veu de Mavi, i com la trobem a faltar ja.

Voldria aturar-me, però, en l'article de Francesc Esteve "El revisionisme lingüístic: retorn al passat, secessionisme de fet". Però això serà, si hi ha temps (i ganes) un altre dia.

Què NO fer quan et presentes a un premi

Urbà Lozano facilita al seu bloc pistes d'algunes de les coses que no hauria de fer un autor quan es presenta a un premi literari. La llista podria ser més llarga, però per començar no està gens malament...!

22 de juny 2009

Un regal per al Dia del Pare


Llegim en The Independent que les cadenes de llibreries Tesco i WH Smith promovien com a regal per al Dia del Pare (que celebraven ahir diumenge) The Crimes of Josef Fritzl (Harper Element). En notar les queixes d'alguns empleats i clients, les cadenes van rectificar i el van excloure de les promocions per aquesta festivitat. I és que el llibre, que detalla com l'austíac, que ara té 74 anys, empresonà la seua filla Elisabeth durant 24 anys, la va violar repetidament i li va fer set fills (un dels quals va morir per negliència seua), no sembla l'obsequi més encertat per mostrar l'estima envers el pare, veritat?

20 de juny 2009

Publishing tips


Al bloc de l'editorial anglesa Atlantic Books trobem un apunt amb "consells" per als autors que volen publicar. Està escrit amb molta ironia, però així i tot hi podem trobar un pòsit d'amarga realitat (en aquell país, si més no...), sobretot pel que fa a la dependència de les agències literàries. Alguns d'aquests "consells" (recordeu: hi ha "humor anglés" al darrere):
  • El fet d'haver escrit un llibre no significa que hi haja gent interessada a llegir-lo. El món de l'edició és un negoci.
  • Si vas a enviar un manuscrit no sol·licitat a un editor: no ho faces.
  • Si insisteixes a enviar el manuscrit no sol·licitat, no confies a rebre una resposta o confies que llegiran el teu treball.
  • Quan compres un manual del tipus The Writers’ Handbook, ves directament a l'apartat d'agents, no al d'editors.
  • Fixa't en l'advertència que hi ha en aquests manuals sota l'entrada d'un editor, on diu: "No acceptem manuscrits no sol·licitats". Significa que no accepten manuscrits no sol·licitats. Encara que siguen brillants.
  • Tot i que s'utilitze l'expressió "no sol·licitats", això no significa que hi haja originals "sol·licitats".
  • "No sol·licitats" no significa que hages d'escriure una carta amable per preguntar si és preferible enviar les 600 pàgines en carpetetes de plàstic individuals, cadascuna amb el nombre de caràcters detallat. Aquesta expressió significa que l'editor vol que siga una agent solvent qui es pose o no en contacte amb ell. I així i tot hi ha una pila enorme de manuscrits en cada editorial, plena a vessar de paraules de genis molts dels quals no poden publicar perquè el mercat no dóna per a més.
  • I, per últim, si has escrit moltes altres novel·les de vampirs ambientades en un món nihilista futur, no inclogues totes les sinopsis (juntament amb el recompte de caràcters, per descomptat!) que no has publicat. No té l'atractiu que imagines. La producció fútil i la memòria dels projectes fallits no són aspectes que un editor busca en un autor. Si buscares una cita per internet i escrivires en el teu perfil que és la setzena pàgina de cites a la que t'apuntes sense haver trobat cap resposta, què creus que et passaria?
  • La resta de consells, tots en un: troba un agent.
El llistat sencer (que, per cert, inclou al final el recompte de caràcters), en aquesta adreça.

18 de juny 2009

Anècdota del dia - Llibre retornat

Recupere aquesta seccioneta d’anècdotes per contar-vos-en una que va passar fa un temps (no direm quant, que es tracta d’ocultar pistes, no de facilitar-ne).
Una part de la promoció dels llibres consisteix a enviar exemplars gratuïts de la novetat a una selecció de persones (periodistes, crítics, columnistes, educadors, fins i tot llibreters o polítics dels que lligen, que tampoc no en són tants) perquè coneguen l’obra (que a priori creiem que els pot interessar) i en puguen fer difusió. Doncs bé, un d’aquests enviaments va tenir un efecte boomerang. Poc després d’enviar el llibre en qüestió, em va venir retornat amb una nota manuscrita del primer destinatari que deia, textualment, el que ara transcric (entre claudàtors, fragments censurats per donar-li més misteri a la cosa):
“Estic molt agraït pel regal [...] que m’heu enviat, però, lamentablement, no el puc acceptar i us el torne. D’aquest individu, pedant i vomitiu, [...] no pense llegir res en ma vida, ni encara que m’ho manaren pistola en mà.”

Mira que m’han passat coses en aquests anys, però açò, mai abans.
S’agraeix la sinceritat!

16 de juny 2009

Reconnexió

Ho reconec (és evident): últimament he estat bastant desenganxat dels blocs, d'aquest Tirant al cap en primera instància, però dels blocs en general també. Diumenge, en escriure aquest apunt, encara no era conscient que marcava un punt d'inflexió: de l'apatia blocaire dels últims temps a una reconnexió que em ve de gust compartir. Perquè, malgrat l'allau d'informació que ens arriba a diari de fonts cada vegada més diverses, els blocs continuen sent un mitjà magnífic per comunicar-nos, per crear petites comunitats obertes i d'abast universal en les quals compartir interessos comuns.
Sempre que llig Testigo accidental, de l'amic J.E. Tur, me n'adone de la importància que poden arribar a tenir els blocs per conéixer realitats distintes a les oficials, circumstància especialment d'agrair en una societat tan controlada mediàticament com la valenciana.
Però n'hi ha molt més motius per a l'alegria blocaire: els feliços 5 anys de les Totxanes de JJ Isern, que continua amb la mateixa il·lusió que el primer dia (us recomane aquest vídeo dels pioners a Vilaweb); les oportuníssimes reflexions de Manuel Bragado des de Galícia, que van inspirar aquesta bitàcola i continua com a referent incombustible; i dues reaparicions estrella: la de L'Artista Abans Conegut com Subal Quinina (com hem pogut sobreviure aquest temps sense tu??) i la del sioux Oriol Soler, qui després de dos anys de parèntesi de Núvol Vermell anuncia un any més d'apunts positius i encoratjadors.
Bones vibracions blocaires, sens dubte!

15 de juny 2009

El "petit manicomi" de Frankfurt

Sitieg Larsson a la seua editora de Norstedts Eva Gedin:
"Había oído que la feria [de Frankfurt] es como un pequeño manicomio que dura un par de días. No tengo ni idea de cómo va eso de la venta de derechos en el extranjero y no pienso inmiscuirme, pero supongo que es igual de divertido que celebrar un congreso antifascista con 120 grupos de activistas en Berlín, e intentar alcanzar algún tipo de acuerdo ideológico".

La resta de l'article, també molt recomanable.

14 de juny 2009

3 anys (i escaig)


El 20 de maig del 2006 publicava el primer apunt de Tirant al cap: "Tot és començar".
Vist amb perspectiva, tampoc és molt de temps, però els canvis vitals, laborals i anímics han variat més del que podia imaginar aleshores. És evident que l'estat actual del bloc és comatós, potser terminal (el fet que fins avui no me n'haja adonat que havia passat l'aniversari n'és bona prova!). No puc saber quant de temps continuarem compartint punts de vista i alguna tafaneria des d'aquest aparador, ni amb quin grau d'intermitència, però, mentre dure, ací estaré!

13 de juny 2009

Llegir en valencià, l'Alqueria Blanca


Un any més, i ja en van quatre, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura engega el petit miracle de la campanya "Llegir en valencià". Posar a l'abast dels lectors llibres en valencià als quioscos, repartits simultàniament per dos mitjans tan distants ideològicament com Levante-EMV i ABC, amb la participació de RTVV, el patrocini d'entitats públiques (Generalitat, Ministeri, Diputació, CVC) i privades (Bancaixa, Consum, Escola Valenciana) i l'adhesió d'algunes de les principals forces polítiques, sindicals, empresarials i socials valencianes és una raresa de tal magnitud que costa trobar exemples equiparables. Tothom qui s'ha volgut sumar a aquesta acció de foment lector, s'ha sumat, amb ànim constructiu i integrador.
Enguany, amb la sèrie de més èxit de Canal 9 (més de 500.000 espectadors cada setmana!), L'Alqueria Blanca, com a eix vertebrador, somiem durant uns dies amb un país normal, en què la televisió pública fomenta la lectura, els diaris promouen el valencià i un producte audiovisual propi es converteix en llibre.
Gràcies a tots els qui han fet possible aquesta campanya, que també podeu seguir al Facebook!




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...