31 de desembre 2007

Algunes preguntes per acabar (l'any)


¿A qué se debe tanta crítica negativa? ¿No será que la mayoría del sector editorial español no tiene aún digitalizado su catálogo de libros ni diseñado su modelo de marketing y comercialización de libros en Internet? [...] Y los libreros, ¿son conscientes de los cambios que se avecinan? [...] Los profesionales del libro deberían tener en cuenta que toda aquella actividad que tenga o conlleve un elemento electrónico tiene asegurado un interés inicial por parte de los jóvenes. ¿Por qué no utilizamos estos nuevos soportes para atraer su curiosidad hacia el contenido de los libros?
Són algunes de les (interessants) qüestions que planteja avui Javier Celaya a El País en un article sobre el Kindle. Us deixe que penseu la resposta mentre mengeu el raïm.
Bon any 2008!

30 de desembre 2007

L'agenda al dia

Tot i que use més l'agenda de l'Outlook que la de paper, no me'n puc desapegar del tot de la tradició. Per això aprofite aquests dies per anotar-hi alguns actes, compromisos i dades que tard o d'hora comentarem en aquest bloc. No hi apunte els aniversaris d'amics i familiars, com sí que fa escrupolosament l'amic Joan Josep Isern a l'agenda de Bromera (ací i ací); només tinc la curiosa mania d'anotar-hi el meu (com si me'n poguera oblidar!). Coincideix que és avui. Em felicite, doncs.

28 de desembre 2007

Una nova barbaritat (valenciana)

El titular d'avui al Levante és ben clar: "La Comunitat Valenciana és l'única que incompleix el conveni estatal de biblioteques". Ho vam denunciar ací i ací. En traducció de la web de l'AEPV:
"Les biblioteques públiques de la Comunitat Valenciana són 'les úniques' de tot l'Estat que no rebran enguany els quatre milions que fixa el conveni firmat pel Govern junt amb les Administracions autonòmiques 'davant de la negativa del Consell' a desembossar la seua part de finançament, van assegurar des del Ministeri de Cultura."
El pitjor és que reconeixen que "no tenen pressupost", quan aquest conveni no és nou d'enguany. Francesc Rodrigo, president dels bibliotecaris valencians, reconeix que perdre fons per valor de quatre milions d'euros és "una barbaritat". Una més.

27 de desembre 2007

Trobada catosfèrica


Segurament sóc un dels últims a fer-me'n ressò de les Jornades de la Catosfera que se celebraran a Granollers entre el 25 i el 27 de gener. I'm sorry. Els organitzadors ens animen a participar fins i tot als que no hi serem allà físicament. Pel que fa als blocs literaris o sobre el món dels llibres, l'edició i la literatura, hi ha la proposta de publicació, per part de Cossetània, d'un recull dels "millors" apunts de cada bloc que, fins el 31 de desembre, s'hi apunte. Jo he estat el número 113 a apuntar-m'hi: Déu n'hi do, en som una bona colla!
Després de regirar a la meua pròpia hemeroteca, ple de dubtes, he optat per proposar aquest, tot i que, per ser sincer, tinc una estima especial per aquest altre. Hauré fet ben fet? No ho sé, jo encara tinc dubtes...

26 de desembre 2007

César Vidal al Grup 62

Òbric l'especial de Vilaweb sobre llibres de Nadal i em trobe que el Grup 62 destaca un llibre... de César Vidal!!! Em fregue els ulls amb insistència: no m'ho puc creure, així que vaig a la font original i em trobe que, en efecte, Península, segell del grup, publica un llibre d'aquest paio que es dedica permanentment a insultar els catalans, a burlar-se de qualsevol proposta de normalització lingüística, a profetitzar sobre el secessionisme lingüístic i a insultar la intel·ligència de la gent sensata. Fer-te'n ressò dels "productes" d'un personatge tan sinistre no sembla una forma molt coherent de treballar per la cultura catalana, la veritat...
D'altra banda, Cultura 21 publica la notícia sobre els "ajustaments de personal" inherents (però inevitables?) a les concentracions empresarials.
Quina maror...

24 de desembre 2007

La genètica i l'atzar (i II)

L'article comença ací.

[...]

Reconec que en l’actualitat visite poc les biblioteques perquè, entre altres manies de lector empedreït, no em puc estar de subratllar les obres que llig i fer-hi anotacions (això sí, sempre amb llapis), però en l’adolescència vaig ser usuari assidu de la biblioteca del meu poble durant una bona temporada. A casa deia que hi anava a estudiar i a fer treballs (aleshores encara hi havia la creença que les biblioteques només servien per a aquestes tasques diguem-ne instrumentals), però en realitat hi anava a passar-m’ho pipa amb els àlbums de Garfield i, sobretot, de Mafalda. I també a esperar que el bibliotecari es despistara un moment per a colar-me en una sala que m’havia prohibit de manera explícita. Estava convençut que aquells “llibres per a adults” que assegurava que hi havia contenien imatges picants o textos escandalosos, però aviat comprovaria (amb gran desencís) que només hi guardava llibres d’història gruixuts i edicions més o menys valuoses. Obres, potser sí, “només per a adults”.
I, de sobte, una bomba: quan cursava 6é d’EGB em van informar que la llengua que parlava a casa i al carrer (els Padres Franciscanos ens la prohibien dins del recinte escolar) es podia estudiar, i s’escrivia, i es podia llegir. I aleshores començaren les edicions de l’extinta editorial Gregal pensades per a l’educació: clàssics adaptats i novel·les juvenils contemporànies que han esdevingut clàssics de la literatura valenciana contemporània com ara Mor una vida, es trenca un amor, de Joan Pla, o El guardià de l’anell, de Vicent Pascual.
Molt poc després (estem encara en l’any 86, però tranquils que acabe prompte) va nàixer Edicions Bromera, que ha estat i és la meua principal font d’alimentació literària (i d’alimentació a seques també, no cal dir-ho!). Uns anys després (ho veieu? Ja estem en el 93!), i després d’haver tingut la sort de comptar amb magnífics professors en l’institut públic que saberen despertar-me i alimentar el cuquet de la lectura (Rodoreda, García Márquez, Papasseit, Allende, Calders, Kennedy Toole...), vaig començar a treballar en pràctiques en l’editorial i vaig tenir la sort que em regalaven llibres, molts llibres, tots els que fóra capaç de llegir-me. I en aquelles dates (hem fet un gran salt, estic ja, avorrit i amb més temps lliure del que he tingut i tornaré a tenir mai, fent la mili) em vaig llegir bona part del catàleg de l’editorial on, poc després, m’integraria laboralment.
I així fins avui, que l’ofici d’editor m’aboca a barrejar l’oci i el negoci. Per això llig llibres que (afortunadament) mai es publicaran i d’altres que (per fortuna) puc contribuir a que vegen la llum. Per això tinc la sort de compartir el meu temps, la meua vida, amb persones creatives i amb talent de les que mai no em canse d’aprendre. I per això, en definitiva, no puc imaginar-me lluny de l’encís dels llibres. Ara, en fer memòria de tot plegat és quan m’adone que no em puc concebre a mi mateix com a no-lector. Qüestió de genètica o, potser, d’atzar.

20 de desembre 2007

Avui al quiosc

Recordeu que avui, als quioscs, trobareu l'exemplar de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors amb la compra dels diaris Levante-EMV o El Mundo. És gratuït, i us el podeu quedar o regalar a algú que penseu que cal "motivar" perquè fomente la lectura en família. Ací teniu les instruccions d'ús.
Després (o abans, tant fa), si us engresqueu, podeu deixar les vostres experiències personals o com a animadors a la lectura en la secció "A mi m'ha funcionat!" que hi ha a la web del llibre que ha elaborat la Fundació Bromera. Una bona manera de compartir estratègies senzilles però, sobretot, útils i pràctiques.
Vinga, que s'esgoten! (És un dir)

19 de desembre 2007

Que els joves no lligen?


Dissabte vam presentar l'últim llibre de Laura Gallego a la Ciutat de les Ciències. Quin escenari més ben escollit! La fredor de l'arquitectura de Calatrava sembla extret del regne eteri... si no fóra per la millonada que ens costa!
Bé, al que anava: l'èxit de públic va ser impressionant: més de 350 joves atents a cada paraula que deia l'autora, a qui només van interrompre una vegada per aplaudir de forma espontània quan anuncià que ja té ultimada la primera versió de la pròxima novel·la. La presentació pròpiament dita va acabar a les 13 hores, però fins les 17,30 hores va estar signant llibres a tots els qui s'hi van acostar; 4 hores i mitja de cues! Les imatges no menteixen. Les podeu veure també en el vídeo de l'acte que han elaborat a Bromera. Brutal.


Un llibre, el millor regal


L'article d'avui. Recordeu que demà dijous es reparteix gratuïtament amb Levante-EMV i El Mundo el llibre Llegir per a créixer. Tots (i totes) al quiosc!

18 de desembre 2007

'Pa' cagar-se i no torcar-se

No tinc paraules. L'AEPV envia aquest titular "Cultura perd dos milions per a comprar llibres al no posar la seua part" i la nota següent:

"No hi ha diners per a llibres. Les prioritats són altres. Almenys no hi ha voluntat de complir el conveni subscrit entre el Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura per a abastir a les biblioteques públiques. En virtut d'aquest pla nacional de 2006, la Generalitat havia d'aportar enguany dos milions d'euros, la mateixa quantitat pressupostada pel Govern. En total, quatre milions d'euros. Però les biblioteques públiques valencianes no es beneficiaran d'aquesta important suma perquè la conselleria no ha aportat la seua part per no disposar de pressupost."

És 'pa' cagar-se i no torcar-se o no? Tants diners que tenen per al que volen... No, si ja es veia venir, ja.

Diari d'un setembrista

Si us pilla a prop i s'acomboieu, ens hi veiem demà.

La claveguera d'Internet

És curiós que m'han arribat més comentaris a aquest apunt via correu electrònic que no a la secció pròpia dels comentaris. En tot cas, gràcies sempre per les vostres observacions i idees.
Avui Jaume Subirana també es refereix a aquesta claveguera d'Internet que són els anònims impertinents o, com diu l'autor: "directament imbècils".

Fomentar la lectura en família

Aquest és l'article d'avui:

17 de desembre 2007

Els beneficis de la lectura

La nova campanya de foment de la lectura al voltant de la nova edició de Llegir per a créixer va acompanyada de falques a la ràdio i el compromís dels dos diaris implicats (Levante-EMV i El Mundo) de publicar diversos articles d'animació lectora adreçats a pares i mares. Ací teniu el primer (podeu ampliar la imatge si hi punxeu damunt).

Control



Dues opinions d'interés avui a El Periódico al voltant del "tema TV3":
"El govern de Francisco Camps ha decidit soldar qualsevol fissura informativa que pugui fer dubtar els valencians del fet que viuen en el millor dels mons. El tancament dels repetidors de TV-3 després de 23 anys d'emissions només és un exemple cridaner d'una política de control informatiu encaminada a garantir l'hegemonia política del PP en tot el territori valencià." Ignasi Muñoz.
"Si TV-3 volia anar més enllà d'una presència testimonial hauria d'haver incorporat més continguts valencians i hauria d'haver fet servir en els seus programes molt més la variant occidental del català, utilitzada a València, però també a Lleida o a Tortosa." Carles Duarte.
Llàstima que uns i altres no se n'assabenten: ni ací se senten amb una mínima força les veus crítiques (o "dissidents", potser cal començar a usar el llenguatge que emprem per a determinats règims sudamericans) ni allà els senyors de la tele pública (ja ho dèiem ací) s'han interessat per cultivar una mínima audiència. Ahir un senyor es preguntava a Las Provincias: "¿llegará a un 0'5% de audiencia?"? Jo crec que ni això. I així ens va. A tots.

16 de desembre 2007

Llegir per a créixer (2a edició)


En un dels primers apunts d'aquest bloc us parlava de l'aparició de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors, que constitueix la meua obra completa. En aquella ocasió es van imprimir i repartir al voltant de 105.000 exemplars entre pares i mares gràcies a la col·laboració de nombroses escoles, biblioteques i llibreries.
Ara, em complau anunciar que la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura ha engegat una nova campanya que té com a eix central també aquest llibre. Dijous que ve, dia 20 de desembre, es repartirà de forma gratuïta amb els diaris Levante-EMV i El Mundo, tots dos col·laboradors fonamentals de la campanya Llegir en valencià. Una nova coberta (també de l'admirat company Enric Solbes) i vora 90.000 exemplars de tirada per a una edició que, per fi, pot incloure la dedicatòria que en un primer moment no vaig poder incloure perquè ell encara no estava ací.
Us passe l'enllaç a la notícia del Levante, amb l'equívoc titular "Levante-EMV potencia la lectura infantil". Perquè, recordem-ho una vegada més, llegir és "important", però no només per als infants...

15 de desembre 2007

14 de desembre 2007

Barbaritat Valenciana


Impecable i contundent (com sempre) l'article d'avui de Vicent Partal, que acaba així:
"Cal que Rambla sàpiga que acaba de convertir en un símbol potent una simple pancarta. Contra ell i els seus. Contra la Barbaritat Valenciana."
Us el recomane.

Bromera de Lletres

Fa temps que li donem voltes a l'editorial, i per fi la idea ha quallat: ja està en funcionament el bloc "Bromera de Lletres", un espai gestionat pel departament de Comunicació però obert a la participació de tota l'empresa amb l'objectiu de mantenir una relació més estreta i directa amb els lectors.
Us el recomane per estar al dia de l'activitat de Bromera i de les últimes novetats. En els primers apunts ens conviden a la presentació d'aquesta vesprada d'El canvi climàtic a casa nostra, de Maria Josep Picó, i a la de demà de L'Emperadriu dels Eteris, de Laura Gallego, a València.
A més, trobem una entrevista en la SER amb Laura Gallego i Jordi Sierra i Fabra sobre l'informe PISA i el foment de la lectura i un divertit vídeo amb l'entrevista d'Albert Om a Núria Roca sobre el seu llibre Sexualment que (atenció!) publiquem la setmana pròxima. En parlarem també ací.

13 de desembre 2007

Presentació "etèria" a València

Aquest dissabte tindrà lloc l'última presentació prevista de L'emperadriu dels eteris, la novel·la de Laura Gallego que està arrasant a les llibreries. Us hi esperem!
Aprofite per enllaçar-vos al vídeo de la presentació de Barcelona.



Any nou...

En dos dies he rebut quatre correus de periodistes i agents literaris que canvien de feina amb l'any nou. Osti tu, no done a l'abast per actualitzar l'agenda!

Als comentaristes anònims

Un dels aspectes que més m'agrada del bloc és compartir idees i sentiments amb altres persones, amics o desconeguts, amb qui compartisc l'estima pels llibres i escoltar les seues veus, que es poden llegir als comentaris de cada apunt.
Fa un any i mig que vaig "obrir" aquest Tirant al cap i sempre he rebut amb molta alegria els comentaris i les observacions que hi heu deixat enregistrades, però els últims dies n'han aparegut uns quants que no només no compartisc en absolut (aquest seria un problema menor, en tot cas), sinó que em semblen falsos i deliberadament capciosos; fets amb mala bava, vull dir. I m'ho semblen, sobretot, perquè s'han fet des de la covardia de l'anonimat. Aquest fet per si sol desacredita les persones (o serà només una persona? no ho sabem segur) que vessa aquests comentaris. Però el problema ve quan algú els dóna el crèdit que no mereixen. I jo no vull ser còmplice d'aquest engany. Així doncs, he habilitat la moderació de comentaris.
A partir d'ara, els qui vulgueu deixar-hi comentaris (sempre, sempre, sempre seran molt ben rebuts), us haureu d'identificar, bé amb el nom i cognoms, bé amb alguna adreça de bloc o bé amb alguna adreça electrònica que, si la poseu entre parèntesi al final del correu, no apareixerà publicada. No esborraré cap comentari ja publicat perquè no ho he fet mai, però us convide a que juguem tots net i evitar d'aquesta manera els comentaris anònims de qualsevol tipus: podem parlar de tot, podem criticar-ho tot, però no podem difamar ni mentir ni insultar.
No en aquest bloc.

12 de desembre 2007

Premis VAE

Entre el matí i la vesprada (la reunió de poesia s'ha allargat hores, moltes hores: diuen que el nivell ha estat altíssim) s'han decidit els guanyadors de les tres modalitats dels premis Vicent Andrés Estellés que convoca l'Ajuntament de Burjassot.
En narrativa ha guanyat Àngels Moreno amb Cita a la matinada, que recrea els nombrosos obstacles que ha de superar un aspirant a bomber que és sistemàticament (i misteriosament) boicotejat en les oposicions oficials. Una novel·la-denúncia que parteix d'un cas increïble però real. El premi de narrativa científica l'ha guanyat Josep Vicent Boira, mentre que el guardó de poesia, el més veterà del certamen, ha anat finalment a mans de Vicenç Llorca amb L'últim nord.
Per cert que avui es reunia, per primera vegada, el patronat de la Fundació Vicent Andrés Estellés per impulsar projectes que faciliten l'estudi i la difusió de l'obra del gran poeta de Burjassot. Trobareu els estatuts ací.

11 de desembre 2007

Més content que un gínjol (amb el premi)

Avui, Urbà Lozano té motius més que sobrats per estar "més content que un gínjol": acaba de guanyar el premi Constantí Llombart-Ciutat de València. La seua original novel·la Plagis ha merescut la unanimitat del jurat.
Es tracta d'una obra molt ben construïda, amb un gran treball estructural i lingüístic i bastida sobre un seguit de coincidències fortuïtes entre els diversos personatges que hi pul·lulen. Carles, professor i escriptor, guanya un premi literari sense haver-s'hi presentat. Aviat se n'adona que el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i vol renunciar al guardó, però la regidora que organitza el certamen vol dissuadir-lo amb totes les armes al seu abast. Coincidint en el temps, rep la visita de la policia: una antiga coneguda seua ha aparegut morta envoltada de retalls de diari de o sobre Carles. Quina relació té tot plegat, si és que en té cap? Aquest és, grosso modo, l'argument de Plagis, novel·la farcida d'homenatges literaris perquè, com diu l'autor en la nota final del llibre: "el que no és tradició és plagi".
La reunió del jurat m'ha permés assistir a una conversa sobre literatura entre Joan Olivares i el tinent d'alcalde Miquel Domínguez, qui s'està llegint Pana negra amb molt d'interés i aprofitava el moment per preguntar-li sobre el mite del Gatet d'Otos. Qui ho anava a dir: un regidor (i de l'Ajuntament de València!) llegint en valencià. Ens queden tantes coses per veure...
El guardó de poesia ha quedat desert, i el de teatre en valencià ha anat a mans de l'autor català Jordi Faura per l'obra Hikikomori. L'acte de lliurament tindrà lloc dilluns que ve, dia 17.
Ací la nota d'Europa Press.

La gran mudança

Els qui seguiu aquest Tirant al cap m'heu llegit queixar-me ací i allà sobre la mudança interminable en què estic immers. Doncs bé, no ho dic només jo. Aquest divendres l'edició comarcal del Levante va traure la notícia, que us oferisc ací (podeu punxar la imatge) per al vostre gaudi. Aprofite per recomanar-vos encaridament els serveis d'una gran empresa urbanitzadora: Cesafor, S.L., modèlica en tants aspectes, d'una professionalitat i eficàcia fora mida i, sobretot, complidors i amb paraula. Com ha de ser un bon constructor.
Com que tot açò té poc o gens a veure (aparentment) amb la literatura (encara que se'n podria fer una novel·la-denúncia, no ho descartem encara), faré un afegit per comentar que, gràcies de nou a Cesafor (sempre n'estarem agraïts), fa mesos que tinc tots els llibres tancats en caixes i arraconats "provisionalment" al garatge, i això m'impossibilita comprovar si, com he sentit dir, els "contes valencians de sempre" que ha elaborat Ara Idees per al Levante tenen fragments sospitosament idèntics (textuals) a les rondalles d'Enric Valor. Si algú de vosaltres té les dues edicions a mà i pot fer el favor...

10 de desembre 2007

TV3 al sud del País Valencià

El capítol de Vendelplà d'avui podria ser l'últim. El Tramuntana tanca les portes. Gràcies, senyor Camps!

La genètica i l'atzar (I)

Fa mil anys (dia amunt, dia avall) vaig prometre que penjaria ací, en versió original, l'article "La genètica i l'atzar (Sobre les corbes de Sharon Stone)", que publicava al número 3 de Trama&Texturas. Finalment, promesa acomplida (en dos apunts, que és llarguet):

És la primera vegada que tracte de respondre’m una pregunta tan incòmoda com la que em plantegen els amics de Trama&Texturas mitjançant un extens qüestionari/interrogatori: per què sóc lector? M’ho prenc, no com una acusació, sinó com un repte. És com tractar d’esbrinar per què vaig nàixer a Carcaixent, per què tinc els ulls de color marró (obscur) o per què m’agraden tant els U2. No ho sé, la veritat, supose que per qüestions d’atzar o de genètica. Llegir significa per a mi plaer i coneixement, i la lectura forma part de la meua vida d’una manera tan absolutament indestriable que no és possible ja l’una sense l’altra.
Però el que més m’ha intrigat sempre és com em vaig convertir en lector. Fa uns mesos vaig publicar un llibret titulat Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors (no
penseu que us el vull vendre: és de distribució gratuïta). Ha estat un encàrrec de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura amb l’objectiu de convéncer els pares i les mares de la importància de promoure la lectura en l’àmbit familiar. Un dels suggeriments més reiterats en l’obra és que els fills han de veure els pares traginant amb llibres, llegint, per comprovar que la lectura és útil, satisfactòria i gratificant. Donar exemple és, sens dubte, el millor consell per a fomentar la lectura, potser el més eficaç.
El
cas és que, quan jo era menut, a casa ningú llegia, i pràcticament tampoc no hi havia llibres, només uns volums escassos de quan els meus pares estaven subscrits al Círculo de Lectores. Edicions en tapa dura quasi solemnes que, segons conta una llegenda familiar, el meu pare llegia a les nits a ma mare. Segur que es va quedar sopa amb aquella col·lecció de l’obra completa de Blasco Ibáñez que jo no m’atreviria a tocar fins molts anys després quan, gràcies a una voluptuosa Sharon Stone (això sí que és animació lectora!) en l’adaptació cinematogràfica, em vaig sentir “seduït” per Sangre y arena. Llàstima que la prosa de l’insigne escriptor valencià no estiguera a l’altura de les corbes de l’Stone; la col·lecció continua agafant pols en la prestatgeria més alta de la meua biblioteca.
En realitat em vaig convertir en lector per casualitat, gràcies als còmics. Quan era un xiquet i Zipi y Zape, Tintín, Pumby i Superlópez formaven part del meu cercle d’amics íntims, els meus pares van tenir la brillant idea d’obrir un modest negoci familiar que, temps a venir, resultaria ruïnós. Deien que era un quiosc, però en realitat era el Paradís, amb lectures inesgotables que es renovaven cada dia. A banda de nombrosíssimes càries provocades per la ingesta constant de llepolies, aquella experiència, que va durar 7 o 8 anys, em va deixar una empremta inesborrable com a consumidor voraç de premsa i revistes. Un vici que, amb la irrupció d’Internet, no ha fet sinó augmentar.
En aquella època van entrar a la meua vida, per la porta gran (del quiosc), la nova etapa de TBO, els col·leccionables de llibres i les primeres promocions dels diaris. Recorde especialment una col·lecció juvenil d’Espasa-Calpe que recollia des de la meua admirada Christine Nöstlinger fins a Wolfgang Ecke i Las aventuras de los detectives del faro; i aquella altra titulada “La locomotora”, d’Alborada, amb títols com El viejo y el mar o El hombre invisible, entre tants altres. I la promoció de l’extint diari El Sol, que durant els mesos previs a la fallida va regalar uns llibrets que encara conserve a casa. O aquella febra, a la que m’hi vaig sumar des del principi, dels llibres «Elige tu propia aventura», de Timun Mas, i tants altres imitadors (de «Multiaventura» a «¡Vive tu propia aventura!») que devorava com es devoraven aquells llibres: de davant cap enrere, de la metitat cap al principi, de l’endret i del revés, sempre perseguint el final feliç que més em convenia.

[...]

09 de desembre 2007

El camp, el camp

No us perdeu l'entrevista d'avui a Las Provincias amb la consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana. Un fragment:
-¿Su mayor quebradero de cabeza ha sido el Palau de les Arts?
-No, es de las cosas de las que más estoy disfrutando.
-¿Cree que se ha gestionado bien la crisis tras las inundaciones?
-El tema de la infraestructura no depende de Cultura pero no quiero escurrir el bulto. Ha sido lamentable lo que ha ocurrido en el Palau pero se trata de una catástrofe natural. Todos los consellers hemos tenido que sufrir las consecuencias de las fuertes lluvias en la Comunitat. Ha afectado al campo y esto incumbe a muchas más familias y eso es más doloroso a que se inunde el Palau.
-Pero en el Palau de les Arts se han invertido más de 350 millones de euros.
-¿Y las personas que están inviertiendo el pan de cada día en sus campos? ¿Y al que se le ha caído una casa o se le ha venido abajo un tejado? Igual que el pobre alcalde al que el agua le ha destrozado un puente. Ha sido una catástrofe natural que ha destrozado a muchas personas y es más doloroso que afecte a personas que a una infraestructura que, sin lugar a dudas, continúa siendo una desgracia.
-Usted dijo que había entrado en el auditorio tras las inundaciones y que se estaban magnificando las cosas. Después de ver las imágenes cuesta no pensar en una gran catástrofe.
-Pero sigue siendo más grave lo del campo. No hemos querido ocultar nada. Desgraciadamente ha pasado pero también es verdad que el PSPV ha querido magnificar los hechos para criticar al Consell. A la señora Alborch se le cayó una lámpara en el Teatro Real cuando era ministra y hubiese podido matar personas...

08 de desembre 2007

Nota 1 sobre les cobertes dels llibres

Orhan Pamuk ha publicat ja als EUA i al Regne Unit un nou llibre després de la concessió del premi Nobel. No es tracta de la seua vuitena novel·la, l'esperada El museu de la innocència, que confessa estar ultimant encara, sinó d'Altres colors, una miscel·lània d'articles, comentaris sobre els seus llibres, entrevistes, discursos (hi destaca La meva maleta, que podeu llegir gratuïtament ací) i un relat.
Bromera publicarà també d'ací a uns mesos aquesta obra del gran escriptor turc. De moment, podem anar fent boca en primícia amb un dels capítols ja traduïts per Carles Miró i que consta de nou observacions sobre les cobertes dels llibres. Ací teniu la primera:


"Si un novel·lista pot acabar d’escriure un llibre sense imaginar com serà la coberta, és que es tracta d’un adult sensat, equilibrat i ben format, però també és que ha perdut la innocència, que és el que en primer lloc fa d’ell un novel·lista."

La resta, per assaborir-les bé, pròximament i a poc a poc.

05 de desembre 2007

Dotació bibliotecària

La Generalitat de Catalunya dedica aquest 2007 el doble de recursos econòmics que en 2006 a la dotació de la xarxa bibliotecària. En total, 8 milions d'euros. Aviat és dit! Si fem la vista enrere, en 2003 hi dedicava 334.182 euros.
Al País Valencià les coses són (sempre ho són) distintes. La Cultura no és cap prioritat, i sembla que en els últims llocs de la preocupació institucional, juntament amb el maltractat sector teatral propi, ha quedat arraconat el món del llibre. En aquest ambient somort cal aplaudir la iniciativa de l'AEPV, que ahir va enviar una carta a tots els bibliotecaris valencians per instar-los a estar alerta en la defensa dels seus interessos, que són també els de tot el sector del llibre i, per descomptat, els dels usuaris de les biblioteques públiques d'aquest país. La carta, que signa la presidenta, Rosa Serrano, diu així:

"Benvolguts amics i amigues bibliotecaris:
En nom de l’Associació d’Editors del País Valencià em torne a posar en contacte amb vosaltres. Al mes de setembre del 2006 ja us vaig escriure una carta motivadora apel·lant a la complicitat que sempre hauria d’existir entre els editors i els responsables de les Biblioteques valencianes. Complicitat impregnada de l’estima pels llibres i del compromís amb el valencià també.

A l’inici del curs passat teníem tots a l’horitzó una nova i substanciosa línia d’ajudes per part del Ministeri de Cultura que s’havia d’implementar pels diferents governs autonòmics, encaminada a incrementar, no amb pedaços sinó amb un pla de 7 anys, les dotacions de les nostres biblioteques mermades de fons. Els editors publicàvem i seguim publicant els nostres llibres variats i de qualitat i confiàvem que aquestes ajudes anaven a reflectir-se notablement en les nostres vendes, atés que quedava clar que l’objectiu de la Ordre del Ministeri anava encaminada a aquest objectiu sobretot. A hores d’ara, però, i una vegada més, feta la llei feta la trampa o la pilleria i no sabem si bé perquè els Ajuntaments han aprofitat les ajudes per a estalviar-se ells la despesa que els hi pertoca en llibres, bé per desídia dels funcionaris municipals o per una manca d’exigència dels vostres drets com a bibliotecaris, el ben cert és que la famosa injecció econòmica s’ha esvanit o ha tingut uns efectes ben minsos i la pluja de llibres no ha arribat a les vostres prestatgeries.
Ara estem a les portes d’una nova aportació per part del Ministeri de Cultura per valor de 2 milions d’euros, i tot i que tenim la impressió que els pressupostos de la Generalitat Valenciana no contemplen la seua obligació de fer una aportació semblant, ens posem de nou en contacte amb vosaltres per tal de demanar-vos més energia, més seguiment i més reivindicacions professionals per tal d’aconseguir tots junts que les biblioteques disposen de tots els fons que reclamen, que els llibres valencians estiguen a l’abast dels vostres usuaris alleugerint el nostre esforç titànic i que ens comuniqueu tot allò que considereu d’interés al respecte o ens suggeriu possibles accions conjuntes BIBLIOTECARIS I EDITORS.
Bé sabeu que els valencians som desidiosos i “blanets” de mena, però o aunem veus i esforços o el món del llibre serà, continuarà sent la Ventafocs de la cultura al nostre país.
Ben cordialment i disposada a col·laborar sempre amb les vostres iniciatives,


Rosa Serrano
Presidenta de l’AEPV"

04 de desembre 2007

Sonowebs

Via Boooks tinc notícia de l'existència de Sonowebs, un sistema de lectura de textos escrits. Aplicat a un bloc en català ens fa escoltar la veu de Miguel (així li diuen al "locutor") com si fóra un dels nostres polítics fent el discurs del 9 d'Octubre. Escolteu, escolteu...

Actualitzatció: Posats a experimentar, escolteu ací com sona la famosa polla, xica, pica, pollarica i etcètera de Dalí que Monzó ens va recordar a Frankfurt.

03 de desembre 2007

L'illa 46

Aquests dies ultimem el número 47 de la revista de lletres L'illa i m'adone amb estupor que encara no n'he parlat de la número 46, i que vaig "oblidar" també comentar-vos la número 45.
Així doncs, per no acumular més greuges, us faig un enllaç a L'illa 46, corresponent a la tardor, que duia un dossier central dedicat (per descomptat!) a Frankfurt, a més d'entrevistes amb Joan Olivares i John Banville i reportatges i articles sobre Terrorista de John Updike, El carreró dels miracles de Mahfuz, El castell blanc de Pamuk, les primeres aventures de Sebastian Darke i molt més, com ara l'article d'Empar Moliner "Prohibim els llibres". Un tast:
"No feu mai cas dels que diuen que la tele priva de llegir. Als lectors, la tele també ens agrada. I el cine. I els videojocs. I la música. De fet, tots aquests que troben que tota la tele és dolenta i tots els llibres són bons ens fan riure i sospitem que en el fons no els agrada llegir tant com a nosaltres."

28 de novembre 2007

Miratge tardorenc

Avui apareix publicat a Cultura 21 un nou article d'aquest Tirant al cap titulat "Miratge tardorenc". En el mateix portal trobareu altres notícies d'interés, quasi totes positives, com ara l'anunci que Rosa Regàs no acceptarà mai més un càrrec públic. Hi ha també el naixement d'Accent, una nova editorial amb seu a Girona amb atenció especial "al territori híbrid situat entre la literatura i l'assaig". També Viena Edicions renova la seua oferta amb la col·lecció "Cercle de Viena", amb l'objectiu de publicar "petites joies del segle XX, autors desconeguts en llengua catalana, traduccions amb vocació d’exquisides". Molta sort als dos!
La nota negativa la trobem en el premi Documenta, que ha quedat desert. El fet que quede desert un certamen adreçat a autors de menys de 35 anys amb la intenció de descobrir nous talents és un (nou) toc d'atenció preocupant: què passa amb la renovació de la literatura catalana? Recordem que ha quedat desert també en 2003 i en 2005...
Més negatius encara resulten els (esperats) resultats del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, una macroenquesta que ha realitzat la FUNDACC entre prop de 40.000 persones (un 18,55%, del País Valencià) . De l'allau de xifres utilíssimes i clarificadores, de les quals confie que en parlarem pròximament amb més calma, en destaque només dues, referides al conjunt dels territoris de parla catalana: un 48,4% de la població no ha llegit cap llibre en els últims dotze mesos; i preguntats sobre la llengua de l'últim llibre llegit, només un 16,7% ha escollit el català. Dades per a la reflexió... per a qui vulga reflexionar!

27 de novembre 2007

Jaume I, un regal

Ahir convocàrem la premsa per presentar a València l'últim llibre de la col·lecció "Grans Obres" de Bromera: El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda, amb text d'Antoni Furió i profusió d'il·lustracions. L'èxit de la convocatòria va ser total, fins el punt que vam tornar a veure (i fa un any de l'última vegada), una càmera de Canal 9. Estan preparant un documental per al 2 de febrer, data en què s'acompliran 800 anys del naixement del monarca fundador del nostre regne i país. Caldrà veure'l.
Deia ahir Furió que en cada època s'ha manipulat la figura de Jaume I fins el punt que en plena República, les autoritats de l'època van fer passar el rei quasi com un republicà, que ja te molla la cosa; ben poc després, el règim franquista hi trobà similituds entre la lluita de Jaume I contra els moros i la de Franco contra els rojos. Per això, vuit segles després del seu naixement, encara resulta oportú revisitar, des d'un punt de vista crític però amb esperit divulgador la seua figura, fonamental per entendre'ns com a poble diferenciat (tot i que cada vegada menys).
Ací teniu alguns comentaris de la premsa:
Vilaweb
Las Provincias
Pàgina 26
El País
Mini Diario
Levante-EMV
ABC

26 de novembre 2007

BEAT.cat

Des que Iolanda Bethencourt, responsable de relacions internacionals del grup Enciclopèdia Catalana, me'n va parlar, al Liber, del bloc que comparteix amb Josep Maria Vinyes que no he deixat de consultar-lo i de recomanar-lo Trobareu l'enllaç, de forma permanent, al blogroll de la dreta). Es tracta de BEAT.cat, un Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic que ressegueix l'evolució de les TIC aplicades al context editorial i ens posa al dia en una matèria tan canviant com aquesta.
En els últims dies ens ha informat, inevitablement, de l'aparició del nou lector de libres electrònics Amazon Kindle, però també d'uns llibres que cal cuinar al forn a 100 graus durant 25 minuts per poder-los llegir, de la creació de la Biblioteca Digital Mundial o de la promoció editorial a través de Bookvideos.tv. Cada dia, una sorpresa que, gràcies al seu esforç de divulgació, esdevé més pròxima.
Un bloc imprescindible per als alumnes de Les Tic en la gestió editorial. Avui en parlarem a la classe.

25 de novembre 2007

Llegir en la societat del coneixement

Fa ja algunes setmanes que la Fundació Bromera va posar en marxa el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, amb molta més demanda d'inscripcions de la inicialment prevista per l'organització. Aquest èxit palesa l'interés creixent de professors i bibliotecaris per "posar-se al dia" en els recursos que ofereix Internet per promoure la lectura.
El curs disposa d'una pàgina web pròpia i d'un bloc amb comentaris sobre la marxa de les sessions i recursos a l'abast de tots els interessats. Us el recomane. La seua influència en la blocosfera ja es nota: els alumnes del curs han obert una trentena de nous blocs, la majoria dels quals aporta reflexions sobre el món dels llibres, les biblioteques i la lectura en general.

Una altra contradicció



Fa uns dies parlàvem ací de la contradicció entre el que deia Hèctor López Bofill i el que delataven els fets. Avui és el dramaturg i acadèmic Juan Alfonso Gil Albors qui es contradiu en aquesta entrevista que publica Levante-EMV sobre l'edició de la seua obra completa en la Institució Alfons el Magnànim. D'una banda, el titular destaca una frase seua en què afirma que els valencians som un poble "poco batallador". Però preguntat sobre l'adaptació del llenguatge a l'època en què escriu, respon amb total naturalitat:
" Vinieron las normas del 32 cuando estábamos en el Ateneo, y las «fuerzas culturales» eran: Sanchis Guarner, Enric Valor... Nos salimos de ese ámbito, y entonces, para presentarme a un premio en el Ayuntamiento, tuve que escribir con las normas de la Real Academia, yo, con cinco hijos a cuestas, escribía como fuera y como mandaran y la prueba es que he escrito con las cuatro o cinco normas que ha habido. Han sido circunstancias político/sociales que han ocurrido a lo largo de cincuenta años."
Escriure "como fuera y como mandaran" (qui?)... Això sí que és batallar poc. Jo potser sóc massa jove, però desconec que hi haja hagut "cuatro o cinco normas" sobre el valencià. Només en conec una, la que he utilitzat sempre.

23 de novembre 2007

El llibre de Laura

Dimecres presentàrem a Barcelona L'emperadriu dels eteris. Quina gentada! Jo hi vaig arribar tres quarts abans de l'hora prevista i ja hi havia una cua llarga de fans esperant a la Biblioteca Jaume Fuster. Ací trobareu algunes imatges i la crònica de Noemí, una gran admiradora de l'autora que també hi mostra alguns dels dibuixos (com el que il·lustra aquest apunt) fets pels lectors. Maite Carranza va estar molt i molt bé, com també la presència sorpresa de Jordi Sierra i Fabra. Aina Martínez, la guanyadora del concurs "Què esperes del nou llibre de Laura Gallego?" va fer una lectura madura, acurada, del seu text, que podeu llegir ací.
Després, Laura va estar més d'una hora llarga atenent els lectors (abans que als mitjans) que volien conversar amb ella i obtenir el llibre signat (es va posar un "tope" en dos llibres per persona i hi va haver qui va repetir la cua perquè li signara més llibres!). I tots i totes, els dos-cents joves que s'hi van aplegar, van demostrar ser molt respectuosos, pacients i educats. Una gran lliçó sobre "l'altra" joventut, la que llig, la que no ix mai en els mitjans, la que realment serveix d'exemple i que dóna esperances per construir un futur més culte.
He tornat admirat, potser un poc místic i tot. Hi tindrà res a veure la pallissa de l'Euromed i l'autobús?

PS.- El dia 15 de desembre repetim experiència a València. Qui s'apunta?

20 de novembre 2007

La tapa dura té els dies comptats

Llegim a The Guardian que Picador, un segell de Pan MacMillan (el 8é editor més important del Regne Unit), ha decidit deixar de publicar ficció en tapa dura a partir de la pròxima primavera, quan cada nova novel·la apareixerà directament en rústica al preu de 7,99 lliures. Els seus responsables consideren que el de tapa dura és "un mercat moribund", però no l'abandonaran del tot, i publicaran edicions limitades en tapa dura d'alguns títols per un preu d'unes 20 lliures.
La qüestió tapa dura vs rústica té molla. Kirsty Dunseath, directora de Weidenfield & Nicholson, considera que publicar un llibre en tapa dura demostra la confiança de l'editor en aquella obra, mentre que The Friday Project confessa que la majoria de les novel·les es publiquen en tapa dura perquè és l'única manera que els crítics se'n facen ressò. "Haurien de fer les ressenyes basant-se en el contingut, no en l'enquadernació", denuncia alhora que afirma que publicarà les versions en rústica només dos mesos després que la tapa dura, que constarà d'una tirada de només 1.000 exemplars signats i numerats.
I entre tota aquesta informació, trobem algunes dades de tirades i vendes francament sorprenents, com ara aquesta: "no és estrany que una novel·la tinga unes vendes de menys de 100 exemplars", com assegura el director comercial de The Friday Project, o que Tomorrow, l'última novel·la del premi Booker Graham Swift, haja venut només 4.000 exemplars des de la publicació, en abril.

18 de novembre 2007

Comparativa 7

Avui, al Levante, a més de la crònica del sopar de lliurament dels PLCA, hi trobem dues entrevistes d'interés. Un tast:
"Sense l´aprovació fa 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià no s'hauria desenvolupat el sector dels llibres. Desgraciadament, hi ha una assignatura pendent important, que és estendre el món dels llibres a la resta de la societat. Es dóna la paradoxa que hi ha un 12% més de lectors que són escolars ací al País Valencià que fora. Però això no és perquè ací es llija més, sinó perquè la societat llig menys i els únics que han fet els deures són els professors." Josep Gregori, director d'Edicions Bromera.

"Afortunadamente en la Comunitat Valenciana tenemos el más alto índice proporcional de lectores de toda España, con un 57 por ciento de lectores jóvenes." Trinidad Miró, consellera de Cultura i Esports.

"Els pressupostos que hi ha a nivell d'Estat espanyol són baixos, però els que hi ha al País Valencià encara ho són més. El pressupost de la Direcció General del Llibre enguany ha disminuït un 2,7% respecte 2006, quan la norma és que totes les conselleries, departaments, etc. l'hagen incrementat ni que siga una miqueta." Gregori de nou.

17 de novembre 2007

La nit dels Ciutat d'Alzira '07

Ja són públics i notoris els noms dels guardonats en els Premis Literaris Ciutat d'Alzira 2007. No perdeu el temps buscant-los a la premsa catalana (honroses excepcions a l'Avui i un poquet, molt poquet, molt poquet, a Vilaweb; ja se sap que el que passa a Frankfurt és infinitament més important que el que passa alguns quilòmetres al sud de la ciutat comtal, al "Far West" que en diuen alguns).
Si voleu saber els noms dels guanyadors i les obres corresponents (que arribaran a les llibreries, gradualment, a partir del mes de febrer de 2008), ací teniu una primera aproximació als mitjans valencians que se n'han fet ressò:

La vetlada va estar perfectament conduïda pels amics Anna Ballester i Enric Lluch, a qui els hem descobert aquesta faceta desconeguda com a presentadors, amb l'acompanyament del grup de percussió AlColp. Una gentada impressionant (vora 950 persones), entre els quals molts amics, molts educadors, molts bibliotecaris, alguns llibreters i pocs polítics rellevants (cap dels que manen molt, per dir-ho ras i curt), fet que demostra, una vegada més... doncs això, no caldrà explicitar-ho més, no?

16 de novembre 2007

PLCA 2007


Ahir a la vesprada, davant un públic nombrós (vora dues-centes persones), la periodista Maria Josep Picó clausurava el cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira més exitós dels últims anys. Maria Josep, directora de la revista Nat, hi va presentar el seu primer llibre, El canvi climàtic a casa nostra, que us recomane des de ja i del qual en parlarem ací amb un poc més de calma.
Aquesta nit també s'hi batran rècords al sopar de lliurament dels premis, amb més de 930 persones confirmades, entre les quals hi haurà, com és tradicional, representants del món de la cultura, l'ensenyament, l'economia i de (quasi) totes les tendències polítiques: des d'Unió Valenciana a Esquerra Republicana. Un petit miracle un any més.
Avui hem conegut els finalistes en les diverses modalitats (podeu consultar l'article del Posdata punxant a les imatges o directament a la font original). Ens espera una nit emocionant, que conduiran dos presentadors de luxe: Anna Ballester i Enric Lluch. Demà en parlem dels guanyadors...

Conversa amb Javier Celaya

Interesantíssima conversa/xarrada de Javier Celaya (DosDoce.com) en el marc de l'últim Liber, amb reflexions sobre la "por" dels editors a obrir-se a la xarxa i l'inevitable procés de digitalització de fons. Dura poc més de 10 minuts, que passen en un tres i no res.

15 de novembre 2007

25 anys del Clijcat

Quina ràbia no haver pogut assistir ahir a la festa dels 25 anys del ClijCAT. No obstant això, m'hi afig des d'ací, virtualment, a la celebració d'aquest petit miracle que honora i prestigia la nostra LIJ. Aprofite el moment per destacar una afirmació ben assenyada de la presidenta, Marta Vilagut, pronunciada ahir:
"No es tracta que la gent sàpiga que llegir és bo, això ja ho sap tothom, es tracta d'aconseguir que la gent llegeixi."
Tan senzill com això, tan difícil com això!

Ha mort Ira Levin

Pocs dies després del decés del gran Norman Mailer, un altre escriptor nord-americà de referència, el novel·lista i dramaturg Ira Levin, ha mort. En 40 anys de carrera literària només va escriure 7 novel·les, però, com afirma The New York Times, el seu treball està fortament arrelat a l'imaginari popular. Bona prova d'això són els milions d'exemplars venuts d'obres com Rosemary's Baby, The Stepford Wives o The Boys from Brazil (per cert, encara inèdites en català).
Fa quatre anys, la col·lecció "Bromera/Teatre" s'honorava a incorporar aquest referent de l'escena anglosaxona al seu catàleg, més encara quan en català només hi havia (hi hi continua havent) una altra obra seua traduïda: Una besada abans de morir, a 62. L'edició de Trampa mortal (Deathtrap en l'original), traduïda per Josep Rosselló, inclou una presentació de Josep Maria Benet i Jornet que em ve de gust reproduir com a petit homenatge a aquest mestre de la intriga i el misteri:
"Ira Levin és un escriptor francament interessant. Pervers i sofisticat. Deu ser per això que directors cinematogràfics de la categoria d'Otto Preminger, Sidney Lumet, Roman Polanski, etc., han estat encantats de passar les seves històries a la pantalla, i encara més encantats demanant-li que ell mateix confegís el guió cinematogràfic, l'adaptació d'aquestes històries, tant si eren obres teatrals com si eren novel·les."
I centrant-se en Trampa mortal, diu:
"Els grups de teatre que vulguin arribar a un públic ampli compten des d'ara amb un text que dóna molt més per molt menys. És a dir, que provoca i assegura emocions i diversió intenses... amb un sol decorat i amb cinc actors. Qui s'anima?"
Doncs això, qui s'anima?

14 de novembre 2007

Una contradicció

Reconec que m'ha sorprés molt aquesta dura crítica d'Hèctor López Bofill contra la concessió de la Creu de Sant Jordi a José Manuel Lara Bosch, perquè, en veure la seua trajectòria com a escriptor, comprovem que la majoria de les seues obres les ha editades Columna, Proa o Destino, totes sota el control (o, si ho voleu, sota "l'àura") del senyor Lara.
Sense cap interés a polemitzar, no puc deixar de constatar la contradicció que suposa titllar Lara de ser "un d’aquests descendents dels ocupants que van treure tacada amb la situació de dominació franquista i que serien els primers en deixar-se subornar pels poders fàctics espanyols si aquests encara tinguessin la intel·ligència de voler-los comprar" i publicar en els segells que totalment o parcialment estan en les seues mans. És un dels problemes (o virtuts) dels grans grups: no sempre saps amb qui t'hi jugues el pa.

13 de novembre 2007

Un fenomen gestat a la xarxa

Laura Gallego es reconeix deutora d'Internet. En una entrevista concedida avui a l'agència EFE (i que demà reproduiran molts mitjans), l'autora valenciana assegura que la trilogia Memòries d'Idhun va nàixer i va créixer a poc a poc i en contacte constant, a través de fòrums i xats, amb els seus lectors, els quals li aportaven opinions i l'ajudaven a detectar errades i li feien veure que algunes trames i personatges necessitaven desenvolupar-se més.
I és que l'autora manté un diàleg permanent amb els seus (cada vegada més nombrosos) fans a través de la pàgina personal, on podem trobar enllaços a fòrums (amb més de 12.000 usuaris enregistrats), àlbum de fotos i molt més; vídeos i tràilers de la seua obra al You Tube (alguns tan "seriosos" com aquesta entrevista a La Mirada Crítica); etc., etc.
Ara, amb motiu de l'imminent nou títol L'emperadriu dels eteris, Bromera (punxeu ací) i Alfaguara (punxeu ací) posen en marxa sengles microsites per "escalfar" l'ambient. El fòrum dels fans ja està obert, i el bloc, també. L'èxit ha començat a gestar-se a la xarxa. I serà imparable!
Em quede amb una frase de l'entrevista:
"La literatura juvenil, com a gènere, sí que existeix, però més que els llibres que es publiquen adreçats als joves, són les obres que ells decideixen llegir i que assumeixen com a pròpies."
Bona definició, sí senyora.

Tirada milionària

Veig el llistat dels principals llançaments editorials d'aquest desembre als Estats Units i quede garratibat: del nou llibre de l'alfabet del crim de Sue Grafton, T is for Trespass, se'n farà una tirada de (agafeu-vos al seient) un milió dos-cents-mil exemplars!
Impressionant. Amèrica és gran!!!

Consum mediàtic inexistent (en català)

Via l'AEPV trobe l'estudi "La dieta mediàtica i cultural dels joves", elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc). L'objectiu és estudiar el consum dels mitjans de comunicació i els consums culturals dels joves de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià pel que fa a premsa, revistes, ràdio, televisió, internet, llibres, cinema, videojocs, música, concerts, espectacles i exposicions.
En termes generals, el consum de mitjans de comunicació en castellà per part dels joves és molt superior al consum de mitjans de comunicació en català. Hi ha més dades ben il·lustratives d'una realitat gens encoratjadora, però voldria destacar aquest aspecte:
"Al País Valencià i a les Illes Balears el consum de mitjans de comunicació en català és pràcticament inexistent en diaris i revistes i molt baix en ràdio i televisió."

Un erm, aquest país, un erm...

11 de novembre 2007

Com fer un llibre (amb Blurb)

Demà comencem les classes de l'assignatura "Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en la gestió editorial" del Màster d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València. Durant els pròxims dies penjarem en aquest bloc alguns recursos de l'assignatura que també poden ser útils i/o interessants per a la resta de lectors silenciosos d'aquesta bitàcola. Comencem pel vídeo del programa d'autoedició Blurb.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...