30 de desembre 2008

Resum de 2008

Aquest podria ser un resum de 2008 des de l'òptica d'aquest Tirant al cap:
  • Gener: La carta de l'AELC. Un dels apunts que més comentaris ha generat en aquest bloc, i no era per a menys. El tema va portar cua i, pel que sembla, llarga, molt llarga...
  • Febrer: El manifest del sector valencià del llibre. La injustícia cohesiona el sector del llibre, que crea el Fòrum del Llibre Valencià.
  • Març: Candidatura (literària). Bromera presenta en societat el que esdevindrà un gran èxit: 4 edicions i més de 10.000 exemplars venuts en els 7 primers mesos de vida. I (primícia) una traducció en marxa...
  • Abril: Neteja. Més enllà del'anècdota d'aquest apunt hi havia un canvi d'ubicació (en tots els sentits) més llarg del que preveia. Més responsabilitat, menys temps. Un fet que ha marcat, per a mi, el 2008 (i el futur).
  • Maig: La catosfera valenciana (amb perdó). El fenomen dels blocs (superat o potser substituït en breu pel Facebook o vés a saber quin altre enginy) ens posa en contacte (contacte a distància, però contacte eficaç) a (o amb) una bona colla de gent, i això és el millor d'aquest invent.
  • Juny: Llegir en valencià, per a conéixer-nos. Tercera edició de la campanya de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que ja prepara la quarta, amb tema (si tot va bé) sucós.
  • Juliol: Més sobre Rushdie. Per fi es podia fer pública la notícia del fitxatge de Salman Rushdie a Bromera. Una de les incorporacions de narrativa estrangera que més alegria m'ha proporcionat. Impagable, si no l'heu llegit encara, Els fills de la mitjanit. I aviat en parlarem, de l'extraordinària L'encantadora de Florència.
  • Agost: IntraFrankfurt (L'Odissea). La promoció de la literatura catalana en tot el nostre domini lingüístic és un tema recurrent d'aquest bloc. Una reivindicació necessària que no ens cansarem de fer.
  • Setembre: Esperpent educatiu. La Ciutadania en anglés com a expressió del balafiament de recursos i del caos en l'educació pública valenciana.
  • Octubre: El fenomen Baixauli. Una expressió de Xavier Aliaga que resumeix bé el bon moment de la narrativa valenciana (un exemple, dos exemples, tres exemples, i n'hi ha molts més), però que no s'acaba de fer visible a Catalunya (ni tampoc en aquest País nostre, tan poc procliu a la lectura en valencià).
  • Novembre: Naix Edi.Cat. Un nou projecte editorial que, respectant la independència dels integrants, vol donar resposta als grans reptes de futur que tenim plantejats en un món editorial amb tendències darwinistes.
  • Desembre: La gran, gran, GRAN notícia. Gràcies a la campanya "Llegir ens fa + grans", la Guia pràctica per a fer fills lectors supera el milió d'exemplars distribuïts. Una fita que m'ompli d'un orgull immens. Gràcies, una vegada més, a tots els que ho heu fet possible!
I res més fins l'any que ve. Per cert, avui és el meu 34 aniversari. Una de les primeres felicitacions (gràcies a la seua fabulosa agenda) ha estat la de l'amic blocaire JJ Isern. Agraït quede!
Bones festes i bon any a tots/es.

27 de desembre 2008

L'illa 50

"No crec que la literatura estiga en perill, ni que ho puga estar mai, almenys mentre hi haja infants. Per una raó ben senzilla, perquè els infants no podrien viure sense paraules. Les mares i els pares ho saben i per això no els deixen de parlar, fins i tot quan són tan menuts que és obvi que no poden saber el que els diuen. [...] La literatura té a veure amb les esperances de les persones, i n’hi ha prou que nasca un nou infant al món perquè aquestes es renoven. Hauríem de tenir sempre oberta per a ells la botiga de les nostres paraules."

Un dels aparadors d'aquesta "botiga" a què fa referència Gustavo Martín Garzo en aquest article és, o pretén ser-ho, la revista de lletres L'illa. Aquests dies celebrem el número 50 de la publicació, que té una tirada de 41.000 exemplars que arriben a tots els subscriptors de manera gratuïta a les seues llars i que també es pot consultar íntegrament en format electrònic en aquesta adreça web.
Parafrasejant Martín Garzo, estic segur que la difusió de la literatura que proporciona la revista L'illa no estarà mai en perill, almenys mentre comptem amb un equip de coordinació dels continguts i de la producció tan tenaç com efectiu en el que destaquen el treball de Marta, Maria, Carol i, sobretot, Josep A. Fluixà.
Per molts anys!

21 de desembre 2008

Comentaris sobre la Guia...


Avui s'acompleix una setmana que va començar la distribució de la Guia pràctica per a fer fills lectors en la premsa catalana dins de la campanya de foment de la lectura "Llegir ens fa + grans". Segons la nota del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, es van repartir 801.000 exemplars del llibre, que arribà als lectors d'El 9 nou i del Diari de Sant Cugat aquest divendres dia 19.
Tafanejant a la xarxa, trobe aquest apunt al bloc Ediciona que parla del llibre i tradueix (i sintetitza) els 10 consells perquè els infants odien els llibres. Fins ací, tot correcte i molt pagat. En passar per Menéame trobe que la notícia té més de 400 "meneos" i 63 comentaris. Em pica la curiositat, per descomptat, i els llig un per un. Alguns m'omplin l'ego per al que resta d'any; d'altres, però, em desconcerten: què té a veure el Mein Kampf amb la Guia...? Misteris (o virtuts) d'allò que en diuen "la web social". Benvinguda siga!

17 de desembre 2008

El valor de la paraula (Rushdie dixit)

Trobe a la xarxa una plaqueta de Salman Rushdie disponible en català, castellà, anglés i italià titulada "El valor de la paraula", discurs inaugural del Diàleg organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. La lectura ens deixa afirmacions contundents com ara "Els manuscrits no cremen; malauradament els escriptors sí", i obri interrogants sobre qui té el poder sobre la història. I reflexions de vigència perenne:
"Som l’única espècie del món que explica històries, que explica històries com una manera d’entendre’s i de definir-se a ella mateixa. Si existeix alguna gran literatura de dofins encara no s’ha traduït. Som animals narradors d’històries."
I ens parla de l'atac a Els versos satànics i de com va prendre consciència, arran de tota aquella polèmica però especialment quan es va estrenar una delirant pel·lícula pakistanesa sobre el tema, del vertader significat del concepte abstracte de llibertat d'expressió (que no sempre ens prenem amb la seriositat que mereixeria):
"La lluita per la llibertat d’expressió comença quan et demanen defensar una cosa que no t’agrada. [...] És, veritablement, quan la gent diu coses que t’afecten de debò, fins i tot t’ofenen, que descobreixes si estàs a favor o en contra de la llibertat d’expressió, i que, per tant, la lluita per la llibertat d’expressió implica defensar també molta porqueria."
I de com, finalment, un gos sorgit de la ploma de Saul Bellow lladra "Per l'amor de Déu, obriu una mica més l'univers", que és el que, al parer del mateix Rusidie, la literatura pretén i pot fer (en el millor dels casos).
Una herència del Fòrum ben recomanable, aquest text.

15 de desembre 2008

Fòrum Digital

Avui s'ha inaugurat el primer Fòrum Digital del Llibre Valencià (no hauria estat millor "Fòrum Valencià del Llibre Digital"?), una iniciativa que impulsa l'AEPV i que ha comptat amb una molt bona acollida del sector, amb més de 60 professionals del món del llibre inscrits.
Una afluència que palesa la utilitat d'aquestes jornades (que compten amb experts com ara JA Millán o Javier Celaya, entre altres) i que de segur resultarà útil per a un sector cada vegada més interessat (inquiet, neguitós, fins i tot algun aterrit) pels reptes del futur digital. Pel futur immediat que ens espera.

13 de desembre 2008

Demà amb la premsa de Catalunya


Ara fa un any, Levante-EMV i l'edició valenciana d'El Mundo repartiren la segona edició de Llegir per a créixer. Demà diumenge, dia 14 de desembre, la Guia pràctica per a fer fills lectors, (tercera edició d'aquest llibre) arribarà de manera gratuïta a milers de llars catalanes amb La Vanguardia, El Periódico, El País i els diaris que distribueixen Presència. No us la perdeu!
El llibre supera d'aquesta manera, gràcies a la complicitat dels diaris i a les institucions que han cregut en la utilitat d'aquesta iniciativa de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, el milió d'exemplars distribuïts en total. Aviat és dit!!!
Aprofite l'apunt per fer-me ressò de la donació de 1.300 llibres que ha realitzat aquest matí la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura a l'organització del Voluntariat pel Valencià. Es tracta d'exemplars de l'última campanya Llegir en valencià, per a conéixer-nos que, sens dubte, contribuïran a que les persones inscrites en aquesta extraordinària iniciativa, coneguen millor la cultura, la història i les tradicions valencianes.

11 de desembre 2008

La gran, gran, GRAN notícia

Misteri desvelat!
Si punxeu la imatge veureu amb més detall l'anunci que publica aquesta setmana Presència: diumenge dia 14, distribueixen una nova edició de Llegir per a créixer, que en aquesta ocasió es titula directament Guia pràctica per a fer fills lectors (que és el subtítol que duien les dues primeres edicions).
El llibre es podrà aconseguir de forma gratuïta als quioscos de Catalunya el dia 14 no només amb Presència (El Punt, Segre i El 9 Nou, entre altres), sinó també amb l'edició dels diaris de més tirada: La Vanguardia, El Periódico i El País.
La promoció forma part de la campanya Llegir ens fa + grans, i estic molt i molt feliç d'aquesta gran, gran, gran oportunitat per arribar a desenes de milers de cases de la mà del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Tan de bo aconseguim entre tots conscienciar a pares i mares de la importància de l'àmbit familiar en la formació i consolidació de nous lectors.

La filla de l'amant

Us recomane aquest vídeo promocional de La filla de l'amant, d'AM Homes.

10 de desembre 2008

L'illa 49


A punt d'arribar d'impremta la revista de lletres L'illa número 50 comprove (una vegada més) que no us havia fet partícips de l'última que hi ha disponible en format paper, així que sense perdre un minut més, us passe l'enllaç a la revista número 49, tot i que segurament molts dels que llegireu aquestes línies ja la teniu i potser fins i tot l'heu llegida. El dossier central el vam dedicar a la fira de Frankfurt, i la coberta, a Cornelia Funke.

09 de desembre 2008

Diumenge, un gran dia

Aquest diumenge, dia 14 de desembre, és un gran, gran, gran dia per a aquest blocaire. Estigueu atents als principals diaris de Catalunya.
(Només tinga l'autorització, us en donaré més detalls...)

08 de desembre 2008

Nota 9 sobre les cobertes dels llibres


"Els títols dels llibres són com els noms de les persones: ens ajuden a distingir un llibre entre un milió de llibres semblants. En canvi, les cobertes dels llibres són com les cares de les persones: o bé ens recorden la felicitat que en altre temps vam experimentar o bé ens prometen un món alegre que encara no coneixem. És per això que ens mirem les cobertes dels llibres amb la mateixa passió que ens mirem les cares."
Amb aquesta nota acaba la sèrie, que vol ser també una incitació a la lectura del nou llibre d'Orhan Pamuk, Altres colors.

06 de desembre 2008

05 de desembre 2008

Nota 8 sobre les cobertes dels llibres

"L’atractiu d’una llibreria no es deu pas als llibres que conté sinó a la varietat de les cobertes dels llibres."
La resta de notes sobre les cobertes d'Orhan Pamuk, en aquest enllaç.

03 de desembre 2008

Una generació que ensenya pit

Els comentaris sobre Històries del Paradís a la xarxa i als mitjans de comunicació tradicionals no han parat des que, fa molt poques setmanes, es va posar a la venda aquesta primera obra literària de Xavi Sarrià. Trobareu bona part dels comentaris al bloc del llibre. Però n'hi ha més, com ara aquest:
"Històries del Paradís potser que siga una fita, una obra d'una significació més global, que trenca fins i tot la frontera de la pròpia literatura, que potser s'instal·le com un dels productes polièdrics d'aquests joves que, si bé van començar amb Obrint Pas, no fóra estrany que fins i tot la música els quedés petita, en el sentit de la dedicació exclusiva. [...] Un llibre que va predestinat a convertir-se en un nou referent d'aquest país, afegiria."
Forma part d'aquesta crònica d'Albert Dasí de la presentació a València, dijous passat, en la qual vaig tenir el plaer d'intervenir i de posar veu (ja em perdonareu la gosadia, però després d'haver fet de teloner al Llach...) a un text de Feliu Ventura, que finalment no ens va poder acompanyar.
Amb la complicitat de Vicent Alonso, intel·lectual de gran vàlua i afabilitat que va connectar d'immediat amb el públic que omplia de gom a gom l'FNAC (llàstima que no tenim cap foto de l'esdeveniment), i Miquel Ramos, que va demostrar un aplom i una claredat d'idees enlluernadora, assistírem al bateig oficial d'un nou escriptor que simbolitza una generació de joves amb inquietuds, idees i sentiments que vol participar de forma activa de la renovació artística i cultural d'aquest país. En paraules de Miquel: "Som una generació que comença a fer grans productes, que comença a atrevir-se a ensenyar pit".
Benvinguts!

02 de desembre 2008

Web d'Esperança Camps


Fa anys que Esperança Camps té una presència regular a la xarxa, bé en format bloc (ara desaparegut o, més ben dit, destruït), bé amb la pàgina personal. Avui, però, d'una manera un tant inesperada, m'he colat en una festa encara poc concorreguda, quasi privada però amb atractiu suficient com per animar-se a visitar-la: la nova pàgina de l'autora. Ha estat una sorpresa molt agradable. Allà hi ha molta informació sobre les seues obres i també curiositats (com aquesta del Bookcrossing) i un dietari.
Ara que hi veig que Podridura, premi del Lector de l'Odissea, s'ha metamorfosejat en El cos deshabitat vull animar Esperança a contar-nos la seua particular relació amb els títols dels seus llibres, perquè des que El forat de la bimbolla es va convertir en Enllà de la mar que els editors no han parat de modificar-li títols!
Per cert, què n'opinarà, de tot plegat, Marina Mercadal, la protagonista d'Eclipsi que té bloc propi?

Nota 7 sobre les cobertes dels llibres

"Les cobertes de llibre encertades serveixen de conduccions, se’ns enduen del món habitual en què vivim i ens fan entrar en el món del llibre."

La resta de les notes sobre les cobertes, ací.


01 de desembre 2008

Èxit de la ciutadania


Aquesta foto de Benito Pajares per a El Mundo (més ací) és ben expressiva del que va passar dissabte a València. Però, per si quedava algun dubte, aquest és el peu de foto que l'acompanya:
"Miles de personas llenan a rebosar la calle Xàtiva de Valencia durante la manifestación contra la política educativa de la Generalitat Valenciana."
Ho diu El Mundo, no jo. La versió oficial, amb tot, va per un altre (inesperat) camí. N'hi ha, però, altres opinions a peu de carrer.

30 de novembre 2008

La crisi impulsa la butxaca

Sembla que la crisi comença a afectar el sector del llibre. O, més ben dit, que el sector del llibre comença a reconéixer que la crisi econòmica també l'afecta. En aquesta informació de l'ABC, Joaquim Palau, editor d'RBA, afirma:
"Hay devoluciones mucho más altas y veloces, y los pedidos son menores en cantidad. Sólo hay que ir a una librería para comprobarlo: ya no se ven esos palés cargados con cientos de libros. Y es que las librerías que antes te pedían diez ahora te piden cinco."
Núria Cabutí, de Random House, apunta una possible via d'escapament:
"El libro de bolsillo será una de las claves para afrontar la crisis, y ya está teniendo muchísimas ventas. 2009 será el año del libro de bolsillo."
En aquesta altra notícia d'El Periódico també s'hi parla de la crisi, però en un to més optimista:
"Les llibreries i les cadenes especialitzades, i els títols literaris o d'assaig, tenen més bona salut que les grans superfícies o els llibres comercials que no arriben a convertir-se en un dels comptats megasellers que concentren cada vegada més les vendes."
I s'apunta de nou el llibre de butxaca com a gran beneficiat de la situació.

Actualització: veieu aquest apunt de Txetxu Barandiarán "Libro, ¿quién dijo crisis? Los realistas informados".

29 de novembre 2008

Respecte per a la nostra literatura

"Creo que o máis importante segue sendo tratar con respecto á literatura no propio país. Sería irreal esperar que os franceses, ou os fineses, ou os norteamericanos desen un trato destacado ás nosas obras se estas obras non teñen ese trato no propio país. Esa é a mellor maneira de proxectar a nosa literatura no exterior."
Aquestes paraules de Manuel Rivas (podeu llegir l'entrevista sencera ací) les remarca l'editor de Xerais, Manolo Bragado, en aquest apunt del seu bloc, i rebla el clau:
"Non hai mellor proxección exterior para a literatura galega que as maiores doses de respecto e de autoestima que consigamos para ela no propio país."
Una idea que, adaptada al nostre àmbit i rebatejada com a IntraFrankfurt, hem expressat en més d'una ocasió en aquest bloc. No volia, però, passar l'oportunitat de compartir-les amb vosaltres, com també la nova edició del CulturGal, una iniciativa extraordinària que ja m'agradaria importar a terres valencianes...


28 de novembre 2008

Ens han tancat TV3

Avui la Generalitat Valenciana ha tancat el repetidor de TV3 de la meua comarca, la Ribera. Han tardat un any i mig a fer efectiva la seua amenaça, però no hi ha qui pare aquesta desraó, aquest abús de poder, aquesta obsessió per silenciar qualsevol discrepància de la línia oficial, aquesta censura indignant, clara i contundent.
I encara parlen de reciprocitat?

El Punt PV


El Punt del País Valencià abandona els quioscos. A partir del mes de desembre només es podrà adquirir per subscripció. Una mala notícia, perquè palesa una vegada més com de difícil resulta mantenir al País Valencià una publicació periòdica (diària ja ni es planteja!) en la nostra llengua.
Restant restant ens quedarem a zero...

(Si us hi voleu subscriure, punxeu la imatge: hi trobareu tots els detalls per fer-ho.)

26 de novembre 2008

Surant enmig del naufragi final

Llig aquest titular del Levante "El sector editorial se mantiene a flote" i, no sé per què, em ve al cap aquest títol de Lluís Alpera. Són les dades de l'estudi del comerç interior del llibre al País Valencià.
De l'allau de dades, destaca l'augment del 10% en la facturació global del sector (en valencià va ser de 16,54 milions d'euros). De la facturació, perquè segons la nota de l'AEPV, el nombre d'exemplars venuts són, si fa no fa, els mateixos que 5 anys enrere. Pel que respecta a la producció: en 2007 s'editaren 2.329 títols en valencià, mentre que 5 anys enrere se'n publicaren 2.675. Contenció o recessió?
Un altre tema per a la reflexió és la gran dependència, pel que fa a l'edició en valencià, de la literatura infantil i juvenil i del llibre de text no universitari (el que coneguem genèricament com a "llibre de text"): aquests dos segments (fonamentalment, de prescripció educativa) sumen el 78% del mercat.
Dades per a marejar-se (com toca, en un estudi així), que es poden interpretar com a qui les interpreta li ve de gust. No vull ser negatiu, més bé tot el contrari. A mi em sembla molt clar que el futur, la "normalitat" del llibre en valencià passa per ampliar el nombre de lectors autònoms, voluntaris, en especial adults que vulguen llegir en valencià amb normalitat.
I un últim apunt: no oblidem que les dades corresponen a 2007, l'any I a.C (abans de la crisi).

25 de novembre 2008

L'efecte Obama, també a les llibreries


No em referisc a l'allau de novetats de o sobre Obama (també, per sort, en català), sinó a aquesta notícia: el president electe dels EUA esmenta una lectura en una entrevista i... voilà!, tothom interessat en els títols sobre Roosevelt.
Un avís per als polítics autòctons: es pot ser lector (fins i tot, escriptor), publicitar aquesta afició, parlar de llibres en públic... i guanyar eleccions. Que una cosa no lleva l'altra!

24 de novembre 2008

Vídeo Històries del Paradís


Si voleu veure (i reenviar) el vídeo promocional d'Històries del Paradís, el llibre de Xavi Sarrià, punxeu ací. En aquest altre enllaç trobareu les imatges de la notícia de TV3 sobre l'obra.
Però si el que preferiu és un "directe" del llibre, dijous tenim una cita a l'FNAC de Sant Agustí. Vicent Alonso, Miquel Ramos i un servidor acompanyarem Xavi en aquesta posada de llarg a València. Si no hi pots assistir, consulta altres dates: hi ha moltes més presentacions programades!

Dos blocs nous


Dos escriptors valencians que han obert bloc aquests dies, i m'apresse a afegir-los a aquest llistat en construcció. Un és Els papers de Can Perla, de Manel Alonso; i l'altre, Observatori de la ciutadania, d'Enric Senabre. Curiosament, els dos s'han estrenat comentant un llibre de Bromera. En el cas d'Enric, per raons òbvies!

Benvinguts a la blocosfera!

23 de novembre 2008

25 anys LUEV


Avui s'acompleixen 25 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), la norma que va aconseguir, entre altres fites, introduir l'ensenyament del valencià en l'àmbit educatiu.
Però, després d'un quart de segle de vigència, encara estem ben lluny d'haver assolit una presència i ús social equiparables entre el valencià i el castellà. Hi ha les versions triomfalistes, les llavades de cara, les declaracions a la galeria, les promeses "sense embuts" i les campanyes de promoció i publicitat, com si això per si mateix fóra suficient per redreçar la situació actual.
Preferisc cent vegades l'actitud compromesa, combativa i anticonformista (trets que ens fan avançar de veritat) de la federació Escola Valenciana, que celebra els 25 anys de la LUEV amb l'anunci de la creació de l'Oficina dels Drets Lingüístics. Ai, si la política lingüística en aquest país estiguera en les mans adequades...!

22 de novembre 2008

De literatura, llibres i (més) premis

"Aquest País Valencià també està fet, i molt, de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis, de sopars massius al voltant de les lletres. Si algun dia, tal com alguns esperen satisfets, s’acaba tot i el país arriba a la dissolució prevista i programada, potser els premis i la literatura seran l’última mostra de vida, l’últim alé d’una extinció molt digna."
Si punxeu la imatge, hi podreu llegir la resta de l'article de Joan F. Mira i, de propina, una anècdota de Manuel Baixauli sobre els Premis Literaris Ciutat d'Alzira que, tot i semblar ficció, l'autor assegura, confirma i reconfirma que és certa. Potser si localitzàrem el cambrer al·ludit eixiríem de dubtes...
I de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis en parlen avui els mitjans de comunicació. D'una banda, pel veredicte dels Ciutat de Gandia, que han anat a mans de Salvador Company i Rubén Luzón. De l'altra, els Ciutat de València, que, en la modalitat de narrativa, ha guardonat Vicent Borràs amb el recull de relats Lennon i Anna, i que publicarà Bromera la tardor pròxima. Enhorabona a tots!
Aquest (que encara no ha acabat) ha estat un any extraordinari per a la creació literària al País Valencià. Potser, com apunta Ignasi Mora, estem entrant en una nova etapa. M'agrada pensar que sí. Tant de bo aquesta nova etapa aconseguisca connectar amb un públic lector sense reticències ni prejudicis.

19 de novembre 2008

Històries del Paradís


Amb la voràgine dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira encara no havia tingut ocasió de parlar, en aquest bloc, del llançament, després de mesos de treball, de la primera obra de ficció de Xavi Sarrià, que ha generat moltes expectatives des que l'anunciàrem abans de les vacances d'estiu. En pocs dies (el llibre es va posar a la venda dilluns passat, dia 10), se n'ha parlat ja molt (i molt bé!) d'Històries del Paradís.
El cas és que entre comentaris diversos, notícies i entrevistes, la web del llibre (no us la perdeu, és realment collonuda) i el bloc oficial que s'actualitza quasi a diari, em queda poc de marge per a dir més coses, sobretot coses noves, diferents. En tot cas, el que ha de parlar ara és el llibre, i en aquest sentit estic convençut que els lectors hi trobaran una obra plena de coratge, realista, compromesa, crítica, àcida, contundent i alhora esperançadora. Una veu, la de Xavi Sarrià, que ha vingut al món literari per a quedar-se. Un nou exponent de la nova fornada d'autors que creix com més va, més.
Benvingut!

(Per cert, el llibre es presenta demà dijous dia 20 a les 19 hores en l'FNAC Triangle, a la plaça de Catalunya: hi esteu convidats/des!)

L'Inquiet


Confesse que conec pocs cassos de polítics compromesos (compromesos de veritat, amb fets) amb la llengua i la cultura dels valencians equiparable a la del regidor de cultura de l'Ajuntament de Picassent, Artur Hernández. Només una mostra: en la cavalcada de Reis no només es reparteixen confetis, caramels i joguets, també llibres en valencià. Una idea senzilla, econòmica i efectiva per aproximar a la gent el llibre en valencià d'una manera lúdica i natural. Chapeau!
Però, sens dubte, el "producte" estrella de Picassent és l'Inquiet, un festival de cinema en valencià (en valencià!!!) que, amb tenacitat i treball, ha esdevingut cita anual obligatòria. Així, des de demà i fins el dia 29, hi podrem veure pel·lícules com les últimes d'Indiana Jones o Woody Allen en la nostra llengua (el programa sencer, ací). Una oportunitat única, no us la perdeu.

18 de novembre 2008

Nota 6 sobre les cobertes dels llibres

Continuem la sèrie de notes sobre les cobertes amb aquesta reflexió tan encertada. A mi em passa amb els bons llibres que he llegit.

"Si al cap d’uns anys de llegir un llibre fem una ullada a la coberta, tornem de
cop a aquell dia tan llunyà en què ens vam arrupir en un racó amb aquell llibre
a les mans per entrar en el món que hi havia amagat a dins."

17 de novembre 2008

Cròniques soparístiques


Per als qui us agrada conéixer altres punts de vista, ací teniu l'enllaç a un parell de blocs amics que parlen sobre l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira de divendres: Tirant a Fotre i Totxanes, totxos i maons. Enric Lluch i JJ Isern, un veterà del sopar i un convidat novell, respectivament, hi aporten la seua opinió.

Actualització: apunt d'Oriol Izquierdo, director de la ILC.

15 de novembre 2008

Festa multitudinària


Impressionava anit la sala que va acollir la celebració del 20é aniversari dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, amb vora 1.100 persones reunides per gaudir d'aquesta festa anual de les lletres. I els qui, com sempre, no hi estaven presents (les primeres espases dels dos "principals partits") doncs... ells s'ho van perdre. Hi ha qui remou cel i terra per asseure's a sopar amb líders mundials a l'altra banda de l'oceà i qui, ni posant-li la invitació a la butxaca, troba temps per desplaçar-se uns pocs quilòmetres i sopar entre amics. Potser la Cultura no done vots, com diuen, però ajuda a "retratar" quins són els interessos i les prioritats d'alguns.Ho diu el mateix Ballester en aquestes declaracions a Vilaweb: "Els escriptors que escrivim en català al País Valencià som invisibles de cara a l'administració valenciana". Res nou, bé que ho sabem.
No obstant això, l'assistència massiva de públic (molts no ens van poder acompanyar per la limitació d'aforament de la sala) va resultar ben emocionant. Una nit com aquesta genera moltes anècdotes, com ara l'oportunitat de conéixer en persona un autor (en aquest cas, Enric Senabre), a qui has tractat per telèfon i correu electrònic des de fa mesos; no només això, sinó a qui li has publicat un llibre i traduït al castellà... i a qui no havia vist mai en persona! Curiós, açò de les noves tecnologies. O una nova fan que afig Urbà Lozano al seu creixent planter de seguidors...
En definitiva, una vetlada molt agradable, amenitzada per Dani Miquel, de la qual eixiran, ja a la primavera, una bona collita de llibres: L'instant fugaç, de Juli Capilla; Medicina per a un nou regne, de Carmel Ferragud, i El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, una novel·la ben sucosa des del punt de vista argumental. Trobareu més informació en la nota de premsa de l'editorial i en aquest espai web.

14 de novembre 2008

20 anys de premis

Aquesta nit es coneixerà la identitat dels guanyadors de la vintena edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira. La tradicional vetlada literària comptarà enguany amb un rècord d'assistència: en concret 1.092 persones dels àmbits de la cultura, l'educació, l'economia, la política i l'ensenyament ens reunirem per celebrar amb una gran festa d'homenatge i suport a la nostra llengua i literatura les 20 edicions d'aquest certamen. Aquest és l'enllaç a la nota de premsa de l'editorial sobre els títols que arriben a la recta final amb més possibilitats, i aquesta, la notícia d'El País.
Us recomane aquest reportatge panoràmic del Posdata d'avui, d'on he extret la imatge que il·lustra aquest apunt, on s'hi veu entre altres a Fuster i Marqués, membres del primer jurat del premi de novel·la.

13 de novembre 2008

Censura a 'Forasters'

"Quitar esa música endiablada, extranjeros de mierda y dejar de tocarme los cojones de una puñetera vez", "te cortaré el pito y los huevos de cuajo y te coseré el ojete del culo, mariconazo", o "y seas tan amiga del que da por culo a tu padre y se ensucia el pito con su mierda" són algunes de les frases que, segons aquesta notícia d'El País, han provocat la censura de Forasters, de Sergi Belbel, a Rojales. L'obra ha estat clausurada, la professora, expedientada i el poble, commocionat.
Si, com a mínim, la representaren en anglés...

Edi.cat a la premsa


Edi.cat naix per sumar esforços. Amb aquest esperit d'aprofitament de sinergies (i també per falta de temps, que caram!), enllace amb aquest apunt del bloc de Jordi Ferré, on hi trobareu, a més de la seua valoració personal del projecte, un recull del que han dit fins el moment mitjans i blocs.
Del que s'hi diu, em criden l'atenció expressions com "l'aliança dels modestos" (El Punt) o "petites editorials" (Vilaweb), en contrast amb alguna altra com aquesta "els tres editors independents més potents del mercat" (El Mundo).
Si teniu un moment, mireu la notícia de TV3.

12 de novembre 2008

Naix Edi.cat

Els més desperts potser ja ho havíeu intuït. Apunts com aquest de Jordi Ferré o com aquest altre mostraven una complicitat de plantejaments, unes coincidències en les virtuts i en les mancances empresarials que presagiava alguna cosa més. I, en efecte, avui es presenta a Barcelona Edi.cat, Xarxa d'Editors Independents. Es tracta d'una iniciativa que impulsen les editorials Angle, Bromera i Cossetània i que té com a objectius principals, com avança BEAT.cat, la comercialització i la promoció conjunta dels respectius catàlegs editorials i l'impuls de nous projectes i la innovació.
Es tracta, fonamentalment, d'unir esforços per promoure els catàlegs respectius (la primera acció consisteix a publicitar de manera conjunta les principals novetats de la campanya de Nadal de cadascun dels segells) sense perdre la independència de plantejaments. Junts som més forts, perquè la unió ens permet ser més visibles, fer més soroll, arribar a un major nombre de lectors i explorar amb més garanties el futur d'aquest món del llibre que evoluciona amb enorme rapidesa. El llançament d'un portal de venda de llibres electrònics, la digitalització de continguts, la impressió sota demanda, l'obertura de noves vies de comercialització o l'atenció més acurada a les llibreries són algunes de les accions que es plantegen com a prioritàries per a Edi.cat.
Avui comença una aposta ferma per la innovació i la dinamització de l'edició independent, un projecte cultural i empresarial novedós, atractiu i carregat d'il·lusió. En parlerem molt, d'aquesta aventura!

Ací us podeu descarregar complet, en PDF, el dossier de premsa d'Edi.cat.

11 de novembre 2008

Tasta'm


La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han posat en marxa una iniciativa de foment de la lectura extraordinària. Es tracta de "Tasta'm", una campanya que consisteix en la difusió de 150.000 còpies d'un fragment de 50 llibres en parades del metro, el tren i l'autobús, amb el desig d'incitar a conéixer més sobre l'obra i l'autor a les llibreries i biblioteques públiques. El primer títol seleccionat ha estat De tot cor, d'Andreu Martín. Una manera molt efectiva (i plural: només dues obres per segell editorial) de posar els llibres a l'abast dels lectors potencials. Tan de bo "Tasta'm" esdevinga un èxit i tinga continuïtat!
Aquesta acció forma part del programa "Llegir ens fa + grans", del qual en tornarem a parlar en breu en aquest bloc... (ara em faig el misteriós).

10 de novembre 2008

Nota 5 sobre les cobertes dels llibres

Continua la sèrie intermitent que deixàrem en aquest punt.


"Quan els dissenyadors decideixen que El Roig i el Negre mereix una sobrecoberta vermella i negra, o quan il·lustren llibres titulats La casa blava o El castell amb imatges de cases blaves o de castells, no pensem que hagin volgut ser fidels al text sinó que ens preguntem si han arribat a llegir-lo."

09 de novembre 2008

Cap de setmana intens


De pura xamba em vaig assabentar de l'encontre Galeusca d'escriptors a València. Gràcies a una conversa telefònica amb Agustín Fernández Paz, que veina amb la representació d'autors gallecs, vaig poder quedar amb ell i amb Marilar Aleixandre, a qui també hem publicat a Bromera. Del dinar van sorgir algunes anècdotes molt bones que un dia, amb més temps, em plaurà compartir amb vosaltres. És una llàstima que trobades com aquesta, tan poc habituals al nostre país, no siguen més publicitades. La presència d'editors "autòctons" en alguna sessió, dinar, sopar o visita cultural, estic segur que contribuïria notablement a estretar lligams i, qui sap!, potser facilitar alguna traducció.
Divendres mateix es va fer públic a la seu de la Fundació Bancaixa el veredicte dels premis Vicent Silvestre i Bancaixa, les modalitats infantil i juvenil dels Ciutat d'Alzira. Els guardonats han estat Lourdes Boïgues i Francesc Gisbert, respectivament, amb dos bons textos, de fantasia el primer, d'arrel històrica el segon, que veuran la llum a la primavera. Acarem la recta final del certamen (que desemboca, divendres 14, en el tradicional sopar de lliurament) amb molt d'optimisme!
Dissabte, ja ho sabeu, la sessió del curs sobre foment de la lectura en la societat del coneixement. I avui diumenge, entre lectura i relectura dels originals del Ciutat d'Alzira de novel·la, faig alguns canvis (no massa) en el blogroll. Entre les incorporacions, vull destacar la del bloc Sobre llibres, que recomane molt encaridament: a mi sempre em resulta interessant.
I si algú arriba a temps, cap a les 13 hores parlarem en la SER de València d'aquest Tirant al cap, de premis i d'autors valencians en l'espai sobre blocs que manega l'impagable (però també disposat a cobrar!) Juan E. Tur, autor de Testigo Accidental.

08 de novembre 2008

(Alguns) Blocs d'escriptors valencians


Després de la bona acollida de què va gaudir l'any passat el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, la Fundació Bromera ha posat en marxa la segona edició. Avui tinc el gust de fer una breu intervenció per parlar de blocs i literatura. Entre altre, parlarem de la relació entre blocs i escriptors valencians, per això el llistat que trobareu tot seguit:

Manel Alonso - 'Els papers de Can Perla'
Joan Andrés Sorribes
Enric Balaguer - 'A tall d'invocació'
Carles Bellver
Esperança Camps
Juli Capilla - 'Va de bo, cavallers!'
Pep Castellano - 'A l'ombra del prat'
Toni Cucarella - 'Toni Cucarella en roba de batalla'
Albert Dasí - 'Ulisses20'
Tobies Grimaltos - 'Vista parcial'
Salvador Jàfer - 'La terra d'enlloc'
Enric Lluch / Josep Millo - 'Tirant a fotre'
Urbà Lozano - 'Més content que un gínjol'
Begonya Mezquita - 'La paraula nostra'
Toni Mollà

Francesc Mompó
Carles Mulet - 'Nausica'
Josep Porcar - 'Salms'
Manel Rodríguez-Castelló - 'Amics de Joan Valls'
Hèctor Sanjuan / Antoni Rubio - 'Del Sud'
Xavi Sarrià - 'Lluitar, crear, construir'
Enric Senabre - 'Observatori de la ciutadania'
Vicent Usó - 'El rastre de Clarisse'


El llistat el podem considerar "en construcció". Estic segur que la llista és i serà més llarga. A mesura que tinga notícia d'altres blocs d'escriptors valencians, promet afegir-los a aquest apunt. I si em passeu les adreces dels que, de moment, no estan al llistat, amb molt de gust els hi afegiré!
Recomane també aquest article de Pàgina26: "Els valencians de La catosfera literària".

07 de novembre 2008

L'última fornada

Aquesta setmana, El Punt del País Valencià obri edició amb el reportatge "L'última fornada", a càrrec d'Empar Peiró. A la web de l'AEPV hi trobem els PDF complets del dossier (1, 2 i 3), que naix a partir de les declaracions de Xavier Aliaga, flamant premi Andròmina, sobre el "Fenomen Baixauli".
Ha augmentat els últims mesos l'interés per l'obra dels escriptors valencians en el conjunt del nostre domini lingüístic? Podem parlar d'una "nova generació valenciana" en el sentit d'afinitats temàtiques i estilístiques d'un grup més o menys compacte d'autors? Jo crec que la resposta a les dues preguntes és negativa, però sí que pense (vull pensar) que s'hi pot començar a gestar un corrent d'opinió positiu que aporte il·lusió i nous horitzons (més amplis pel que fa als receptors) a la creació literària del País Valencià.
L'últim article de JJ Isern a la revista Qué Leer destaca com a novetats més importants de novembre les obres de dos autors valencians que es posen a la venda la setmana que ve: El professor d'Història, de Joan Francesc Mira, i Històries del Paradís, de Xavi Sarrià. "Un veterà i un debutant", com apunta el titular del seu article. Una coincidència engrescadora i esperançadora, perquè alhora que els autors valencians més consolidats continuen en actiu, també hi té cabuda una generació (diguem-ne generació, o grup, o col·lectiu, tant fa) amb aportacions noves, distintes, eclèctiques, capaces d'arribar a públics diversos i d'ampliar el nombre de lectors en la nostra llengua.
Diu Baixauli com a colofó a l'article d'El Punt que esmentava:
"De sobte molta gent està parlant de la literatura actual valenciana. No sé si L'home manuscrit en té alguna culpa. Tant de bo fóra així. En tot cas, això és boníssim. Qui sap si no estem a l'avantsala d'un boom valencià!"
Tant de bo fóra així.

06 de novembre 2008

Nota 4 sobre les cobertes dels llibres

La sèrie va començar, ja fa molt de temps, així: 1, 2 i 3. La reprenc ara, quan els Altres colors d'Orhan Pamuk (llibre on s'hi troben aquestes reflexions breus) està a punt d'arribar a les llibreries.
"A tots ens agradaria veure més lectors que comprin els llibres per les seves cobertes i més crítics que menyspreïn els llibres escrits tenint al cap aquests mateixos lectors."

05 de novembre 2008

Uns quilets de més

Mai us han dit allò de "a veure si s'enfonsa la casa amb tant de libre"? (Qui pregunta això, pregunta també, tot seguit: "I per a què en vols tants?".)
Doncs mireu com ha acabat aquest bon home...

03 de novembre 2008

Adéu a l'intermediari?

"La mayor editora del mundo no se llama Mondadori, sino Lulu.com (en lo que va de año ha editado 281.416 libros, 9.325 en España); la mayor librería del mundo no es Fnac, sino Amazon.com (con 250.000 títulos); y la mayor distribuidora del mundo también será alguna de Internet."
Aquest article d'El País qüestiona la funció present i futura dels anomenats "intermediaris" en el món de la cultura. Des dels marxants d'art a les discogràfiques... i els editors mateixos!

02 de novembre 2008

'Des del minut zero'

La frase:
"Quienes te dicen que no tienen suficiente nivel de inglés para dar la materia no tienen problemas en hablar en valenciano a un inmigrante desde el minuto cero."
El context, ací.

01 de novembre 2008

Editors atrevits

"...el darwinisme editorial. El peix gros es menja el petit. La mort d'una espècie significa la supervivència d'una altra. El problema és que, quan un visita l'oceà de Frankfurt, s'adona que cada vegada hi ha menys editors disposats a apostar per l'autor en aparença poc comercial. Per això convé que els aplaudim i reconeguem els seus mèrits."
Jordi Puntí, avui a El Periódico. I, tot seguit, cita Edicions de 1984. Aplaudim.

30 d’octubre 2008

La centralitat de Barcelona

Una mala notícia avui als mitjans: la Setmana del Llibre en Català abandona Barcelona. Les desavinences entre l'organització i els responsables de Cultura de l'ajuntament de Barcelona, especialment per la ubicació, han motivat el trasllat d'aquesta iniciativa a Sant Cugat.
Com bé apunta Montserrat Serra a Vilaweb Lletres, Barcelona ha perdut en poc de temps el Saló del Llibre, ara la Setmana del Llibre, i l'any que ve tampoc tindrà LIBER (toca Madrid). Què queda de la capitalitat editorial de Barcelona? L'Ajuntament diu que estudia crear alternatives. Però no seria més assenyat (i econòmic) apostar per potenciar les que ja tenen tradició?

Actualització: L'editor Jordi Ferré aporta la seua visió sobre aquesta qüestió en l'apunt "La capital del llibre?".

29 d’octubre 2008

Amb el suport dels grans mitjans...

"Sovint parlem de la cultura catalana des d'una visió catastrofista, apocalíptica. No ens adonem del seu potencial, dels creadors de diferents disciplines que desenvolupen una feina, potser massa sorda, però eficaç. M'agraden especialment els segells perifèrics -també els perifèrics dins de Barcelona- en el treball continuat d'obrir espais, de donar oportunitats als sense veu. Editorials com Pagès, Arola, Angle, Bromera, 3i4, Bròsquil, Cossetània i les mallorquines, entre altres, han creat un teixit i, sobretot, un catàleg que, amb el suport dels grans mitjans de comunicació, podria gestar un imaginari per canviar l'estat actual de les coses."
Trobe aquestes paraules en un article de David Castillo a l'Avui precisament quan, per pura curiositat arqueològica, em preguntava quan era l'última vegada que l'Avui havia parlat d'alguna cosa (preferentment, llibre) relacionada amb Edicions Bromera. Aquest és el resultat que mostra el seu cercador. Si descomptem un article sobre la crisi econòmica que deia "puja l'atur com la bromera", ens trobem que, en els 10 primers mesos de 2008, l'editorial valenciana només ha protagonitzat en aquest mitjà dues notícies (aquesta i aquesta) i ha aparegut esmentada de manera circumstancial en tres més.
Si us passeu un moment per la barra dreta de la web de Bromera comprovareu que de notícies realment noticiables no n'han faltat els últims mesos, un temps en què l'editorial valenciana ha tret al mercat 65 títols nous...

28 d’octubre 2008

El soroll de la resta

Ho vaig avançar fa mesos en aquest apunt: la nova novel·la de Francesc Bodí, El soroll de la resta, és un goig que cap amant de la bona literatura hauria de deixar d'assaborir.
Aquests dies estem immersos en la promoció d'aquesta obra, i els mitjans i els blocs més matiners comencen a fer-se'n ressò (escàs encara a Barcelona), i no defallirem en l'intent d'encomanar el nostre entusiasme per l'obra de Bodí, sens dubte (com he deixat escrit en més d'una ocasió), un autor imprescindible de la literatura catalana contemporània. Fóra extraordinàriament injust i molt preocupant que aquesta novel·la de Francesc Bodí no assolira l'èxit de públic i de crítica que les seues qualitats mereixen.
Si no em creieu, podeu comprovar-ho llegint ací el primer capítol, que comença així:
"Bataller va pensar que el tercer infart era una bona ocasió per a deixar-se morir. Deixeu-vos morir a la tercera: no vos en penedireu! Aquesta pensada era l’única idea positiva que havia aconseguit articular durant tot aquell reguitzell d’hores confuses i protocols mèdics. D’ençà de la fiblada, la vesprada s’havia enfonsat en una conxorxa de presses i corregudes, de xiuxiuejos i lliteres, de passadissos que s’allargaven interminables i tubs fluorescents que volaven en sentit contrari."
Deixeu-vos seduir per la prosa bodiviana: no vos en penedireu!
(I si us animeu i us pilla a prop, aquest divendres presentem l'obra al Club Diario Levante.)


Actualització 29/10: Bromera de Lletres publica avui la relació de mitjans que se n'han fet ressò fins el moment de la novel·la de Bodí.

Revisitar València (I)

Dimecres passat, La Vanguardia dedicava el dossier central del seu suplement Cultura/s al País Valencià amb el títol "Valencia revisitada".
Llegim en l'article d'Enric Juliana:
"Tímidamente, muy tímidamente, personas con responsabilidades importantes en la política cultural valenciana se atreven a hablar del catalán y del valenciano como de una misma lengua; una misma lengua que debería tener dos nombres, dos autoridades y dos estándares, dicen. Doble denominación y marca para un mismo idioma, ¿por qué no?"
Una timidesa tan tímida que jo no l'he sentida ni en rumors. Només en somnis (recurrents, això sí). El mateix Ferran Torrent ens recorda en el mateix dossier com el conseller d'Educació (el de les classes en anglés) deia en febrer d'enguany que el català "es una lengua extranjera". No sembla una declaració molt tímida, no.

L'article de Julià Guillamon enllaça amb aquest altre de fa pocs dies i mereix un apunt específic (i el tindrà).

27 d’octubre 2008

Llibres que "també" poden llegir els joves

Afirma Manolo Bragado, editor de Xerais, que els llibres d'Agustín Fernández Paz els beuen lectors de totes les edats amb la mateixa facilitat que el líquid d'una font d'aigua clara i cristal·lina. En el seu article setmanal a El Faro de Vigo diu també el següent:
"Este nacional de Agustín Fernández Paz, ademais, é unha magnífica oportunidade para que lectores e lectoras adultos visiten sen prexuízos de ningún tipo outras novelas claves, da súa produción como "O centro do labirinto", "Aire negro", "Noite de voraces sombras" ou "Corredores de sombras". Comprobarán que estes textos desmontan os tópicos sobre os libros publicados en coleccións infantís e xuvenís, tantas veces invisibles e considerados como "menores" para o grande público. Como sinala o norugués Jostein Gaarder (un autor cunha proxecto literario semellante ao de Fernández Paz), estes libros son os que "tamén poden ler os nenos e mozos". Agardamos que a maior contribución deste premio nacional sexa o de contribuír a derrubar este valado. Os nosos maiores parabéns."
He afegit enllaços a les versions en català o en castellà (el primer títol d'Algar Editorial que enllacem en aquest bloc, em sembla increïble!) dels títols que esmenta l'amic Bragado per animar-vos a descobrir la fabulosa obra narrativa de Fernández Paz. Tant fa l'edat que tingueu si estimeu de veritat la bona literatura.

Ute Körner

L'agent Pat Kavanagh (esposa de Julian Barnes), estimada i lloada per una extensa nòmina d'autors (John Irving i el mateix Barnes entre altres), va morir el dia 20. Un dia després, segons llig en aquest apunt de Blanca Rosa Roca, va morir també una altra agent literària, en aquesta ocasió establerta a Barcelona: Ute Körner. La seua pàgina web, momentàniament tancada, mostra només la imatge d'Ute en l'actitud que els editors l'hem coneguda sempre: al telèfon, treballant, amb una energia desbordant.
A Bromera tenim alguns llibres contractats amb la seua agència (Angela Sommer-Bodenburg, per exemple). El més recent, un que ara mateix tenim en impremta, Ricard, l'escultor, de Gianni Rodari. Un llibre il·lustrat a tot color per a lectors a partir de 6 anys amb el que van sorgir fa molt poques setmanes uns problemes de drets d'autor amb els propietaris que la mateixa Ute ens va ajudar a solucionar. Recordaré sempre aquesta actitud positiva, constructiva i vitalista.

26 d’octubre 2008

El fenomen Baixauli


Cap de setmana intens en activitat literària al País Valencià. A banda dels premis ja esmentats en aquest apunt, s'han lliurat també els de Torrent i els Octubre. Les notícies sobre aquests últims remarquen que tots els guanyadors són valencians, i que això és excepcional. D'entre les declaracions publicades, seleccione aquestes de Xavier Aliaga, guardonat amb l'Andròmina de narrativa, a Vilaweb:
"L'èxit de Manuel Baixauli ha significat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris, i el fenomen Baixauli ha servit perquè al Principat es renovés l'interès pels autors valencians. [...] Hi ha més autors, a banda Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors, amb Francesc Bodí i alguns més, que el lector català ha de descobrir."
Ben interessant, aquesta idea... I si fóra (o poguera convertir-se en) realitat? I si de veritat els mitjans de comunicació i la societat lectora catalana i mallorquina (i la valenciana també, ja seria la repera) començaren a tenir curiositat real per la millor producció literària valenciana? No en resultaríem tots beneficiats i la nostra cultura seria més normal?
Vull ser optimista, però la realitat em converteix en escèptic. Mireu, si no, com fa només uns dies el que hauria de ser notícia "allà" ho va ser (ben bé només) ací.

25 d’octubre 2008

Escriptors clandestins

Llig aquestes paraules del discurs de Margaret Atwood en els premis Príncipe de Asturias:
"Els governs que intenten abolir l'art --bé amb la seua indiferència, bé amb el seu afany per suprimir les veus independents--, no ho aconsegueixen mai, ja que fins i tot si se'l condemna a la clandestinitat, si li tanquen els subministraments, si l'oculten, l'impuls artístic, malgrat tot, troba una via d'expressió."
I, d'immediat, recorde aquestes altres, molt recents, d'Ignasi Mora: "L'escriptor valencià és un dels més silenciats d'Europa".
D'això se'n diu "lliure associació d'idees", no?

24 d’octubre 2008

Premis i més premis

Pàgina26 ha estat el mitjà més ràpid a fer-se ressò de la collita de premis literaris del dia, generosa i de qualitat. Vicent Josep Escartí ha guanyat el premi Blai Bellver de Xàtiva amb L'abellerol mort; Vicent Penya, l'Ibn Hazm de poesia amb El cant d'Odisseu; i Esperança Camps el Lector de l'Odissea amb Podridura. A tots, enhorabona!
El premi Xaro Vidal de teatre infantil que convoca l'Ajuntament de Carcaixent, en canvi, ha quedat desert.

Actualització 25/10: notícia al Levante-EMV sobre els premis de Xàtiva i a l'Avui sobre l'Odissea ("Cent lectors premien Esperança Camps")
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...