31 de maig 2013

Llibres de farciment


Raquel Blanco està publicant una interessant sèrie d'entrevistes-reportatge a Jot Down sota el títol "Editar en tiempos revueltos". Aquesta última setmana s'ha centrat en Donatella Ianuzzi, italiana resident a Madrid que capitaneja l'editorial independent Gallo Nero, on hi tenen cabuda des de Thompson o Vian a London o Scott Fitzgerald, entre molts altres.
Recomane l'entrevista íntegra, en la qual l'editora repassa (sense lamentar-se'n) les dificultats (però també les virtuts, els avantatges) d'un segell petit que publica un màxim de 10 títols anuals. Els que la pròpia autora pot abastar i recomanar amb convicció. 
Donatella apunta amb molt d'encert un dels mals més profunds de la indústria editorial: les edicions de "llibres de farciment" (terme apuntat per Rubén Hernández, d'Errata Naturae). Es tracta d'aquelles obres que s'editen només per fer caixa i contrarrestar la facturació negativa que provoquen les devolucions de títols a la distribuïdora, un recurs que els llibreters es veuen impel·lits a realitzar amb més assiduïtat en un context de crisi com l'actual que en èpoques precedents (tot i que és, des de fa molt, un dels mals endèmics del sector). Hi ha fórmules per evitar o reduir aquest efecte (distribució en ferm, impressió sota demanda, venda per subscripció, format digital...), i per ací aniran (van ja) una part de les solucions de futur d'aquesta indústria en (r)evolució.
Algunes de les afirmacions de Donatella que conviden a la reflexió:
  • "En edición se puede hacer bien cualquier cosa. Quiero decir que no hay que confundir un buen libro con un libro bien editado, son dos cosas distintas. Lo ideal es que se den a la vez, pero los malos libros ¡también se pueden editar bien!"  
  • "Lo importante en la vida no es que todo te salga perfecto sino aspirar a la perfección. Lo que cuenta es la intención. No dejar de intentarlo."
  • "Cuando sales a promocionar un libro no hay alguien que se quede en la oficina, a tu vuelta lo tienes todo ahí, pendiente, esperándote. Lo que sí he aprendido es a relajarme: si un libro no está, no se saca, y no se acaba el mundo. Control, relax, no pasa nada."
  • "Soy consciente de que lo que hago en Gallo Nero no son libros que vayan a vender mucho. Es una editorial de quinientos o seiscientos lectores; lectores que buscan una literatura más transversal, que no buscan lo evidente; es algo más subterráneo."
Però ja us dic: l'entrevista tota paga molt la pena.

29 de maig 2013

Les primeres CLIJ a un click

Primer número de la revista CLIJ, desembre de 1988.

La revista CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil) va nàixer en desembre de 1988 amb un titular provocador: "¿Leer para qué?". I, des d'aleshores, la publicació que dirigeix Victòria Fernández amb una tenacitat digna dels elogis més elevats, no ha parat de fer-nos reflexionar sobre l'estat i l'evolució de la literatura infantil i juvenil a l'Estat espanyol. 
Al seu primer editorial, Victòria Fernández destacava el bon moment que vivia (ja l'any 88!) la LIJ. Però alertava sobre l'excés d'eufòria al sector. Especialment per la falta de normalització (el reconeixement que li pertoca en l'àmbit no només educatiu, sinó també literari i cultural) i pel poc espai de difusió de què disposava en els mitjans de comunicació. Potser hem avançat en aquests dos àmbits durant els últims 25 anys, però encara hem de progressar molt més. Per fer visible la LIJ ens calen, entre altres instruments, crítica especialitzada, regular i seriosa, com la que practiquen a CLIJ (i també a Faristol a casa nostra, no ens n'oblidem!).
Número 253 de la revista CLIJ, dels mesos de maig-juny de 2013.
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ofereix, de manera oberta i gratuïta, els continguts dels primers números (ara mateix 171, fins maig de 2004). Una iniciativa fantàstica, amb una quantitat d'informació extraordinàriament valuosa per a tots aquells apassionats per la LIJ, que per sort en som cada dia més.
Podeu consultar l'hemeroteca en aquest enllaç.


28 de maig 2013

El preu de l'ambició



Aquest dissabte publicàvem a la secció "El llibre de la setmana" de Levante-EMV una recomanació de la novel·la de Núria Cadenes El banquer:


És poc habitual trobar una obra narrativa tan desbordant de geni com El banquer. L’autora, Núria Cadenes, admet en les entrevistes promocionals que va quedar seduïda per la figura de Joan March arran d’un reportatge per al setmanari El Temps. Va escorcollar en la trajectòria de qui anomenaven “el banquer de Franco” i va saber detectar-hi (i aquesta és una de les grans troballes de la novel·la) la matèria primera per bastir un personatge literari atemporal i universalitzable.
Amb March com a model inspirador (a la novel·la es transfigura en Miquel Lluc), Cadenes ens ofereix una novel·la de gran intensitat estructurada en capítols breus. D’aquesta manera, el lector segueix el fil argumental a partir d’escenes punyents que l’ajuden a resseguir el reguerol de víctimes que l’ambició infinita del protagonista deixa en el camí.
“Tothom té un preu. I qui no el té és que no el val.” Contrabandista, pirata, espia, empresari sense escrúpols i finalment banquer, Miquel Lluc treballa entre tenebres perquè és la foscor mateixa. En aquests temps de crisi financera, El banquer ens ajuda a posar cara i ulls i veu als poderosos  que mouen els fils del nostre present. I ens exposa sense embuts la misèria moral que guia les seues accions.


No us la perdeu! I com a petit tast, un parell de frases d'entre les nombroses que hi he subratllat durant la lectura:

  • "El temps l'ajudarà a prendre les venjances oportunes, però de moment no acaba de saber què fer-ne, de la seva desolació."
  • "Si tots els banyuts es curessin l'ofensa amb sang, mitja humanitat jauria estesa als carrers."

24 de maig 2013

El valencià és futur! (també a la premsa)


L'edició comarcal de la Ribera de Levante-EMV compleix 25 anys, i avui ho celebra amb l'especial "25 años en tu vida". Ha estat per a mi un plaer fer-hi una petita aportació (reivindicativa, ja que estàvem...) en aquest suplement coordinat pel periodista Carles Senso. L'article publicat és aquest:

El valencià és futur!
Els riberencs hem crescut amb Levante-EMV a les mans, per informar-nos i per formar-nos opinió. I hem aprés a encetar-ne la lectura diària per la secció comarcal, perquè en aquest món global, el que ens interessa en primera instància continua sent tot allò que ocorre a la vora de casa, als nostres carrers i als nostres barris. Així, hem pres consciència, entre d’altres, de l’enorme riquesa cultural que bull a banda i banda del riu Xúquer, i del talent dels nostres millors escriptors, pintors, músics, actors... Una funció de cohesió i de difusió enormement valuosa que hem d’agrair a aquest diari.
Sense periodisme no hi ha democràcia ni llibertat, i sense mitjans en els quals els periodistes puguen desenvolupar la seua funció amb professionalitat, el nostre futur serà (encara) molt més negre. Per això és un goig comprovar que, malgrat les penúries que afecten en l’actualitat pràcticament tots els mitjans de comunicació (privats i públics), l’edició de la Ribera de Levante-EMV celebra un quart de segle batallant als quioscos. I desitgem que en siguen molts, molts més!
No em resistiré, però, a fer una petició de millora en aquest 25é aniversari. Fa temps que Levante-EMV publica la pàgina “Panorama”, una de les poques que (encara hui!) es poden llegir en valencià a la premsa valenciana. Aquest moment d’incerteses i de canvis pot ser el més adequat perquè l’empresa editora faça un nou pas endavant i que, a l’igual que va ser capdavantera en la informació de proximitat al nostre país, realitze una aposta molt més àmplia per la informació en valencià. I la secció comarcal íntegrament en la nostra llengua pot ser una bona opció per començar. Seria una contribució decisiva a la deficient normalització del valencià en el panorama comunicatiu. I una manera extraordinària d’ampliar horitzons per als pròxims 25 anys. Perquè, com bé sabem, el valencià és futur!

19 de maig 2013

La història de la tipografia

Un vídeo-resum molt didàctic sobre l'evolució de la tipografia, una eina poderosa per expressar paraules i idees visualment. Us el recomane


07 de maig 2013

Política (i) editorial


Som, els editors valencians, massa "políticament correctes"? Ens fa por editar sobre el present? Dijous plantejàvem al Quadern d'El País aquestes i altres qüestions al voltant de l'escassa "literatura" que han generat els nostres polítics. Podeu llegir l'article "Política (i) editorial" en aquest enllaç.

L'èxit de Goodreads en xifres


A la web Actualidad editorial veiem aquesta infografia sobre Goodreads en xifres. Certament impressionants. I és que els lectors, prosumidors, són cada vegada més curiosos i inquiets, amb ganes de participar del fet literari, de crear comunitats, xarxes, nexos d'unió per compartir gustos i aficions.
Algun dia arribarà algun inversor amb diners (i, per tant, estranger) i veurà les potencialitats de Què Llegeixes? per esdevenir el nostre Goodreads...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...