30 de setembre 2012

100 Calders





Ahir es complien 100 anys del naixement de Pere Calders, i a la xarxa ho celebràrem amb l'etiqueta #100Calders. Jo vaig aprofitar també per rellegir L'ombra de l'atzavara, la novel·la amb què Calders guanyà el premi Sant Jordi el 1963. La primera lectura que en vaig fer data de l'any 95, i aleshores vaig subratllar al llibre algunes frases que, vistes ara, tenen una vigència renovada, un sentit diferent, més amli i complex:

"Tothom ha de fer el que vulgui, a condició que només vulgui fer el que convingui."
"Els riscos que poden córrer els projectes alegres, arriben a fer tant de mal com les amenaces sobre la hisenda veritable."
"És més fàcil confessar el mal que ens fan els altres que no pas el que deriva dels propis errors, i l'home que s'equivoca tendeix a justificar-se modificant la veritat o creant una mentida encaminada a dissimular-la."
Ho va deixar dit Calders, però hi ha qui no n'aprén. Llegir els grans ajuda. Molt.

29 de setembre 2012

Oficis inexplicables


Aquesta és una setmana ben especial. Dimecres anunciàvem ací l'inici de la col·laboració amb el nou diari SOM. Avui obrim una altra finestra a la secció en valencià de Levante-EMV, on hi participaré a l'apartat "El llibre de la setmana". La primera recomanació és El meu ofici, de Josep M. Espinàs (La Campana), que podeu consultar punxant a la imatge superior. 
Ens hi trobem periòdicament, si ho desitgeu, compartint llibres i bones lectures!

27 de setembre 2012

SOM - Fora del mapa


Estem d'estrena! Avui inicie la col·laboració a SOM, el nou diari valencià que estarà plenament operatiu a partir del mes de novembre. Aquests dies ha començat a caminar en format bloc amb el títol "Espai Valencià" dins Eldiario.es, la nova aventura d'Ignacio Escolar. El projecte SOM l'impulsen quatre periodistes emprenedors i amb molta empenta: Juan E. Tur (cofundador i director de L'informatiu fins fa unes setmanes), Ignasi Muñoz, Belén Toledo i Sergi Tarín. En aquest apunt de benvinguda en donen més detalls.
Jo avui m'estrene amb "Fora del mapa", sobre la intranscendència del debat de política general celebrat a les Corts Valencianes aquesta setmana. Comença així:
"Amb tanta ànsia per situar València en el mapa´' i resulta que, després de balafiar milions d’euros en pirotècnia arquitectònica, marítima, hípica i mítica, ens han esborrat les coordenades. La prova, aquesta mateixa setmana. Sabem que a les Corts se celebrava el debat de política general perquè som de natural inquiets, però la sessió plenària més important per als valencians ha tingut una repercussió residual o inexistent en els mitjans estatals."
 Trobareu l'article sencer en aquesta adreça. Sigueu benvinguts!

26 de setembre 2012

Torna LECXIT


 

Amb l'inici del curs, el programa LECXIT, Lectura per a l'èxit educatiu que impulsa la Fundació Jaume Bofill, s'engega de nou. Tinc el goig de participar-hi modestament mitjançant la guia El mètode definitiu per tenir fills lectors, que es distribueix entre pares i mares que inscriuen els fills en aquesta engrescadora activitat. En el vídeo de dalt, els voluntaris i els nens prenen la paraula per parlar de la seua experiència durant el curs anterior, quan es va posar en marxa la iniciativa. Em quede amb la intervenció final de Mariam, de 9 anys:
"Quan llegeixo jo sola estic sola; quan llegeixo amb gent, estic acompanyada."
Una definició perfecta dels objectius del programa: no deixar sols els infants que necessiten una atenció més acurada per aprendre a gaudir de la lectura i, doncs, millorar també el rendiment acadèmic. Per molts anys, la iniciativa i... quan la portem al País Valencià?

24 de setembre 2012

Madurant panadissos

L'atur et concedeix, d'entrada, una enorme quantitat de temps lliure, que pots ocupar de molt diverses maneres. Una possible, la que jo practique amb més assiduïtat, és la lectura. (Us imagineu 5 milions de nous lectors? La revolució ja hauria esclatat, imparable, irreversible!) Així, després de l'eixida de Bromera, abandonats els informes, els jurats literaris i les novetats per contractar o promoure, m'he reconciliat amb la meua biblioteca particular. La crisi t'anima (t'obliga, de fet) a tirar de "fons d'armari" literari. I quantes obres extraordinàries vas adquirir un dia impel·lit per una necessitat urgent que, en passar les setmanes, es va acabar esvaïnt...

Aquest estiu, immers en una marató literària, per fi m'he endinsat en lectures llargament ajornades (i anhelades). La més recent ha estat La petita venedora de prosa, de Daniel Pennac (Empúries, en traducció de Víctor Compta; ara em sembla que descatalogat). Un llibre irregular (fins i tot tediós en alguns passatges, lamente dir-ho) però amb rampells de genialitat evidents. Com ara algunes escenes potents (la que obri el llibre, amb un escriptor frustrat pel sisé rebuig del seu manuscrit) o els diàlegs, d'una mestria absoluta. 
En l'exemple següent parlen el protagonista, l'editor Benjamin Malaussène, i la reina Zabo, malnom amb què es refereix a la directora (la seua "ama") d'Éditions du Talion, on hi treballa. Ell va dimitir, asquejat per la "inhumanitat de l'edició"...
- Vostè no em va despatxar, vaig ser jo qui va dimitir.
- Com qui se suïcida, sí.
- Va ser una decisió llargament madurada!
- No parli mai de maduresa en el seu cas, fill; en vostè no podria madurar ni un panadís, de manera que imagini's una decisió...
Memorable, com la definició de bibliòfil ("un paio que s'estima més els llibres que la literatura") o el post-scriptum: "La vida no és pas una novel·la, ja ho sé..., ja ho sé. Però només allò que és novel·lesc la fa vivible". Estem advertits. Jo, per si de cas, n'interioritze una altra: "Quan no es pot canviar el món, s'ha de canviar la decoració". Perquè em trobe així, "redecorant" el futur, madurant panadissos.

14 de setembre 2012

I ara, xiquets, els valencians què fem?

"La casualitat (o els fats) va voler que la Diada històrica de Catalunya coincidira amb la desestimació, a les Corts espanyoles, de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la Televisió Sense Fronteres. És a dir, que mentre TV3 (supose) informava abastament sobre la manifestació independentista que va traure un milió i mig de catalans al carrer, PP i UPyD (no us perdeu el seu esperpèntic argumentari) vetaven la possibilitat que imatges d’estelades inundant els carrers ens arriben mai amb la nitidesa necessària als televisors valencians. De res van servir les 651.000 signatures presentades a la ILP: Madrid no vol més llengua que el castellà, més cultura que la que encareixen amb l’IVA, ni més informació que la que emana del seu gabinet de premsa (ara dit RTVE). Acceptem-ho, això és així. Ho porten a l’ADN patriòtic."

Podeu llegir l'article complet al diari ARA en aquesta adreça (publicat el 12/9/12).

07 de setembre 2012

'Desconectar' leyendo


L'inici del curs escolar és un moment especialment indicat per sensibilitzar les famílies sobre la importància del foment lector en l'àmbit familiar. La Vanguardia publicà aquest dimecres un article d'opinió sobre aquesta qüestió, intitulat "'Desconectar' leyendo". Ací el teniu:

Nos desespera comprobar cómo nuestros hijos lanzan bien lejos la mochila con los libros apenas entran en casa, justo un segundo antes de “desconectar” ante la pantalla. Pongámonos por un momento en su lugar. Han estado todo el día en clase, sentados ante un libro lleno de conceptos nuevos y, por tanto, inicialmente confusos, desconcertantes, abrumadores. Por eso en cuanto salen del centro tratan de evitar cualquier contacto con la letra impresa. Es una reacción en cierto modo comprensible, pero (por suerte) no del todo inevitable. Veamos algunos consejos para mantenerlos “conectados” a los libros en el ámbito familiar.
Por mucho que nos pese, hemos de ser conscientes que no existen recetas milagrosas para contagiar el deseo de leer. Pero sí algunos ingredientes necesarios para conseguir nuestro noble objetivo. De entrada, hemos de estar realmente convencidos de la importancia de la lectura como fuente poderosa de información y de evasión, de crecimiento intelectual y personal (para nuestros hijos… ¡y para nosotros mismos!). Si a la convicción añadimos constancia, paciencia, sutileza e implicación y le dedicamos el tiempo suficiente a cada estrategia, tendremos muchas posibilidades de éxito.
Quien no lee por placer, difícilmente leerá por prescripción. Y esta es una de las causas del fracaso escolar. La educación de nuestros hijos es un aspecto fundamental para su desarrollo, y los padres no nos podemos desentender. En casa debemos utilizar recursos diferentes a los que despliega el profesorado en las aulas. Nuestro mayor empeño ha de ser que disfruten con la lectura como pasatiempo. Nunca en contraposición a la escuela, sino de forma coordinada, y como complemento lógico y necesario.
Decía Emili Teixidor que solo se puede fomentar la lectura (o intentarlo) por imitación o seducción. Nunca con imposiciones. Y el mejor contagio es el ejemplo. Nosotros somos los referentes de los niños, y han de comprobar que nos entretenemos, aprendemos y gozamos con la lectura en cualquier soporte y formato: desde la información práctica que contiene un folleto publicitario a la consulta del periódico digital en Internet.
Y los libros, claro.
Contémosles cuentos, hablemos de literatura en nuestras conversaciones, leamos con ellos y dejemos obras adecuadas a su edad siempre a su alcance, bien visibles, provocando la curiosidad por su contenido, conscientes que no se puede amar lo que se desconoce. En su cumpleaños, o como premio a algún logro, obsequiémosles novelas divertidas, o de terror, o libros instructivos sobre los temas que les atraen. Para dar con un título que realmente les entusiasme tenemos que conocerlos bien, y recordar siempre que es a ellos a quienes ha de satisfacer, no a nosotros.
Al final del proceso, aun cuando no hayamos logrado convertirlos en lectores voraces, el tiempo que hayamos dedicado a su educación, a conocerlos mejor y a estar a su lado ya habrá sido una gran recompensa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...