02 abril 2014

Petits però lliures

Amb Eugènia Broggi, conversant a la llibreria Laie.
Aquesta setmana estem plens d'alegria perquè hem vist nàixer un nou mitjà de comunicació cultural: Catorze. Setmanes enrere, Eva Piquer ens en parlava, amb molta il·lusió, d'aquest nou projecte que havia de sorgir l'1-4-14. I havia decidit fer-ho, entre d'altres, amb una entrevista en què parlàrem de dues editorials nascudes també aquest prometedor i esperançat any 14. El resultat és aquesta conversa amb Eugènia Broggi, que ha fundat L'Altra Editorial, i que es publica amb el títol "Som petits però lliures".
Fa moltíssima il·lusió participar així d'aquesta nova aventura periodística, a la que desitgem llarga, llarguíssima vida.

Conversa amb Xavi Sarrià a Vilaweb.
També ahir coincidí que Vilaweb va publicar l'entrevista que gravàrem fa uns dies (gràcies, Montse Serra!) amb Xavi Sarrià. Al vídeo comentem com es va gestar la complicitat que ha fet possible la creació de la nova editorial Sembra Llibres. Podeu seguir la conversa en aquest enllaç: "Sembra Llibres, un nou referent al País Valencià".

I ja finalment, els astres es van alinear de tal manera ahir que va coincidir també amb l'emissió, al Telenotícies migdia de TV3, d'una notícia sobre Totes les cançons parlen de tu i Sembra Llibres. Si no heu arribat exhausts al final d'aquest apunt, podeu trobar-nos al minut 36 en aquest enllaç a la carta.

Però si voleu trobar-nos en carn i ossos, sense pantalles entremig, no oblideu que aquesta vesprada, a les 19h, tenim una cita al CM Rector Peset de València: hi presentem Vertigen, d'Esperança Camps i Empar Marco. I amics del nord, preneu nota: dilluns dia 7 presentem la novel·la a la llibreria Pròleg de Barcelona. Totes les dades, ací.

25 març 2014

Sembra On The Road!

Aquesta setmana Sembra Llibres estrena pàgina web i ix ja, per fi, al carrer. Quines ganes tenim!! Demà dimecres 26 ens estrenem a Barcelona, i aquest mateix divendres 28, a València. Ací teniu les targetes amb les dades:




Ens agradarà molt comptar amb la teua assistència a aquests actes inaugurals de l'editorial. I si no podeu, no us preocupeu, perquè són l'inici d'una la gira ben completa per promocionar Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià (més info, ací). Dijous estarem a Gandia, dissabte a Xàtiva, i la setmana que ve a Alcoi, Girona, Reus...
I no us podeu perdre tampoc l'estrena de Vertigen, d'Esperança Camps i Empar Marco, el dimecres 2 d'abril al CM Rector Peset de València!!


Podeu seguir les novetats tant a la web de l'editorial com al compte de Twitter i Facebook. Ja ens segueixes? Sembra amb nosaltres!

08 març 2014

Despullar els prejudicis (literaris)


"La fotografia provocadora que encapçala aquest article (confiem no haver ofés cap lector sensible!) ens mostra un grup d’editors i llibreters francesos nus. S’hi presenten d’aquesta manera per reivindicar un dret tan francés i tan universal com la llibertat. La llibertat d’edició, la llibertat de càtedra a les escoles, la llibertat de pares i mares d’escollir les lectures que consideren més adequades per als seus fills, la llibertat dels lectors de llegir allò que els plaga."


Així comença l'article que vam publicar dimecres al blog del postgrau en Llibre i Lectura a la Societat de la Informació de la UOC. Aquest semestre tornem a fer-hi classe, al postgrau. Si n'esteu interessats, encara arribeu a temps: la matrícula és oberta uns dies més!
Trobareu l'article també a Núvol i a Vilaweb, que se n'han fet ressò aquests dies (moltes gràcies!!).

04 març 2014

Alçar estructures noves



Una entrevista al diari Levante-EMV sobre Sembra Llibres
Unes paraules encoratjadores a l'Espai Musicat…
Un triple salt mortal en "terra aspra"...
I, mentrestant, els primers exemplars de Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià, a punt d'arribar d'impremta.
Nervis!

03 març 2014

Créixer de colp


Hi ha llibres que mereixen estar sempre a les llibreries, vius, a disposició perenne dels lectors. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és un d’aquests títols colpidors escollits per a la posteritat. La primera vegada que es va publicar, l’any 1981, es titulava Burt i va passar desapercebuda als EUA. Anys després, traduïda al francés, va esdevenir un èxit i va fer el salt a tot de llengües. Empúries la va publicar el 1989, però es trobava descatalogada des de feia (massa) temps. Blackie Books ha tingut la feliç idea de recuperar-la amb una coberta espectacular que inaugura la línia en català d’aquest segell. Benvinguts siguen!
I què té d’especial aquesta novel·la de Howard Buten? Sens dubte, la potent veu narrativa del protagonista, Burt, un xiquet de 8 anys que ens descobreix pàgina a pàgina el seu univers inquietant. Està reclòs en un Centre d’Internament Infantil. “M’han portat aquí pel que li he fet a la Jessica”, uns fets que desconeixem d’entrada però que endevinem aterradors. El terapeuta que el tracta diu d’ell que és “una amenaça per a aquells que l’envolten”... però potser la vertadera amenaça siga que els adults comencen a tractar la infantesa com una patologia.


Publicat a Levante-EMV el 22/02/14.

27 febrer 2014

Sembra Llibres


Quan acomiadàrem L'informatiu ja apuntàvem, amb to que volíem esperançat, que és l'hora d'unir les mans. Vivim una època convulsa, en la qual no podem continuar plegant veles i resignar-nos al desmantellament d'estructures comunicatives i d'autogovern que crèiem intocables; cal rebel·lar-se, actuar, proposar, crear. Cadascú des del seu àmbit, i remant alhora en direcció contrària al vent que ens vol arrasar. El meu àmbit, per passió i per vocació, és l'editorial. Afirma l'editor italià Marco Cassini: "Quan hom és editor no deixa de ser-ho mai, ni per un instant". Certament, aquest ofici té virtuts que creen addicció...
Fa mesos que moltes persones d'àmbits diversos m'animaven a donar el pas i engegar una editorial, una idea que acaronava dia i nit com un somni impossible. Fins que una llarga conversa amb Xavi Sarrià va aconseguir que encaixaren les peces necessàries per construir un projecte editorial amb força i coherència. Gràcies a la seua implicació i generositat, Sembra Llibres és ja una realitat. Divendres passat, amb emoció i molts nervis vam fer públic als mitjans de comunicació el naixement de Sembra Llibres, i els dos primers títols que publicarem ja aquest mes de març: Totes les cançons parlen de tu, la primera novel·la de Xavi Sarrià; i Vertigen, una poderosa novel·la d'Esperança Camps i Empar Marco, a les quals he d'agrair l'enorme confiança que suposa "jugar-se-la" a una carta nova.
Des d'aquell instant no hem parat de rebre mostres de suport i de coratge a un projecte que volem col·lectiu, obert i cooperatiu. No tindria sentit concebre'l d'una altra manera. Per això us vull donar les gràcies als qui uniu les mans (més de 1500 ja, a Facebook i Twitter!!) per fer possible que aquestes llavors que ara plantem arrelen amb força i donen bons fruits. Treballarem per estar a l'alçada de les expectatives!
En parlarem molt més, de Sembra Llibres, en aquest espai. Ara, però, només volia donar-vos a tots i a totes l'agraïment més sincer per la complicitat. Junts, podem!
Ací teniu un recull del que els mitjans de comunicació (gràcies també als periodistes!) ha dit ja:


20 febrer 2014

Llibres que tinguen conseqüències


"La pregunta que más a menudo se formula a un editor se refiere a los criterios seguidos en la elección de los libros. En principio, yo respondí que deseaba hacer libros que alegraran la vida a los lectores. Luego precisé que deseaba publicar los libros que mi empresa pudiera respaldar y que estuvieran en la línea de la misma como un todo, incluidos sus colaboradores y autores. Yo quiero hacer libros que tengan consecuencias, y siempre recuerdo una frase de Kafka: "Un libro ha de ser un hacha para romper el mar helado dentro de nosotros." [...] Estos son los libros que un editor desea publicar. Sus criterios son la necesidad y la calidad; ambas han de ser calibradas en cada manuscrito. El editor desea ofrecer literatura que penetre en nuestra conciencia y la transforme, que fortalezca precisamente por ser inquietante."
Siegfried Unseld, El autor y su editor.

18 febrer 2014

Contes en família

Pares, mares, iaios de Riba-roja de Túria i rodalia, aquest dijous dia 20 de febrer a les 18h tenim una cita a la Biblioteca II per a la sessió "Contes en família". Parlarem de foment lector en l'àmbit familiar, i del Mètode definitiu per tenir fills lectors
Si us abelleix compartir experiències de promoció lectora, ens hi veiem. Podeu venir amb els xiquets... reserveu plaça!

17 febrer 2014

Edi.cat plega

Fa uns dies, Catalunya Ràdio entrevistava Jordi Ferré, director general de 9 Grup Editorial, el segon en llengua catalana per volum de publicacions. 9 Grup Editorial es va crear fa any i mig amb la fusió dels segells Cossetània i Angle, en català; i Cuadrilátero de libros i Lectio Ediciones, en castellà. D'aquesta interessant entrevista (sempre se n'aprén, de Jordi Ferré) destaquem algunes idees:
  • Balanç positiu del procés d'unificació de Cossetània i Angle: reducció de despeses d'estructura, obertura a nous camps com l'infantil (aviat recuperaran a Angle la sèrie de Les tres bessones) i nous mercats, com el sudamericà per a les edicions en castellà.
  • En breus setmanes tancaran la plataforma Edi.cat. No hi ha massa crítica de lectors disposats a pagar pels continguts que sustenten el negoci en digital (i, per tant, no hi ha negoci possible).
  • En aquests moments el més important és resistir.
  • El futur editorial passa per trobar l'estructura adequada perquè les empreses, necessàriament més petites, puguen sobreviure.
  • L'autoedició genera oportunitats, però també despista els lectors per la dificultat de destriar el que pot resultar interessant.
  • És imprescindible i necessari arribar a col·laboracions i aliances amb altres editorials, que poden arribar a un casament. Cal estar obert perquè l'edició en català, que és molt atomitzada, necessita d'aquest tipus d'acords.

Podeu escoltar el podcast íntegre de l'entrevista en aquest enllaç.

15 febrer 2014

(Sense títol)

"Un títol, per més potent que siga, no aconsegueix tot sol que un llibre mediocre esdevinga un best-seller, però contribueix, segons el resultat, a dissuadir el lector o a captar la seua atenció entre l’oferta quasi infinita que té a l’abast. Hi ha obres literàries que es construeixen senceres a partir d’una escena, d’una imatge o d’una frase, que serà des del primer minut, abans fins i tot d’iniciar-ne l’escriptura, el títol inqüestionable, indissociable i final. Altres vegades, però, l’obra ja acabada només troba el nom adequat en el vertiginós instant en què està a punt d’entrar en impremta. Com es resol, aquest procés?"

Tractem de respondre aquesta qüestió al Quadern d'El País en l'article "(Sense títol)".

28 gener 2014

Les indústries culturals


Dies enrere, quan anunciàvem la participació en el Curs d'Especialització en Correcció de Català ja apuntàvem que s'estava gestant una altra iniciativa conjunta amb la UIMP. Doncs bé, finalment i feliçment acaba de veure la llum el curs d'especialització de postgrau Les indústries culturals, que tinc el plaer de codirigir juntament amb Sònia Martínez.
Es tracta d'un postgrau virtual amb un fort component pràctic. És per això que hi participaran especialistes en actiu en cadascuna de les àrees culturals que hi tractarem: en el sector audiovisual comptarem amb Andreu Signes, de Barret Films; en les arts escèniques, amb Enrique Fayos; en música, amb Carles Magraner i Josu Solaun; en el dels videojocs, amb Luis Tolmo; en la gestió d'espais culturals, amb José Martínez Tormo, de Paréntesis... i així fins a una quinzena de professors que desenvoluparan teòricament les unitats i participaran en debats virtuals amb l'alumnat.
Si vols saber més detalls d'aquest curs, et pots descarregar el programa en format PDF en aquest enllaç. Comencem al setembre, però la matrícula ja està oberta.

27 gener 2014

El procés editorial




Tot i que els llibres formen part de la nostra vida quotidiana, continuen sent uns objectes relativament desconeguts per al gran públic (infants i adults). Com es transforma la idea d’un escriptor en un volum físic? Què és (i per a què serveix) un editor? Qui tria les tipografies, o els dibuixos, o el gruix del paper? I, més tard, quin estrany mecanisme s’engega perquè un títol arribe a les nostres mans? En definitiva... Com es fan un llibre?
En el moment en què un editor decideix tirar endavant una obra, una llarga cadena de professionals intervé en el procés: correctors, il·lustradors, dissenyadors, maquetistes, impressors, enquadernadors, comercials, llibreters... Cadascú des del seu vessant però treballant amb un mateix objectiu: seduir els lectors, que donen vida i sentit a aquest esforç col·lectiu.
L’editorial La Galera, amb mig segle a l’esquena i feliçment revitalitzada a colp de bones idees, és conscient que no es pot valorar allò que es desconeix, i per això ha publicat aquest llibre il·lustrat amb la voluntat d’acostar el món editorial tradicional als menuts. Una eina amena i didàctica que ens servirà de pretext per encomanar l’estima pels llibres.

Publicat a Levante-EMV el 25/01/14. 

18 gener 2014

Llegir en català (al País Valencià)


Aquesta setmana, al Quadern d'El País publiquem un article sobre l'associació Llegir en català, creada en 2013 per cohesionar i enfortir una desena d'editorials independents (nou catalanes i una de les Illes; cap valenciana). N'hi ha, encara, moltes més. 
Mentre es produeix aquest fenomen d'efervescència editorial al Principat, al País Valencià l'oferta s'estanca o es redueix (com també els índex de lectura en la llengua pròpia), i fa una dècada que no sorgeix cap segell nou assimilable als que configuren aquella iniciativa. És, aquesta disfunció, un problema d'oferta, de demanda... o de tot plegat?
Si us interessa el (possible) debat, podeu llegir l'article en aquest enllaç: "Llegir en català (al País Valencià)".

09 gener 2014

Castellet, amb respecte


Avui s'ha mort, als 87 anys, l'editor més influent en llengua catalana: Josep Maria Castellet. 
Només conéixer la trista notícia he iniciat la relectura de les seues Memòries confidencials d'un editor, publicades fa un parell d'anys a Edicions 62, i a les primeres pàgines ja dóna uns consells valuosos sobre l'ofici d'editor. Al seu parer, un director literari ha de ser "un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social". I n'aporta l'explicació:
  • L'ull no sols per llegir els originals, sinó també i sobretot per "copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida"
  • El nas per flairar constantment "els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps"
  • L'orella (l'oïda) "per escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malevolences dels competidors..."
  • La ha de ser una mà esquerra i sensual: "esquerra per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits"
  • Resta el savoir faire, el tracte social: "davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte [...] Sense respecte no hi ha una possible relació humana"
A l'obra hi comparteix molts més consells savis ("l'ofici no s'ensenya, s'aprén", "una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat"...). Continuarem aprenent del seu exemple. Descanse en pau.

05 gener 2014

Seguim i seguirem!



Sempre són molt recomanables els articles, ressenyes i entrevistes d'Hèctor Serra al digital cultural Núvol, però aquests dies m'ha resultat especialment encertat el resum que ha fet del que Obrint Pas significa per a una generació de valencians, entre els quals m'hi incloc:

"...el mèrit assolit pels valencians ha sigut a força d’invocar el treball i d’arrelar els seus valors a una estima sincera per la llengua i la cultura. I hi afegirem que una de les actituds més cabdals del grup ha estat la seua predisposició inacabable per romandre sempre al costat de les lluites de base. En suport dels moviments socials i les inquietuds saludables en pro d’una altra realitat. [...] una trajectòria sòlida que ha caminat al mateix ritme d’uns temps i unes generacions que, tot just avui, senten la necessitat de fer la mirada enrere i passar comptes amb els anys. Amb Obrint Pas ens hem fet majors i ara el seu valuós llegat deu acompanyar les primeres passes dels futurs defensors de la terra."

Un bagatge i una herència, la dels Obrint Pas, tan aclaparadors com inspiradors, que ens encoratja i ens empeny a cercar (a construir!) nous horitzons, perquè ens demostra que no hi ha res impossible si treballem amb talent, tenacitat, honestedat i sense complexos. Per molts anys que passen... sempre anireu Obrint Pas!

31 desembre 2013

2014, un any de gestes

Grafitti de Bansky al mur que rodeja Palestina.

Fa tot just un any pronosticàvem que el 2013 seria (molt) millor que el 2012 que aleshores abandonàvem. A hores d'ara, no sabria dir si l'encertàrem o no: el 2013 ha esta un any molt, molt dur. Per sort, ja acaba. I no acaba malament del tot, perquè aquests 365 dies ens han servit per començar la reconstrucció que segueix tota desfeta. 
En el terreny professional, l'herència del 2013 ens ha portat a engegar col·laboracions docents amb la UOC; hem tingut el plaer d'acompanyar autors com Isabel-Clara Simó o Joan Francesc Mira en la promoció dels seus ben recomanables treballs literaris; el Mètode definitiu per tenir fills lectors ha continuat gaudint de bona acollida (ací i ací); han aparegut algunes entrevistes ací i allà; hem iniciat una col·laboració estable amb el suplement Quadern d'El País; hem posat la primera pedra d'un bell edifici de formació de professionals del món de l'edició que construïm a la UIMP; hem llegit grans llibres i hem assessorat diversos autors, editors i institucions que queden en el secret de sumari, però a les quals estic enormement agraït per la seua confiança i per la seua tenacitat. 
Però el més important de tot: ha començat a rodar un projecte del que encara hem parlat molt poc en aquest blog, l'Agència Gesta, mitjançant la qual realitzem serveis editorials integrals, representació d'autors, consultoria editorial i comunicació cultural. A això ens dediquem, si algú ens pregunta. I estem oberts a tot. El primer fruit d'aquesta aventura ha estat la publicació de Tierra de saqueo, de Sergi Castillo, que ja va per la segona edició a Lectio. N'hi ha més projectes en marxa!

En 2013 hem sembrat, també, algunes llavors d'esperança que en els pròxims mesos començaran a donar fruits. Perquè el 2014, n'estic convençut, és l'any dels grans reptes, de les gestes, de les complicitats, de la cooperació, de la reconstrucció, de la reinvenció, de la revolució, si és que cal (i ens cal). Volarem, si el vent ens és favorable, per enlairar-nos més enllà del mur que s'aixeca entorn nostre. Segur que des de dalt tot es veu d'una altra manera. Amb més pau i, qui sap, també llibertat. A la façana dels nostres somnis continua intacta la pintada que ens guia per la vida: "Amor, humor, respecte". Tres premisses que continuarem recordant i conreant cada nou dia de l'any que encetem. Perquè, com Estellés, jo també pense d'una manera humil que ha arribat l'hora...
Bon any!!!

22 desembre 2013

LECXIT del Mètode


Mesos enrere celebràvem ací que El mètode definitiu per tenir fills lectors havia superat les mil descàrregues gratuïtes. Doncs bé, ara la Fundació Jaume Bofill em comunica una altra bona notícia que em fa il·lusió compartir en aquest blog: el llibret en versió física s'està reimprimint, i aviat n'hi haurà 2000 exemplars més per contribuir a fomentar la lectura en l'àmbit familiar dins del programa educatiu LECXIT, que no para de créixer.

Un plaer!!

18 desembre 2013

Maduresa pletòrica (de la LIJ)


És costum que els mitjans culturals (si tal cosa existeix) se'n recorden de santa Rita la literatura infantil quan ens plou el Nadal a sobre. El Mundo publicava fa uns dies un reportatge de Bel Carrasco sobre la literatura infantil i juvenil al País Valencià: "La pletórica madurez de la literatura dedicada a los niños", en el qual ens parla d'alguns àlbums vertaderament atractius i de la revifada del segell (petit, especialitzat, interessant) Versos y Trazos
Cap al final hi apareixen declaracions de Joan Carles Garcés (sic), que parla de la socialització, la novel·la gràfica i (ops!) algunes servituds del sistema de recomanacions escolars...

17 desembre 2013

Especialització en Correcció de Català



La UIMP, en col·laboració amb la càtedra Guillem Arnau de Brocar, recupera el Curs d'Especialització en Correcció de Català que, per diversos motius, no es convocava des de fa uns anys. Em complau formar part del nou equip que el farà possible, sota la direcció d'Antoni Furió i amb un gran professional de la correcció, Víctor Xercavins, de professor. 
L'objectiu del curs és aportar a l'alumnat la formació necessària per conéixer el procés de correcció lingüística i tipogràfica de qualsevol tipus de text. El període de prematrícula està ja obert, i les classes (virtuals, amb seguiment personalitzat) començaran el pròxim mes de setembre.
En aquest enllaç trobareu el PDF amb informació completa del curs.
Hi ha més projectes en gestació a la UIMP. Pròximament...

13 desembre 2013

Editar sense editors

"Aquests dies, amb la mort de Schiffrin a 78 anys, hem recordat les seues ensenyances premonitòries, d’una vigència perenne. “La decisió de publicar aquest llibre o un altre ja no depén dels editors, sinó de l’anomenat ‘comité editorial’”, ens deia, "on els financers i els comercials tenen els càrrecs més importants"."
D'això tracta l'últim article publicat al Quadern d'El País: Editar sense editors. Un modest homenatge a André Schiffrin i al que Josep Maria Castellet qualificava com "el millor ofici del món".

11 desembre 2013

Black Books, la sèrie


En una època d'orfenesa televisiva (fan res d'interés, a la tele?) ens aboquem a la xarxa per veure els programes i, sobretot, les sèries que els canals convencionals no ens proporcionen. Així és com, amb 13 anys de retard, he arribat fins a Black Books, una sèrie anglesa ambientada en una llibreria independent de vell amb un propietari i una clientela d'allò més peculiars. 
Us la recomane de totes totes per riure de valent!

10 desembre 2013

Descobrir els orígens


En un moment de contenció (quasi) generalitzada del sector editorial, ens arriben signes de vida des del Nord. A Benicarló, fregant la frontera del país, l’editorial Onada ha creat un nou projecte orientat al món de l’ensenyament: Onada Educació. El primer fruit d’aquesta iniciativa és la col·lecció juvenil “Maremàgnum”, que s’estrena amb el rellançament d’un dels títols més potents d’Enric Lluch: Desprésdel silenci.
El veterà escriptor d’Algemesí ens proposa en aquesta novel·la, distingida amb el premi Ciutat de Sagunt, descobrir la veritat oculta rere un antic misteri familiar. La mort de Natàlia, mare de Joan Queralt, remou en el protagonista vells fantasmes adormits. En capítols alterns, seguim dues trames paral·leles: d’una banda, la investigació quasi detectivesca que emprén Joan per trobar el pare i esclarir els seus orígens; de l’altra, els esforços dels avis adinerats, en temps de la República, per tenir la filla que la natura els havia negat. Qui és realment Natàlia Font? La clau d’una caixa de seguretat al banc aportarà moltes respostes.

Una història d’amor interromput per l’orgull, descrita amb una riquesa lèxica que encomana l’estima per la llengua.


Publicat a Levante-EMV el 7/12/13. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...