Mor Schiffrin

Ha mort André Schiffrin (1935-2013), una icona, un referent mundial en la defensa de l'edició tradicional i independent. Trobarem a faltar els seus tocs d'alerta sobre la concentració editorial mundial i les conseqüències pernicioses que exerceix sobre el "mercat" i la literatura mateixa. Però n'hem aprés molt, d'ell. Tant de bo la seua saviesa no es perda i continuen havent editors valents que es mullen i arrisquen.

A banda de (re)llegir els seus treballs (imprescindible L'edició sense editors), us recomane aquesta entrevista al Canal 33 amb Mònica Terribas, on escoltareu coses com aquestes:

"Els grans grups han intentat canviar  les editorials per tractar que siguen rendibles, i això canvia la natura dels llibres que publiquen."

"Hi ha un gran conflicte entre les grans empreses, que volen fer tants diners com siga possible, i els editors tradicionals, que estan interessats en els continguts dels llibres." 

"Per primera vegada en la història, una idea es decideix per la rendibilitat que tindrà. Idees que són diferents interessaran a poques persones, i no trobaran eixida als grans grups. Per això, la naturalesa del que es publica canvia." 

Tocar fons

"Es más fácil hoy encontrar una calle dedicada a Jacint Verdaguer (la mitad de los municipios de Cataluña tiene una) que una edición actual de alguna de sus obras en las librerías."

Aquesta afirmació és paradigmàtica del canvi de paradigma en què viu immers el sector editorial: desapareix el fons editorial de les llibreries i, doncs, també dels catàlegs de molts segells. Especialment dels que busquen rendiment a curt termini (que són, ja, la immensa majoria) per salvar els comptes de resultats.

En aquest article d'El País s'expliquen de manera molt didàctica les vicissituds que ha travessat l'obra de Verdaguer a l'editorial Eumo de Vic abans i després de la integració en el Grup 62, i la solució final de la Fundació Jacint Verdaguer d'impulsar un segell específic per recuperar i mantenir viva l'obra de l'autor de Canigó. Naix, així, de la mà de Carme Torrents, Verdaguer Edicions.

Lamentablement, com apuntàvem, un dels principals problemes de la indústria editorial actual és la reducció de l'stock de llibres de fons disponible en les llibreries. Manuel Gil publica avui en el seu blog Antinomias un article demolidor ("¿Hemos tocado fondo?") que conclou que la crisi en el sector del llibre va per a llarg "y se va a llevar por delante a muchas empresas del sector, si con unas ventas estabilizadas la rentabilidad era muy baja, ahora ésta se ha volatilizado". Parla d'una reducció del 80% del fons d'alguns editors i d'un horitzó de recuperació del 2018. Però, amb tot, l'afirmació que més crida l'atenció, per la rotunditat, és aquesta: 

"La inexistencia de rentabilidad en la edición es un hecho absolutamente contrastado".

Si amb els paràmetres actuals (preu fix, devolucions de llibreries, impagaments, costos de producció elevats, distribució tradicional, etc.) les editorials no són rendibles... no caldria replantejar-ho tot, des del principi? Si la situació està enquistada i, com apunta Manuel Gil, la massa lectora tradicional travessa greus problemes econòmics per la baixada de sous i l'elevada taxa d'atur, cal actuar amb decisió, autocrítica i oblidant vells esquemes caducs. I fer-ho compatible amb un model de futur, que puga tenir recorregut més enllà d'aquest moment de desesperació.

En el nostre cas, al nostre país, que depén de la venda de les lectures escolars, la reflexió també és oportuna, tot i que l'enfocament hauria de ser distint. Ja es deixa notar l'ombra allargada de la sociabilització de lectures literàries (mireu aquest reportatge de TV3). No ajornem la reflexió, perquè com apunta l'editora de Cruïlla al vídeo, les prescripcions es mantenen (i això ja és una dada positiva), però les vendes baixen...

Petits grans editors

"No tot és desolació al panorama editorial. Per sort per als lectors. Malgrat els retalls en ajudes, la caiguda de vendes, la reducció de novetats i els comiats a treballadors del sector sota l’eufemisme del “reajustament”, es continuen publicant bons llibres. La concentració de segells ha comportat, en paral·lel, una vivificadora eclosió de noves iniciatives, petites i valentes, que mantenen intacte l’original el gust per l’edició ben feta i la promesa de noves gestes. Són editorials sovint (però no només) “perifèriques” de les urbs on la indústria té més pes. Com si l’allunyament de l’epicentre dels problemes fóra, també, part de la solució."

L'article sencer, publicat a l'ARA, en aquest enllaç.

Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:

Centre i perifèria

A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.

El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

"Els escriptors continuen necessitant un editor"

Xavi Ayén publicava ahir a La Vanguardia una interessant entrevista amb Núria Cabutí, consellera delegada del grup Random House Mondadori.

A banda dels temes típics del "repte digital" i de l'actual pregunta obligatòria sobre la crisi i l'amenaça d'Amazon i Google, Cabutí parla sobre l'ofici d'editar, que enllaça amb la conversa que mantenim a bloGuejat de fa uns dies:

"En esta nueva etapa el rol del editor continúa siendo fundamental, sé que hay mucha discusión, pero que alguien acompañe a un autor durante toda su carrera profesional, que le ayude en la edición del texto, eso no cambia, sean cuales sean los retos. Pero la manera de leer cambia. Y cambian también, por tanto, las maneras en que se puede trabajar un texto o la obra de un autor."

El periodista intenta traure-li alguna sucosa declaració sobre el nyap Libranda, però el peix s'esmuny i tira balons fora: "Probablemente los medios de comunicación no entendieron los objetivos de Libranda". No, ni els mitjans ni ningú del sector... Defensa aferrisada del preu fix (hi estem d'acord) i de nou unes declaracions que li vam llegir fa temps a DeLibros: la possibilitat d'incorporar més segells fins ara independents a l'estructura de RHM. De moment no s'han concretat, però pel to de les respostes, diríem que ja estan negociant alguna compra atractiva...

Però si m'he de quedar amb alguna part concreta, trie la descripció idíl·lica que fa sobre la inversió en formació dels editors del grup, l'impuls a la creativitat, la promoció interna, el compromís dels equips i, sobretot, el mes sabàtic (remunerat!) que diu facilitar als treballadors que volen desenvolupar un tema propi. Això sí que és vida (laboral)! Llàstima que, fins on jo sé (i no es comenta a l'article), també han provocat acomiadaments fulminants inexplicables de professionals extraordinaris. Però bé, no tot pot ser perfecte!

Quan Barcelona no és el centre

Aquest dilluns, La Vanguardia va publicar un reportatge de Josep Massot ben interessant. Sota el títol "Quan Barcelona no és el centre", la capçalera catalana es feia ressò de l'auge (en nombre i en rellevància) de les editorials mal dites "perifèriques". El tema va sorgir a la roda de premsa de celebració dels 25 anys de Bromera el dimarts anterior. "Amb la tecnologia actual, té sentit parlar de centre i perifèria, en el món de l'edició?", va preguntar Massot. La resposta de Josep Gregori va ser molt clara i immediata: "Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics". La premsa (i la repercussió va ser ben notable) va recollir aquesta afirmació.

I és que el sentiment de perifèria és més una qüestió mental que no física ("també era sentimental", cantarien ací els Antònia Font). Depenent de l'actitud que manifestem, de la convicció que hi posem i del treball que desnvolupem, se'ns considerarà (i serem) "perifèrics" (en el sentit d'accessoris, perquè en aquest context s'hi nota una predisposició negativa envers el terme) o "centrals" (ço és, que se'ns té en compte de veritat). Hi ha escriptors que viuen a la vora de les Rambles de Barcelona que tenen una obra volgudament perifèrica (i és una opció ben lloable), i n'hi ha d'altres, en canvi, nascuts a Alcoi, Sueca o Catarroja del tot imprescindibles.

El reportatge de La Vanguardia (el podeu llegir punxant les imatges) es queda curt per desenvolupar com ens hauria agradat aquesta i altres qüestions que s'hi relacionen, però és un primer tast saludable per destapar una realitat inaturable: al procés de concentració que es viu a Barcelona ciutat hi ha un efecte reactiu i proactiu per part d'editorials de tot arreu del territori de parla catalana. I tan necessari és un grup potent com una gran diversitat de punts de vista que el complementen. Ens enriqueix culturalment, sens dubte.

Fóra interessant que el mapa de l'edició en català es completara amb tota la varietat de segells que existeix actualment. Al País Valencià només ja en falten una dotzena llarga de segells, pel cap baix...

Llibres portàtils

Ahir dimecres es va presentar als mitjans de comunicació una nova iniciativa dels editors que ja van impulsar la primera línia de llibres electrònics en català sota el segell Edi.cat. Ara, l'ABC de l'edició independent en llengua catalana (Angle, Bromera i Cossetània) han unit esforços amb les editorials Base, Meteora, Símbol i Viena per posar en marxa una col·lecció conjunta de llibres de butxaca "Portàtil". Fent bona la màxima que la unió fa la força, "Portàtil" reuneix sota un mateix disseny 15 títols representatius dels catàlegs de cadascuna de les editorials implicades, i ja preparen una nova tongada de 10 o 12 títols per a l'octubre pròxim.

Aquesta és una gran notícia perquè facilita una nova vida a determinats títols i perquè posa a l'abast dels lectors, a preus més assequibles els títols més destacats dels catàlegs respectius, que en són molts i de qualitat.

Llarga vida (a les llibreries)!

Nou mapa (provisional) de l'edició en català

Ernest Folch fotografiat per Danny Caminal per a El Periódico.

En els últims dies s'acumulen les notícies de canvis d'ubicació de professionals en la primera línia de les empreses editores del nostre àmbit lingüístic. Fem un repàs per situar-nos. Primer, Ferran Mascarell abandonava RBA per acceptar la invitació d'Artur Mas de formar part del nou govern com a conseller de Cultura. Després, Fèlix Riera deixava la direcció editorial del Grup 62 per dirigir l'ICIC, organisme que depén precisament de Mascarell. El substitueixen en el càrrec dues editores del grup, Patrizia Campana i Ester Pujol. I aquest divendres es va saber que Berta Bruna serà la nova editora de Columna. 

De la seua banda, el Cercle de Lectors va prescindir de manera sobtada de la bona tasca que hi desenvolupava el seu editor, Ricard Vela, que ha estat substituït amb personal intern d'aquell grup, mentre que Bromera ha anunciat la incorporació com a director gerent de Joan Llinares, gestor cultural de llarga trajectòria que havia estat els últims mesos al capdavant del Palau de la Música Catalana.

L'últim (de moment) a fer el salt d'una empresa a una altra ha estat Ernest Folch, conseller delegat d'Ara Llibres, 36L Books i Leqtor.com, que ha estat fitxat com a director editorial d'Ediciones B (que, d'altra banda, no passa el seu millor moment). En la primera entrevista al diari del seu nou grup ha comunicat que obrirà una línia editorial en català:

"Ediciones B farà llibres en català. Es concentrarà evidentment en l'edició en castellà per a Espanya i l'Amèrica Llatina, on hi ha reptes molt importants, però anirem revelant de quina manera i com editarà en català. Això té un perquè: Ediciones B s'ha d'arrelar molt més a Barcelona, ser molt més local per ser molt més global. El català és un instrument imprescindible. Ho farem perquè ho tenim a prop, perquè és el nostre món, perquè concebem l'edició com el fet d'idear quins continguts s'han de crear i de quina manera cal fer-ho, és igual en quina llengua o format."

Un anunci realment rellevant perquè implica per fi el Grupo Zeta en l'edició en català, d'una banda; i perquè el contrari posaria en qüestió la representativitat de Folch com a president de l'AELLC, de l'altra.

Empesos pels canvis polítics o moguts per la necessitat de fer front a les crisis (econòmica i de model de negoci), el sector es troba a hores d'ara especialment mogut i dinàmic, confiem que per enfortir-se. Un interrogant sura a l'ambient: hi haurà més sorpreses en les pròximes setmanes...?

Arc de Berà: el desenllaç

Entre els catalans presents a Frankfurt (editors, llibreters i agents) s'hi notava solidaritat amb el problema de la fallida de l'Arc de Berà, i la pregunta anava de boca en boca: "com us ho fareu, ara?, qui distribuirà els vostres llibres?". La solució s'ha fet pública ja: la comercial Xarxa de llibres es reforça amb la incorporació de les editorials Albertí, Base, Símbol i Viena; la part logística passa a dependre d'Àgora, del Grup62

La decisió, com podeu imaginar, no ha estat fàcil, i ja s'han escoltat les primeres veus que alerten del perill d'aquest pas, però, com apunta Jordi Ferré, enceta el camí cap a la  normalitat. que desitgem i necessitem Ens calen empreses logístiques professionals i fortes per fer arribar els nostres llibres amb rapidesa i a un cost raonable a qualsevol punt de venda (no eren aquests, de fet, objectius bàsics de l'Arc quan es va crear?). Això Àgora ho pot garantir. Ara ens hem de concentrar a tenir els llibres a temps i a promocionar-los adequadament. El temps dirà si la decisió ha estat encertada. Pensem que sí.

Per entendre un poc més d'aquest embolic, us recomane el reportatge de Montse Serra a Vilaweb.

L’intervencionisme (i els disbarats) dels 'alts executius'

Em declare de nou fan de la secció “La pantonera” de Time Out Barcelona. Aquesta setmana, la columna se centra en la injustícia que suposa parlar sistemàticament bé de l’edició independent només pel fet de ser-ho i, a canvi, criticar els grups editorials per ser conglomerats i poderosos. Entone el mea culpa i faig examen de consciència i contricció dels pecats (es deia així, no?), perquè el ben cert és que també en els segells petits o modestos hi ha gestió deficient o males pràctiques, o de tot un poc. Maria Prats posa com a exemple a la seua secció el poc marge de decisió que tenen els editors del grup RBA:

“Existeixen diversos models de gestió dels grups editorials. Sobta que els més grans (i amb pitjor fama) siguin tan poc intervencionistes: editorials com Planeta o Santillana són escrupolosament respectuoses amb la feina de l’editor. En canvi, i pel que diuen, RBA és diferent i molt intervencionista. Els alts executius del grup (que eren editors als anys vuitanta) entren en la línia editorial i provoquen molts canvis i molt sovint. Aquesta línia és contrària d’una bona política editorial. Un dels editors de RBA diu que va ser més feliç quan va entendre que els suggeriments dels caps eren ordres directes, encara que fossin disbarats. Si el que es diu a dins del sector és veritat, és molt difícil treballar a RBA llibres. Gairebé cada setmana canvien les ordres i el rumb. Vaja, un lloc per desenvolupar-hi una bona feina.”

Lliçó del dia (i són dies de moltes lliçons): a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. O, dit d'una altra manera (el nostre refranyer és generós): de joseps, joans i ases n'hi ha per totes les cases.

El cercle s'estreta...

[Fernando Carro, president de Direct Group Bertelsmann, i Jesús Badenes, director de llibreries de Planeta.]

De vegades somie que un matí boirós arriba a Alzira una nau espacial, redona i brillant, s'atura dalt de la seu de Bromera, obri unes comportes secretes i amb un raig de llum poderós absorbeix l'edifici i se l'empassa amb tots els treballadors a dins. Mentre som engolits, encara hi veig de refiló el logo del Grupo Planeta en la base de la nau. És un malson o una premonició? No ho he sabut esbrinar encara.
Aquesta vesprada se celebra el 20é aniversari del Cercle de Lectors (enhorabona!), versió en català del Círculo. I, coincidint amb l'efemèride, es fa realitat un rumor llargament difós per parts interessades i tafaners del negoci: Planeta ha adquirit un 50% de Círculo de Lectores al grup alemany Bertelsmann. L'aliança estratègica (contranatura només en aparença) la motiva (o pren com a excusa) el "repte dels nous suports tecnològics", és a dir, el llibre electrònic, principi i final de tots els mals. Tot i això, hi subjau la crisi que afecta Bertelsmann, un pacte de no agressió pel que fa a la competència entre cadenes de llibreries (la Casa del Llibre, de Planeta; i Bertrand, de Bertelsmann) i l'objectiu d'apujar els beneficis dels 4 milions d'euros de l'any passat als 10 que s'han fixat en quatre anys.

No, si ja ho déiem fa uns anys: arribarà el dia en què el Grupo Planeta controle la meitat d'editorials de l'ídem...

El modest artesà boletaire

[Zbigniew Herbert]

"Hi ha una regla no escrita en el món de l'edició: qui obre el camí de noves propostes i de noves sensibilitats sol ser el modest artesà boletaire i no qui se n'aprofitarà més tard: els servidors dels presumptes imperis editorials. Això sí: amb gabinets de premsa i una distribució sòlida que els envejo."

Ignasi Riera en un article a l'Avui en que recomana d'Un bàrbar al jardí, de Zbigniew Herbert (Labreu; l'amic Art deu estar exultant, i ho té ben merescut!) i de les editorials "extraplanetàries" (ben trobat, el qualificatiu!).

40 anys independents

[Foto de la festa d'Anagrama per Ana Jiménez, a La Vanguardia.]

"No todos los grandes conglomerados funcionan como McDonalds, pero cuando absorben a una editorial independiente la dejan como simples marcas. etiquetas vacías de contenido."

Jon Lee Anderson en la festa dels 40 anys d'Anagrama. Enhorabona, companys!!!

Clar i català

Amb la franquesa a què ens té habituats al seu bloc Núvol Vermell, Oriol Soler inclou entre el seu balanç d'errades i encerts del Grup Cultura03 una referència a la concentració editorial al voltant del Grup 62, i es lamenta de:

"No haver anat al Tribunal de la Competència per impedir que Planeta controlés quasi tot el mercat del llibre en català amb la compra de 62 i dels segells literaris d’Enciclopèdia. Per exemple, a la llista dels més venuts de dijous passat al Timeout, el 70% llibres són del Grup 62. Un cas que a qualsevol cultura important del món tindria conseqüències immediates i que a casa nostra ningú no ha denunciat: ni els autors, ni els llibreters, ni les institucions, ni cap intel·lectual, ni la premsa."

En la (perenne?) llista dels més venuts que mostra Vilaweb Lletres des de juliol, çò és, entre els 10 més venuts a la Casa del Llibre de Barcelona, només n'hi ha 1 de ficció que no pertany al Grup 62 (enhorabona, Angle!). Aquest percentatge (el 90%!) resulta més o menys habitual. I era, també, previsible (sobretot des que els llistats dels més venuts nostrats recullen els volums de butxaca, cosa que no ocorre en altres llengües).

Naix Edi.cat

Els més desperts potser ja ho havíeu intuït. Apunts com aquest de Jordi Ferré o com aquest altre mostraven una complicitat de plantejaments, unes coincidències en les virtuts i en les mancances empresarials que presagiava alguna cosa més. I, en efecte, avui es presenta a Barcelona Edi.cat, Xarxa d'Editors Independents. Es tracta d'una iniciativa que impulsen les editorials Angle, Bromera i Cossetània i que té com a objectius principals, com avança BEAT.cat, la comercialització i la promoció conjunta dels respectius catàlegs editorials i l'impuls de nous projectes i la innovació.
Es tracta, fonamentalment, d'unir esforços per promoure els catàlegs respectius (la primera acció consisteix a publicitar de manera conjunta les principals novetats de la campanya de Nadal de cadascun dels segells) sense perdre la independència de plantejaments. Junts som més forts, perquè la unió ens permet ser més visibles, fer més soroll, arribar a un major nombre de lectors i explorar amb més garanties el futur d'aquest món del llibre que evoluciona amb enorme rapidesa. El llançament d'un portal de venda de llibres electrònics, la digitalització de continguts, la impressió sota demanda, l'obertura de noves vies de comercialització o l'atenció més acurada a les llibreries són algunes de les accions que es plantegen com a prioritàries per a Edi.cat.
Avui comença una aposta ferma per la innovació i la dinamització de l'edició independent, un projecte cultural i empresarial novedós, atractiu i carregat d'il·lusió. En parlerem molt, d'aquesta aventura!

Ací us podeu descarregar complet, en PDF, el dossier de premsa d'Edi.cat.

Perdre el temps editant llibres

L'exeditora d'Alfaguara Valerie Miles publicava fa uns dies al suplement cultural ABCD una interessant entrevista amb Barbara Epler, vicepresidenta de l'editorial nordamericana independent (nordamericana i independent!) New Directions, que té en el seu catàleg, entre moltes altres, obres de Cortázar, Borges, Bolaño, Tabucchi, Cela, Neruda o Lispector. Va venir a conéixer la literatura catalana, i a l'entrevista parla precisament de com de difícil és publicar traduccions als EUA:

"Sólo hay una compradora única de narrativa en la mayor cadena de librerías del país, Barnes & Noble. No sólo ojea el libro y te lo devuelve si no le agrada la cubierta (¡y los editores lo consienten!), sino que además no le gustan las traducciones y no recibe cantidad alguna de libros en traduccion salvo que se trate de Bolaño o de Sebald."

Aclareix que a New Directions:

"Podríamos ganar mucho más dinero si dejáramos de publicar autores extranjeros, pero esa dedicación es emocionante, divertida y está orientada al futuro. [...] Las editoriales más grandes nos utilizan como semillero de talento."

I també conta una anècdota ben il·lustrativa per fer-nos una idea de com viuen els editors la brutal concentració que s'ha establert en aquell país:

"Una amiga, editora muy prestigiosa a la que todos conocían por su buen hacer, acaba de ser despedida. Estaba estupefacta porque su sello no generaba pérdidas, pero su jefe adujo que malgastaba demasiado tiempo editando los libros."

Experiències terrorífiques que s'estenen com una taca d'oli. Tot arriba...

Dit i fet

Tal i com avançàvem ací, ja s'ha editat el primer llibre en català d'Alfaguara: Divisadero, de Michael Ondaatje. De moment, l'aposta/experiment comença discreta. El títol en castellà... Divisadero també. Quan facen la ressenya en el Babelia, posaran per fi que hi ha edició en català? Serà curiós de veure, perquè en la crítica de l'ultim Benjamin Black res de res...

Alfaguara en català

Una breu nota ens informa que l'editorial Alfaguara, que pertany al grup Santillana, enceta el mes pròxim una nova línia de llibres en català per a adults (fins ara només s'havien atrevit, i ja és atreviment, amb l'Alatriste de Reverte).

Començaran amb Ondaatje i trauran (per fi!) els llibres de Stephenie Meyer, l'autora que "eclipsa Harry Potter" (eslògan brillant), l'autora que (diuen) està modificant els gustos dels lectors, l'autora que (ho confirme) ha inundat Bolonya de llibres protagonitzats per vampirs i homes-llop. Una autora que, malgrat tot i de forma incomprensible, encara no està disponible en la nostra llengua. Alguna cosa haurien de dir les agències literàries que propicien que això, que és més comú del que sembla, passe. Algun dia ampliarem el tema...

Mentrestant, veurem com evoluciona la iniciativa d'Alfaguara, però ja és ben significatiu que el grup madrileny aposte per aquest mercat nostre. Veurem, també, quina és l'estratègia a llarg termini i amb quanta ambició "penetren". Veurem, veurem.

L'Arc de Berà

Avui, Montse Serra entrevista Joaquim Encesa, director general de L'Arc de Berà, a Vilaweb Lletres. Una entrevista molt sucosa que ens mostra part de les peculiaritats del negoci de la distribució, que a hores d'ara travessa moments convulsos amb la creació de la nova empresa Àgora, a la qual, en passar Sant Jordi, s'hi incorporaran els segells del Grup 62 que encara distribueix. Joaquim no oculta la inquietud:

"Ens afecta [la creació d'Àgora] en un sentit força ample. És un volum de facturació molt important que perdem i que va començar ja fa dos anys, amb la retirada dels segells i llibres de text d'Enciclopèdia Catalana. [...] L'Arc de Berà no tornarà a ser una distribuïdora de l'amplitud de la d'ara."

Del llistat dels 10 títols més venuts d'aquesta setmana, en desapareixerien (en desapareixeran) 4, proporció que ens dóna una idea de la magnitud del que estem parlant.
Joaquim Encesa hi revela contactes d'aproximació al Grup 62, anuncia el tancament de delegacions i la reducció de personal, apunta les intencions d'un grup d'editors de muntar una tercera plataforma i la possibilitat que entren a formar part de l'accionariat d'aquesta històrica distribuïdora i, fins i tot, es mulla amb les inquietants declaracions d'un portaveu de Cultura que comentàrem ací.
Però també parla de projectes nous i de l'ampliació de serveis. Afortunadament, no tot està perdut. Jo em quede amb aquestes declaracions seues:

"Nosaltres no creiem [...] que la nostra producció editorial tingui cabuda en una sola plataforma comercial. Em sembla que hi ha d'haver diversitat, perquè s'ha d'establir competència."

Àgora

Hem parlat en altres apunts d'aquest bloc sobre la distribució de llibres, la baula més desconeguda del món del llibre i, alhora, una de les més importants perquè els lectors puguen trobar els llibres o aconseguir-los amb rapidesa.
Avui ens despertem amb la confirmació d'una notícia llargament anunciada: la creació de la nova distribuïdora del llibre en català Àgora, que gestionarà els fons del Grup 62, Enciclopèdia Catalana i (sorpresa) Ara Llibres, entre altres. Un nou episodi en el procés de concentració. No serà l'últim.
Ací teniu la notícia a Cultura21. Als mitjans tradicionals no he trobat res...