31 de juliol 2006

Mor Toni Mestre


Estàs de vacances, desaparegut, aïllat, incomunicat, començant a llegir les obres que has ajornat durant tot l'any i, en tornar breument, t'assabentes que Toni Mestre ha mort. Amb ell desapareix la primera veu que es va poder escoltar en valencià a la ràdio d'aquest País. Una veu que, durant tots aquests anys, s'ha mantingut ferma i crítica en defensa d'això tan complicat que anomenem valencianisme.
Descanse en pau.

28 de juliol 2006

Enciclopèdia també!?

Amb una setmana de retard també, recupere El comentari que publicava Ignasi Aragay dijous passat a l'Avui. Ignasi, bon coneixedor del món del llibre, assegura que s’està produint un canvi d’època en el sector editorial. “Els dos grans grups catalans –Planeta i RBA—aspiren a la compra d’un, o dels dos, grans grups de l’edició en llengua catalana: Edicions 62 [el Grup 62, en realitat] i Enciclopèdia Catalana”. Se’m congela el rictus a la cara: és la primera notícia que tinc sobre la possibilitat que Enciclopèdia Catalana passe a altres mans. I em semblaria poc menys que un crim cultural (tot plegat, un genocidi) intolerable.

És curiós (i ben embolicat i rebuscat) com funciona açò dels conglomerats. Ara ja sí que no entenc res de res: però Enciclopèdia no era una de les “beneficiades” en el repartiment accionarial del Grup 62? No m’estranya que estiguen tant de temps pelant la pava amb la venda de 62, la necessitat de la qual (de la venda, òbviament, no de 62, que és inqüestionable) tampoc no acabe d’entendre. Però bé, ja m’ho deia mon pare: “xiquet, tu dedica’t a les lletres, que de números no entens res”. En tot cas, tractaré de retenir la xifra de què parla Ignasi: Zero Tres, el nom d’un grup cooperatiu "que vol dotar la cultura catalana d’una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge, de vocació internacional". Els èxits clamorosos d'algunes de les seues iniciatives indiquen que estan en el camí de l'èxit.

27 de juliol 2006

El discurs de l’excepcionalitat

Màrius Serra és un artista de la paraula, un entusiasta per les lletres capaç de contagiar la seua passió verbívora a tot aquell que es pose al davant. Amb motiu de la publicació de la seua última novel·la, Farsa (Planeta), Francesc Calafat conversa amb ell a la revista Caràcters. L’entrevista acaba amb una oportuna reflexió general:
"Desafortunadament, els escriptors sovint viuen en microcosmos
dispersos i ens caldria trencar aquesta membrana per accedir amb més fluïdesa a
la societat. Ens és una passa urgent, perquè aquesta societat actual dominada
per la comercialitat pot provocar que alguns es passin al castellà. Vivim en una
cultura de normalitat, on ningú sobresurt sobre ningú. L’apatia ofega el
panorama. I a la literatura i als lectors allò que els cal són referents i un
discurs de l’excepcionalitat, dels riscos i de les sorpreses."

Com que Màrius, mestre del màrqueting editorial, predica amb l’exemple i amb tan bons resultats, n’hauríem de prendre nota. Premiem (com a editors, com a escriptors, com a lectors) l'excepcionalitat no només per damunt de la normalitat i de l'apatia, sinó (i sobretot) per damunt de la mediocritat.

26 de juliol 2006

Lectures d’estiu

Les revistes, suplements i retalls de premsa pendents constitueixen una malaltia crònica d’aquesta societat sobreinformada. Jo em reconec terminal. Abans que m'arribe a la taula El Cultural d’El Mundo d’avui, recupere el de la setmana passada, que inclou un reportatge en què escriptors, artistes, músics, cineastes i dramaturgs espanyols confessen els llibres que llegiran aquest estiu. Homer, Cavafis, Tucídides, Baroja, Nemirovsky, Adorno, Zgustova, Harpur, Pizarnik, Mehta, Tuchman, Ajmátova, Tsvetáieva, Galdós, Shikibu són, entre altres, els noms escollits. Lectures segurament molt refrescants.

Passe la pàgina i el llistat dels més venuts em transporta a un altre món en què domina gent com Falcones, Vargas Llosa, Pérez-Reverte, McCourt, Auster, Ruiz Zafón, Follet o Jiménez Losantos. I constate dues coses:

  1. Que hi ha un abisme entre la intel·lectualitat i el món real
  2. Que Dan Brown ha desaparegut del mapa... i jo encara ni he vist la pel·lícula!

M'he de posar al dia

25 de juliol 2006

Sobre els drets d’autor

La redacció o supervisió dels contractes, el control dels drets d’autor i la propietat intel·lectual és, amb tota certesa, la part menys glamourosa de l’ofici d’editar. I, en canvi, com afirma Esther Tusquets en les seues Confesiones de una editora poco mentirosa, una editorial és, en primer lloc, una simple carpeteta plena de contractes de drets d’autor: “ser editor consisteix en escollir-los i aconseguir-los i apostar per eixos llibres”, ens diu.
I és que en els contractes, els editors ens juguem molt: publiquem llibres perquè els autors ens cedeixen els drets per poder fer-ho (“La del llibre és l’única indústria en què el productor no és propietari del seu producte”, assenyala Gianni Ferrari), però... quins drets, en realitat? Heus ací el moll de l’os.
En un món com l’actual, en què tot canvia a gran velocitat, els contractes d’edició inclouen paràgrafs i paràgrafs amb especificacions de tota mena: la llengua en què es publicarà una obra, el territori on es pot distribuir, quin avançament i percentatge rebrà l’autor, quin tipus d’edició està autoritzat (tapa dura, rústega, butxaca, quiosc, edició de Club...), qui té els drets d’adaptació teatral o cinematogràfica, qui gestiona la traducció a altres llengües, etc., etc., etc. Tot s’ha de mirar amb lupa per delimitar a la perfecció el camp d’actuació; per saber què contractem en realitat. Ja ho diu Mario Muchnik en el seu Léxico editorial: “un contracte no és altra cosa que un paper en què les dues parts reflecteixen per escrit les seues desconfiances mútues”.
Antonine Gallimard afirmava a Santander que el treball d’edició s’ha de concebre a llarg termini, i requereix esforç, per això mai hauríem de permetre contractes per tres anys. A mi ja em sembla una barbaritat limitar els contractes a cinc anys, i cada vegada són més habituals...
Afirma Gianni Ferrari que el principal repte que tenen els editors és aconseguir que la gent entenga quina és la seua funció, la seua aportació i importància dins del sector. Estic completament d’acord: si El codi Da Vinci, posem per cas, es converteix en pel·lícula, és perquè prèviament un editor va apostar per aquell llibre, es va arriscar i va encertar de ple igual que podria haver-la pifiada. Per què hauria de renunciar als drets d’adaptació al cinema? I per què l’editor no ha d’obtenir recompensa alguna si s’hi fa negoci a Internet amb els llibres digitalitzats?
La descàrrega de llibres sencers atempta clarament contra els drets de l’autor, però també contra els de l’editor. “El problema no és el mitjà físic (en paper o electrònic), el problema és el reconeixement de la feina de l’editor”, adverteix Gallimard, i rebla el clau: “la solució passa per la reafirmació de la propietat intel·lectual, contraposada al ‘tot gratis’”.
Completament d'acord.

24 de juliol 2006

Biblioteca Nacional

Sens dubte, Internet és un món a banda, potser millor i tot.
En un moment en què la paraula "nacional" està demonitzada, trobe una sorpresa que em deixa estupefacte, garratibat, esbalaït i així fins esgotar la rica sinonímia de la nostra llengua. Un gest innocent com posar les paraules "Biblioteca Valenciana" al Google em descobreix un text descriptiu insòlit: "Web oficial de la biblioteca nacional del País Valencià, que ocupa l'antic monestir de Sant Miquel...". Biblioteca nacional? País Valencià?
Em fregue els ulls amb insistència, reinicie el meu ordinador i torne a provar amb idèntic resultat... Serà la calor?

21 de juliol 2006

Llegir en valencià (i V)


Aquest cap de setmana, els escriptors Jesús Cortés, Martí Domínguez, Joaquim G. Caturla i Llucià Vallés posen punt i final a la campanya "Llegir en valencià". Els últims dies m'han fet la mateixa pregunta diverses vegades: i què tal ha anat la campanya? I la meua resposta ha estat invariable: i tu què n'opines? Perquè... com quantifiquem els resultats?
Per a mi, el fet d'haver aconseguit engegar-la i de gaudir d'un consens tan ampli i plural (i raríssim, en aquestes terres) com el que l'ha apadrinat des del primer moment ja constitueix un èxit rotund. I encara més si tenim en compte que s'han repartit vora 4 milions de fitxes d'animació lectora; que s'han distribuït uns 300.000 llibres; que els diaris Levante-EMV i El Mundo han inserit durant dos mesos cinc dies a la setmana mitges pàgines en valencià (en valencià!) amb informació de la campanya, ressenyes dels llibres, entrevistes amb escriptors i personatges populars que recomanaven les obres; que els mateixos diaris han publicat regularment publicitats animant a llegir en valencià; que una trentena d'emissores de ràdio i de televisió (inclosa RTVV!!!) han emés (molta, impagable) publicitat i (alguna, escassa) informació sobre la iniciativa; que hem posat en marxa una web que dóna testimoni de tot el que s'ha fet...
Poca broma.
És clar que hi ha hagut ombres, com ara alguna entitat que inexplicablement no ha volgut adherir-se (no dic patrocinar, sinó adherir-se, donar suport "moral"). Potser no hem sabut explicar bé els beneficis que poden produir iniciatives com aquesta en el foment dels baixos índex de lectura al País Valencià; o per a contribuir a una certa popularització dels principals escriptors i il·lustradors valencians, dissortadament encara invisibles; o per a la difusió i normalització del valencià... Tant de bo apareguen en el futur moltes més campanyes i accions que aprofundisquen en aquest camí! Qualsevol aportació serà sempre, sempre constructiva i ben rebuda.
No obstant això, jo em quede de totes totes amb la part positiva de "l'invent"... i amb 32 llibres irrepetibles!

Apunts anteriors:

Llegir en valencià
Llegir en valencià (II)
Llegir en valencià (III)
Llegir en valencià (IV)

20 de juliol 2006

L'Avui s'hi oposa

A principi d’aquest mes de juliol, i amb no poca controvèrsia, es va aprovar la modificació de la Llei 23/2006 de Propietat Intel·lectual per adaptar-la a la normativa europea. Per posar un poc de llum al sempre tenebrós lèxic jurídic, aconselle seguir les explicacions i comentaris de Juan Varela. La nova llei tracta amb poca fortuna de regular els resums de premsa que elaboren determinades empreses i venen als seus clients (els anomenats press clipping). Aquesta és la redacció que trobem al BOE:
"Las recopilaciones periódicas efectuadas en forma de reseñas o revista de
prensa tendrán la consideración de citas. No obstante, cuando se realicen
recopilaciones de artículos periodísticos que consistan básicamente en su mera
reproducción y dicha actividad se realice con fines comerciales, el autor que no
se haya opuesto expresamente tendrá derecho a percibir una remuneración
equitativa. En caso de oposición expresa del autor, dicha actividad no se
entenderá amparada por este límite."

La Corporació Catalana de Comunicació, editora del diari Avui publicava ahir un comunicat per oposar-se de forma expressa a la realització de recopilacions dels seus continguts amb fins comercials. “El nostre diari [...] té com a objectius prioritaris la promoció de la lectura de premsa en català en general, facilitar l’accés dels mitjans a les escoles i constituir-se com un element de referència que contribueixi a la investigació social. Però, òbviament, no pot recolzar la finalitat lucrativa d’empreses que es limiten a reproduir els seus continguts”.Aquest és un negoci en auge: quanta més informació hi ha disponible, més necessari resulta poder conéixer i seguir la que realment afecta una determinada empresa o organització. Un tema complex que la nova llei no ha acabat de resoldre.

19 de juliol 2006

Encontre sobre l’edició

La xafogor de València em retorna a la crua realitat: l’Encontre de Santander va acabar divendres passat i a la taula del despatx s’acumulen piles de periòdics, feina endarrerida, originals que esperen resposta i un allau de correus electrònics pendents. Però qui no es consola és perquè no vol: en dues setmanes tanquem la paradeta fins setembre. Ànim!

No puc concebre un escenari millor que el palau de la Magdalena per fer aquests encontres anuals sobre l’edició. El lloc és magnífic, i el programa ha estat a l’altura del que s’esperava. La directora d’aquesta edició, Beatriz de Moura, hi ha posat la seua empremta personal i molta professionalitat. Felicitats, doncs, per la feina ben feta.

El tema global ha estat “L’editor davant els nous desafiaments de la Propietat Intel·lectual”. En aquest tipus de trobades poques vegades descobreixes res nou, però són enriquidores en tant que et permeten escoltar altres punts de vista i intercanviar opinions no sempre coincidents. Les exposicions dels ponents han resultat majoritàriament instructives, i n’hi ha hagut de brillants. Permeteu-me que agrane cap a casa, però la d'Ernest Folch en representació de l’edició en català em va semblar una de les més encertades.

L’únic però que li posaria a les jornades és la insistència d’algun dels assistents a protagonitzar el debat. Dic açò en concret pel director de màrqueting de Google Espanya, que va intervenir en totes les sessions “per al·lusions” fins i tot (com en l’últim pannell) quan ningú havia fet cap referència al “perill” que podria suposar Google Books Search. Això provocava que, al remat, una vegada i una altra, els debats giraren al voltant del mateix tema, que s’esgota i esgota. Però ja se sap que aquestes persones van al que van, i va fer bé la seua feina: va aconseguir una entrevista a El País i l’últim dia havia recollit un munt de targetes de visita d’editors potser ja no tan “temorosos”...

Durant els pròxims dies, mentre la calor ens ho permeta, anirem desgranant el contingut d'aquestes jornades. De moment, deixe en l’aire un dubte: per què els ponents que diuen que seran breus són sempre els que més s’allarguen?

07 de juliol 2006

De canvis i 'vacances'

Sempre que vaig a Barcelona descobrisc gent del món editorial que ha canviat d'empresa. La penúltima vegada, tres de les persones amb qui havia concertat cita eren noves. Fa uns dies, El periódico informava que Ernest Folch es planteja abandonar el Grup 62, i ahir es feia públic que Joaquim Palau deixa Destino. És una bona forma d'obligar-te a mantenir l'agenda permanentment actualitzada. Jo ho tinc molt clar: abans de parlar amb algú he de consultar Vilaweb. Per si de cas...
De la meua banda, aprofite l'esbombada visita del papa a València per agafar-me uns dies de vacances i fugir ben lluny. Destí, l'Encontre sobre l'edició de Santander. El "pacte de silenci" sobre Frankfurt que desvela hui Eva Piquer ens deixarà més temps per parlar de les tafaneries santanderines.
Fins aviat!

06 de juliol 2006

Ironies de Frankfurt

"Si existís un guionista que hagués escrit el guió de Frankfurt, li hauríem de donar un Premi Nacional del que sigui. Però com que és una improvisació col·lectiva, el mèrit és repartit. " La ironia és potser l'única arma que ens queda per suportar l'inacabable "fulletó Frankfurt". Les paraules són d'Ignasi Aragay ahir a l'Avui, on també Eva Piquer feia ús del sarcasme: "Cada minut que passa hi ha noves institucions implicades en la gestió de Frankfurt 2007. Com més serem, més patirem."
Isabel-Clara Simó, des de la seua columna diària, es preguntava: "qui caram som nosaltres, els qui escrivim en català?", alhora que refermava el que (se suposa que) és evident, que la pàtria d'un escriptor és la seua llengua. Isabel proposava un manifest amb cinc punts que jo signaria ja mateix si creiera en la utilitat dels manifestos, però es mostrava pessimista: "Frankfurt ens va gran, ja hem arribat tard i les estèrils polèmiques han esmicolat una ocasió d'or per a la literatura en català".
No crec que arribem tard, però si continuem en aquest tira-i-arronsa potser acabarem sabent què és la Cultura catalana, però no arribarem a temps de projectar-la cap a fora com tenim l'oportunitat de fer i de promoure-la de portes endins, tal i com molt encertadament apunta el Llibreter.
Mentrestant, hui Anna Soler-Pont es reuneix amb els editors. Veurem si traiem l'aigua clara.

05 de juliol 2006

Guardó per a Roberto García

Enguany els Premis Literaris Ciutat d’Alzira han incorporat dues noves modalitats: poesia i teatre. Dilluns, dins dels XVIII Encontres de Teatre a l’Estiu es va donar a conéixer el nom de Roberto García com a guanyador del I Premi de Teatre Palanca i Roca, al qual hi concorrien ni més ni menys que 33 originals, que superaren les previsions més optimistes.
Dramaturg, director d’escena i guionista per a televisió, Roberto és un dels escriptors fonamentals de l’escena valenciana actual. La més sincera enhorabona a l’autor, que rebrà l’estatueta de Manolo Boix, símbol dels Ciutat d’Alzira, en el sopar de lliurament que tindrà lloc el 10 de novembre.
El premi Palanca i Roca tanca, fins la tardor, la temporada de premis literaris. En les últimes setmanes, com hem comentat en aquest bloc, s’han lliurat els premis Far de Cullera i el de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. Alhora, però, s’han obert els terminis d’admissió d’altres certàmens que, com el cas dels Vicent Andrés Estellés de Burjassot, augmenten espectacularment la dotació econòmica de la modalitat de poesia (passa de 12.000 euros biennals a 18.000 anuals) i també el nombre de guardons, amb la incorporació de les modalitats de narrativa i de narrativa científica.
Un bon incentiu perquè molts escriptors treballen de valent aquest estiu!

04 de juliol 2006

Deu anys de Cossetània

Vaig conéixer Jordi Ferré, l’editor de Cossetània, ara fa un any, en l’últim Galeusca d’editors. Des d’aleshores, hem coincidit sovint, sobretot a partir de la renovació de la Junta Directiva de l’AELC, i sempre m’ha fet la mateixa impressió: una persona amb les idees molt clares i una gran capacitat de treball.
Amb motiu de la celebració, aquesta vesprada, del desé aniversari de la fundació de l'editorial, Vilaweb publica una interessant entrevista amb Ferré que palesa com, fora de la capital i al marge dels grans grups editorials, encara queda espai per a editors inquiets, desperts i amb iniciativa.
Cossetània (que compta també amb el segell en castellà Lectio) ha bastit en aquesta dècada un catàleg de mig miler de títols, que se sostenen sobre dues bases principals: les guies d'excursionisme i els llibres de cuina. "Havíem de diferenciar-nos en alguns àmbits, i ho hem aconseguit", afirma Ferré.
I per molts anys!

01 de juliol 2006

Generació blocaire

Serà cert que, com apuntava Manolo Bragado fa unes setmanes, està sorgint una nova generació d'escriptors nascuts del món dels blocs? A Galícia estan arrasant als premis literaris, i ací també comença a ocórrer. Un blocaire il·lustre com Biel Mesquida va ser distingit fa uns dies amb el Premi Nacional de Literatura (poca broma!).
Ara, el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida ha recaigut en Toni Ibàñez i Emma Piqué, dos apassionats de la xarxa que han elaborat una obra a quatre mans des de la distància. Escrit a base de correus electrònics, converses de xat i missatges de mòbil, L'Oracle Imminent (que Bromera publicarà al mes de novembre) és un experiment narratiu ben interessant i reeixit que demostra les possibilitats de les noves tecnologies al servei de la literatura.
Enhorabona als autors!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...