22 de maig 2009

Serà la tecnologia una oportunitat perduda?


L'anunci de Zapatero de dotar d'ordinadors portàtils els alumnes a partir de 5é de Primària ha topat amb la realitat. La realitat econòmica, pel cost que comporta; la realitat tecnològica, perquè ni les aules ni la banda ampla (en el nostre cas, cal afegir que tampoc els barracons prefabricats) estan preparats; però també una altra realitat que sura en l'ambient: i per a què serviran aquests ordinadors? Quin ús efectiu tindran a l'aula? I, amb aquest interrogant, el pànic en el sector editorial: cal fer ara tots els llibres de text en suport digital perquè "funcionen" a les pantalles? I com s'assumeix eixe cost econòmic de replantejament de tot el material educatiu?
L'editor Emiliano Martínez reflexiona sobre alguns dels interrogants plantejats en aquest article que publica El País. Entre altres, diu:

"Hasta ahora los contenidos educativos estaban en los libros. Los buenos libros para la enseñanza son herramientas valiosas que apoyan y acompañan a profesores y alumnos. Al profesor le ayudan a marcar en la práctica los objetivos del currículo, demasiado lejano en su formulación al día a día del curso. A los alumnos les aporta acceso directo a información relevante e inteligible para ellos. A ambos les permite trabajar combinando instrucciones directas del profesor y trabajo autónomo de los alumnos. Por ello es difícil sustituirlos en la práctica educativa."
I defensa la necessitat de mantenir el llibre en paper viu en les aules:

"La experiencia indica que la información suministrada sólo en pantalla, y especialmente aquella que necesita mayor fijación y trabajo personal, es insuficiente para producir buenos aprendizajes. En los lugares que se han quedado con la fórmula tecnología y sólo recursos digitales, la dinámica del aprendizaje se dispersa. Y el rendimiento no responde. La fórmula que opera en países punteros es una integración de tecnología con recursos digitales más un núcleo curricular básico desarrollado en buenos y ágiles libros."

Paraula d'editor.

21 de maig 2009

El càncer de McCourt


The Guardian informa que Frank McCourt es recupera d'un càncer a sa casa. Gràcies al tractament de quimioteràpia i amb l'ajuda del seu germà (i també escriptor) Malachy, sembla que McCourt es recupera d'un melanoma, i que la malaltia remet.
La notícia ha corregut per la xarxa a velocitat de vertigen (proveu a posar "mccourt cancer" al Google), símptoma que l'estima dels lectors de tot el món continuem manifestant-li. Tan de bo es recupere prompte i continue amb els projectes narratius que tenia engegats: entre altres, la seua primera novel·la de ficció... als 78 anys!

19 de maig 2009

No espereu alliberar-vos dels llibres


"Hegel dijo que la lectura de los diarios por la mañana eran el rezo matutino del hombre moderno, pero no sé si mi nieto querrá rezar de esa manera."

Umberto Eco defensa en aquesta entrevista el llibre tradicional. Apocalíptic o integrat? Per si hi ha algun dubte, acaba de publicar, amb Jean-Claude Carrière, un llibre per argumentar la llarga vida que encara li queda al format paper: No espereu alliberar-vos dels llibres, on hi ha afirmacions suggerents com aquesta:

“El llibre és com la cullera, el martell, la roda, les tisores. Una vegada s'han inventat, no es poden millorar."

12 de maig 2009

Dosi diària

Un tast de l'entrevista de Xavi Ayén a La Vanguardia amb Orhan Pamuk:

¿Qué le pide a la vida?
Mi dosis diaria de literatura, como si se tratara de un chute. Ha de ser de buena calidad, verdadera y potente. Si es posible, de un escritor muerto, porque así no me vienen celos.


Més informació sobre la visita de Pamuk a Granada aquest cap de setmana, i també de la pròxima novel·la, El museu de la innocència, que Bromera publicarà en octubre, ací.

11 de maig 2009

El futur de la premsa


Reportatge ben interessant de John Carlin a El País sobre el futur de la premsa escrita, que travessa una de les crisis més profundes que es recorden a les hemeroteques. Crisi no només econòmica (que també), sinó de model. El periodisme, com apunta Carlin, ha exercit un paper central en la societat des de fa 200 anys, però l'auge d'Internet ha reduït els ingressos publicitaris i les vendes (els 62 milions d'exemplars de diaris que es venien als EUA fa 15 anys s'han reduït ja a 49) i ha multiplicat les prejubilacions a mesura que augmentaven els corresponsals blocaires.
Algunes de les seues afirmacions ens poden servir també per entendre la "revolució" que està gestant-se en el món editorial, cosí-germà del de la premsa escrita:

"Todo el mundo parece suponer que, dado que los jóvenes de 20 años no leen en papel, los que hoy tienen ocho años también optarán por una pantalla digital como su método favorito de comunicar con la gente y enterarse de lo que pasa en el mundo. Pero, ¿qué ocurre si los niños de hoy se rebelan contra el onanismo dominante en las actuales generaciones jóvenes y buscan un contacto táctil y visual con personas no virtuales, sino físicas? Facebook y otras variantes de redes sociales podrían llegar a considerarse lastimosamente démodés de aquí a diez años."

"Si no se descubre un modelo de negocio viable para que un periodismo como el de hoy, y como el de tiempos de Dickens, se pueda sostener en la era de Internet (mientras dure), es posible que el número de diarios se siga reduciendo y que menos personas se ganen el pan haciendo periodismo. Pero, en el peor de los casos, los buenos sobrevivirán."

En tot cas, tinguem clar que aquesta afirmació, perfectament vàlida per a l'àmbit literari: "Existe una diferencia entre escribir y teclear." També entre editar i imprimir.

07 de maig 2009

Escola de Pares i Mestres: ja en vídeo!

L'AEPV, amb una agilitat espaterrant, ha penjat ja a l'espai web de l'Escola de Pares i Mestres els vídeos (íntegres, però també resums) de les sessions que es van fer la setmana passada a la Fira del Llibre de València i que coordina Gemma Lluch:
Hi ha, també, els vídeos del 2008, els quals acumulen ja més de 7.000 descàrregues. Enhorabona per la iniciativa!

05 de maig 2009

Lectures "per a majors"

La Biblioteca Valenciana enceta una sèrie de trobades d'escriptors amb la gent major. Hi ha convidats Bernabé Tierno, Lorenzo Silva, Ricard Bellveser, María Teresa Álvarez i María Ángeles Aranzo.
Que potser els majors no lligen en valencià?

04 de maig 2009

Recomanacions que marquen


Diumenge, Levante-EMV recopilava les lectures que han marcat personalitats rellevants (o no) del nostre hàbitat políticosocialicultural. Resultat:
  • l'alcaldessa Rita diu que Julián Marías ("Dos libros o los que sean", afirma contundente) o l'exconseller Nieto (!);
  • el rector Tomás diu que Galileo o Saramago;
  • la consellera Miró que García Márquez, Sampedro o Martín Gaite;
  • la líder del PSOE a València Ciutat, Alborch, que Simone de Beauvoir o altres llibres més lleugers (!) com el Tirant, Madame Bovary o Verne, i poesia de Brines o Gil-Albert;
  • Grisolía ens sorprén (?) recomanant Raymond Chandler o Paul de Kruif o Sinclair Lewis;
  • la directora general del llibre, Caballer, recomana Amy Tan, Ildefonso Falcones, John Boyle, Isabel Allende, Javier Moro o Manuel Vicent;
  • el director de la IAM, Bellveser, Melville;
  • la secretària de l'AVL, Cantó, García Márquez, Fuster, Rodoreda, Auster o Josep Ballester;
  • la presidenta del Gremi de Llibreters, Mañas, Erich Fromn i Isabel-Clara Simó;
  • i finalment, Domínguez, president de l'AEPV, Martín Vigil i John Boyne.
La selecció de noms és discutible, però segurament només han preguntat a les autoritats que s'han deixat caure pels Jardins de Vivers aquesta última setmana i mitja. La resta estava ocupada en altres afers més importants. Els llibres en valencià, com sempre, els grans absents per a la majoria. Unes lectures marquen, i unes altres, retraten.
La Fira, malgrat tot (i malgrat tots), , sobretot les novetats d'Aliaga, Ballester i Mira.

02 de maig 2009

"Collonades" digitals


Fa uns dies, parlant amb un autor sobre el tema estrella de les converses del sector els últims mesos, çò és, del llibre digital, em va amollar una frase ben contundent: "Tot això són collonades!". Un silenci de mariasantíssima va precedir el canvi radical de conversa.
De què parlem de debò quan parlem de llibre digital? Per molts articles, llibres i apunts en blocs més o menys al dia de la qüestió que es publiquen, continue tenint la impressió que ben poca gent sap de què va tot plegat. Ja me'n cuidaré jo de donar lliçons de les quatre cosetes que (crec que) sé, però em sobta que en articles com el que publicava El Cultural aquest dijous, sobre la digitalització de Google, una editora prestigiosa amb un catàleg que abraça milers de títols, afirme alegrement "hace años que digitalizamos todos nuestros fondos", i una altra amb un fons també considerable anuncie que ja té digitalitzats els seus fons i que els comercialitzarà "en su debido momento". Disculpen vostés, però no m'ho crec. Potser tenen tot el fons en suport informàtic (i les felicite per això), però dubte molt que el tinguen digitalitzat en algun sistema que permeta llegir llibres en lectors digitals, mòbils, etc.: per a què fer aquesta despesa tan gran en digitalització si no tenen perspectiva de comercialització?, per quin dels diversos formats que existeixen s'han decidit?, és tot el fons editorial digitalitzable?, tenen regulada la qüestió de la digitalització en els contractes amb autors i agències?
Dubtes que deixe a la imaginació de l'hipotètic lector d'aquestes línies.
Un altre tema que no em desconcerta és que, després de llegir la majoria d'aquests tipus d'articles sobre la digitalització, el futur del llibre i totes aquestes "collonades" (les cometes, ja ho sabeu, són meues), em queda la impressió que no he avançat gaire, que no he aconseguit cap resposta nova, com si estiguérem sempre donant voltes a les mateixes qüestions des del mateix punt de vista. Però el que es repeteix article sí, article també és la visió apocalíptica que hi vessen normalment i que ens dibuixa un panorama negríssim de canvis brutals (i se suposa que imminents) que afectaran, com diu també l'autor d'aquest article ("Internet se apodera del libro" s'intitula, ni més ni menys), la lectura mateixa:

"Google sigue escaneando a un ritmo trepidante [...] asegura [...] que su obetivo principal es promover el libro [...]. Pero en el proceso corren el riesgo de entrar en crisis la edición tradicional, la pervivencia de extensos sectores comerciales asociados al libro y el propio sentido de la lectura."
El pitjor d'aquesta visió apocalíptica és que, potser, no va tan errada...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...