Marc Granell ens regala un nou poemari, diu que adreçat als infants. Ahir el compartia amb el meu Marc, qui s'ha entestat que els peus que pul·lulen pel llibre, il·lustrats per Manuel Granell, són en realitat mans. "Mà, mà!", crida m'entre m'ensenya la seua mà. Que hi farem!En aquest Oda als peus i altres poemes, hi trobem versos com els següents de "Terra d'asfalt":
Quan ni un arbre quedeI encara hi ha qui té prejudicis contra la literatura infantil! Bravo per Marc (Granell)!!!
i no hi haja camp,
del cel ni una gota
de pluja caurà.
Si hi ha algun jardí,
de plàstic serà,
i sols menjarem
rajoles amb pa
fet amb el ciment
dur que sobrarà
d'alçar tantes cases,
tan altes i grans
que el sol, les muntanyes
i el mar taparan.
Quan siga la terra
un globus d'asfalt.
Aquest poema em serveix d'excusa perfecta per compartir amb vosaltres una altra petita meravella, aquest extraordinari "Contra el ciment" de l'últim disc de Pau Alabajos Teoria del caos. Jo encara no el tinc (el disc), però comence a buscar-lo des de ja mateix. Les raons, evidents, les podeu escoltar ací:
2 comentaris:
Quina cançó més xula!!
Cal celebrar aquest nou llibre de Marc Granell. Poca és la poesia adreçada als xiquets. I poc reconeguda. Amb «L'illa amb llunes» encetà aquest camí líric no menys intens i interessant que, posem per cas, els seus "Refugi absent" o "Fira desolada". Enhorabona també a Bromera per aquesta aposta editorial!
Publica un comentari a l'entrada