L'anunci de Zapatero de dotar d'ordinadors portàtils els alumnes a partir de 5é de Primària ha topat amb la realitat. La realitat econòmica, pel cost que comporta; la realitat tecnològica, perquè ni les aules ni la banda ampla (en el nostre cas, cal afegir que tampoc els barracons prefabricats) estan preparats; però també una altra realitat que sura en l'ambient: i per a què serviran aquests ordinadors? Quin ús efectiu tindran a l'aula? I, amb aquest interrogant, el pànic en el sector editorial: cal fer ara tots els llibres de text en suport digital perquè "funcionen" a les pantalles? I com s'assumeix eixe cost econòmic de replantejament de tot el material educatiu?
L'editor Emiliano Martínez reflexiona sobre alguns dels interrogants plantejats en aquest article que publica El País. Entre altres, diu:
"Hasta ahora los contenidos educativos estaban en los libros. Los buenos libros para la enseñanza son herramientas valiosas que apoyan y acompañan a profesores y alumnos. Al profesor le ayudan a marcar en la práctica los objetivos del currículo, demasiado lejano en su formulación al día a día del curso. A los alumnos les aporta acceso directo a información relevante e inteligible para ellos. A ambos les permite trabajar combinando instrucciones directas del profesor y trabajo autónomo de los alumnos. Por ello es difícil sustituirlos en la práctica educativa."
I defensa la necessitat de mantenir el llibre en paper viu en les aules:
"La experiencia indica que la información suministrada sólo en pantalla, y especialmente aquella que necesita mayor fijación y trabajo personal, es insuficiente para producir buenos aprendizajes. En los lugares que se han quedado con la fórmula tecnología y sólo recursos digitales, la dinámica del aprendizaje se dispersa. Y el rendimiento no responde. La fórmula que opera en países punteros es una integración de tecnología con recursos digitales más un núcleo curricular básico desarrollado en buenos y ágiles libros."
Paraula d'editor.
3 comentaris:
I encara més, quants ordinadors quedaran en condicions, sense ser furtats, trencats..., després d'una setmana d'anar i tornar a l'institut? Quants hauran de ser requisats perquè l'alumne/a, amagat rere la pantalla, està enganxat al twitter, enviant missatges, explorant...?
Com passa tan sovint, el projecte -si és realmentcom es va esbombar- és una proposta de polítics ("electoral", "improvisada") i no d'educadors ("formativa", planificada", "versatil per encabir en projectes de centre"...) :
A tu, benvogut elector, et regalem un xec, un ordinador...per cada fill...
Una proposta feta sense tenir massa en compte les necessitats tecnològiques del procés educatiu actual (banda ampla als col·legis, pissares digitals i ordinadors "a les aules",formació del professorat en les noves tecnologies...)
Què hi farem? Potser, si tot va bé, ara comence el llarg procés d'adequar la idea a les necessitats...
PRIMER CONCURS DE RELATS DE LA WEB WWW.HISTORIESCURTES.PPCC.CAT
Si no has escrit mai un relat anima’t!!! Sempre hi ha una primera vegada.
La temàtica del relat ha de ser l’amor a distància.
L’extensió màxima ha de ser de 500 paraules.
Si voleu que sigui dels més vistos podeu enviar una fotografia conjunta que es posarà juntament amb el relat.
Els podeu enviar fins el 26 de juny al e-mail: endsi@hotmail.com
A partir d’aquest dia penjarem tots els relats rebuts i seran els mateixos visitants qui votin el millor.
El relat guanyador obtindrà un pen drive de 2 gigas de memòria
És un error això dels portàtols als instituts. Al meu IES comencem amb aquest projecte d'innovació l'any que ve i ja tremolo. És una realitat l'augment alarmant de fracàs escolar i un adolescent amb un ordinador a les mans i màniga ampla és una bomba de rellotgeria. Temps al temps! Estem fent un ramat d'analfabets funcionals
Publica un comentari a l'entrada