[Ofelia Grande, editora de Siruela. El Periódico.]
La concessió del Nobel de literatura ens ha pillat a pràcticament tots (m'hi incloc) sota
la síndrome "Herta què?". I puntualitze
pràcticament perquè aquest desconeixement generalitzat (tot i haver guanyat
el prestigiós IMPAC el 1998) no afecta els editors que, en el seu moment, van apostar per la qualitat literària de Herta Müller: d'una banda, Mondadori i Plaza & Janés, amb sengles títols de l'autora romanesa ara (dissortadament per a ells i per a tots) descatalogats; i de l'altra, amb títols vigents,
Siruela (recomanable
entrevista amb Ofelia Grande: "La verdadera independència per a un editor és poder fer el catàleg com vulgui. [...] Sense amor no et pots dedicar a això") i Xerais.
Sí, benvolguts lectors, tot i que els mitjans (espanyols i/o espanyolitzats la immensa majoria) s'han centrat quasi en exclusiva a ressaltar la brillant decisió de Siruela (que no només va contractar dues obres de l'autora fa anys, sinó que recentment en va renovar els contractes tot i que les seues vendes continuaven sent minses), la històrica editorial gallega Xerais també té un títol de Müller t
raduït des de maig de 2001:
O hombre é un grande faisán no mundo. En aquest apunt, l'amic
Manolo Bragado ironitza sobre l'elevat grau d'encert del seu catàleg respecte dels guardonats amb el Nobel (dels últims 6 autors guardonats, 4 ja formaven part del seu catàleg en el moment de l'anunci): serà mostra de la influència de Xerais sobre l'acadèmia sueca?
Beizóns ben sinceres per a Xerais i per a la llengua gallega, i una reflexió autocrítica en veu alta: com és que Herta Müller està inèdita en català? És clar que no tardaran a apaéixer traduccions al català de la seua (sembla que molt interessant) obra, però el gran mèrit en aquests casos és haver sabut avançar-se. I no hem sabut avançar-nos, tot i la competitivitat i el dinamisme del sector editorial en llengua catalana.
"Per què no ens congratulem de les decisions [de l'acadèmia sueca] i les considerem com una oportunitat per a conéixer autors que, d'una altra manera, no rebrien la nostra atenció? No penseu que [...] si haguera guanyat Philip Roth hauria resultat... avorrit?
Per acabar, una última reflexió en veu alta: us heu adonat dels avantatges que tindrà en el futur l'edició digital? Avui, dissabte dia 10, dos dies després de saber-se el resultat del Nobel, les edicions de llibres de l'autora en castellà continuen introbables. És clar que Siruela estarà fent les hores extra que calga per reimprimir a correcuita els llibres que té vigents. Si estigueren en format digital, però, les vendes d'aquests mateixos títols s'haurien disparat (en el seu cas, a les dues bandes de l'Atlàntic) des del minut posterior a l'anunci sorpresa via YouTube. Hi ha o no hi ha vies de negoci noves amb els ebooks? Com pot ser que encara hi ha qui no ho vol veure?
raduït des de maig de 2001: O hombre é un grande faisán no mundo. En aquest apunt, l'amic Manolo Bragado ironitza sobre l'elevat grau d'encert del seu catàleg respecte dels guardonats amb el Nobel (dels últims 6 autors guardonats, 4 ja formaven part del seu catàleg en el moment de l'anunci): serà mostra de la influència de Xerais sobre l'acadèmia sueca?
1 comentari:
Vaig veure l'extracte d'aquest post que publicaren al suplement cultural de l'AVUI fa un parell de setmanes. Respecte del que diuen els de The Literary Saloon, home, no crec que la tasca de l'Acadèmia Sueca haja de ser substituir a la fira de Frankfurt i similars, dedicant-se al màrqueting i tal. No sé si aquesta dona s'ho mereix perquè no l'he llegida, però no tinc dubte que Roth s'ho mereix, i molt.
Publica un comentari a l'entrada