Hi trobareu moltes notícies sobre l'acte de lliurament dels XXI Premis Literaris Ciutat d'Alzira a la premsa. La informació oficial completa, ací; els comentaris d'alguns dels assistents al sopar, en aquests blocs:
- Esperança Camps
- A l'ombra del prat
- Les tres ben tocades
- Els primers gestos del verd...
- Uendos, greixets i marenostres
- 80 grams
- Més content que un gínjol
- Pica'm
En resposta al que diu Uendos..., doncs sí, el guanyador del premi científic podria haver tingut alguna complicitat lingüística amb l'auditori, però des de l'organització ningú no li va dir què havia de dir (o com ho havia de dir); com a ningú altre. En vista del panorama general, potser seria demanar massa, no?, que un asturià resident a Boston acabat d'aterrar a València per a l'ocasió fera la seua intervenció en valencià... O potser no... no ho sé!
2 comentaris:
No, Joan Carles, no crec que fóra demanar massa. Un asturià resident a Boston... bé que podia haver dit alguna parauleta en català. Més tenint en consideració que ha sigut capaç de dominar una llengua diferent a la seua per a anar-hi a treballar.
Per la resta, la meua sincera enhorabona per tot l'acte.
Jo estava assegut a la mateixa taula que el guanyador del premi de divulgació científica. Venia acompanyat dels pares i el director del seu centre d'investigació, tots ells parlants d'un castellà tancat. El noi estava tan emocionat i nervios, que no parava de llegir i rellegir el discurs que havia preparat.
Era molt agradable, però demanar-li algun gest de complicitat lingüística em penso que no entrava al seu cap.
Publica un comentari a l'entrada