12 de desembre 2009

L'editor és... un censor


Un editor és un seleccionador, un porter, un filtre, un tirà, un dimoni, un 'xungo' o un heroi, tot això i molt més, depenent de qui qualifique. Em sorprén la sinceritat amb què Jorge Herralde admet en aquesta entrevista (que enllaça Moleskine) que l'editor és, també i malgrat que ens escandalitze el mot, un censor:
“El trabajo del editor es el de un censor, aunque la palabra sea antipática. El rechazo es la esencia de su labor. Aunque, una vez cumplido el papel de censor, el editor debe convertirse en un aliciente, en un gran apoyo, para el escritor que ha escogido.”

6 comentaris:

Toni Ibanez ha dit...

L'editor té els dies comptats. Si més no com l'hem entès fins ara. S'acaba una època i caldrà adaptar-se als nous temps, que porten més llibertat que "censura"...

SM ha dit...

Filtre, censor... El més important és que sàpiga usar bé el poder que té!

Deric ha dit...

en certa manera té raó

Anònim ha dit...

Hauríeu de diferenciar entre "editor" i "publisher". Els anglosaxons ja fa molts anys que establiren aquesta diferència. La meua idea d'"editor" és la d'un home a vora de la seixantena d'anys que ja ha llegit tot el que un ha de llegir-se, de Xenofont a l'últim escriptor interessant. En canvi, la meua idea de "publisher" és la d'un jove d'uns trenta i pocs anys amb coneixements de màrqueting i de tecnologies digitals. No sé si m'explique. Per ventura, hi ha alguna editorial valenciana que tinga al seu planter aquests dos perfils. Mmmm, no sé, no sé...
Signat: Voro

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

l'editor és algú que té un negoci. L'editor observa quins productes vol editar i quins no. L'editor decideix en base els seus interessos. L'editor NO ÉS un servei públic a qui se li pugui exigir res de res, és una empresa privada i té tot el dret del món de decidir què vol comprar i què no. Afortunadament, existeixen canals de publicació per a la gent que no ha pogut vendre el seu producte a un editor, ja sigui per la mediocritat de la seva obra, ja sigui perquè la seva obra és tan bona que els pobres contemporanis editors són incapaços d'entendre, ja sigui perquè no ha tingut sort encara.

Per tant, l'editor no és cap censor. Un censor és un embut pel qual OBLIGATÒRIAMENT s'hi ha de passar, si es vol publicar alguna cosa en un estat totalitari, i aquest no és el cas.

Tirant al cap ha dit...

D'acord, com sempre, amb l'Art: publicar amb la intermediació d'un editor és opcional i, per tant, no hauríem de parlar de censura, sinó de criteri, que són dues coses ben distintes.
Per descomptat, discrepe de l'opinió de Toni: malament si em considerara amb els dies comptats! Ens hem d'actualitzar, modernitzar, reciclar... però no desaparéixer. O precisament per a no desaparéixer!
Respecte del que diu Voro... doncs pot ser té raó i cap editorial valenciana té aquests dos perfils, però no sé si són tan imprescindibles. Jo (pobre de mi!) no he llegit Xenofont; ara bé... encara no tinc la seixantena!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...