28 de desembre 2009

El geni discret

Avui El País publica aquest article, en memòria de l'amic Enric Solbes.




[Autoretrat. Enric Solbes, 1993.]
Enric Solbes, el geni discret
Enric Solbes era un geni. Només els genis són capaços de combinar diverses disciplines artístiques i d’excel·lir en totes elles. De la pintura al gravat, de la il·lustració al disseny gràfic, de la poesia visual a la tipografia... Enric era un home de poques paraules, però es comunicava generosament amb les imatges.
Com a il·lustrador ha posat cara i ulls a personatges d’obres hui imprescindibles de la literatura valenciana: de L’últim roder, de Josep Franco, a les Rondalles d’Enric Valor; ha interpretat clàssics com Les metamorfosis d’Ovidi o L’Odissea i La Ilíada d’Homer; va omplir d’homenets voladors que apuntaven en totes direccions amb imaginació desbordada els tradicionals calendaris de Bromera; va condensar l’essència dels muntatges d’Albena i d’altres companyies teatrals en uns cartells elegants i atractius... Quasi al temps que inaugurava a Alzira l’esperada exposició de quadres “Retrats de l’invisible”, rebia de la Generalitat Valenciana el guardó al Llibre Millor Il·lustrat pel seu intens treball de representació gràfica de les Rondalles valencianes escrites per Josep Franco, on barrejava referents de la pintura clàssica i contemporània, el cinema i la gastronomia amb les contalles d’arrel popular. Una nova genialitat d’Enric que li va valdre, vés per on, el primer guardó com a il·lustrador de la seua trajectòria.
La mort d’Enric, sobtada, inexplicable i injusta com totes les morts prematures, el va agafar en el seu estat habitual: treballant. Dilluns a l’editorial encara ens arribaven correus seus amb feines pendents: projectes d’obres de gran format, una targeta de felicitació per a la Fundació Bromera, una portada per a la col·lecció "L’Eclèctica", la reimpressió d’Anàdia i la ciutat submergida que ell va il·lustrar magistralment... Al despatx, mire al meu voltant i veig Enric en tots els detalls: un quadre de la seua anterior exposició, les portades de les últimes novetats, el catàleg de Nadal, la capçalera de les cartes, el bolígraf amb el que escric, el calendari i l’agenda que m’acompanyaran el 2010... Tot duu la seua signatura, la seua empremta, el seu estil. Per això sé que no només no oblidarem mai els seus consells i la seua amistat, sinó que el seu treball continuarà fent-nos companyia i marcant-nos, amb modèstia i discreció, el camí de la genialitat. I continuarem aprenent d’ell.
[Tipus per a La impremta valenciana. Enric Solbes i Josep Palàcios, 1987-1990.]

25 de desembre 2009

Bon Nadal

Aquesta imatge de les Rondalles valencianes ens serveix a Bromera per felicitar el Nadal. Vam voler, amb la il·lustracio d'Enric, celebrar el Premi al Llibre Millor Il·lustrat de l'any. El primer guardo que rebia Enric com a il·lustrador tot i la seua llarguissima trajectoria.



Aquesta altra constitueix segurament l'ultim treball d'Enric Solbes. Acabada pocs minuts abans de finalitzar la seua darrera jornada laboral, serveix a la Fundacio Bromera i a tots nosaltres per desitjar-vos salut i felicitat per al 2010.

21 de desembre 2009

Ha mort Enric Solbes

Costa de creure i d'escriure, i resulta impossible d'assimilar, però l'amic i company Enric Solbes ens va deixar ahir. El soterrem avui, a les 16 h., al tanatori d'Alzira.

16 de desembre 2009

Pagar per la informacio de qualitat

[Disculpeu les molesties, pero no em funciona la tecla dels accents i dieresis, no se per que!]
Repasse els temes que tractarem dema en l'assignatura "Les TIC en la gestio editorial" mentre el doctor House (bentornat!) es planteja tornar a prendre Vicodina. El Pais informa sobre el llançament d'Enclave tot esmentant dos dels autors que hi aporta Bromera: Benjamin Black i Jonathan Lethem. Un dels quatre llibres que la ministra va posar com a exemple en l'acte de presentacio va ser Els sorolls humans, de Joan F. Mira. Una entrada triomfal, vaja, en aquest projecte de digitalitzacio! Pero el que m'interessa per a la sessio de dema es l'anunci de la reduccio de l'IVA per al llibre digital al 4%, tot equiparant-la a efectes diguem-ne legals (fiscals, si mes no) al llibre tradicional en suport paper. Si aquest, com diuen i sembla, ha de ser el format del futur, els lectors estem d'enhorabona.
En el mateix diari trobem una entrevista amb Andrew Langhoff, editor de The Wall Street Journal Europe, que apunta algunes reflexions ben oportunes sobre el futur de la premsa. Hi haura periodics en paper d'aci a 15 anys?, li pregunten, i contesta:
"Sinceramente, no lo sé. De lo que estoy seguro es de que la gente seguirá necesitando información buena, creíble y relevante. Esa información podrá ser difundida en papel, a través de Internet o mediante el móvil."
Sembla obvi, pero en realitat costa trobar algu avui dia que, preguntat per aquestes questions, conteste "no ho se". Tot seguit li plantegen: com fer rendible un periodic en Internet?
"Somos pioneros en el cobro por nuestros contenidos. Siempre hemos pensado que se debe pagar por la buena información. Esta política nos ha permitido continuar invirtiendo en contenidos, en periodistas y en tecnología. [...] El péndulo podría estar oscilando de nuevo hacia una mayor valoración de la información de pago en la Red."
I encara mes afirmacions que apunten en la direccio del que podria passar en el futur en la industria editorial. El sector de la comunicacio apren dels fracassos i encerts de la revolucio que ha patit el mon de la musica. Nosaltres hauriem de mirar directament que esta passant amb els mitjans, que no es tampoc massa encoratjador, per encertar el model de negoci del futur.

15 de desembre 2009

Més lectors


Se'ns fa breu, aquesta entrevista a Vilaweb amb Ernest Folch (enhorabona!) amb motiu de la seua elecció com a nou president de l'AELLC.
Vaig tenir el plaer de formar part durant un parell d'anys de l'anterior Junta Directiva, que comandava l'incombustible Lluís Pagès. Van ser uns mesos en què vaig aprendre molt, sempre en bona companyia.
L'organ de govern de l'AELLC manté la pluralitat i, tot i contenir en realitat pocs noms nous respecte de la que deixa Pagès, es presenta rejovenida i amb forta presència d'editors vinculats a les actuals plataformes del llibre digital.
M'agraden les línies mestres que anuncia Ernest per a aquesta etapa:
"La nova junta té un sol objectiu: fer créixer el nombre de lectors en català."
No puc imaginar cap repte més lloable. Sort en l'aventura, companys!

14 de desembre 2009

Biblioteques "mòbils"


Dissabte, en la clausura del curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, Laura Borràs comentava que els impulsors del Kindle basaren el seu disseny i funcionalitats en la idea que la lectura és un fet d'una importància tan extraordinària que requereix d'un aparell específic, pensat només per als lectors, igual que les bones càmeres de fotografia només serveixen per fer fotografies, tot i que trobem aplicacions fotogràfiques en altres estris multifuncionals.

Bé, ja sabeu que, per negoci, es pot justificar ben bé tot.

Llegint aquest article que ens traduïa aquest cap de setmana El País trobem, però, algunes pistes que indiquen el contrari: i si el futur lector digital predominant foren els mòbils? Tal i com afirma l'article, en aquests moments hi ha 1'7 milions d'e-readers als EUA, i s'espera que arriben als 4 milions en passar Nadal. En canvi, en el mateix mercat n'hi ha ja més de 50 milions de mòbils d'Apple en què es poden llegir llibres i, com afirma un dels entrevistats, "l'iPod Touch el tens sempre a mà".


"Antes, la gente se reía ante la posibilidad de leer un libro en una pantalla portátil de 8,9 centímetros. Sin embargo, para muchos lectores, la comodidad es lo que importa por encima de todo."

En el nostre context haurem d'espavilar-nos si no volem quedar endarrerits. Enric Faura comentava en aquest apunt al bloc d'edi.cat, Stanza, la companyia líder en programari per a lectura de llibres digitals en iPhone i iPod Touch, encara no disposa d'oferta de llibre en català...

12 de desembre 2009

L'editor és... un censor


Un editor és un seleccionador, un porter, un filtre, un tirà, un dimoni, un 'xungo' o un heroi, tot això i molt més, depenent de qui qualifique. Em sorprén la sinceritat amb què Jorge Herralde admet en aquesta entrevista (que enllaça Moleskine) que l'editor és, també i malgrat que ens escandalitze el mot, un censor:
“El trabajo del editor es el de un censor, aunque la palabra sea antipática. El rechazo es la esencia de su labor. Aunque, una vez cumplido el papel de censor, el editor debe convertirse en un aliciente, en un gran apoyo, para el escritor que ha escogido.”
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...