Bromera està formada per un equip de treballadors i treballadores jove. De fet, en els vora 25 anys d'història de l'empresa, només s'ha jubilat un company: Manolo Ibáñez. Ell va ser el primer comercial de l'editorial, la primera persona que començà, fa vora 15 anys, a visitar i atendre amb una passió innata els ensenyants de tot el país per a presentar-los les principals novetats que hem publicat els últims anys.
L'acte de jubilació el va celebrar a finals de desembre passat. Jo vaig seure en aquell dinar precisament al costat d'Enric Solbes, qui ens deixaria de manera absolutament inesperada pocs dies després. Aquell acte de comiat, però, anava més enllà. Tots els convocats sabíem que Manolo lluitava des de feia uns mesos contra un càncer al que ja no podia oferir molta més resistència. Ningú de nosaltres no podia ocultar l'amargura que envoltaven els discursos, els abraços i les mostres sinceres d'afecte. Va ser la primera i única vegada que el vaig veure plorar, emocionat.
Avui, el maleït càncer ha guanyat la partida a Manolo. Demà dilluns ens acomiadarem d'ell al Crematori Municipal de València, a les 13 h.
Sempre recordarem la seua mirada entremaliada, el seu bon humor i la sornegueria amb què era capaç d'acarar qualsevol circumstància, fins i tot la més difícil. La Fira del Llibre que arranca dimarts ja no serà mai més la mateixa sense la seua complicitat.
Et recordarem sempre, Manolo.
L'acte de jubilació el va celebrar a finals de desembre passat. Jo vaig seure en aquell dinar precisament al costat d'Enric Solbes, qui ens deixaria de manera absolutament inesperada pocs dies després. Aquell acte de comiat, però, anava més enllà. Tots els convocats sabíem que Manolo lluitava des de feia uns mesos contra un càncer al que ja no podia oferir molta més resistència. Ningú de nosaltres no podia ocultar l'amargura que envoltaven els discursos, els abraços i les mostres sinceres d'afecte. Va ser la primera i única vegada que el vaig veure plorar, emocionat.
Avui, el maleït càncer ha guanyat la partida a Manolo. Demà dilluns ens acomiadarem d'ell al Crematori Municipal de València, a les 13 h.
Sempre recordarem la seua mirada entremaliada, el seu bon humor i la sornegueria amb què era capaç d'acarar qualsevol circumstància, fins i tot la més difícil. La Fira del Llibre que arranca dimarts ja no serà mai més la mateixa sense la seua complicitat.
Et recordarem sempre, Manolo.
4 comentaris:
Hola Joan Carles, no he tingut el plaer de conèixer esta persona, però el transmet el meu sincer condol i una salutació afectuosa a vosaltres i a la família.
Lamento també aquesta pèrdua. Com en Xavier Aliaga, jo tampoc no el vaig conèixer, però em sap greu el dolor que us comporta a tots.
Una abraçada.
Eduard
Moltes gràcies als dos, i també a tots aquells que ens heu traslladat el condol per correu electrònic o al Facebook, i també a tots els que, aquest migdia, omplíeu el Cementeri Municipal per acomiadar Manolo.
Després de veure la foto de Manolo en L'Illa m'he adonat que sí que el coneixia de la seua etapa en Esquerra Unida. No relacionava el seu nom. Reitere els meus condols a la família i als seus companys.
Publica un comentari a l'entrada