[Jonathan Franzen, que va ser portada de Time recentment, va titular la seua primera novel·la, paradoxalment, Les correccions.]
A l'article de Tipus mòbils d'aquesta setmana tractem les conseqüències de la urgència en els processos d'edició. Els exemples recents de "grans llançaments" frustrats en català ens alerten sobre la importància que té per als editors, precisament en un procés de canvi de paradigma, de continuar sent garantia de qualitat, seriositat i professionalitat.
Permeteu-me, però, puntualitzar la pregunta amb què finalitze l'article, ja que el llançament al Regne Unit de Freedom (la novel·la de Franzen amb què premonitòriament començava l'article) també ha tingut problemes. S'han hagut de retirar els 80.000 exemplars de la primera edició (8.000 ja venuts) perquè contenia moltes errates, fruit, segons la versió oficial de HarperCollins, d'haver imprés un document que no era la versió definitiva del llibre sinó aquelles "uncorrected proofs" que envien de promoció mesos abans de la data de publicació.
Costa d'entendre en una aposta d'aquestes característiques, però pot passar. És una (caríssima) lliçó de les que els editors hem d'aprendre. Hi ha la qüestió de la rendibilitat (costarà més de 100.000 lliures retirar tots aquests exemplars, triturar-los, imprimir-los de nou i tornar-los a posar en circulació a correcuita), però el que més ens ha de preocupar és la credibilitat i el prestigi de l'ofici d'editar.
6 comentaris:
Certs editors a vegades fan coses que no tenen excusa possible. Una cosa és treballar amb presses i l'altra saltar-se els controls més elementals de qualitat. Al cap i a la fi, l'editor és el responsable final del producte. La mala feina surt cara.
Realment és un tema que ens ha de preocupar a tots els de l'ofici, perquè si alguna utilitat té la feina d'editar (i més de cara al futur, amb el magma digital) és la de garantir llibres de qualitat que meresquen la confiança dels lectors en un sentit ampli: bona selecció de textos, cura en el procés editorial i presentació adequada.
Doncs ja podrien haver fet això també amb la traducció al català de la primera part de Millenium. No en podien caber més, d'errates!! Les presses... males conselleres.
El treball d'editor ha de ser un treball molt minuciós. Si no, pot costar molt car.
De categoria! Ho confesse: hi vaig caure. Vaig trobar el llibre molt interessant i vaig pensar a llegir-me'l i no esperar que es traduís. Vaig pensar a encomanar-lo amb Amazon USA, però el vaig veure a l'FNAC. Com que, evidentment, la distribució és l'anglesa, ara probablement tinc una còpia amb les errates... Per una banda estic escaldat, un càstig "snob". Per una altra banda, vés a saber si després cap pirat mitòman no paga diners per aquestes còpies errònies que seran pasta de paper. La pregunta és: com es diferencien? Com sabré si tinc la "uncorrected proof" o la definitiva? En fi, volia deixar aquesta reflexió...
Salut!
Terra de foc, em sembla que en posteriors reimpressions es van esmenar les errates del llibre que comentes. La tecnologia d'impressió actual és molt bona en aquest sentit: com que no cal modificar els costosos fotolits, es poden fer canvis i millorar en les reimpressions. Si com a lectors trobem errates en un llibre, aconselle notificar-les a l'editorial. Jo ho he fet com a lector alguna vegada. I com a editor, agraïsc les esmenes i observacions dels lectors més atents.
Anònim, comença a especular-se si, com dius, aquesta edició "fugaç" tindrà un valor col·leccionista en el futur. Vés a saber! La mitomania al voltant de Franzen està creixent a velocitat de vertigen al Regne Unit (aquesta setmana li van robar les ulleres per vendre-les a l'eBay!). Per distingir-la, hauràs d'estar segur(a) que es tracta de l'edició anglesa. Si la vas adquirir fa dies, és molt probable que siga la "bona" (ço és, la "roïn")
Molt interessant tot l'article, especialment la frase que deixes caure al final: les errades només afectaven a les edicions catalanes. No sé que va passar en els casos que esmentes, però pel que he pogut observar, hi ha una maledicció que afecta tot el món de l'edició en català, i és la necessitat de tenir el llibre al carrer exactament el mateix dia que hi arriba el castellà, perquè si no les vendes se'n ressenteixen. D'aquí vénen moltes presses i uns quants disbarats.
Curiosament, el procés no es dóna mai al revés, jo he tingut traduccions lliurades i corregides que s'han quedat un any sencer al congelador esperant que els editors castellans es decidissin a fer el llançament. En aquests casos, ningú no es planteja d'ignorar la data castellana i tirar pel dret, potser per por de no tenir ressó a la premsa.
Publica un comentari a l'entrada