"Ara hi ha guardons que es convoquen, i que fins i tot s’atorguen, sense previsió pressupostària per a la publicació posterior, que és (com potser diria l’acadèmic malparlat que esmentàvem) com cagar però cap endins. Hi ha, també, les convocatòries que, allargant terminis com qui no vol la cosa, han passat amb discreció a ser biennals. O els que han retallat la dotació econòmica. I els regidors que voldrien (i alguns manifesten) que el jurat el deixe desert per reconduir l’import del premi a altres iniciatives “més necessàries”. O els que callen i no convoquen, potser a l’espera que algú (l’oposició?) pregunte... En aquest últim cas trobem l’exemple dels Ciutat de València..."Un tastet del Tipus mòbils "Premis en crisi". A partir d'avui, l'article setmanal es publicarà dimarts, i no dilluns com fins ara. Els continuarem enllaçant des de TaC.
02 de novembre 2010
Tipus mòbils 9 - Premis en crisi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I també hi ha els premis regalats d'antuvi, no creus? L'infern no són sempre els altres.
Doncs sí, amic o amiga anònim, també hi ha casos com el que esmentes i moltes altres deficiències del sistema.
Ahir precisament dinava amb un escriptor de llarga (i multipremiada) trajectòria i em preguntà que qui havia guanyat el Ciutat d'Alzira. Li vaig contestar que la reunió del jurat és la setmana que ve, i em replicà que això què tenia a veure amb la seua pregunta, que el premi ja estava donat, no? Li vaig contestar que no, que de fet encara em queden alguns originals per llegir i que ni tan sols tinc una candidata clara i, la veritat, no s'ho va creure. I em va deixar tallat: "si no teniu el premi ja donat quan el convoqueu, sereu els únics". No ho sé, però vaig canviar de tema a la mínima oportunitat.
Doncs, si és així com tu dius, et felicite de veritat. Tant de bo sempre fos així. Perquè jo entenc que una editorial preferesca donar un premi a un autor ja reconegut perquè potser això els resulte més rendible econòmicament a primera vista. Això ha passat i passarà sempre, per dissort, en totes les editorials, i també en Bromera. Però el que de veritat és rendible a la llarga, i també a curt termini, és la qualitat, l'obra ben feta. Un vol creure que encara queden "editors", no només "publishers", un vol creure que encara queden editors que lligen amb cura els originals d'escriptors desconeguts i un vol creure també que queden editors que tenen la il·lusió de dir en veu alta: "Aquest escriptor el vaig descobrir jo, quan no era ningú. Sí, vaig ser jo qui va apostar per ell." Però ja se sap que el món dels llibres també té un component de negoci que, avui en dia, prima sobre el purament literari.
Doncs encara n'hi ha que comencen a publicar i comencen en alguna editorial, no?
Publica un comentari a l'entrada