31 de maig 2011

Tipus mòbils 39 - No guardem els abrics


"Mentre es produeixen els reajustaments necessaris a l’esquerra, no oblidem qui ha guanyat amb majoria absoluta les eleccions, i estiguem alerta i preparats per a la que se’ns cau al damunt. De moment, només una setmana després de les eleccions i amb un govern interí tocat judicialment, els dos pilars sobre els que se sustenta el nostre fràgil estat del benestar ja comencen a trontollar. S’ha enviat el globus sonda sobre la implantació del “copago” a la sanitat, i Font de Mora anuncia el tancament de les línies en valencià en benefici de l’anglés. No baixem la guàrdia ni un mil·límetre, perquè haurem de tornar a eixir al carrer més d’una vegada si no volem deixar d’existir."
Aquest és el fragment final de l'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "No guardem els abrics", en què parlem dels resultats del 22M.

24 de maig 2011

Tipus mòbils 38 - Quan el poble es torna boig

"Qui ha exercit d’interventor en alguna cita electoral pot donar testimoni de com de llarga es fa la tensa espera fins el recompte de vots. Si, a més, no representes el partit que, més que guanyar, arrasa, la cosa es complica.
Encetes el dia (molt matí) amb il·lusió. La precampanya ha durat quatre anys, i saps que aquell dia es decidirà el destí del teu poble durant quatre anys més. Els nervis no t’han deixat dormir. Entres al col·legi un poc perdut, perquè ets novell en la funció, i et presentes a tots els presents. T’asseus a la taula, en el raconet que t’han deixat els dos interventors del partit gran (que prèviament t’han suggerit una altra ubicació). Pocs minuts després ja t’hauran deixat (de manera indissimulada) sense espai. Aguantaràs els papers sobre els genolls, decidit a no moure’t d’allà: si no volen que hi sigues, deu ser un bon lloc! Al llarg del matí, als altres interventors els duran bocates i begudes refrescants. Tu portes el kit de supervivència de casa.

Com que estàs en un districte que no és el teu (el col·lectiu que representes té escassa implantació en determinades zones de la ciutat), no coneixes pràcticament ningú dels que ve a votar. Ells tenen uns fulls amb unes marques curioses al costat d’alguns noms. Tu no tens cap indicació enlloc. Tots i cadascun d’aquells noms amb ratlleta al costat van, i voten, i tu et fixes que els seus sobres a les Corts tenen una tonalitat més pàl·lida, i que hi ha diferències en la tipografia externa. Ells també ho saben, i fan marques noves. I se saluden, perquè ells se saben els noms i dos cognoms, i els pregunten amb un somriure gran per la família, i lloen els seus vestits nous, comprats per a la comunió, i que quina calor que fa, i açò i allò.

Després d’un breu esmorzar ixes a estirar les cames. Ja és quasi migdia i estàs engarrotat. Allà de peu, fora de les mirades de la gent que composa la mesa, un elector que ix i que mai hauries identificat com a votant de la teua opció et felicita per la feina d’aquests últims anys. I una dona que entra, també. I de sobte et canvia la cara, i ja no ho veus tot perdut. Comença a arribar gent jove, amb il·lusió, i una filla convenç el pare perquè agafe la teua papereta, i ell la mira amb els ulls mig entelats, la besa en una galta i fa el pas. I tu levites en aquell cantonet teu, al marge de la taula, i et preguntes si hauries de fer alguna marca. Decideixes que no. Un home t’acluca l’ull després de fixar-se en la teua credencial. I un altre et somriu. I tu et poses roig.

Quan tanquen les portes i comença el recompte, certifiques que n’hi ha moltes paperetes del teu partit. N’hi ha moltes més d’un dels grans, però has superat de llarg l’altre (ja no tan gran). I telefones a la seu per cantar els resultats, i et confirmen, aleshores sí, que s’han duplicat els regidors de l’última legislatura, i que el gran que arrasava ha perdut la majoria absoluta. Ets educat i saps que no és elegant pegar bots d’alegria, així que tragues saliva i acumules adrenalina. Aleshores veus que els interventors del partit que governa(va) parlen pel mòbil, i les seues cares es desdibuixen a càmera lenta. Pengen, i sents el seu comentari de perplexitat. “Com pot ser que aquests pugen tant?”, diu un, i l’altra respon: "¡Este pueblo se ha vuelto loco!”. És un moment memorable, una frase per al record que resumeix el futur."
L'informatiu, 24 de maig de 2011.

17 de maig 2011

Tipus mòbils 37 - El paradigma Borja

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "El paradigma Borja", barreja els papes valencians, les superproduccions de Hollywood i la cita electoral de diumenge...
"Hi ha qui gaudeix rebolcant-se en unes aigües putrefactes que perfumen amb colònia barata, però per sort també hi ha gent capaç de veure darrere del decorat de cartó pedra que han construït per enlluernar-nos. Aquest poble en moviment que vol sentir-se orgullós del seu passat gloriós i del que pot tornar a ser si hi creu i s’ho proposa, sense complexos ni imposicions, té aquest diumenge l’oportunitat d’obrir pas a un futur ple de coratge i il·lusió"

10 de maig 2011

Tipus mòbils 36 - Un 10 a Canal 9


A l'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "Un 10 a Canal 9", parlem d'un bon programa que ha aparegut de manera inesperada, com per encanteri, a la graella de la televisió valenciana: "Trau la llengua".
"Sembla un format innocent, però en poc més de mitja hora uneix educació, entreteniment i (ai las!) vertebració, que no és poca cosa. Per motius que escapen a la raó (i obeeixen a la desraó) feia mil·lennis que els successius responsables de la televisió autonòmica ens havien privat de programes de divulgació lingüística."
El segon programa l'emeten aquest dijous. No us el perdeu!
Per cert, no puc passar per alt el goig que em produeix retrobar Vicent Baydal com a columnista de L'informatiu. Després de molts mesos de parèntesi, torna a posar el llistó molt alt amb la seua reflexió demoscòpica, que vull llegir amb esperit constructiu: passem del món virtual al real, que queden pocs dies i molta feina a fer. També ben recomanable, com sempre, l'article d'Ignasi Muñoz sobre la vergonyant entrevista-publireportatge de Ramon Palomar a Francisco Camps. Un insult per a l'ofici periodístic... i per al sentit comú.

03 de maig 2011

Tipus mòbils 35 - Per un espai comunicatiu propi

Bin Laden ocupa la primera portada de l'edició en català de La Vanguardia. Aquesta fita històrica (la de La Vanguardia en català, tot i que l'altra Déu n'hi do!). En contraposició a l'augment d'oferta de diaris en la nostra llengua a Catalunya, al País Valencià tenim un panorama mediàtic subaltern en tots els sentits. És el tema (i la proposta) que motiva la columna del Tipus mòbils d'aquesta setmana: "Per un espai comunicatiu propi".
 "Resulta lamentable que una societat en essència emprenedora com la valenciana haja arribat al punt de dependència i sucursalisme actuals, també en l’àmbit de la comunicació. Necessitem altaveus propis que ens ajuden a reflexionar, a avançar, que generen respecte, prestigi i consciència de pertanyença col·lectiva. Però no està tot perdut."
No? La resta, a L'Informatiu!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...