Ciutat literària i dels clàssics

Aquesta tardor de premis al País Valencià té la cita més veterana a la capital de la Safor. Aquest divendres coneixerem els guanyadors dels premis Joanot Martorell de narrativa i Ausiàs March de poesia, que celebren les edicions número 35 i 51, respectivament. El mateix divendres ja es podran veure i adquirir els llibres físicament, atés que el jurat es va reunir aquest estiu i durant les últimes setmanes el Grup 62 ha treballat amb la màxima discreció per tenir-los ja a punt i aprofitar perquè la difusió del nom dels guanyadors es puga traslladar d'immediat en vendes a les llibreries. Una estratègia ben oportuna en els temps de volatilitat mediàtica que corren.

Però el programa dels Premis Literaris Ciutat de Gandia fa dies que es va posar en marxa amb un cicle literari i gastronòmic que ret homenatge a Joan Roís de Corella. 

Aquesta vesprada, a les 19,30h, gaudirem a la casa de la cultura Marqués González de Quirós de la conferència "Literatura i traducció: els clàssics que han fet Europa", a càrrec de Joan Francesc Mira. Una sessió que promet ser extraordinàriament interessant i que coincideix amb l'aniversari de la primera edició, el 1490, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una data que celebrem a la xarxa compartint fragments de llibres i lectures en valencià, amb l'etiqueta #TirantDeLlibres. Una bona ocasió per recomanar, per exemple, l'últim llibre de Joan Francesc Mira: El tramvia groc.

Més mitjans que pugen al tramvia groc

Entrevista en directe amb Xavi Blasco a Levante TV el dijous 31 d'octubre.

Dimarts passat vam viure una presentació multitudinària d'El tramvia groc al centre Octubre, amb Ramon Lapiedra exercint les funcions de mestre de cerimònies d'una manera realment brillant. L'obra, publicada per Proa, ja s'ha posicionat en les llistes dels més venuts de no ficció nord enllà (al país en què els mitjans de comunicació publiquen aquesta mena de llistes). A València, continuen apareixent informacions i entrevistes que fan créixer el dossier de premsa que presentàvem ací. 

Entre les novetats més recents hi ha l'entrevista de Salvador Enguix a La Vanguardia, la d'El Mundo-CV (només en paper) i a la revista de cultura contemporània Makma. També el vídeo de MelderomerTV i, aquest dijous, l'entrevista en directe a LevanteTV. 

Un dia especial

Avui és un dia especial per als amants de la bona literatura. Aquesta vesprada tenim una cita ineludible al Centre Octubre de València, perquè a les 19h Joan Francesc Mira presenta als lectors el seu nou llibre, El tramvia groc (Proa), on hi trobem afirmacions tan belles i encertades com aquesta: 

"La memòria és la preservació interior del passat, però també és l'única cosa que dóna alguna llum al present i algun sentit als possibles futurs."

Fa uns dies, mitjançant l'Agència Gesta vam tenir el privilegi d'acompanyar l'autor en la roda de premsa i les entrevistes concertades a la ciutat de València (algunes, encara pendents de publicació). Ens fa especial il·lusió compartir el dossier amb les principals informacions publicades en premsa.

Alguna cosa falla...

No era la primera vegada que Joan Francesc Mira apareixia a les pantalles de RTVV, però les seues intervencions, com les de la resta d'escriptors valencians, són ben escasses (quan no nul·les) i, en tot cas, descaradament insuficients. 

Per això és també notícia que s'emetera a les notícies, dimecres passat, dia 16, aquesta informació sobre la publicació d'El tramvia groc (Proa). Al vídeo, entrellaçada amb les notes del "Mira que eres linda" de Machín (sic) hi trobem aquesta afirmació de l'autor:

“Llibres d’autors valencians, escrits en una variant valenciana genuïna, tractant de temes valencians i de la ciutat de València, tenen 4 o 10 vegades més lectors a Catalunya que al País Valencià. Veiem, per tant, què falla.”

Aviat compartirem en aquest blog el recull de premsa d'aquella jornada promocional. Un luxe per a l'agència Gesta!

Tipus mòbils 45 - Caure més baix

La renovació del Consell Valencià de Cultura (CVC) està resultant molt menys tranquil·la del que alguns partits polítics haurien volgut. Els diaris en van plens, de comentaris crítics amb la designació de càrrecs polítics als diversos organismes consultius de a Generalitat Valenciana. 

Si el CVC pot aportar alguna cosa a la nostra societat és precisament una visió distinta a la política, una reflexió professional, intel·lectual si voleu, dels problemes que afecten el nostre àmbit cultural. Per a fer política estan els polítics, però no pot ser que el llarg, fosc i profund silenci que s'aplica sobre la intel·lectualitat valenciana siga més espés com més temps passa, fins el punt d'arraconar-los fins i tot dels espais que els són propis. Està clar que són els partits qui designen, a través de les quotes que atorguen els seus resultats electorals, els membres d'aquests òrgans, però hem d'exigir-los que aquest àmbit siga conduït per persones d'indubtable, inqüestionable vàlua i experiència en el conreu i defensa de la cultura valenciana. Tant el PSOE com EU han optat per seguir-li el joc al PP i nomenar per al CVC polítics en excedència, i hem de ser crítics i criticar-ho, perquè qui calla, atorga.

Aquesta és la reflexió de la setmana al Tipus mòbils de L'informatiu: "Caure més baix":

"Enmig d’aquest desficaci per a un organisme que ha comptat hiatòricament amb personalitats de la talla de Fuster, Alfaro, Berlanga, Torrent, Llorens o Michavila, Compromís proposa l’entrada de Joan Francesc Mira. La distància sideral entre la talla intel·lectual de Mira i el currículum (per molt que els maquillen) de qualsevol altre dels candidats palesa respecte i consideració envers les institucions que regulen la nostra vida diària i sustenten l’autogovern."

Tipus mòbils 37 - El paradigma Borja

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "El paradigma Borja", barreja els papes valencians, les superproduccions de Hollywood i la cita electoral de diumenge...

"Hi ha qui gaudeix rebolcant-se en unes aigües putrefactes que perfumen amb colònia barata, però per sort també hi ha gent capaç de veure darrere del decorat de cartó pedra que han construït per enlluernar-nos. Aquest poble en moviment que vol sentir-se orgullós del seu passat gloriós i del que pot tornar a ser si hi creu i s’ho proposa, sense complexos ni imposicions, té aquest diumenge l’oportunitat d’obrir pas a un futur ple de coratge i il·lusió"

"Tu tens la clau"

[Els guanyadors de la Nit, al Paranimf de l'UJI. Foto: Escola Valenciana.]

Dissabte vaig gaudir, un any més, de la gran festa de la Nit d'Escola Valenciana. Com comentava Rosa Serrano als passadissos del paranimf, és una convocatòria a la que només renunciarem quan estiguem "per a l'arrastre". I és que fa molt de goig comprovar la vitalitat de la Federació i l'esperit contructiu i positiu que transpiren tots els projectes i iniciatives que porten endavant. Amb la més recent, la recaptació solidària per a les víctimes d'Haití, han reunit més de 44.000 euros.

Vaig arribar a Castelló prompte, perquè havia quedat amb Joan F. Mira per parlar del llibre que estem preparant (i que publicarà Bromera en pocs mesos; heus ací una nova primícia en aquest bloc!). No sabíem que l'atzar (i l'organització) ens faria compartir taula i conversa durant el sopar. Memorable, com totes les ocasions que he tingut d'aprendre d'ell gràcies a aquest ofici d'editar. Bromera va regalar als assistents exemplars d'Una biblioteca en el desert, i intermitentment s'hi acostaven persones per aconseguir la signatura de l'autor, un poc aclaparat per l'experiència.

Abans, al paranimf de l'UJI de gom a gom i entremig del muntatge de Xarxa Teatre (visualment i musicalment impecable, però un poc críptic per al meu gust), Escola Valenciana va fer un repàs a l'evolució dels 25 anys de Trobades i va presentar les dates i llocs i el lema de les Tromades d'enguany: "Tu tens la clau". L'ambient, les cares d'amics i còmplices, els vídeos, els parlaments dels guanyadors i el discurs de Diego Gómez em van emocionar. I és que no puc evitar-ho: m'emociona el que fa la bona gent d'Escola Valenciana perquè m'ensenya el país compromés i digne que podríem tindre i no tenim alhora que demostra que és possible, que no ens podem resignar a creure que no és possible.

A l'anada m'hi acompanyava Pau Alabajos (la Teoria del caos de Pau Alabajos, per ser exactes) i a la tornada, ja de matinada, hi vaig encabir al cotxe la vintena de cantants i grups que s'han aplegat al disc de la IV Gira. Una banda sonora per a somiar que, en efecte, tenim la clau del nostre futur.

En 2011, la Nit serà a Alcoi. Allà hi serem, també!

Quina setmana més bèstia (del cor)

Aquesta setmana (que encara no ha acabat) ha sigut d'infart. Començàrem amb l'anunci del fitxatge de la premi Nobel Herta Müller, i treballem perquè els primers títols de l'autora estiguen, ben editats, com més aviat millor a l'abast dels lectors. Hi ha molta expectació!

En paral·lel hi ha hagut les reunions dels jurats dels Ciutat d'Alzira, les últimes conferències (brillant i multitudinària la d'anit de Joan Francesc Mira sobre Vida i final dels moriscos valencians), i aquesta nit, el tradicional sopar de lliurament. Més de 900 persones confirmades! Qui ha dit "crisi"?

I, entremig de tot això, en un àmbit estrictament personal, la incertesa dels últims dies d'embaràs: el meu segon fill, Arnau, està a punt de nàixer. El "dia D" és dilluns però... qui sap! Hi ha travesses per si "el moment" arriba precisament aquesta nit i acabem la festa a l'hospital. En fi, la natura decidirà!

Per cert, us anime a participar en aquesta iniciativa del bloc Bromera de Lletres sobre la coberta de La bèstia del cor. Sense ànim d'influir-vos, em permet il·lustrar aquest apunt amb la meua candidata (que és la que va guanyant a hores d'ara!).

De literatura, llibres i (més) premis

"Aquest País Valencià també està fet, i molt, de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis, de sopars massius al voltant de les lletres. Si algun dia, tal com alguns esperen satisfets, s’acaba tot i el país arriba a la dissolució prevista i programada, potser els premis i la literatura seran l’última mostra de vida, l’últim alé d’una extinció molt digna."

Si punxeu la imatge, hi podreu llegir la resta de l'article de Joan F. Mira i, de propina, una anècdota de Manuel Baixauli sobre els Premis Literaris Ciutat d'Alzira que, tot i semblar ficció, l'autor assegura, confirma i reconfirma que és certa. Potser si localitzàrem el cambrer al·ludit eixiríem de dubtes...
I de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis en parlen avui els mitjans de comunicació. D'una banda, pel veredicte dels Ciutat de Gandia, que han anat a mans de Salvador Company i Rubén Luzón. De l'altra, els Ciutat de València, que, en la modalitat de narrativa, ha guardonat Vicent Borràs amb el recull de relats Lennon i Anna, i que publicarà Bromera la tardor pròxima. Enhorabona a tots!
Aquest (que encara no ha acabat) ha estat un any extraordinari per a la creació literària al País Valencià. Potser, com apunta Ignasi Mora, estem entrant en una nova etapa. M'agrada pensar que sí. Tant de bo aquesta nova etapa aconseguisca connectar amb un públic lector sense reticències ni prejudicis.

L'última fornada

Aquesta setmana, El Punt del País Valencià obri edició amb el reportatge "L'última fornada", a càrrec d'Empar Peiró. A la web de l'AEPV hi trobem els PDF complets del dossier (1, 2 i 3), que naix a partir de les declaracions de Xavier Aliaga, flamant premi Andròmina, sobre el "Fenomen Baixauli".
Ha augmentat els últims mesos l'interés per l'obra dels escriptors valencians en el conjunt del nostre domini lingüístic? Podem parlar d'una "nova generació valenciana" en el sentit d'afinitats temàtiques i estilístiques d'un grup més o menys compacte d'autors? Jo crec que la resposta a les dues preguntes és negativa, però sí que pense (vull pensar) que s'hi pot començar a gestar un corrent d'opinió positiu que aporte il·lusió i nous horitzons (més amplis pel que fa als receptors) a la creació literària del País Valencià.
L'últim article de JJ Isern a la revista Qué Leer destaca com a novetats més importants de novembre les obres de dos autors valencians que es posen a la venda la setmana que ve: El professor d'Història, de Joan Francesc Mira, i Històries del Paradís, de Xavi Sarrià. "Un veterà i un debutant", com apunta el titular del seu article. Una coincidència engrescadora i esperançadora, perquè alhora que els autors valencians més consolidats continuen en actiu, també hi té cabuda una generació (diguem-ne generació, o grup, o col·lectiu, tant fa) amb aportacions noves, distintes, eclèctiques, capaces d'arribar a públics diversos i d'ampliar el nombre de lectors en la nostra llengua.
Diu Baixauli com a colofó a l'article d'El Punt que esmentava:

"De sobte molta gent està parlant de la literatura actual valenciana. No sé si L'home manuscrit en té alguna culpa. Tant de bo fóra així. En tot cas, això és boníssim. Qui sap si no estem a l'avantsala d'un boom valencià!"

Tant de bo fóra així.

Els crítics i l'escriptor

En l'article d'opinió d'aquesta setmana a El Temps, Joan Francesc Mira reflexiona sobre el paper de la crítica literària, i ho fa amb contundència: "Un crític s'ha de mullar. S'ha d'arriscar." Diu que els nostres crítics "tenen pànic d'ofendre, de dir simplement que tal llibre [...] és dolent, mal escrit", i passa a l'altre extrem en referir-se a unes (dures) paraules de l'influent crític alemany Marcel Reich-Ranicki:

"L'escriptor és un ésser d'un gènere particular: egocèntric, vanitós, dotat d'un sentiment extremat de la pròpia importància i d'una necessitat malaltissa de ser reconegut: experimenta la mínima crítica com una ofensa personal, om un insult monstruós."

Vaja, n' hi ha de tot, per sort. Sí que m'agrada aquesta definició de l'ofici d'escriure:

"L'escriptor és algú per a qui l'escriptura és més difícil que per als altres."

Per a reflexionar

"[...] Amb una llengua residual, que durant algun temps encara ensenyaran a l’escola. Amb llibres i escriptors, amb associacions benèvoles, amb algunes coses més. Però sense país. Un país sense política pròpia no és un país propi. És un tros del país dels altres."

Fragment de l'article "Futur sense país", publicat per Joan F. Mira aquest dijous al Quadern d'El País.

"Literatura, orquestra"

Amb aquest títol publicava Joan Francesc Mira un article a El Temps fa ja setmanes (a mitjan novembre de l'any passat). Recupere unes paraules seues d'aquell text:

"No som allò que som perquè tinguem bons escriptors, però sense escriptors bons no sé exactament què seríem. Som un país on les lletres i els llibres, i l'honor que es reconeix a les lletres, tenen un valor singular. No ho oblidem, per favor, no ho oblidem. I que no ho obliden els nostres polítics i els nostres governants, que tan rarament se n'ocupen."

IntraFrankfurt

"Un dels escriptors que obrirà la Fira de Frankfurt, Joan Francesc Mira, es queixa que la literatura catalana no està prou valorada ni tan sols pels mateixos catalans. Mira, que a Alemanya haurà d'explicar què és la literatura catalana, té clar que aquesta és una 'de les literatures importants d'Europa' i en destaca el gruix de l'obra i la seva història literària. L'escriptor, però, lamenta que això no sembla estar clar dins mateix del país: 'La prova és quins llibres compra la gent", en un país en què als rànquings de llibres més venuts hi predomina la literatura castellana'."

Més, en aquesta entrevista a Joan F. Mira emesa a TV3. El so no és massa bo, si més no, en el meu ordinador.

Manipulació geneticoliterària

La revista Saó dedica el Quadern central del seu últim número (el 319, corresponent a juliol-agost) a Ferran Torrent. En l'entrevista que signa el director de la publicació, Emili J. Marín, Torrent afirma:

"Si poguérem clonar el Ferran Torrent argumentista i el Joan Francesc Mira prosista, eixiria un gran novel·lista. [...] Ell mira des d'una erudició i jo mire des del carrer."

Potser té raó? Quins altres autors podríem barrejar per aconseguir el "gran novel·lista" que tots volem llegir?

Propostes per al canvi (I)

Ja sé què pensareu, que ens estem desviant del tema una altra vegada, que açò és un bloc sobre el món del llibre i de l'edició, que m'he de centrar, que no pot ser... Sí, ja ho sé, i faig vertaders esforços per no eixir-me'n de la línia ni en campanya electoral però... què voleu que us diga, no em puc resistir, així que em passe el dia buscant excuses per relacionar els dos temes, i heus ací que em trobe amb un llibre (un llibre, sí, publicat i tot) del qual no havia parlat encara. Som-hi, doncs.

Es tracta de Qüestions per al debat, propostes per al canvi. Pel títol hauríeu pensat que és una edició no venal, però resulta que no, que sí que està a la venda (12 euros per als interessats). El promou el col·lectiu Valencians pel Canvi i l'edita PUV dins la col·lecció "Quaderns d'Orientació Valencianista". Joan F. Mira i Francesc de Paula Burguera signen conjuntament la presentació de l'obra:

"Al País Valencià, per desgràcia, abunden més les polèmiques estèrils que els debats seriosos, més la propaganda sense fonament que la reflexió sobre la realitat que ens envolta. [...] I com que han de canviar moltes coses si no volem viure més temps en la mentida i en la degradació, hem de debatre i hem de proposar."

I aquest és l'objectiu del llibre, dividit en capítols com ara "Ètica, Política i País" o "Territori, Urbanisme i Especulació", temes de molta actualitat. L'apartat "Educació, Cultura, Informació" conté dades i propostes ben oportunes també. Les comentem demà.

Mira, a Canal 9

Sembla que "l'exclusiva" que donàvem ací no serà un fet aïllat. Aquesta nit, a les 23 hores (de vegades comença un poc abans), podrem veure Joan Francesc Mira participant en el programa Encontres, de Punt 2. Un fet certament històric i qui sap si irrepetible.

Amb Mira per Barcelona (i més!)

Ahir presentàrem Almansa 1707, després de la batalla als mitjans de comunicació de Barcelona. La recepció, com en el cas de València, ha estat immillorable, i la repercussió de l'obra en ràdios i premsa, magnífica. Es nota que hi ha interés pel tema i per la visió divulgadora (i més realista que la historiografia habitual) que en dóna Mira.
Insistisc: és una obra de lectura imprescindible.
Com a novetat al que s'ha dit i es dirà, no puc estar-me de compartir amb els lectors anònims i silenciosos d'aquest bloc un fet singular, extraordinari, revolucionari, transcendental. Fa uns dies ens fèiem ressò ací d'un article de J.J. Pérez Benlloch en què denunciava el silenci a què RTVV ha sotmés Joan Francesc Mira i tants altres escriptors i intel·lectuals valencians al llarg de la seua existència (ara i abans, cal recordar-ho). Un fet que qualificàvem com a "luxe suïcida".
Doncs bé, ací teniu una imatge inèdita, insòlita, de la roda de premsa de València dijous passat:

No, no és cap fotomuntatge. De veritat, jo estava allí, rere el càmera, tan perplex com potser ho està el visitant ocasional d'aquest espai virtual. Desconec si han emés la notícia o no (no seria la primera vegada) o si algun directiu de la cadena ha estat ingressat en urgències per crisi nerviosa en veure les imatges a punt per als Notícies 9. Siga com siga, els més escèptics tindran una ocasió més lluïda: dilluns 18 de desembre, Joan Francesc Mira participarà en el programa "Encontres" de Punt 2.
La batalla d'Almansa es lliura ara en els mitjans audiovisuals. Assistim a l'anhelat contraatac austracista?

El perfeccionista Barnes

En el transcurs d'aquest inoblidable dinar, John Banville va recomanar El perfeccionista en la cocina, de Julian Barnes. L'editor d'Anagrama, visiblement complagut (anunciava una segona edició), no estalvià elogis per aquesta obra breu d'un "aficionat tardà als fogons", com s'autoqualifica l'autor.

Ja ho podeu imaginar: no havien passat ni deu minuts des que m'acomiadava de l'Herralde i ja tenia l'exemplar en les meues mans. Obligacions diverses m'han fet ajornar la lectura, però al remat jo també he pogut gaudir d'aquest deliciós divertiment de Barnes, bellament il·lustrat i pulcrament editat. Aquestes són algunes de les perles que conté i que, potser, us facen obrir la gana (de llegir):

• "¿Es una 'taza' un término genérico rudimentario o una medida norteamericana concreta?"
• "No entraré en el apasionante debate [...] sobre cómo pelar una cebolla sin lloriquear, aunque les advertiré que si intentan, como hice yo una vez, ponerse gafas de soldador, los cristales de plástico se empañarán y habrá mucha sangre en la tabla de picar."
• "Nunca compres el recetario del chef expuesto en un lugar prominente a la salida del restaurante. Recuerda: por eso, en principio, has ido al restaurante, para probar su cocina, no tu pobre versión de la misma."
• "La relación entre cocina profesional y doméstica tiene similitudes con un encuentro sexual. Una de las partes suele ser más experimentada que la otra; y cada una de ellas debería tener el derecho de decir, en cualquier momento: 'No, esto no lo hago'."
• "Cocinar es la transformación de una incertidumbre (la receta) en una certeza (el plato) por medio del ajetreo."
• "Cocinar consiste en apañarte con lo que tienes: infraestructura, ingredientes, nivel de competencia. Es un proceso falible en el cual cada pequeño éxito requiere alabanza, de preferencia más de la que se merece."

Aquest dilluns, dinar a Barcelona amb un comensal de luxe: Joan Francesc Mira. La promoció d'un llibre també reporta moltes satisfaccions.

Després de la batalla

De vegades, un editor publica el que vol i resulta que l'encerta.
Avui hem presentat en una roda de premsa multitudinària (i extraordinària: ben bé una conferència exclusiva, irrepetible) un llibre "de compromís", però de compromís en el millor sentit de la paraula: un llibre compromés, no de circumstàncies; oportú, no oportunista. Es tracta d'Almansa 1707, després de la batalla, elaborat amb la mestria habitual de Joan F. Mira, i en el qual hem posat una gran dosi d'il·lusió per contribuir a explicar i divulgar entre el gran públic uns fets transcendentals de la nostra història col·lectiva. Transcendentals però en realitat poc coneguts, i sovint silenciats. Potser perquè, com diu Mira: "continua havent-hi dos bàndols, els botiflers i els austracistes, dos models d'entendre el país. I continua havent molts botiflers al poder, ara i abans".
Per a Bromera és la culminació d'un any de celebracions, i la principal contribució a la commemoració (que no celebració) en 2007 dels 300 anys de la Batalla d'Almansa. N'hi haurà d'altres també importants, com la novel·la juvenil Vent d'Almansa, de Josep Franco, que ja comença a arribar a les llibreries; o l'especial de la revista L'Illa que estem preparant per a Nadal; o l'exposició que l'any que ve recorrerà nombroses ciutats valencianes. Però estic convençut que, amb el temps, aquesta obra de Joan F. Mira ("una obra de funció pública", com l'ha qualificada amb encert l'autor mateix) esdevindrà un títol de referència en al catàleg de Bromera. Un llibre que hauria de ser de lectura (i assimilació) obligatòria.