Un dels honors més grans que vaig tenir en la meua etapa a Bromera va ser contribuir a descobrir als lectors en català Herta Müller, Premi Nobel de Literatura del 2009. La seua obra, aparentment esquerpa, és d'una sensibilitat i profunditat insòlites. N'és bon exemple Tot el que tinc, ho duc al damunt, una història corprenedora, magistral, immensa, sobre els efectes de la penúria, la por i la fam:
"No hi ha mots escaients per a descriure el patiment de la fam. Avui encara haig de demostrar a la fam que me n'he escapat. Em menjo literalment la vida i tot d'ençà que ja no haig de passar gana. Estic empresonat en el sabor del menjar, quan menjo. Des del retorn del lager, des de fa seixanta anys, menjo contra la mort de fam."
Un relat dur però amb una càrrega poètica elevada que t'acompanya durant dies, setmanes i mesos. Jo fa dos anys que el vaig llegir i no he pogut oblidar els passatges més pertorbadors. Un absolut "10 sobre 10", com la va qualificar Time Out.
Aquests dies d'inici de nova etapa, sovint m'assalta la nostàlgia. Nostàlgia d'una època en què vam construir moltes coses, i vam fer algunes petites proeses en el camp editorial, com ara aconseguir (des de València, fet insòlit) els drets per publicar en català i en exclusiva una ben disputada premi Nobel que fins el moment havia estat inèdita en la nostra llengua. En vaig escriure un article a El País sobre la connexió valenciana de Herta Müller.
Avui fa precisament un any que vaig compartir taula (taules, la del sopar i la de la roda de premsa) amb Herta Müller i la bona gent de Siruela. Una experiència absolutament inoblidable que atresore com un dels punts culminants d'aquell moment professional excepcional en què un equip de gent jove érem còmplices d'una passió autèntica per innovar i per elevar el llistó dels nostres reptes, que eren també uns reptes col·lectius. O això m'agrada creure. I tot partia sovint d'una premissa molt senzilla: "I per què no...?".
He recordat tot açò en llegir aquest article a El Punt Avui. David Castillo descriu l'autora amb una pinzellada molt precisa:
"Amable, però una mica incòmoda; educada, però impacient perquè li deixéssim de fer fotos i preguntes..."
Aquesta és, també, la impressió que em va causar en la distància curta aquesta escriptora d'origen romanés, fràgil i menuda. Aquesta setmana, Herta Müller ha estat a Barcelona, i la premsa se n'ha fet bon ressò. Jo ja no hi era. Em queda, però, la vivència, l'experiència, el record inesborrable. I unes ganes renovades de continuar pegant-li mossos a la vida.
6 comentaris:
Una fita heròica, realment, que mereix aplaudiments. Segur que n'aconseguiràs més, en un lloc o altre!
Gràcies, Salvador! Conste que també vaig tenir l'honor de publicar dos macips (1 Macip en solitari i dos mitjos macips=2 macips sencers).
Tot i que nosaltres mai no hem compartit taula de cap tipus... Això (vertaderament insòlit, s'ha de confessar també) ho hem de solucionar aviat!
;)
Vaig fer una de les correccions de "Tot el que tinc ho duc al damunt" de la Müller i gràcies a aquesta coincidència la vaig descobrir. Així que gràcies! Estic d'acord que és un llibre que t'acompanya i no et deixa. Hi ha frases que se t'enganxen per sempre. I les "no frases" que hi ha entre cada frase. El que no diu entre cada punt i seguit.
Tina, un llibre com aquest requeria no només d'un excel·lent traductor (Joan Fontcuberta), sinó també dels millors correctors. Gràcies a tu per la professionalitat que demostres sempre en cadascun dels treballs que realitzes.
Una abraçada!
Joan Carles,
La teua etapa a Bromera va ser fructífera i responsable, agosarada i meritòria. Has contribuït a normalitzar el món editorial en català des de València. Una proesa. Enhorabona!
Segur que t'esperen nous horitzons i reptes.
Ànim, doncs!
Moltes gràcies per les teues paraules, Juli. Aquelles petites gestes van ser fruit de la confiança en el treball en equip, i d''un moment concret que s'intueix irrepetible. Ara tot és diferent. Però l'edició, com tot, s'impulsa i creix gràcies a la il·lusió i els reptes. Segur que ens retrobem!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada