L'un per l'altre i Rushdie encalat

Roda de premsa de presentació de L'encantadora de Florència, a la Casa Àsia de Barcelona.

Molts ens preguntem per què l'última obra de Salman Rushdie, l'autobiografia Joseph Anton, no està disponible en català. A l'article "L'un per l'altre i Rushdie encalat", que publica el Quadern d'El País aquest dijous, donem algunes explicacions d'una petita intrahistòria amb final trist que paga la pena de compartir. Comença així:

"Les empreses, com els països i les persones, creixen en ambició quan es desprenen de prejudicis i se senten capaces d’assolir el que altres consideren quimeres. Aquesta màxima també es compleix dins les fronteres del món del llibre. Fa uns pocs anys, durant la celebració de la Fira del Llibre de Londres, l’última novel·la de Salman Rushdie, L’encantadora de Florència, inundava els aparadors de les llibreries angleses. L’autor angloindi gaudeix d’un prestigi ben merescut en l’àmbit anglosaxó, però tenia (té encara) un reconeixement literari insuficient a l’Estat espanyol. És “famós”, entre nosaltres, però poc llegit. La fàtua en contra seua pels Versos satànics pesa com una llosa en la percepció dels lectors en castellà i en català. I aquest arbre gruixut no deixa veure el bosc fecund i suggeridor que ha construït (abans i després) amb un talent fora del que és comú."

La resta de l'article, en aquest enllaç.

Tipus mòbils 6 - El negoci dels llibres

El fet que el premi Nobel de Literatura haja recaigut enguany (amb justícia) en un autor que escriu en castellà ens ha estalviat carreres pels pavellons de la Buchmesse. Les més exultants per la decisió de l'acadèmia sueca eren (després de l'autor) les agents de Carme Balcells, que en un parell de dies acumularen Nobel (Vargas) i Nacional de Literatura (Cercas), un doblet difícilment repetible, fins i tot per a elles. Tant de bo aquest Nobel servira per universalitzar un poc més el nostre Tirant (lo Blanc), atesa la reconeguda admiració de l'escriptor peruà pel personatge de Joanot Martorell.

El treball allà va començar amb diverses cites per vendre drets i entrevistar-nos amb alguns dels editors que bé ja han contractat la col·lecció "El bagul dels monstres" o bé ja estan a punt de fer-ho. La venda de drets (tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana) és una feina que s'ha de pensar en el mitjà i llarg termini. Vam presentar la col·lecció dels Monstres (amb textos d'Enric Lluch i il·lustradors de diversos indrets del món) a la fira de Bolonya, i és ara quan comencem a recollir els primers fruits, amb una editorial canadenca que publica els llibres aquest Nadal i molt d'interés en països com Brasil o França. I anirà a més.

Vam començar venent i vam acabar comprant. En aquest apartat, jo destacaria On life under threat of Fatwa, de Salman Rushdie (Bromera publica, en un parell de setmanes, la seua última novel·la: Luka i el Foc dela Vida). Un relat autobiogràfic que serà sucós i polèmic, i del qual es realitzarà un llançament mundial simultani (esperem que amb millors resultats que aquests!).

Per al (bon) record, queden les nombroses converses amb col·legues i companys de l'ofici, molts d'ells bons amics que han deixat també les seues impressions als blocs respectius (especialment generoses les Brétemas de Manolo Bragado) i el plaer d'haver conegut i compartit dinar (si a una salsitxa devorada en un quart d'hora se la pot anomenar dinar) amb el Llibreter... per fi!

Rushdie i l'encantadora que "lo petaba"

L'èxit de la visita de Salman Rushdie a Barcelona la setmana passada a Barcelona va ser espectacular. La repercussió als mitjans es pot seguir en aquests apunts (ací i ací) que han elaborat al gabinet de comunicació de Bromera, "culpable" en bona mesura de mantenir el senyor Rushdie ocupat dia i nit. Enhorabona!

Rushdie és una figura que impressiona, per la seua dimensió pública i per la grandesa del seu treball literari. M'agradaria destacar l'afabilitat del personatge, la seua extraordinària disposició a facilitar les coses, a contestar totes les preguntes dels mitjans de comunicació (fins i tot algunes de ben incòmodes) i el to de veu pausat que, juntament amb l'enginy que vessa en cada frase, deu ser un dels secrets del seu contrastat poder de seducció.

Els projectes que té Rushdie entre mans no poden ser més il·lusionants. D'una banda, prepara l'adaptació al cinema d'Els fills de la mitjanit. Aquest estiu treballarà en la redacció del guió, una feina que es preveu ben difícil. Tan difícil que ja baralla la possibilitat que en siguen dues les pel·lícules que rode la directora escollida, Deepa Mehta, a l'estil de les que s'han fet fa poc sobre el Che Guevara. L'estrena podria ser a finals de 2010.

De manera simultània, Alan Parker ha iniciat els preparatius de l'adaptació d'Harun i el mar de les històries. Aquest film barrejarà actors i actrius amb efectes especials i animació per ordinador. Una feina a llarg termini que es podria estrenar cap al 2012. Mentrestant (heus ací una informació que em sembla que només va recollir El Punt), Bromera publicarà aquest llibre (inèdit encara en català) l'any pròxim. Precisament al voltant de les aventures d'Harun gira el nou projecte literari que l'autor tindrà enllestit en dos mesos i que, per descomptat, també publicarà Bromera (arribat el moment).

Si encara teniu dubtes respecte de les bondats de L'encantadora de Florència, en aquest més que recomanable vídeo trobareu una sinopsi genial d'una novel·la que no us hauríeu de perdre.

Salman Rushdie a Barcelona

Avui tenim a Salman Rushdie a Barcelona de promoció de l'apassionant L'encantadora de Florència. Una agenda ben atapeïda d'actes i cites que ha començat fa uns minuts i que tindrà com a moment "estrella" la xarrada a la Biblioteca Jaume Fuster aquesta vesprada. Demà tenim roda de premsa al matí, potser dinar, i més entrevistes. L'última, al programa de Buenafuente a LaSexta. No us el perdeu!

Jo em quede fins divendres a Barcelona. Demà a la vesprada presentem El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, a la llibreria Proa Espais. I dijous hi ha la festa-còctel "De l'oralitat a l'ebook" organitzada per la xarxa d'editors independents Edi.cat, que posa en marxa així la venda conjunta dels primers llibres digitals en català (entre altres, precisament la novel·la de Ballester).

Confie trobar temps en algun moment per contar ací alguna anècdota.

De moment, aprofite per recomanar-vos l'enllaç a aquest article de Salman Rushdie publicat a l'ABCD aquest cap de setmana. Tracta sobre la relació entre la literatura i el cinema, i hi comenta l'experiència pròpia (ara prepara el guió per a l'adaptació d'Els fills de la mitjanit, una empresa titànica, al meu entendre) i opina, entre altres, sobre l'oscaritzada Slumdog Millionaire. Sense compassió:

"La película encadena una imposibilidad tras otra, y supera incluso la ramplonería del libro. [...] Ver la historia de tu ciudad natal contada de esta forma chabacana y cómicamente absurda hace que, finalmente, acabes enfadándote."

El valor de la paraula (Rushdie dixit)

Trobe a la xarxa una plaqueta de Salman Rushdie disponible en català, castellà, anglés i italià titulada "El valor de la paraula", discurs inaugural del Diàleg organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. La lectura ens deixa afirmacions contundents com ara "Els manuscrits no cremen; malauradament els escriptors sí", i obri interrogants sobre qui té el poder sobre la història. I reflexions de vigència perenne:

"Som l’única espècie del món que explica històries, que explica històries com una manera d’entendre’s i de definir-se a ella mateixa. Si existeix alguna gran literatura de dofins encara no s’ha traduït. Som animals narradors d’històries."

I ens parla de l'atac a Els versos satànics i de com va prendre consciència, arran de tota aquella polèmica però especialment quan es va estrenar una delirant pel·lícula pakistanesa sobre el tema, del vertader significat del concepte abstracte de llibertat d'expressió (que no sempre ens prenem amb la seriositat que mereixeria):

"La lluita per la llibertat d’expressió comença quan et demanen defensar una cosa que no t’agrada. [...] És, veritablement, quan la gent diu coses que t’afecten de debò, fins i tot t’ofenen, que descobreixes si estàs a favor o en contra de la llibertat d’expressió, i que, per tant, la lluita per la llibertat d’expressió implica defensar també molta porqueria."

I de com, finalment, un gos sorgit de la ploma de Saul Bellow lladra "Per l'amor de Déu, obriu una mica més l'univers", que és el que, al parer del mateix Rusidie, la literatura pretén i pot fer (en el millor dels casos).
Una herència del Fòrum ben recomanable, aquest text.

Gelosia

"És possible estar gelós de la paraula escrita? Sentir-se ofès per uns gargots nocturns com si fossin la mateixa carn i la mateixa sang d'un adversari sexual?"

Llegit a Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie. Si no hi ha cap contratemps, demà entra en impremta.

Rècord de signatures

Els anglesos, de vegades, se l'agafen amb paper de fumar. Llegim a The Guardian que un tal Malcolm Gluck afirma que tenia, des del 1998, el rècord de signatures de llibres: 1.001 exemplars dedicats en 59 minuts. Ara, Salman Rushdie assegura que ha fulminat aquest rècord a Nashville, durant la gira promocional de L'encantadora de Florència, ja que ha signat 1.001 exemplars en 57 minuts. El senyor Gluck diu que Rushdie no els dedicava amb el nom sencer, sinó només amb les inicials. Però l'autor angloindi ho desmenteix amb rotunditat, i hi afegeix que entre els "signadors" més ràpids s'hi troben l'expresident Carter, Amy Tan i ell mateix. Com suggereix Gluck, sembla una disputa d'aquelles de "a veure qui la té més llarga". De tot se'n fa notícia, avui dia.

La informació continua amb curiositats d'aquesta mena. Per exemple, que Jacqueline Wilson és famosa per les llargues cues de signatures que s'organitzen allà on va (més o menys, com la nostra Laura Gallego). I se'n fan ressò de la "proesa" de Ken Follet a la fira de Madrid, on diuen que va signar 2.050 exemplars en 3 hores i mitja.

I jo que pensava que les dedicatòries s'anomenaven així perquè l'autor "dedicava" als lectors un poquet del seu temps...

Més sobre Rushdie

I heus ací la notícia que guardàvem amb zel i que l'editorial acaba de fer pública fa uns minuts:

"Bromera publicarà el millor Premi Booker de la història"

Abans us deixava amb l'Alegria que encomanen els Antònia Font i que sentim avui a l'editorial. Ara m'abelleix compartir el vídeo de The Ground Beneath Her Feet, una de les millors cançons dels grans, enormes U2, amb lletra, precisament, de Salman Rushdie (el veureu també fent 'cameos' al vídeo), qui té un llibre homònim. Per cert, la cançó forma part de la BSO de la prescindible, fallida pel·lícula The Million Dollar Hotel.

Let me love you, let me rescue you
Let me bring you where two roads meet
O come back above
Where there is only love
Only love...

Rushdie, el millor dels Booker

Quina bona notícia!!!
Les votacions per escollir el "Best of Booker", el millor llibre distingit amb aquest prestigiós guardó de les lletres angleses durant els primers 40 anys, han conclòs amb un guanyador clar: Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie.
Era (ara ho puc confessar) el meu candidat (per fi guanya algú a qui vote jo!). I no ho dic per apuntar-me a cavall guanyador, no. Només us avance que a Bromera estem bojos d'alegria i que estem preparant una nota de premsa sobre aquesta qüestió. Per què? Mmmm en uns instants, us readrece al comunicat "oficial"...