Traduccions "simultànies"

Corria l'any 2006 quan vam aconseguir editar un titol que marcaria un punt d'inflexió en l'editorial on aleshores treballava. Frank McCourt, autor del bestseller Les cendres d'Angela, tenia nou llibre: El professor. Aquesta obra reunia tots els ingredients per esdevenir un èxit en un catàleg que aspirava a incorporar novel·les remarcables de l'àmbit internacional. La notorietat de l'autor (tot i que en català no havia passat de la segona edició de la seua obra clau, en castellà comptava ja amb una setantena de reimpressions) era un aspecte clau. L'altre era la temàtica, que connectava perfectament amb el públic principal de Bromera. 

La negociació no va ser fàcil: els dos llibres anteriors havien estat publicats a Columna (en tenien, doncs, la preferència) i a l'editorial no havíem contractat abans cap llibre d'aquestes característiques: un llançament mundial molt disputat, pel qual es pagaven xifres que no havíem conegut mai abans. Però desenvolupàrem un pla de màrqueting ambiciós (que després acomplírem) i vam convéncer l'agència que en gestionava els drets. El professor, finalment, seria la gran aposta de l'editorial per al Sant Jordi d'aquell any.

La tirada inicial va ser de molts milers d'exemplars. Molts. I havíem desplegat totes les armes de seducció editorial de què érem capaços en aquell moment. Estàvem coordinats amb l'editorial en castellà, Maeva, amb qui hi havia bona complicitat. En l'últim moment, però, quan ja estava anunciat i programat per al març, McCourt va acceptar venir a Madrid a la promoció. El viatge havia de ser, però, per al mes de maig. L'editorial en castellà va decidir ajornar el llançament (el més important de l'any també per ells) i aprofitar el ressò que tindria la visita de l'autor d'origen irlandés de cara a la Feria de Madrid. 

Així les coses, què fèiem amb l'edició en català?

Després de reflexionar-ho molt, vam decidir tirar endavant igualment: l'obra es va publicar, com estava previst, el mes de març, i havia de ser "el llibre de Sant Jordi". Però resultà un fracàs. Passat el 23 d'abril, les piles de llibres col·locats en llibreries continuaven quasi intactes, i la premsa no havia dedicat més que uns pocs breus. La situació era crítica: les devolucions imminents amenaçaven l'aposta. Què havia fallat? Fàcil: que l'edició en castellà no havia eixit encara. Així de senzill. I així de dramàtic.

Aquesta anècdota m'ha vingut a la memòria en llegir l'entrevista que li dedica La Vanguardia a Josep Cots, editor de 1984. El periodista, Josep Massot, incideix en aquest "fenomen", que impel·leix les editorials en català a traure les traduccions en les dates en què ho fa l'editorial que disposa dels drets de la mateixa obra en castellà. 

"La situación ideal es salir al mercado al mismo tiempo, aprovechando el impacto mediático promovido por las editoriales castellanas. Si ha salido con anterioridad en castellano, cualquier novela, obra poética o ensayo en catalán está muerto." 

També ocorre a l'inrevés: si l'editor en català s'avança al llibre en castellà. La realitat és així de dura.

Ho vam comprovar amb McCourt. Fent esforços notables per part del distribuïdor (el desaparegut Arc de Berà), vam poder convéncer molts llibreters que mantingueren el llibre (que no havien venut) unes setmanes més, amb la promesa que la visita de l'autor a Madrid produiria un esclafit de notícies, entrevistes i ressenyes. I així va ser. La publicació en castellà va propiciar tot de publicitat i promoció, un ressò de primera magnitud, i aleshores un llibre que estava prematurament "mort" va ressuscitar... i de quina manera! Es va col·locar durant setmanes en les llistes dels llibres més venuts i va significar, com apuntava a l'inici, un punt d'inflexió per a l'editorial: en aquella època desbordant d'il·lusió demostràrem que també des de València es poden publicar llibres de gran venda en tot el territori en llengua catalana. Les llibreries ens van començar a mirar amb normalitat (un altre dia parlarem d'això, si s'escau, perquè els prejudicis i els apriorismes van i venen en doble direcció).

Finalment vam poder brindar amb McCourt per l'èxit d'El professor.

No és estrany, doncs, que Massot qualifique d'atrevits els editors que, com Josep Cots a 1984 o Aniol Rafel a Periscopi, s'atreveixen a publicar traduccions en català sense condicionar-les a la data d'eixida del mateix llibre en castellà. La repercussió mediàtica sempre és menor (cal que ens preguntem el per què?), però el valor cultural d'aquesta autonomia empresarial mereix tots els elogis. I el suport dels lectors. Hi ha molt de camí encara per esdevenir "normals" en aquest país fragmentat i insegur.

Publicat a l'ARA 24/06/13.