La dificultat de ser adult

“Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: ‘Bon dia, nois. Com està l’aigua?’. I els dos peixos joves continuen nedant una mica més, i al final l’un mira a l’altre i fa: ‘Què collons és, l’aigua?’.” Amb aquesta paràbola arrancava David Foster Wallace, tres anys abans de suïcidar-se, el seu parlament en l’acte de graduació d’una promoció de joves al Kenyton College. El que segueix és una reflexió sense “collonades retòriques” de la quotidianitat que els espera, als joves, en el seu trànsit a la vida adulta. De la realitat més òbvia, que és sobre la que més costa parlar. Sobre la vida. Sobre l’aigua.

Hi ha llibres breus, i d’altres infinits. L’aigua és això és un volum, deliciosament editat per Periscopi, que no s’acaba mai, malgrat l’aparent senzillesa. Hi passem ràpides les pàgines, de text escàs, però les idees s’acumulen, el cap ens fa voltes. Hi tornem de nou. I passem les pàgines més a poc a poc. Subratllem, prenem notes, reflexionem. I amb cada relectura ens queda la sensació que no l’hem acabat de digerir encara complet. Com la vida mateixa.

Article publicat a Levante-EMV el 31/01/15

Primavera negra

Qui desitge seguir les peripècies de l’inspector Miquel O’Malley, plaer ben recomanable, haurà de regirar catàlegs en tres editorials distintes. I és que una de les característiques de l’obra de Juli Alandes és la dispersió: les sis obres que ha publicat estan cadascuna en un segell, i la pròxima, flamant premi Andròmina, incrementarà la llista. Paga la pena, però, resseguir la trajectòria d’aquest autor, una de les veus literàries més remarcables a casa nostra.

A La mirada delcocodril, el lector s’hi trobarà amb dos plànols narratius aparentment inconnexos. Des d’Àfrica ens arriba la història en primera persona del Cocodril, un franctirador, un sicari, un assassí a sou que sap observar, esperar, camuflar-se i actuar quan cal amb discreció i precisió. A València, immersa en els convulsos dies de la Primavera Valenciana, flueixen uns diàlegs vius en què, a banda de conspiracions molt fosques, els personatges no estalvien crítiques a la megalomania provinciana dels nostres governants i a la corrupció institucionalitzada: “Els lladres més grans ningú no els ha molestat encara. I es creuen fora de perill”. Alerta: enganxa.

Article publicat a Levante-EMV l'1/11/14.

Entrevista a La Vanguardia

Ha passat quasi un mes des de l'últim apunt en aquest blog. Em disculpareu, però enguany hem tingut un abril especialment mogut... En els pròxims dies penjaré ací alguna informació interessant d'allò que s'ha publicat recentment. De moment, us deixe amb l'entrevista de Raquel Andrés a La Vanguardia: "Nace una nueva editorial en Valencia dedicada a la literatura en catalán".

Ens veiem a la Fira? Demà dijous presentem Llegir en Català a les 11h, i durant el matí Esperança Camps i Empar Marco signaran Vertigen. A la vesprada, Xavi Sarrià pren el relleu amb Totes les cançons parlen de tu. Si veniu, per allí estaré!