Sembla impossible, però enmig d'aquest tràfec festiu, la premsa duu també alguns articles d'interés. Xavi Ayén continua acostant-nos els premis Nobel dels últims anys en entrevistes exclusives esplèndides. Orhan Pamuk li confirma que s'ha exagerat desmesuradament sobre el seu suposat exili i li avança el tema de la novel·la que està ultimant: El museu de la innocència serà una obra ambiciosa, "una atrevida exploració, un intent d'esbrinar el que significa l'amor". El suplement Magazine publicarà el dia 22, la vespra del Sant Jordi, l'entrevista completa. L'esperem amb deler.
L'Avui també parla d'Orhan Pamuk, i de nou obvia esmentar res d'aquella gran notícia que avançàrem en aquest bloc fa ja vora tres mesos. Sinèrgies de grup?
Precisament de concentració editorial en parla extensament El Periódico. Un primer article se centra en els tres grans grups, 62, RBA i Ara Llibres, que ací anomenen vés a saber per què "les tres bessones":
"La competència es veurà en l'assaig, el llibre d'actualitat, la literatura infantil, el bestseller de disseny i la narrativa traduïda. Un símptoma del discret moment que viu la narrativa catalana. El repte és un canvi de rumb comercial, amb títols i col·leccions dissenyats després d'estudiar el mercat, per ampliar un públic escàs: avui només el 15% de les vendes a Catalunya corresponen a títols en català."
M'agrada això del "bestseller de disseny". Què punyetes serà? Jo en vull un!
Un segon article dóna veu a algunes "petites editorials" (on són, doncs, les "mitjanes"? Han desaparegut? No han existit mai? Tornaran alguna vegada?). Aquests segells acaren el moment "expectants, amb cert escepticisme i plena confiança en si mateixes". Tot i que algun editor es mostra "una mica preocupat"...
2 comentaris:
Diria que això de "bestseller de disseny" en realitat vol ser (vol dir) "bestseller d'encàrrec", Tirant, segons unes declaracions d'Ernest Folch a Vilaweb de fa uns dies, potser un parell de setmanes. O sigui, que l'editorial encarrega bestsellers als autors, vaja.
A l'Avui no volen informar que Pamuk està traduït al català; no els rota. Es veu que no els interessen els llibres en català. Més clar: no els interessen ni els llibres ni res del que passi al país. Recreant-se amb la incompetència i la mandra que els caracteritza ja en tenen prou per entretenir-se, que és del que es tracta.
Fantàstic, el niñato Folchet. Ara encarrega llibres de ficció. A veure si troba alguna dona de fer feines que n'hi escrigui algun per mig euro. Que la trobarà. En el món de pa sucat amb Montilla que ell viu sempre s'acaba trobant algun matat que et faci la feina. Ell a trucar per mòbil i a somriure. Quan el facin president del Llull encara somriurà més.
Publica un comentari a l'entrada