16 d’abril 2007

Mutacions d'una crisi (I)

El cep i la nansa acaba de publicar un llibre d'aquells "absolutament necessari per entendre una realitat en ple procés de canvi" (text de coberta dixit): Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005), coordinat per Josep Lluch i Mireia Sopena. Jo ja tinc el meu exemplar (comprat a Barcelona, és clar, a València ni ho intente).
Extracte de la sucosa conversa final entre Miquel Alzueta (ex de Columna-Planeta, ara galerista d'art) i Imma Bellafont (presidenta del Gremi de Llibreters):
M.A.: El públic de productes culturals catalans al País Valencià no arriba al 4%. Caben tots en un mailing del Bloc, d'Acció Cultural o del casal Jaume I. Estan molt ben organitzats, però són tots els mateixos. No hi ha un país al darrere. Per tant, hi ha el perill que parlem d'un país que no existeix.
I.B.: [...] Sé que alguns grans autors valencians que escriuen en català han de sentir cada dia com els qüestionen la seva opció lingüística com si es tractés d'una extravagància. [...] Tant al País Valencià com a les Illes hi ha editorials que fan bons llibres i que treballen bé, però de fet si s'aguanten és gràcies al llibre infantil, que ara per ara té bona salut.
M.A.: La prescripció escolar de llibres en català sustenta el miratge de la seva catalanitat. Fora de Catalunya, les editorials han de viure del llibre infantil i juvenil que els catalanistes, que són pocs però gairebé tots mestres, els fan llegir. És un món irreal.
Un país que no existeix. Una extravagància. Un món irreal. Conclusió: el País Valencià té un problema, i es diu 4%.

5 comentaris:

Juan E. Tur ha dit...

Hola Joan Carles,

Fa un temps que duc al cap una pregunta que mai veig com podria plantejar-te al voltant de l'escena editorial valenciana o en català, i pot ser ara siga el moment. El cas és que jo soc comprador de llibres, però principalment en edicions econòmiques. Pràcticament mai compre un llibre quan acaba d'eixir al mercat, perquè pel mateix diners puc comprar tres o fins i tot quatre de coberta blana.

Però, el cas es que les edicions valencianes en este format valen quasi tan cares com les noves en castellà. D'eixa manera és prou difícil acabar mirant-se la possibilitat de llegir en català com una cuestió normal, sinó també militant.

Com es que no es trauen col·leccions a preu competitiu front al cas de la literatura en o traduïda al castellà?

Eixa es la meua pregunta. Espere no haver sigut massa teclós.

Tondo Rotondo ha dit...

Uff... desconec en Miquel Alzueta, però la impressió que em dóna és la següent: justifica de forma pretesament asèptica l'anorreament de facto del país, amb dades. És com els cientifisme, l'exageració de la ciència.

Reduïr un país als associats a una o tres entitats penso què és de bojos...

M'agrada el comentari de Juan E. Tur, real com la vida mateixa.

Tirant al cap ha dit...

Amic Tur, la pregunta que fa és molt oportuna. Jo també l'he formulada en aquest mateix bloc en més d'una ocasió, sobretot en aquest apunt: http://tirantalcap.blogspot.com/2006/08/units-per-la-butxaca.html
Ara mateix hi ha en marxa una iniciativa del Grup 62 en aquest sentit: "labutxaca".

Juan E. Tur ha dit...

Gràcies per la resposta. He llegit l'article i es molt aclaridor. Esperarem que a algú se li ocórrega fer eixa aliança que de ben segur seria magnifica per al llibre en la nostra llengua. Es mes, em pense que la reedició econòmica de moltes obres revaloritzaria la trajectòria de molts escriptors que tenen bona part de la seua bibliografia inaccessible (jo soc poc de biblioteques) per este motiu.

Tondo Rotondo ha dit...

Totalment d'acord amb el comentari, Tur ;-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...