Només es pot sobreviure a una pasqua en què comparteixes casa amb 7 xiquets i els pares i mares respectius gràcies a breus moments de tranquil·litat i alguna pàgina de bona literatura. He gaudit de valent aquests dies d'El soroll de la resta, de Francesc Bodí, que he tingut el plaer de llegir justament a Benissili, a la Vall de Gallinera, on està ambientada en bona part. Un goig (la lectura, però també la vall) que us recomane.Allà he tingut temps també (sembla increïble, eh?) de llegir alguns capítols que tenia pendents de The Lemur, la novel·la que Benjamin Black està publicant per capítols a The New York Times. Aquest diumenge va publicar l'onzé. Els qui seguiu aquest bloc sabeu la meua debilitat per Banville/Black, però és que aquest The Lemur l'estic gaudint d'una manera especial, a poc a poquet, com s'han d'assaborir els bons plats. Podeu enganxar-vos a la història (és gratuït) al New York Times. D'ací a poques setmanes, Bromera traurà L'altre nom de Laura, títol definitiu per a The Silver Swan. Benjamin Black té corda per a estona. I si no, mireu la seua flamant web.
5 comentaris:
Totalment d'acord, amb això de plaer a Vall de Gallinera. (Amb els amics he passat uns cirerers en flor a Alpatró.) De Bodí, encara no he tingut... el plaer.
Salut!
Molt bonic! Quan la resta encara estem paint si ens ha agradat més L'infidel o Havenera (jo la primera, ja ho he dit; reconec la immensa qualitat de la segona però la primera em sembla una obra mestra) véns tu i ens fas dentetes amb El soroll de la resta, una obra que encara no està publicada, i a més ens refregues que l'has llegida a la idíl·lica Vall de Gallinera, on es desenvolupa part de la trama. Avantatges de la feina d'editor. Com a estratègia editorial està molt bé; però hauries de tindre una mica de consideració amb els pobres desgraciats que, de moment, ens haurem de conformar amb relectures. Per cert, crec que va sent hora de rellegir L'infidel, perquè ja fa sis o set anys que la vaig gaudir.
Migpartit, no estaries a la casa de Benito, veritat? Aquella que és a una lloma i que ara no recorde com es diu. Nosaltres, estiguerem fa quatre anys.
Joan Carles, ja veig que compartim alguna cosa: nosaltres també erem set xiquest i els pares respectius.
A mi que m'agrada la novel.la negra, què demano de Banville? Per on començo? No li he llegit res i anglès no en sé...
Amic Mirador,
Nosaltres passàrem les flors de cirerer a La Pallissa, casa rural que s'hi troba a la carretera comarcal del poble. (Si no m'equivoque, on s'allotjàreu tu i la resta de la tropa fou a La Carrasca.) A La Pallissa gaudirem de sucs d'aranja i melmelades preparades per Ana i Alícia -les propietàries- per a desdejunar; La Pallissa té també cafeteria i botiga de productes naturals. Durant les vacances valleres pujàrem a 'La Foradà', dinàrem al Restaurant del Raval (Benissivà), férem el Barranc de L'Infern i, sobretot, férem pinya, paisatge i paisanatge; Benirrama, Benitaia, Benissili, Benialí, La Carrotja, LLombai... Però també Alcalà de la Jovada, Beniaia i Vall d'Ebo.
Una abraçada.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada