30 de maig 2008

Una lectora poc corrent

Feia temps que no encetava una lectura amb tanta passió com la d'Una lectora poc corrent, d'Alan Bennett. Des que vaig llegir en algun lloc la sinopsi, m'hi vaig sentir atret amb una força arrabassadora: quina idea més collonuda! A Sant Jordi, però, no vaig trobar aquest títol en català. A la Fira del Llibre de València (un dia parlarem amb més calma d'aquest tema), tampoc. I el vaig demanar perquè me'l "firaren", però res de res. Finalment, i malgrat tot, el vaig aconseguir.
A hores d'ara ja sabreu tots quin és l'argument: un dia, perseguint els seus gossos, la reina d'Anglaterra arriba fins una biblioteca ambulant i, una vegada allí, se sent empesa (!) a agafar un llibre en préstec. Per a sorpresa seua, la lectura li agrada, i comença a llegir més i més llibres d'una manera obsessiva, descurant fins i tot les seues obligacions. Però el seu "hobby" esdevé un problema d'Estat, i la cort comença a conspirar per fer-li més inaccessible la lectura.
Amb un plantejament tan poderós, el resultat de la lectura no podia ser sinó... un poc decebedor. Ho lamente, però la culpa segurament és meua: m'havia creat unes expectatives massa elevades. Amb tot, el recomane amb vertader plaer, perquè té alguns gags memorables, com ara el de la reina saludant dins la carrossa amb una mà mentre amb l'altra aguanta el llibre que la té atrapada o quan s'acosta als súbdits i en compte de parlar-los de l'oratge els pregunta què estan llegint.
Alguns fragments dels nombrosos que hi he subratllat:
"Llegir un informe no és llegir. De fet, és l'antítesi de llegir. Un informe és precís, carregat de fets i concret. Llegir és descurós, discursiu i perpètuament incitant. Un informe tanca un tema, la lectura l'obre."
"Els gossos havien fet una ronda i Seguretat havia confiscat el llibre. Li semblava que havia estat detonat. [...] Seguretat es devia haver pensat que era un artefacte. [..] Sí. Això és exactament el que era. Un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació."
"Els escriptors probablement és millor conèixer-los dins les pàgines de les seves novel·les, i és millor que en la ment del lector siguin tan imaginaris com els personatges dels seus llibres."

4 comentaris:

enric faura ha dit...

Jo vaig arribar al text sense cap apriorisme ni expectativa i em va passar el mateix. Entretingut, bons gags, còmode de llegir, però fallit. Massa fluixet.

Anònim ha dit...

Ben mirat, no és tan decebedor. Encara em sorprèn la capacitat de desenvolupar tant una bona anècdota sense perdre la gràcia. Realment es podia arribar molt més lluny? Crec que donava per a un bon conte i n'ha fet una novel·leta prou simpàtica. A mi em va agradar.

Anònim ha dit...

Jo també pense que està allargat però que així i tot val la pena recomanar-lo. N'hi ha de pitjors.
Carles

llambreig ha dit...

Me'l faràs comprar! Totalment d'acord amb la darrera citació, més si intercanviem "escriptors" per "poetes".

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...