La BCNegra és una moguda tan genial que l'hauríem de multiplicar i fer-la extensiva per tot el territori. Com li he sentit a dir a Paco Camarasa, l'impulsor de les jornades, en una entrevista, el marc promocional que ofereix a autors i editors propicia la publicació de novetats importants en el gènere negre durant l'inici de l'any. Un inici que seria molt més light sense aquest revulsiu. A la premsa catalana se n'ha parlat molt. Ací a València, L'Informatiu se n'ha fet ressò.
Vam acompanyar John Connolly per Barcelona i rodalia amb molt de gust. Poques vegades hem tingut el plaer de tractar amb un autor (sobretot quan venen de l'estranger) tan amable i divertit, disposat a tot en tot moment. I tan professional. Un gust, vaja, que fa molt més agradable la lectura dels seus llibres, sempre fascinants i que aporten un alé de renovació al gènere negre. Al bloc Bromera de Lletres trobareu moltíssima informació d'aquesta visita, i fotos, i vídeos, i un concurs i molt més. Si encara no esteu enganxats a la sèrie del detectiu Charlie Parker, podeu començar pel títol que vulgueu, però l'autor recomana aquest últim. Per què? "Perquè és l'últim, i és el que estem promocionant ara", diu. Més transparent impossible!
Enmig del tràfec d'actes amb John Connolly vaig trobar dos moments per acomplir un parell de compromisos que havia ajornat durant un temps. El primer va ser aquesta entrevista amb el programa "Cabaret elèctric" d'iCatFm, la meua emissora de capçalera (fins que me la tallen; l'emissora, vull dir). L'altre era l'entrevista amb Montse Serra a Vilaweb. Amb els ajornaments successius, el format de l'entrevista va passar a ser audiovisual. Ací us enllace el vídeo, que duu el titular:
Quasi res! Espere que us agrade.
4 comentaris:
Passa el temps i vaig descobrint valencians interessants, jo també ho sóc, de valencià, i em diuen d'interessant però em sent còmode per a dir que treballe per a ser-ho, en el millor sentit de la paraula. Treballe molt perquè espere poder fer molt per la meua societat. I és curiós com molts connectem en detalls que constituïxen la nostra realitat "inventada". Jo també sent ICAT, i també patisc pel dia que alguna ment provinciana ens la pose en perill. També compartisc amb tu la defensa del discurs "optimista" perquè sempre hi ha les dos maneres de vore les coses i jo trie la que personalment considere que construïx més i millor la societat que vull, granet a granet, dia rere dia. Crec que tens un gran tarannà, un bon parar i que pagarà la pena seguir-te de prop. Així, doncs, t'anuncie que tens des de hui mateix un nou lector fidel. Salutacions! MiquelB
Moltes gràcies, MiquelB. És curiós (i esperançador) com gràcies a les xarxes socials podem trobar-nos persones de diversos àmbits amb afinitats i una visió optimista d'aquest país tan negre. És un potencial que tenim com a societat i que sovint desconeixem perquè està dispers i roman invisible.
M'alegrarà que estem en contacte, ni que siga "virtual"!
Bones entrevistes. I gràcies per la part que em toca.
Gràcies, Urbà!
Publica un comentari a l'entrada