Dissabte vaig gaudir, un any més, de la gran festa de la Nit d'Escola Valenciana. Com comentava Rosa Serrano als passadissos del paranimf, és una convocatòria a la que només renunciarem quan estiguem "per a l'arrastre". I és que fa molt de goig comprovar la vitalitat de la Federació i l'esperit contructiu i positiu que transpiren tots els projectes i iniciatives que porten endavant. Amb la més recent, la recaptació solidària per a les víctimes d'Haití, han reunit més de 44.000 euros.
Vaig arribar a Castelló prompte, perquè havia quedat amb Joan F. Mira per parlar del llibre que estem preparant (i que publicarà Bromera en pocs mesos; heus ací una nova primícia en aquest bloc!). No sabíem que l'atzar (i l'organització) ens faria compartir taula i conversa durant el sopar. Memorable, com totes les ocasions que he tingut d'aprendre d'ell gràcies a aquest ofici d'editar. Bromera va regalar als assistents exemplars d'Una biblioteca en el desert, i intermitentment s'hi acostaven persones per aconseguir la signatura de l'autor, un poc aclaparat per l'experiència.
Abans, al paranimf de l'UJI de gom a gom i entremig del muntatge de Xarxa Teatre (visualment i musicalment impecable, però un poc críptic per al meu gust), Escola Valenciana va fer un repàs a l'evolució dels 25 anys de Trobades i va presentar les dates i llocs i el lema de les Tromades d'enguany: "Tu tens la clau". L'ambient, les cares d'amics i còmplices, els vídeos, els parlaments dels guanyadors i el discurs de Diego Gómez em van emocionar. I és que no puc evitar-ho: m'emociona el que fa la bona gent d'Escola Valenciana perquè m'ensenya el país compromés i digne que podríem tindre i no tenim alhora que demostra que és possible, que no ens podem resignar a creure que no és possible.
A l'anada m'hi acompanyava Pau Alabajos (la Teoria del caos de Pau Alabajos, per ser exactes) i a la tornada, ja de matinada, hi vaig encabir al cotxe la vintena de cantants i grups que s'han aplegat al disc de la IV Gira. Una banda sonora per a somiar que, en efecte, tenim la clau del nostre futur.
En 2011, la Nit serà a Alcoi. Allà hi serem, també!
2 comentaris:
La tasca d'Escola Valenciana, davant les adversitats a suportar, és senzillament fantàstica. Un exemple de vitalitat a seguir en tots els àmbits!
fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus
Publica un comentari a l'entrada