06 de maig 2010

L'auge de l'autoedició

[Imatge de Kevin Van Aelst per a The New York Times.]


"En el segle XX, tenir un llibre legítimament produït per una editorial no significava només disposar d'exemplars del teu treball enquadernat entre unes cobertes llampants. Era també una qüestió metafísica: havies estat escollit, transformat en intel·ligible i harmoniós per l'editor i, al remat, presentat d'una manera atractiva gràcies a la màgia que convertia un manuscrit en un llibre, per a la canonització i la immortalitat."

Avui dia, però (seguint les afirmacions d'aquest article), l'autoedició està en auge: 764.448 títols van ser autoeditats en 2009 als EUA, un 181% més que l'any anterior; la totpoderosa Random House només en va publicar 288.355 en el mateix periode. L'autoedició puja no només en xifres, sinó també en qualitat, conclou l'article, i facilita més dades i adreces web de gran interés per copsar l'estat d'aquest tipus de publicacions als Estats Units. S'hi refereix també al fenomen dels "Best Selfers", els títols auteditats que han gaudit d'un bon nivell de vendes.
Entre nosaltres, el fenomen de l'autoedició encara no té, en general, molt bona premsa (i dubte que als EUA la tinga, tot i les afirmacions de l'articulista). Per això em va sorprendre (gratament, puntualitze) la recomanació de Xavier Aliaga dijous passat a El País: La penombra de la Coloma, una autoedició d'Andreu Sevilla que ahir mateix un bon amic em recomanava també via telefònica. Xavier hi deia en la seua ressenya que el debut de l'autor en format d'autoedició "no hauria de conduir a conclusions apressades", i també que resulta "un volum sorprenent que mereixeria una edició ajustada a la seua qualitat". En definitiva, que al seu entendre té la qualitat suficient perquè l'obra s'haguera presentat en una edició diguem-ne "convencional", a l'ús o comercial. I venint la recomanació (les recomanacions) de qui venen, no ho pose en dubte.
El resultat de la iniciativa d'Andreu Sevilla el podeu trobar en el seu bloc, on l'autor posa a disposició de tothom el llibre en format PDF. Jutgeu vosaltres mateixos.

2 comentaris:

Anna ha dit...

Com diu un amic publicar per publicar no té trellat, però quedar a expenses del que una empresa tinga decidit com linea editorial i veure rebutjat el teu treball, o mal distribuït, o mal publicitat o fagocitat per les constants novetats tampoc té trellat.

Abans no havia més posibilitat que enviar a l'editorial la teva obra, i esperar el veredicte sense saber ben bé les raons del mateix.

Avui en dia no depens d'eixos canals, i com en altres sectors (blogs de moda, música, fotografia ...) tens més llibertat i facilitats per defensar allò en el que tant has treballat.

No crec siguen mons incompatibles, sols que ara més gent té més oportunitats.

Francesc Mompó ha dit...

L'estic llegint i està corresponent sobradament a les espectatives que me n'havien alçat un parell d'amics, als quals els tinc un alt respecte literari. L'autor també me n'havia parlat quan estava escrivint-lo.
Salut i Terra

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...