La 'plaga maligna' dels aforismes

"Autoritaris, paralitzants, circulars, a vegades el·líptics, els aforismes, també anomenats jocosament pensaments auris, són una plaga maligna, de les pitjors que han assolat aquest món." Ho expressa així José Saramago a La caverna (Ed. 62, traducció de Xavier Pàmies), un llibre immens que aquest cap de setmana rellegia amb renovat plaer en record i homenatge íntim a l'autor portugués.
Permeteu-me compartir ací algunes de les frases (aforismes, al capdavall) que hi vaig subratllar durant la primera lectura de la novel·la, allà per l'estiu de 2001:

"N'hi ha que es passen tota la vida llegint sense haver arribat mai a anar més enllà de la lectura, es queden enganxats a la pàgina, no s'adonen que les paraules no són més que pedres posades per travessar el corrent d'un riu, si hi són és perquè puguem arribar a l'altra riba, l'altra riba és el que compta."
"Fins i tot la ignorància pròpia és capaç de tenir intuïcions profètiques."
"Per molt espessos i negres que siguin els núvols que tenim a sobre, el cel de més amunt no deixarà de ser permanentment blau, però la pluja, la pedra i els llamps és sempre cap avall que cauen."
"Hi ha coses que si s'arriben a dir alguna vegada és per no repetir-les més."
"No ens hauríem de sentir mai segurs del que pensem que som perquè, en aquell moment, podria molt ben ser que ja fóssim una cosa diferent."
"No sempre és possible tenir idees originals, ja és molt tenir-ne que senzillament siguin viables."
"La memòria sempre té més coses per donar-nos que les poquíssimes que li reclamem."

És curiós com alguns dels fragments que va escriure Saramago es poden llegir en clau actual (i personal també, si m'ho permeteu), amb significats matisablement distints dels que el premi Nobel va concebre. Com ara aquest:

"A la vida ens hem de deixar portar a vegades pel curs dels esdeveniments, com si ens faltessin les forces per resistir-nos-hi, però de cop ens adonem que el riu va a favor nostre, ningú més s'hi ha fixat, nosaltres i prou, qui ho miri es pensarà que estem a punt de naufragar, i la nostra navegació no ha estat mai tan segura."

Quina grandesa, la dels grans de veritat!