13 de juliol 2010

La connexió valenciana amb Herta Müller






Quan Orhan Pamuk va guanyar el Nobel en 2006, a Bromera teníem embastades les negociacions, que en aquell moment es reduïen a l’edició d’Istanbul, ciutat i records. Però el guardó, que va arribar més aviat del que molts sospitàvem, va allargar, dificultar i enrarir el procés: en totes les travesses dels mitjans es donava per segura la contractació de Pamuk en alguna de les editorials que ja comptaven amb algun títol seu en catàleg. La lògica apunta en una direcció, però la negociació pot marcar un camí distint, com va ser el cas.

Des que, el novembre passat, Bromera anunciara que havia contractat els drets de traducció de l’obra de Herta Müller, en les (poques) entrevistes que m’han demanat i en les (moltes) converses que he mantingut amb amics i coneguts del món de les lletres ha sorgit una pregunta: “I com aconseguíreu els drets de la premi Nobel?”. Més que una reposta, regalava un somriure, conscient que això mateix no li ho demanarien a un editor d’un gran grup. Però per a alguns encara resulta desconcertant que una editorial independent i (ai, las!) valenciana publique segons quins autors. Que hi farem, hi ha ments obtuses.

En l'article que publicava dijous passat al Quadern d'El País (el podeu llegir punjant a la imatge de l'esquerra) passem del somriure a les paraules: com va ser aquell procés?


2 comentaris:

SM ha dit...

Fascinant relat. Felicitats un cop més per aconseguir els drets, però sobretot per la feina ben feta!

Tirant al cap ha dit...

Gràcies, Salvador! No és, però, per sort, l'única negociació interessant dels últims mesos. També resultaria curiós detallar el procés de contractació d'obres com ara "L'any del diluvi" o "Subsòl" i "El joc de Déu", per exemple, que publicarà Bromera a la tardor i que aprofite per començar a recomanar ja. Però això, com acostumen a concloure els escriptors novells, "és tota una altra història"...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...