"Llegir Herta Müller crea una complexa addicció. Visitem un temps i un espai molt localitzats per arribar a sentiments del tot universals. No hi ha cap concessió a la diversió, és cert, però cada lectura d’aquesta escriptora ajuda a veure el món amb uns ulls diferents. Potser menys compassius i innocents, potser més combatius i desperts."
Així s'expressa Elena Aranda en el comentari d'
En terres baixes al seu bloc
Sobre Llibres. De la seua banda, Gemma Casamajó li posa a
Tot el que tinc, ho duc al damunt la màxima puntuació en la secció literària del
Time Out.
La ressenya és, com la novel·la mateixa (ací trobareu
més crítiques i
comentaris de lectors), espectacular:
"Planta creu i planta cara. Això és el que fa, precisament, Herta Müller (Nitzkydorf, 1953) en la darrera gran novel·la, que és un deu sobre deu. [...] Piquem de mans, elogiem i festegem la publicació de les obres de Herta Müller i d’aquesta en particular, una novel·la d’un lirisme gèlid que, a la menuda i fil per randa, obre una ferida profunda i ens permet conèixer-la."
Uns elogis de veritat ben merescuts. No us podeu perdre aquesta autora immensa!
2 comentaris:
Gràcies per reproduir el meu apunt.
Gràcies a tu, Elena, per les bones recomanacions de lectura que ens estàs proposant al teu bloc!
Publica un comentari a l'entrada