"Darrere l'extrema bellesa de la prosa i el seu monumental solipsisme, la novel·la sembla retratar un món asfixiant, gairebé propi d'un conte de terror gòtic, que se sotmet a les lleis d'un vodevil sinistre, on els personatges apareixen i desapareixen en escena al voltant d'un fantasma que encara no sap que ho és, un matemàtic moribund que va fer de la infidelitat i el desig prohibit un estil de vida. A tots ens agradaria escriure com Banville." Sergi Sánchez a El Periódico.
Un virus (irlandés, per descomptat) ens ha privat, de moment, de la visita de John Banville a Barcelona, prevista per a avui. Però ens queda la prosa exquisida i la potència descriptiva i evocadora del millor Banville en la seua última novel·la, Els infinits.
Del tot imprescindible.
2 comentaris:
Déu està a tot arreu aquests dies... ;)
I això que, en principi, no es pot moure de la sala d'estar d'un tal Sherman... O això és el que he llegit ací!
Publica un comentari a l'entrada