Repassant els continguts que començarem a compartir aquest dijous en el Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, trobe aquest fragment que encapçala el capítol "Gestión de equipos humanos" del Manual del editor de Manuel Pimentel (Berenice):
"Muchos editores son lobos solitarios que gustan de encargarse personalmente de todas las facetas de la editorial, que no saben delegar, o que, sencillamente, no están dispuestos a que otras personas participen en la línea editorial. Es una postura respetable, pero les costará crecer. Su editorial llegará hasta donde lleguen sus propias energías. Aquel editor que sepa crear y liderar un buen equipo tendrá un horizonte mucho más abierto de posibilidades. Ya sabemos que dos personas trabajando juntas desarrollan más del doble de trabajo que una trabajando sola. Y si son tres, muchísimo más del triple. Pero, desengañémonos. El talento para saber trabajar en equipo es extraño, y son muchos los que prefieren ser cabeza de ratón, que embarcarse en aventuras donde tengan que delegar o compartir decisiones. En fin, que cada uno haga lo que quiera, lo que sepa, o lo que pueda."
Reconec que en un primer moment em va sorprendre que l'exministre s'atrevira a elaborar un manual d'edició amb la poca experiència que aleshores (2007) tenia en el sector. Però potser per això, per ser un nouvingut al sector, té una perspectiva no condicionada per maneres antigues de funcionar. Una obra ben recomanable per a aprenents de l'ofici i també per als que porten molts anys repetint vells esquemes.
3 comentaris:
Entre traductors, també va provocar molta estranyesa, per dir-ho suaument, que en Pimentel fes tot un Manual. És un morós reconegut en drets d'autor, denunciat repetidament per ACEtt, per exemple. Només cal buscar a la xarxa "Manuel Pimentel no paga". És clar que la premsa que es fa dir d'esquerres (penso en El País) li disculpa tot pel fet d'haver plantat l'Aznar en el seu moment. I segons sembla, el govern també hi confia prou.
I ja és curiós, , perquè al seu manual parla especialment bé els traductors i considera just i positiu que cobren percentatge de drets d'autor de les obres que tradueixen...
No li falta barra, doncs... Perquè són molts els que preferirien que ho trobés injust però pagués. I això que no parlem de la remota possibilitat que els drets de traducció superin l'acompte fet, o de si arriben o no les declaracions anuals, sinó simplement de pagar la feina feta i lliurada.
Publica un comentari a l'entrada