La renovació del Consell Valencià de Cultura (CVC) està resultant molt menys tranquil·la del que alguns partits polítics haurien volgut. Els diaris en van plens, de comentaris crítics amb la designació de càrrecs polítics als diversos organismes consultius de a Generalitat Valenciana.
Si el CVC pot aportar alguna cosa a la nostra societat és precisament una visió distinta a la política, una reflexió professional, intel·lectual si voleu, dels problemes que afecten el nostre àmbit cultural. Per a fer política estan els polítics, però no pot ser que el llarg, fosc i profund silenci que s'aplica sobre la intel·lectualitat valenciana siga més espés com més temps passa, fins el punt d'arraconar-los fins i tot dels espais que els són propis. Està clar que són els partits qui designen, a través de les quotes que atorguen els seus resultats electorals, els membres d'aquests òrgans, però hem d'exigir-los que aquest àmbit siga conduït per persones d'indubtable, inqüestionable vàlua i experiència en el conreu i defensa de la cultura valenciana. Tant el PSOE com EU han optat per seguir-li el joc al PP i nomenar per al CVC polítics en excedència, i hem de ser crítics i criticar-ho, perquè qui calla, atorga.
Aquesta és la reflexió de la setmana al Tipus mòbils de L'informatiu: "Caure més baix":"Enmig d’aquest desficaci per a un organisme que ha comptat hiatòricament amb personalitats de la talla de Fuster, Alfaro, Berlanga, Torrent, Llorens o Michavila, Compromís proposa l’entrada de Joan Francesc Mira. La distància sideral entre la talla intel·lectual de Mira i el currículum (per molt que els maquillen) de qualsevol altre dels candidats palesa respecte i consideració envers les institucions que regulen la nostra vida diària i sustenten l’autogovern."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada