Tipus mòbils 46 - En el nom dels lectors

Umberto Eco convertit en una caricatura d'ell mateix. Imatge "pispada" d'ací.

"Si ens saltàrem les llargues descripcions de Balzac, no ens perdríem potser el que caracteritza amb major profunditat la seua obra, el que només ell sap donar-nos?" 

L’interrogant el proposa Jean-Claude Carrière en l’exquisida conversa que manté amb Umberto Eco a l’assaig Nadie acabará con los libros (Lumen). “Com aquells que busquen els guions o les ratlles dels diàlegs d’una novel·la”, li replica Eco. Doncs bé, ara serà ell qui ens conduirà directament a les ratlles del diàleg en la seua inoblidable El nom de la rosa, que ha decidit "alleugerir" dels passatges densos per fer-la "més digerible als nous lectors". Obvia, així, que, com ells mateixos afirmen en l’obra citada, la finalitat de llegir no és “llegir per llegir”, sinó obtenir un aliment substancial i durador.

D'aquestes (i potser altres) qüestions parlem avui en la columna setmanal a L'informatiu, "En el nom dels lectors", que arranca així:

"La cultura light que tot ho abasta ens empeny a desvestir d’additius i palla el que no cap en els 140 caràcters d’un tweet. Són els signes del temps. Tampoc suportem ja pel·lícules massa llargues, i per això ens refugiem en les sèries de televisió i en els vídeos breus del YouTube. I hem abandonat els blocs i els articles que (com aquest mateix) contenen més de dos paràgrafs de text. I llegim només els titulars de les notícies del diari. I mengem i bevem productes baixos en calories (mentre salivegem per un bon entrepà i una cervesa). I simplifiquem (o altres simplifiquen per nosaltres) la complexitat de tot plegat en frases-eslògan (“Agua para todos”, “Total per tres trages”) que ens impedeixen aprofundir en matisos molestos."